Els canvis a la nostra societat són cada vegada més ràpids i vertiginosos. És per aquest motiu que els ciutadans han de formar-se per adaptar-se i participar de forma activa en els nous reptes; accedir a diferents llocs (de treball, socials...) en igualtat d’oportunitats; intervenir des del món més local per poder fer canvis més globals; i mantenir la pròpia autonomia davant l’excessiva informació que ens arriba. Aquesta nova ecologia de l’educació requereix que el procés d’aprenentatge no se centri exclusivament en els moments inicials de la vida dels individus i adquireixi aquesta dimensió permanent, al llarg de la vida. I també exigeix de corresponsabilitat i compromís dels diferents agents educatius que hi intervenen.
En el marc estratègic de cooperació europea en educació i formació, ET2020, la Unió Europea dona suport al concepte d’aprenentatge al llarg de la vida coordinant la cooperació entre els estats membres sobre formació.
Per altra banda, la LEC estableix als articles 69, 70 i 71 del Capítol IV en el Títol V que l’educació al llarg de la vida té per finalitat fer efectiu el dret a l’educació en qualsevol etapa de la vida.