ContacteDeclaració universal dels Drets Humans
L’article 18 afirma que tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
L’article 26 fa èmfasi en el fet que l'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
Pacte internacional de drets civils i polítics (1966)
L’article 18 descriu el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió en termes quasi idèntics als de la Declaració universal, i afegeix que “ningú no pot ser objecte de mesures coercitives que puguin menyscabar la llibertat de tenir o adoptar la religió o les creences de la seva tria”.
En l’àmbit europeu, el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió està recollit a l’article 9 del Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals (1950) i a l’article 10 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea (2000).
L’article 16 de la Constitució espanyola garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap altra limitació, quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei.
L’article 27.2 de la Constitució espanyola fa èmfasi en el fet que l'educació tindrà com a objecte el desenvolupament ple de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
Estatut d’Autonomia de Catalunya
El Preàmbul de l’Estatut de Catalunya afirma que Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors.
L’article 4.3 afirma que els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible.
L’article 42 estableix que els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació.
Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, de Llibertat Religiosa (BOE n. 177, de 24/7/1980)
Desenvolupa el seu contingut, l’exercici, els límits i les relacions dels poders públics amb les confessions religioses.
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig d’educació (BOE n. 106, de 4/5/2006)
L’article 17 afirma que un dels objectius de l’educació primària és conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures.
L’article 23 de la Llei orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig afirma que l’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar a l’alumnat les capacitats afectives de tots els àmbits de la seva personalitat i en la seva relació amb els altres, rebutjant els prejudicis de qualsevol mena.
L’article 121 de la Llei orgànica d’Educació 2/2006, de 3 de maig afirma que el projecte educatiu de centre haurà de tenir en compte les característiques de l’entorn social i cultural del centre.
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC 5422 – 16.7.2009)
L’article 2 afirma que un dels principis que regeix el sistema educatiu és la inclusió escolar i la cohesió social.
L’article 4 afirma que tothom té dret a accedir en condicions d'igualtat al sistema educatiu.
L’article 7 afirma que tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una bona convivència i el deure de facilitar-la.
Els articles 21 i 22 regulen els drets i els deures de l’alumnat.
L’article 30 fa èmfasis en la convivència en el centre.
L’article 32 anomena la mediació com un procediment per a la prevenció i regulació de conflictes.
L’article 47 remarca que els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal de l'alumne o alumna o de la seva família.
L’article 77 afirma els criteris que regeixen a cada centre l'organització pedagògica dels ensenyaments han de contribuir a la integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d'inclusió.
Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC 6900 -26.6.2015)
L’article 3 estableix que l’educació primària contribuirà a respectar el dret a la diferència de les persones i debatre críticament les diferències culturals i religioses des d’una perspectiva intercultural.
Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (DOGC 6945 - 28.08.2015)
L’article 3 estableix que l’educació secundària obligatòria contribuirà a conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
DECRET 279/2006, de 4 de juliol de drets i deures de l’alumnat (DOGC 4670 - 06.07.2006)
L’article 3 afirma que l'administració educativa en general i als òrgans de govern dels centres educatius en particular garantir, en el seu respectiu àmbit d'actuació, el correcte exercici i l'estricta observança dels drets i deures de l'alumnat.
L’article 4 anomena els òrgans de centre que poden proposar i iniciatives per a millorar la convivència.
L’article 10 del Decret 279/2006, de 4 de juliol de drets i deures de l’alumnat afirma que l’alumnat té el dret al respecte de les seves conviccions religioses, morals i ideològiques.
Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu (DOGC 7477 – 19.10.2017)
L’article 2 garanteix que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics siguin inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres; l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots i cadascun dels alumnes.
L’article 3 considera alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) els alumnes d’origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l’escolaritat prèvia deficitària, així com els alumes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides.
DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC 5686 - 05.08.2010)
L’article 5 estableix que el projecte educatiu de cada centre ha de contenir els principis de l’educació inclusiva.
L’article 7.4 estableix que els compromisos amb les famílies de la carta de compromís educatiu s’han de referir al respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a les lleis.
L’article 31.3 afirma que al director o a la directora li correspon assegurar els plantejaments d’inclusió en el projecte de direcció.
_______________________________________________________________________________________________
Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’educació de Catalunya.
L’article 3 afirma que no es pot establir cap mena de discriminació en l'admissió per raons de naixement,
ètnia, sexe, orientació sexual o identitat de gènere, discapacitat, religió, opinió o qualsevol altra condició o
circumstància personal o socioeconòmica.
L’article 17 recull que s’ha de facilitar l'acolliment, l'orientació i l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i gestionar l'assignació de lloc escolar a aquest alumnat.
L’article 54 defineix l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals l'alumnat que es troba en una situació de desavantatge educatiu en relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques que compromet el seu procés d'aprenentatge o que dificulta el seu èxit escolar, associada a l'existència de processos migratoris recents i el caràcter nouvingut a Catalunya.