ContacteLa finalitat d'aquest instrument pedagògic és registrar, acompanyar i guiar l'aprenentatge en cada moment i dimensió de la formació educativa dels alumnes.
Contingut del consell orientador
El consell orientador conté informació de l'alumne sobre:
- Competències, desenvolupament i graus
- Interessos i participació de l’alumne en el centre
- Expectatives acadèmiques, professionals i laborals a curt i mig termini
- Adequació de l’elecció
També inclou:
- Actuacions realitzades en matèria d’orientació acadèmica i professional
- Recomanacions/Proposta de l’equip docent
Aquest consell orientador ha de contenir els aspectes més rellevants de l’aprenentatge competencial de l’alumne al llarg de l’etapa educativa i registrats, curs per curs, en el full de seguiment intern.
Disposeu de la proposta següent:
Consell orientador (Decret 175/2022) (word / pdf)
- Per als centres educatius públics
Cal que copieu i enganxeu el contingut d’aquestes propostes a la casella d’Esfera corresponent del consell orientador de l’informe d’avaluació individual de l’alumne o alumna. Heu d’omplir o modificar el que calgui.
- Per als centres educatius concertats i privats
Podeu utilitzar aquestes propostes per a la vostra documentació de gestió acadèmica, adaptant-les tant com faci falta, amb el benentès que cal respectar els elements de què consta.
Full de seguiment intern
El full de seguiment intern té la finalitat d'enregistrar les observacions, decisions i actuacions fetes respecte al procés d'aprenentatge de l'alumne; el seu contingut s'actualitza periòdicament d'acord amb l'evolució d'aquest procés.
El full de seguiment ha d'incloure, entre d'altres, les dades següents:
- Nivell d'assoliment dels aprenentatges
- Mesures de suport a l'aprenentatge rebudes (específiques i/o extraordinàries)
- Interessos i expectatives de l'alumne
- Habilitats de relació i socialització
El full de seguiment s'ha de conservar en el centre fins que l'alumne finalitzi l'escolarització. Els tutors han de guardar en un únic espai (físic o digital) aquests informes, actualitzar-los i posar-los a disposició dels altres professors de l'alumne.
En aquest sentit, cal recollir els acords i compromisos adquirits pel tutor o tutora, la família i l'alumne, signats en la part específica addicional de la carta de compromís educatiu.
Una vegada finalitzat cada curs, els tutors i la resta de professors de l'equip docent, en funció del que disposa el full de seguiment, han de valorar la continuïtat o no de les decisions que s'hagin pres amb relació a les pràctiques pedagògiques i de les mesures i suports aplicats per atendre les necessitats educatives de cada alumne. Aquestes valoracions posteriorment s'han de compartir amb l'alumne i amb la família.
El Seminari d’Orientació educativa selecciona els aspectes organitzatius, curriculars i actitudinals que han fet possible fer créixer el centre en la línia de l’orientació de cada alumne.
El lideratge continuat de la direcció amb una coordinació estreta amb els especialistes en orientació educativa ha permès introduir en el professorat el valor afegit de l’orientació en els aprenentatges i els resultats de l’alumnat.
L’orientació treballada dins el currículum i al servei de la diversitat de cada alumne permet, alhora, anar construint les bases de l’escola inclusiva.
La construcció de la presa de decisions en l’alumne es fa explícita en un espai i en un temps del currículum de l’alumne.
A la vegada, la qualitat de les hores de tutoria permet anar concretant i readaptant els aspectes més positius i, a la vegada, canviants de tot el procés d’orientació.
Tots els detalls esdevenen informació rellevant en el procés d’orientació.
El treball conjunt dels equips docents amb els de tutoria i amb els d’orientació permet donar resposta a les àmplies necessitats de la vida d’un centre.
S’estableixen referents de nivells que faciliten l’acompanyament continuat de l’alumne al llarg de tota la seva etapa educativa. I se cerquen referents d’entorn per a construir l’orientació com a treball en xarxa.
L’organització i la planificació de l’acció orientadora en el centre. L’avaluació d’uns indicadors específics per a les pràctiques d’orientació permeten adequar les iniciatives del centre a la demanda sobrevinguda.
La Comissió d’Atenció a la Diversitat actua com a òrgan col·legiat i coordinat amb el Claustre que gestiona els recursos metodològics i curriculars d’un centre orientador.
La funció de la tutoria esdevé la vertebració del procés d’orientar a l’alumne. La tutoria és complementària a la funció diària de l’aula i del centre.
Orientem des de totes les pràctiques de la vida del centre exercides en coordinació d’equips de professionals.
Cadascun dels alumnes compta amb una trajectòria personal i acadèmica per a la construcció del seu projecte de vida professional.
El registre d’aquesta trajectòria permet concretar la seva presa de decisions al final de l’etapa.
L’enregistrament mostra el moment que la tutora lliura a l’alumne les concrecions d’aquest llarg recorregut.
La construcció de valors i la presa de consciència del seu lloc dins els aprenentatges és la justificació de l’experiència Projectes de vida impartida a quart d’ESO.
Vídeo. La presa de consciència dels aprenentatges a partir dels valors
La coordinació entre el professorat i les direccions dels centres de Primària amb els de Secundària dona continuïtat i coherència als processos d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes.
L’enregistrament mostra els acords que les escoles amb l’institut estableixen per a consolidar aspectes pedagògics de concordança i de continuïtat.
L’orientació de l’alumnat es construeix a partir d’una organització de centre que assegura la coordinació entre l’equip directiu, els equips tutorials de centre i les famílies.
La concreció de la presa de decisions convé que tingui en compte els aprenentatges, les habilitats i els interessos de l’alumne/a adequats a les perspectives professionals.
El Projecte Educatiu de Centre defineix la tutoria orientadora com a funció de tot el professorat del Claustre. El professional de l’especialitat d’orientació educativa coordina els continguts de l’orientació i afavoreix aquest treball d’equip entre el professorat.
En el marc del Projecte de recerca a quart d’ESO, els alumnes construeixen el seu projecte personal i professional a partir d’un treball d’autoconeixement, de la informació sobre itineraris d’oferta acadèmica i professional i d’una presa de decisions final.
Un tribunal de professors/es de distintes àrees és qui valora i tanca el procés orientador personal de l’alumne.
Des de la pràctica d’un aspecte concret de la competència comunicativa i audiovisual, l’alumnat pren consciència de la dimensió de totes les activitats inserides en la Vida Social de l’escola.
La Vida Social esdevé una experiència inserida en el currículum a partir de la qual l’alumne visualitza l’adquisició de la competència a conseqüència de l’aprenentatge.
Fan falta una sèrie d’elements (el context, els aprenentatges i els procediments) per a convertir els coneixements de l’alumne en experiència.
D’aquesta manera el procés d’avaluar va permetent recollir la mirada artesanal del professorat i de l’equip davant cadascuna de les activitats curriculars. Mirada que, al seu torn, introdueix en l’avaluació de l’alumne la informació més essencial i, a la vegada, encamina al professorat a gestionar la qualitat dels aprenentatges.