ContacteEn les darreres dècades les polítiques dels organismes internacionals han estat plenament favorables i compromeses amb la qualitat i l’equitat de l’educació per a tots els infants i joves en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
El 17 d’octubre de 2017 s’aprova el Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, que té per objecte garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius.
Parlar d’una escola per a tothom implica concretar els principis següents:
- El reconeixement de la diversitat com un fet universal
- El sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes
- La personalització de l’aprenentatge perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats
- L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els alumnes a rebre una educació integral i amb expectatives d’èxit
- La participació i la corresponsabilitat per construir un projecte comú a partir del diàleg, la comunicació i el respecte
- La formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits
Booth (2002) destaca que l’educació inclusiva està constituïda per un cos de valors que impregna tant la cultura, com les polítiques educatives i les pràctiques d’ensenyament-aprenentatge que permeten assegurar que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirides, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge en qualsevol context educatiu, alhora que es contribueix a generar societats més justes i equitatives.
Cultures inclusives
La cultura de l’escola està formada per les creences i conviccions bàsiques del professorat i de la comunitat educativa en relació amb l’ensenyament i l’aprenentatge de l’alumnat i amb el funcionament del centre.
Així doncs, per crear cultures inclusives és imprescindible un diàleg necessari, permanent i renovat dins l’escola i amb l’entorn, amb la voluntat de promoure una comunitat educativa acollidora i col·laboradora, i que valora a tots i cadascun dels alumnes, a la vegada que crea al seu voltant altes expectatives d’èxit.
Polítiques inclusives
El desenvolupament de polítiques inclusives en els centres es recolza en el desenvolupament d’una escola per a tots i totes, que organitzi de manera adequada els recursos per garantir l’atenció a la diversitat des de projectes educatius que considerin l’acollida i la participació dels alumnes i les seves famílies, i en els quals es planifiquin les mesures i els suports minimitzant les barreres d’accés amb què es podria trobar qualsevol alumne.
Pràctiques inclusives
Les pràctiques inclusives són el reflex de la cultura i les polítiques inclusives. El desenvolupament d’aquestes pràctiques se centra en dos aspectes:
- Orquestrar el procés d’aprenentatge i mobilitzar els recursos, per promoure projectes educatius flexibles que comptin amb la corresponsabilitat de tots els equips docents.
- Organitzar activitats d’aula que afavoreixin l’autonomia i l’aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes.
La inclusió escolar i la cohesió social són dos dels principis generals que inspiren el sistema educatiu de Catalunya (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació), que se sustenten en el reconeixement internacional sobre el fet que l’educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa.
La publicació del Decret 150/2017 desplega la Llei d’Educació 12/2009 i té per objecte garantir que tots els centres educatius siguin inclusius.
Directrius més recents
La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006)
l'OCDE (2007) afirma que les circumstàncies individuals i socials no haurien de suposar un obstacle per a l’èxit educatiu.
UNESCO (2009) a través de les directrius sobre polítiques d’educació inclusiva, fent seu el contingut de la Declaració de Salamanca (1994) i desenvolupant-lo.
L’Agència Europea per a les necessitats especials i l’educació inclusiva (2011) ha actualitzat les seves recomanacions als governs dels països membres assenyalant els principis bàsics que han de presidir la política educativa en l'àmbit de l’educació inclusiva.
Informe de la UNESCO 2015 es revisen les directrius internacionals adaptant-les als nous repte del segle XXI.
L’agenda mundial de l’educació (Educació 2030) forma part dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. En l’àmbit de l’educació es recullen en l’Objectiu de Desenvolupament sostenible 4 (ODS4), que pretén “garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom”.
Algunes normatives específiques
Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària. (DOGC núm. 7148, de 23.6.2016).
Decret 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'Educació Secundària Obligatòria (DOGC núm. 6945, de 28.8.2015).
Decret 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC núm. 6900, de 26.6.2015).
LLEI 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat.
Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa
Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC núm. 6419, de 17.7.2013).
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010).
LLEI 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana.
Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5505, de 13.11.2009).
