Matèries obligatòries de modalitat

Anàlisi Musical

 

La matèria d’Anàlisi Musical permet un apropament racional a les propostes musicals que porta implícit explorar els seus diferents significats i característiques a més d’examinar-les des d’un punt de vista crític i estètic. Això facilita que l’alumnat comparteixi les dimensions del missatge que el compositor o la compositora va voler expressar i la relació de la proposta amb el context històric i social en el qual va ser creada. Alhora, implica la valoració de l’impacte que la seva audició i interpretació té en un mateix i en els altres. Com més profundament es comprèn la música, més sofisticada és la recepció analítica i més rica l’experiència com a intèrprets, compositors i oients.

A través d’aquesta matèria, l’alumnat es familiaritzarà amb tècniques d’organització i procediments bàsics dels elements dels llenguatges musicals, així com amb els components clau dels diferents estils i contextos. L’exposició a diferents propostes musicals fomenta una ampliació de l’univers sonor en el qual l’alumne o alumna es desenvolupa quotidianament i li permet plantejar-se diversos usos del llenguatge artístic. Analitzar com es construeix una proposta musical contribueix a desenvolupar l’esperit crític, valorar la diversitat com a font d’enriquiment cultural, incentivar la curiositat, millorar l’empatia i buscar en el llenguatge verbal usos lingüístics capaços de definir emocions.

Per a tal efecte, es demana als estudiants que siguin capaços de relacionar l’ús d’elements del llenguatge musical, les fonts de so o els fonaments de la tècnica compositiva amb recursos estilístics i formals característics, i amb aspectes rellevants històrics i socials, així com amb les emocions, els sentiments o les impressions. Mitjançant comentaris i l’elaboració de crítiques orals o escrites, els i les alumnes expliquen el que han après sobre les propostes, els intèrprets i sobre si mateixos. En compartir la seva experiència integren el seu aprenentatge de manera més eficaç per aplicar-lo en altres situacions de creació, execució o apreciació.

Així mateix, comprendre l’ús de fórmules rítmiques i melòdiques i de patrons harmònics a partir de la seva anàlisi permet interioritzar processos compositius que l’alumnat podrà aplicar creativament a les seves interpretacions musicals i automatitzar en els seus esquemes més bàsics per incloure’ls de manera lògica en les seves improvisacions i en les seves pròpies composicions. Compartint i analitzant les seves creacions musicals i reflexionant conjuntament sobre els procediments i les eines utilitzats en els processos de creació, es fomenta l’aprenentatge entre iguals i l’aplicació posterior i la millora en altres esforços creatius, a més de l’apreciació d’obres o extractes musicals.

La matèria d’Anàlisi Musical es divideix en dos cursos, i el segon és la continuació lògica del primer. Les competències específiques s’articulen a partir de quatre components fonamentals: identitat cultural, recepció cultural, expressió i producció artística i cultural, que desenvolupen les capacitats de l’alumnat mitjançant el coneixement, l’ús i l’aplicació de l’anàlisi musical com a eina indispensable per comprendre, gaudir, investigar, descobrir i utilitzar la música com a mitjà d’expressió.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos, entre d’altres. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària o científica.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà per mitjà dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Els criteris d’avaluació, que es desprenen directament de les competències específiques esmentades, estan dissenyats per contribuir a capacitar l’alumnat amb una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement, i comprovar-ne el grau d’assoliment i com s’integren coneixements, destreses i actituds.

Els criteris d’avaluació s’han formulat tenint en compte els coneixements, les destreses i les actituds que ha d’assolir l’alumnat i el grau d’implicació d’aquesta matèria amb la resta d’assignatures que es cursen paral·lelament, amb la finalitat de determinar si les competències específiques amb què es relacionen han estat assolides.

Cada curs s’estructura en blocs de sabers que integren els diferents tipus de coneixements, destreses i actituds. El primer curs s’articula en tres blocs: iniciació als elements analítics, recepció auditiva, anàlisi i interpretació i la forma musical.

Els sabers bàsics d’aquest primer curs se centren en el desenvolupament de l’escolta activa, les capacitats analítiques i la gestió de les habilitats i destreses necessàries per entendre els elements i les estructures que formen una proposta musical.

En el segon curs hi ha dos blocs: fonaments teòrics i pràctics comuns i gèneres musicals.

En aquest cas, se seguiran perfeccionant els coneixements musicals, i l’ús de l’anàlisi com a eina d’aprofundiment musical i de descoberta dels processos creatius inherents als gèneres musicals per mitjà de diferents propostes.

En ambdós cursos, l’elaboració d’anàlisis harmòniques, formals i estètiques contribueix a l’organització i la interiorització d’esquemes harmònics, rítmics i formals; la seva translació a la pràctica a través de l’expressió musical és imprescindible per a la creació, contribueix a l’adquisició d’eines musicals i es consolida amb la millora del discurs personal, l’autoestima i el desenvolupament de l’empatia davant la diversitat d’opinions.

Aprendre a analitzar una proposta musical és aproximar-se al procediment i als mecanismes que permeten desconstruir una peça musical, i també permet convertir l’anàlisi en una eina per comprendre el conjunt de la proposta i saber utilitzar en diferents contextos els elements que la formen. Amb aquesta finalitat, es proposa que l’alumnat participi de manera activa en el procés d’anàlisi i el relacioni mitjançant activitats a l’aula amb situacions reals en les quals poder aplicar els coneixements adquirits.

La matèria permet dissenyar activitats en les quals l’escolta activa —amb suports gràfics o visuals o sense— fomenti la capacitat d’argumentació crítica i la construcció d’identitat pròpia sobre el patrimoni cultural. En aquest procés d’interiorització sobre la construcció de la música, l’alumnat consolidarà les bases d’un llenguatge propi que li permetrà desenvolupar amb èxit projectes artístics diversos.

 

Competències específiques

Competència 1

Analitzar una diversitat d’obres musicals de rellevància cultural, social i històrica a través de l’escolta reflexiva i crítica per apreciar el patrimoni musical i desenvolupar la identitat personal i cultural.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Reflexionar sobre els aspectes singulars de diferents propostes musicals de manera crítica, estructurada i respectuosa. 1.2 Contextualitzar diferents composicions musicals, determinant el context cultural, social i històric de l’obra fent ús de l’escolta reflexiva.

1.1 Explicar els factors socials i culturals inherents a les propostes musicals, concretant les seves funcions i característiques a través de l’anàlisi de diferents exemples amb una actitud oberta i respectuosa. 1.2 Defensar les similituds i les diferències dels aspectes identificadors d’una proposta musical exposant criteris personals d’apreciació musical basats en els valors de respecte envers la diversitat cultural.

 

El raonament sobre diferents manifestacions artístiques implica l’ús d’estratègies complexes que permetin la valoració contrastada de la pròpia identitat cultural amb la diversitat que proposa la peça musical. La identitat cultural es desenvolupa per mitjà del reconeixement dels trets característics de les expressions culturals que formen el conjunt del patrimoni musical, i aquest és l’expressió del context historicosocial en el qual va ser creat.

La valoració de la diversitat cultural i artística, des d’una perspectiva de societats canviants, representa aprendre a respectar les diferències i enriquir-se amb les aportacions d’altres entorns. Per a això, l’audició activa d’obres musicals afavoreix el coneixement, la comprensió i la valoració crítica partint de l’anàlisi de la proposta musical. A més, aporta a l’alumnat els elements essencials per formar-se criteris propis de comprensió i interpretació del present.

L’exposició a través de l’escolta i la comprensió de la gran diversitat de propostes musicals existents esdevenen la clau per afrontar els reptes del futur en relació amb la importància de salvaguardar el patrimoni cultural i artístic. Involucrar l’alumnat en la importància de respectar la diversitat en les manifestacions expressives artístiques i fomentar el respecte cap a diferents propostes musicals, desenvolupen la curiositat necessària per seguir aprenent de noves fonts d’inspiració. Alhora, fomenta la construcció de la identitat personal.

 

Competència 2

Examinar l’estructura, la forma i l’harmonia d’una obra musical, mitjançant l’anàlisi auditiva i gràfica per argumentar la relació de les obres musicals amb el seu autor, el context social, la funció comunicativa i el sentit expressiu.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
2.1 Distingir les diferents veus i/o instruments que participen en una interpretació musical, mitjançant l’audició de diferents obres musicals. 2.2 Reconèixer els elements tècnics bàsics i les estructures formals més característiques de composicions musicals diverses, mitjançant l’anàlisi auditiva i gràfica.	2.1 Determinar les característiques dels principals estils musicals, basant-se en la disposició dels elements tècnics i l’estructura formal amb actitud oberta i valorant-ne l’interès. 2.2 Investigar les intencionalitats artístiques i musicals dels autors i autores de diverses obres, analitzant-ne les característiques estructurals, formals i contextuals.

 

Reconèixer les intencionalitats d’una peça musical significa aproximar-se a la voluntat d’expressió del compositor o compositora que, en la seva creació, utilitza els diferents elements dels llenguatges musicals per donar forma i sentit a la seva composició. La identificació de quins són aquests elements i com s’utilitzen, a través d’una aproximació a l’estructura formal i harmònica de la peça, propicia en l’alumnat l’entesa de l’ús dels diferents recursos sonors musicals.

Mitjançant l’anàlisi de les relacions internes que s’estableixen entre els diferents elements tècnics, l’alumnat aprendrà a distingir els trets estilístics que defineixen l’autor o autora de la proposta i el context social i històric del qual sorgeix. D’altra banda, amb el coneixement pràctic i comparat de la utilització del llenguatge musical, es dotarà l’alumnat de les eines per fer una valoració de la capacitat estètica d’aquest i el seu propòsit.

La capacitat de l’alumnat d’interconnectar competències adquirides anteriorment o en altres matèries del batxillerat li permetrà, en primer lloc, enllaçar discursos en els quals l’anàlisi de les propostes musicals transcendeixi el mer fet de la identificació dels elements que el componen de forma aïllada. En segon lloc, permetrà el raonament estructurat del significat de la proposta musical des de la perspectiva formal, estilística, històrica i estètica.

 

Competència 3

Opinar críticament sobre obres musicals diverses i la seva relació amb altres arts com la dansa, el teatre i la literatura per comprovar la diversitat creativa i el seu impacte emocional.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
3.1 Expressar lliurement les impressions i els sentiments produïts per la música escoltada, utilitzant arguments que mostrin el desenvolupament del pensament crític. 3.2 Participar activament en els processos de difusió cultural, col·laborant com a analistes crítics en els projectes musicals, artístics i culturals del centre.	3.1 Debatre, de manera crítica i analítica, les impressions i els sentiments produïts per la música mitjançant l’anàlisi de diverses manifestacions artístiques en diferents suports. 3.2 Analitzar diferents propostes musicals mitjançant l’audició i amb el suport de la partitura, relacionant les obres amb el context històric i el vincle amb les altres arts.

El desenvolupament d’un pensament i un raonament crític es fonamenta en la capacitat d’elaborar i defensar arguments que relacionin la proposta musical amb conceptes i informacions de diferents disciplines humanístiques, científiques i socials. Especialment, les interaccions que s’estableixen entre la música i la història, l’art i la literatura. Fomentar la capacitat individual d’expressar-se lliurement i de manifestar els desitjos i les opinions sense temor a ser jutjat o rebutjat pel que es diu o com es diu, per establir les bases del desenvolupament emocional i de l’autoestima. El reforç de les habilitats d’expressió a través de la música facilita la comunicació, les relacions socials i cognitives i desenvolupa l’oportunitat de compartir el diàleg que es genera després de l’anàlisi des de qualsevol suport musical.

És oportú que l’alumnat comprengui els beneficis que reporta la capacitat d’expressió verbal dels sentiments i emocions i respecti les reflexions que es derivin de la relació analítica amb aquestes. La pràctica de l’expressió del pensament en contextos grupals afavoreix l’aprenentatge col·lectiu i facilita la transmissió de coneixements entre iguals, alhora que reforça l’autoestima i l’autopercepció.

 

Competència 4

Compondre creacions musicals pròpies a partir dels paràmetres d’anàlisi d’una obra mitjançant les eines digitals per produir creacions musicals que donin resposta a una voluntat comunicativa concreta i personal.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
4.1 Crear composicions musicals pròpies fent ús de diversos suports per a la creació, incloent-hi les eines digitals. 4.2 Utilitzar amb autonomia i confiança diferents eines i llenguatges artístics per a la producció de creacions musicals.	4.1 Adaptar amb creativitat els diferents elements que constitueixen una obra musical, com a base per a composicions guiades, utilitzant els diferents patrons melòdics, rítmics, harmònics i formals. 4.2 Experimentar col·lectivament amb els diferents usos del llenguatge artístic mitjançant improvisacions grupals demostrant empatia i col·laboració.

L’autoexpressió a través de la creació musical permet compartir experiències sonores que es vinculen directament amb les emocions i els sentiments. Per això, afavorir l’experimentació en els processos creatius mitjançant la recreació guiada de fórmules rítmiques, de patrons harmònics de diverses estètiques i estils i de formes estructurals bàsiques, que es basin en les anàlisis de produccions musicals, contribueix a fomentar l’autonomia de l’ús del llenguatge.

Preparar entorns còmodes que permetin a l’alumnat comunicar-se lliurement transformant els diversos llenguatges musicals a la seva voluntat i formant la seva pròpia identitat cultural, beneficia el cultiu d’un pensament propi, l’autoconfiança i la capacitat de col·laboració amb els seus iguals.

Compartir les produccions pròpies i que l’alumnat ho analitzi de manera respectuosa fomenta l’aprenentatge cooperatiu, la construcció de la identitat personal i el compromís amb els drets humans que es deriven de la pràctica artística. Per tant, l’exigència d’un rigor adequat en la realització de qualsevol tipus de manifestació musical o de dansa suposarà un pas fonamental per aconseguir propostes valuoses per a l’alumnat i per als altres. En aquest sentit, animar la iniciativa cap a l’ús de noves eines digitals per a la creació artística potenciarà la capacitat de l’alumnat per expressar-se i comunicar-se i aplicar els coneixements adquirits a través de mitjans que ampliïn la seva tasca performativa.

 

Competència 5

Creació de produccions musicals multidisciplinàries i col·laboratives per prendre consciència de la relació de la música amb les altres arts i analitzar el resultat final dels processos de creació propis i dels altres.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Establir relacions entre la música i altres arts mitjançant l’anàlisi guiada de propostes escèniques afavorint el desenvolupament de la identitat cultural i la recerca de l’expressió pròpia. 5.2 Planificar propostes musicals coherents amb un projecte artístic interdisciplinari, posant en valor les opinions del grup. 5.3 Participar en la producció de projectes artístics, escollint músiques adequades segons les seves característiques i la seva intencionalitat, tot implicant-se en el bon desenvolupament de projecte.

5.1 Integrar amb esperit crític i sensibilitat composicions musicals basades en patrons melòdics, rítmics, harmònics i formals en projectes artístics sostenibles vinculats amb la diversitat cultural. 5.2 Analitzar les creacions musicals de l’aula, posant en valor el producte final i la seva relació amb diferents projectes artístics. 5.3 Organitzar diferents propostes musicals, mitjançant l’ús de diferents suports tecnològics, mostrant iniciativa, respecte cap a l’opinió dels altres i capacitat d’integració i d’adaptació en el grup de treball.

Ser capaç d’entendre la música, a través d’una visió analítica d’aquesta, permet a l’alumnat participar en el desenvolupament de projectes multidisciplinaris utilitzant composicions que permeten connectar la imatge i el moviment amb el discurs musical, tant mitjançant propostes pròpies com amb adaptacions de peces ja creades, o amb seleccions musicals que es considerin més adequades al conjunt. Les produccions grupals impliquen l’acceptació i la comprensió de l’existència de rols diversos, alhora que el respecte i la valoració de l’opinió dels altres participants. L’assumpció de responsabilitats en la producció musical contribueix a l’enriquiment i la construcció de la identitat cultural, així com a la valoració de les oportunitats personals i socials que se’n generen. El desenvolupament de la idea del producte musical implica un procés que l’alumnat ha de dur a terme: la recopilació d’informació i elecció de les característiques que defineixin la composició en funció dels efectes que es vulguin aconseguir; l’aplicació de les normes de l’harmonia, del ritme, de la melodia i de l’estructura tonal, i la creació i l’adaptació de les composicions a les necessitats del conjunt artístic.

El treball per projectes que abastin la fusió de diverses àrees de coneixement permet desenvolupar habilitats necessàries en l’ús de suports tecnològics per a la seva creació, gravació i difusió.

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

Iniciació als elements analítics

• Anàlisi auditiva dels elements psicològics de l’escolta musical.
• Identificació de les característiques més rellevants dels principals gèneres musicals al llarg de la història en l’anàlisi d’obres.
• Discriminació auditiva i anàlisi dels elements de ritme, melodia, harmonia, dinàmica, agògica i textura en una proposta musical concreta.
• Anàlisi de la relació que s’estableix entre la música i el text en les obres vocals.

 

Recepció auditiva, anàlisi i interpretació

• Audició i visionat de propostes musicals representatives de diferents èpoques, estils i gèneres.
• Consolidació del coneixement i de la interpretació de les grafies convencionals i no convencionals en la lectura de partitures.
• Interpretació d’obres vocals o instrumentals amb consciència analítica.
• Aplicació i ús de recursos digitals en l’elaboració i la creació d’obres i projectes musicals i artístics.

 

La forma musical

• Anàlisi dels elements bàsics de l’estructura musical: melodia, ritme, harmonia, textura i timbre.
• Identificació dels principals processos compositius: repetició, seqüència, imitació, variació i desenvolupament.
• Anàlisi de les tipologies de formes musicals: simples, compostes i lliures en diverses obres i manifestacions musicals.
• Anàlisi de les principals formes històriques i actuals: instrumentals, vocals i escèniques.

 

Segon curs

Fonaments teoricopràctics comuns

• Anàlisi auditiva i gràfica de les textures musicals: monòdica, polifònica, homofònica, contrapuntística i melodia acompanyada.
• Anàlisi harmònica de cadències, modulacions i progressions en diverses obres i exemples musicals.
• Identificació dels elements melòdics: la frase, semifrase, el motiu o cèl·lula en diversitat de contextos musicals.
• Anàlisi de la funció estructural de diversos textos de la música vocal.
• Anàlisi auditiva i gràfica de la diversitat d’estructures i patrons rítmics.
• Identificació i anàlisi dels principals processos compositius com la repetició, la seqüència, la imitació, la variació i el desenvolupament.
• Pràctica interpretativa tant vocal com instrumental i corporal de diverses obres musicals de rellevància cultural i històrica.
• Aplicació de recursos digitals i aplicacions musicals per a la creació de composicions i projectes musicals.

 

Gèneres musicals

• Anàlisi de les principals formes històriques des de l’actualitat a la música medieval: música vocal, instrumental i escènica.
• Identificació dels compositors i compositores més rellevants en els diferents períodes.
• Coneixement i exemplificació de les obres o exemples més rellevants de les músiques tradicionals, d’arrel i músiques ètniques.
• Anàlisi social, cultural i artística de les músiques populars urbanes dels segles XX i XXI: blues, jazz, pop, rock, folk i altres estils.

Arts Escèniques

 

La matèria d’Arts Escèniques pretén abordar, de manera integral, els processos de creació escènica i performativa. Aquests processos de creació són una eina de transformació i recreació de la realitat que ens fa reflexionar sobre el món, la condició humana, les emocions que ens travessen i les relacions socials, afectives i de poder. Dins de les Arts Escèniques s’inclouen diferents modalitats que responen a un origen i una estructuració comuns: el ritual i l’espectacle. Des de manifestacions que es troben als fonaments culturals de la societat, com són el teatre i la dansa clàssics, amb les seves convencions, que actuen recreant situacions, fins al que anomenem “arts performatives”, en què es prescindeix de la convenció escènica, totalment o parcialment, i s’articula un discurs basat en el cos des de l’aquí i l’ara, amb la intenció de generar una transformació de la realitat percebuda. Aquestes dues maneres d’abordar la creació no són excloents ni tenen uns límits definits, i actualment conviuen i conflueixen.

El cos i la veu són un element central en les arts escèniques, en què es desenvolupen les capacitats expressives i cinèsiques (corporals i gestuals) de l’intèrpret. L’alumnat aprèn a expressar i transmetre idees, sentiments i emocions, pròpies o compartides, mitjançant la pràctica de diferents modalitats d’arts escèniques i performatives.

Aquesta matèria s’articula al voltant de 6 competències específiques, íntimament relacionades amb els components de la competència clau 8 (consciència i expressió culturals), i amb els sabers bàsics que conformen la matèria mateixa que descriurem a continuació. Aquestes competències específiques pretenen establir l’adquisició dels coneixements, de les destreses i de les actituds en l’àmbit de les arts escèniques i performatives, relacionades amb la competència clau Identitat cultural, recepció cultural, autoexpressió i producció artística i cultural.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els sabers han estat articulats en cinc blocs: el patrimoni escènic i performatiu; expressió i comunicació escènica i performativa; expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives; escenificació i representació escènica i performativa i la recepció de les arts escèniques i performatives. Aquests sabers s’han graduat i distribuït entre els dos cursos de la matèria.

L’enfocament competencial de primer de batxillerat és el de dur a terme exercicis relacionats amb l’expressió corporal aplicada a les arts escèniques clàssiques i als espectacles senzills, en què s’utilitzi la convenció escènica (espai, temps, quarta paret, etc.). Igualment, es pretén un coneixement dels espais escènics existents, des d’una perspectiva històrica, funcional i de conservació i foment del patrimoni escènic (material i immaterial). Per al segon curs, el nivell dels exercicis està més vinculat a les manifestacions contemporànies i actuals, que hem anomenat, de manera genèrica i flexible, “performativitat”, en què es produeix una absència total o parcial de la convenció escènica clàssica.

En aquest segon curs, l’expressió corporal haurà de formar part essencial de la pràctica, tant per les característiques performatives actuals com per l’objectiu de fer un espectacle complex, en què, preferentment, es fusionin elements de les dues concepcions, l’escènica clàssica i l’escènica i performativa actual. Durant aquest curs, l’alumnat ha d’adquirir una visió integradora de l’impacte social que poden tenir les manifestacions escèniques i performatives, particularment l’anomenada memòria performativa, en la comprensió i la transformació del món actual. De la mateixa manera, caldrà conèixer les anomenades manifestacions parateatrals, en què s’inclouen les desfilades, les cercaviles, els rituals, les festes i els espectacles populars. L’anàlisi de peces dramàtiques també pretén diferenciar els efectes que les convencions escèniques produeixen en els espectadors: ubicació, definició, participació, efecte mirall i catàrtic, etc. Així mateix, s’han establert exercicis associats a l’emprenedoria (producció i gestió) cultural des de la perspectiva social.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències especifiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. Per tant, comencen per avaluar l’acció que determina la competència, quina és la finalitat de l’exercici buscat, alhora que estableixen pautes per a la valoració dels processos que porten a aquest exercici. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. S’han expressat de manera que permetin més nivells de concreció o gradació, fins a arribar a l’establiment d’una rúbrica individualitzada. Per a les competències específiques de contingut més general, s’han establert 2 o 3 criteris d’avaluació, mentre que les més específiques, essencialment relacionades amb la producció de manifestacions escèniques i performatives, tenen un únic criteri d’avaluació, susceptible, tal com s’ha indicat, de ser anivellat en diverses gradacions.

A la programació d’Arts Escèniques s’ha de tenir molt en compte l’enfocament dels dos cursos: més centrat en l’expressió individual i la representació escènica clàssica a primer de batxillerat, i destinat a desenvolupar un espectacle complex, actual i col·laboratiu a segon de batxillerat. Resultarà fonamental combinar exercicis d’aquesta matèria amb d’altres, com Literatura Dramàtica, etc. Tots estan íntimament lligats, ja que l’assoliment de competències és seqüencial i basada en l’augment de la complexitat de l’exercici. En tot cas, cal tenir molt en compte allò que s’ha indicat en les situacions d’aprenentatge, que pot ser un element de partida molt important per al treball a l’aula.

De tot el que s’ha exposat es dedueix que Arts Escèniques és una matèria que es desenvoluparà plenament amb l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge basat en indagacions. A més, el treball interdisciplinari serà fonamental per aplicar sabers essencials d’altres disciplines amb un reflex important en la matèria, per exemple, l’aptitud vocal.

En definitiva, les arts escèniques i performatives contribueixen a fer una ciutadania democràtica i responsable. Consoliden la maduresa personal, afectivosexual i les habilitats socials, i fomenten un comportament respectuós i no violent amb els altres. Promouen l’equitat a través del reconeixement i l’anàlisi de les desigualtats existents, i fan que l’alumnat les hagi d’afrontar i hi reflexioni. Fomenten la motivació i la perseverança i desenvolupen la creativitat, la sensibilitat artística, l’assertivitat, la resiliència i l’esperit emprenedor. Afavoreixen el desenvolupament d’una identitat multidimensional, així com el sentit de pertinença a una comunitat heterogènia i multicultural. Així doncs, aquesta matèria es concep com un instrument fonamental en la formació integral de les persones. A partir de coneixements, destreses i actituds imprescindibles per al creixement personal, planteja reptes morals i de consciència social i mediambiental.

 

Competències específiques

Competència 1

Analitzar i mostrar percepcions sobre peces escèniques per promoure-les com a font d’enriquiment personal, gaudi estètic i construcció de la identitat cultural, la cohesió social i la llibertat d’expressió.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Analitzar críticament els elements que conformen les manifestacions escèniques i performatives, i explicar la funció exercida per cadascun. 1.2 Comparar diferents manifestacions escèniques i performatives de qualsevol època, des del sentit crític mitjançant diferents suports, establint relacions amb la pròpia identitat cultural. 1.3 Promoure activitats d’expressió escènica i performativa actual, mitjançant accions que tinguin com a finalitat la visibilització, la transformació i la cohesió social. 1.4 Presenciar, amb interès, manifestacions escèniques i performatives, diferenciant-ne els elements constitutius.

1.1 Promoure activament les manifestacions escèniques i performatives, percebent-les com a element catalitzador de la llibertat d’expressió, tant individual com col·lectiva. 1.2 Analitzar críticament els elements constitutius del patrimoni dramàtic, cercant les respostes ofertes als grans interrogants de l’ésser humà. 1.3 Expressar percepcions sobre el significat dels elements estètics i dramàtics de les manifestacions escèniques i performatives, desenvolupant la capacitat de gaudir-ne amb la recepció. 1.4 Analitzar i valorar la progressió dramàtica de les manifestacions escèniques i performatives, experimentant-ne, de manera compartida, l’efecte desinhibidor i alliberador.

La recepció cultural, és a dir, actuar com a públic espectador, és un element fonamental per a la construcció de la identitat cultural i la creació de propostes personals. En aquesta etapa, l’alumnat ha de ser capaç d’implicar-se activament en la recepció de les manifestacions escèniques i performatives, ja que són, per definició, efímeres. L’atenció ha d’estar centrada en l’espectacle durant tot el seu desenvolupament. Així es podran percebre els elements més subjectius de la representació: la bellesa plàstica i la identificació amb els caràcters dels personatges. Per tant, la recepció ha de ser, prioritàriament, de manifestacions en directe, no registrades.

L’efecte catàrtic o alliberador depèn del grau d’identificació que s’assoleixi amb el personatge i la situació, que connecta amb la resposta emocional en l’espectador. Les manifestacions escèniques i performatives poden actuar com a mirall en què aquest espectador es vegi reflectit, per això cal identificar i comprendre els elements de convenció escènica, o bé les referències que clarament ens remeten a una situació concreta.

Aquesta competència també es relaciona amb el procés de construcció de les identitats culturals. L’alumnat de batxillerat ja compta amb els fonaments d’una identitat cultural pròpia i la percepció d’identitats diferents en les persones del seu entorn. Es tracta d’utilitzar els elements del patrimoni escènic i performatiu per enriquir aquesta identitat cultural bàsica, i identificar-lo com a element de la llibertat d’expressió i com a catalitzador del sentiment de pertinença a una comunitat, sempre sota els principis de convivència democràtics.

Els espais escènics històrics formen part del patrimoni material, sempre vinculats a la representació, és a dir, a l’existència efímera. Per la seva banda, els textos dramàtics, com a propostes per ser posades en escena, també tenen una plasmació ubicada al present. Per tant, la reflexió sobre aquest patrimoni cal fer-la tenint en compte que és efímera, tot i que es repeteixi amb una certa similitud entre funció i funció. El teatre, com a manifestació cultural o espai de representació, ha de tenir el relleu que mereix pel seu paper en la cultura al llarg del temps.

Les idees, els sentiments i les emocions transmeses per la manifestació escènica o performativa han de ser analitzades a posteriori, tenint en compte els elements configuradors de la identitat individual, així com els principis de la convivència, el respecte i la inclusió social.

 

Competència 2

Aplicar les relacions entre anatomia i espai escènic, amb cura de la veu i del cos, per desenvolupar l’expressivitat, la pròpia acceptació i la creativitat.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Classificar, amb flexibilitat, les manifestacions escèniques i performatives, atenent els requeriments biomecànics i cinèsics derivats de cadascuna i la cura de la veu i del cos. 2.2 Descobrir les possibilitats expressives de la mecànica vocal i corporal, improvisant de manera creativa sobre la base d’un motiu determinat. 2.3 Experimentar, de manera guiada, amb les dimensions temporal i espacial de l’expressió corporal, interactuant amb els altres de manera coordinada i col·laborativa, i complint les exigències del procés.

2.1 Seleccionar recursos propis d’expressió vocal i corporal, tenint en compte un rol dramàtic o performatiu establert prèviament, enriquint-lo amb la pròpia identitat. 2.2 Desenvolupar expressions artístiques basades en el propi cos, atenent les dimensions temporal i espacial, prenent com a base un motiu previ, de manera col·laborativa.

La base de l’expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives es troba en els principis de la cinesiologia, la proxèmica i la biomecànica, és a dir, els estudis sobre el moviment humà, l’anatomia mecànica i l’efecte dels espais en les persones.

Les diferents modalitats d’espectacle demanaran exercicis diferents, doncs, per establir una preparació adequada. Aquest procés d’adequació es basa en l’entrenament físic de base i l’entrenament preexpressiu. L’entrenament físic permetrà mantenir una base física suficient i l’entrenament preexpressiu prepararà el cos per expressar alguna cosa al lloc de la representació.

Tots dos processos requereixen constància, disciplina i, indagació en les possibilitats del nostre físic i ser capaços de deixar parlar el cos. Aquest diàleg amb la pròpia morfologia corporal ha de portar a millorar l’acceptació de les característiques físiques de cada estudiant, coneixent-ne les possibilitats i els límits, i al desenvolupament de la capacitat expressiva innovadora, és a dir, creativa.

Per anar un pas més enllà en la capacitat expressiva del cos, caldrà tenir-ne cura. Per això s’adoptaran tècniques de preparació segures i hàbits de vida saludables i sostenibles.

Els objectius d’aquesta competència són millorar la capacitat expressiva de l’alumnat i adquirir hàbits d’esforç i bona predisposició.

 

Competència 3

Interpretar amb la veu i el cos, en un context escènic, de manera col·laborativa i compromesa, per transmetre idees, sentiments i emocions.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
3.1 Proposar relacions dramatúrgiques a partir d’un motiu previ, utilitzant l’expressió corporal de manera creativa. 3.2 Aplicar millores en l’expressió vocal i corporal de l’exercici treballant de manera col·laborativa i compromesa.	3.1 Compondre un rol dramàtic, integrant la pròpia identitat, sobre la base d’un text previ. 3.2 Construir un rol dramàtic atenent les consignes i col·laborant i cooperant en el desenvolupament de la manifestació artística.

El treball interpretatiu suposa trobar camins entre el què (idees, sentiments i emocions que es volen transmetre) i el com (instruments amb què es pretén transmetre).

Basant-se en la innovació i en l’aprofitament de les possibilitats del cos, l’intèrpret sempre ha de buscar superar-se: transmetre de la millor manera possible allò que vol expressar. Per tant, exigeix ​​un compromís de l’intèrpret amb el que fa en escena com un fi en si mateix. Un cop s’ha deixat parlar al cos i se n’han millorat les possibilitats, cal dotar l’expressió de sentit dramàtic.

Aquest sentit s’assoleix mitjançant la càrrega psicològica que s’aboca a l’expressió i les dimensions espacial i temporal. Sovint, aquestes dimensions s’estableixen en escena amb altres executants o intèrprets. Per tant, la creació de coreografies o moviments escènics responen tant a un sentit plàstic com dramàtic, cosa que demana un treball coordinat i col·laboratiu, on l’expressió artística individual s’adaptarà a l’expressió del conjunt.

 

Competència 4

Crear propostes escèniques i performatives, a partir de l’anàlisi i la selecció d’elements tècnics, dramàtics, expressius i plàstics, per respondre a una finalitat determinada.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Definir en un projecte els elements tècnics, dramàtics, expressius i plàstics necessaris per a la proposta a realitzar, cercant-ne l’adequació per a la finalitat establerta, amb creativitat i sentit col·laboratiu. 4.2 Desenvolupar un projecte escènic i performatiu senzill, partint d’una proposta prèviament debatuda, mitjançant el treball col·laboratiu. 4.3 Exposar una proposta escènica i performativa senzilla, partint d’un motiu original o preexistent, que mobilitzi i cohesioni els altres.

4.1 Defensar una proposta escènica o performativa complexa, partint d’un motiu original o preexistent, que mobilitzi i cohesioni els altres. 4.2 Desenvolupar un projecte escènic o performatiu complex, partint d’un motiu original o preexistent que involucri els altres. 4.3 Adaptar els elements tècnics, dramàtics, expressius i plàstics disponibles als requeriments del projecte a desenvolupar, tenint en compte les intencionalitats buscades i basant-se en el treball col·laboratiu i inclusiu.

Qualsevol projecte escènic i performatiu respon a un objectiu determinat: transmetre i compartir idees, sentiments i emocions. Les propostes escèniques i performatives han de basar-se, doncs, en una dramatúrgia estudiada que les cohesioni.

És fonamental que en l’arrel de la proposta dramàtica hi hagi un element personal, resultat de la pròpia experiència vital. Aquest germen ha de ser el producte d’una anàlisi introspectiva que l’alumnat ha de fer fugint d’idees preestablertes o prejudicis. L’element que vehicularà aquest factor catalitzador pot ser creat expressament, o bé pot ser creat a partir d’un element preexistent que atorgui coherència dramàtica: text dramàtic, narratiu, audiovisual, succés històric o qualsevol component del patrimoni cultural.

La proposta dramàtica respon a un procés comunicatiu que ha de ser multidireccional i es realimenta al llarg del seu desenvolupament. Així doncs, per establir aquest canal de comunicació és fonamental que se seleccionin diferents elements amb què articular el projecte.

La selecció d’elements es farà des d’un repertori ideal a primer de batxillerat, i des dels mitjans realment disponibles a segon curs. Això no implica que en el projecte de primer no es tinguin en compte els mitjans, al contrari, atesa la seva senzillesa, s’hauria de centrar fonamentalment en l’expressió corporal i la paraula. Tanmateix, s’haurà fet una elecció ideal entre els elements de què, en teoria, podria disposar-se. Posteriorment, a segon curs es desenvoluparà el projecte adaptant-se als elements realment disponibles. En qualsevol cas, tant a la selecció ideal com a la real, cal buscar la innovació en l’ús de recursos diferents, integradors i, sobretot, que cerquin la bellesa plàstica.

La proposta ha de ser assumida per la totalitat del grup com un repte a assolir de manera col·laborativa. El treball col·laboratiu implica la participació de tothom, també dels espectadors, amb diferents funcions i graus de responsabilitat. La selecció que es faci, ideal o real, d’elements dramàtics, expressius i plàstics, condicionarà el grau de treball col·laboratiu que es pot assolir. Per això el procés de desenvolupament s’ha de fer de manera compartida. Des de l’inici, les conclusions de l’anàlisi introspectiva i del motiu generador han de ser sotmesos a una posada en comú i un debat, s’han de cercar els elements que responen a les inquietuds humanes. Aquests elements serviran per reforçar el sentiment de pertinença al grup i de compromís amb el projecte.

 

Competència 5

Planificar i participar en totes les fases d’una producció escènica, amb eficàcia i creativitat, per dotar de valor i significat tant el procés com el producte final adaptant-se als mitjans disponibles.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Dissenyar les fases d’un projecte escènic o performatiu senzill, coherent amb les intencionalitats acordades, afavorint el treball col·laboratiu. 5.2 Aportar accions i idees en diferents fases d’una producció escènica o performativa senzilla, prèviament acordada, desenvolupant diferents rols i contribuint a aconseguir un procés creatiu eficient, col·laboratiu i integrador.

5.1 Planificar les diferents fases per les quals ha de transitar un projecte escènic i performatiu complex, optimitzant els recursos disponibles, tenint en compte les intencionalitats i mobilitzant inclusivament els altres. 5.2 Exercir, amb creativitat i eficiència, diferents rols en les diferents fases d’un projecte escènic i performatiu complex, implicant-se en el bon desenvolupament del procés i en la consecució d’un resultat satisfactori, fruit del treball col·laboratiu.

La planificació d’un espectacle comporta decidir qui fa alguna cosa, en quin moment i de quina manera. Quan els recursos i el temps són limitats, és imprescindible optimitzar-los des del començament. Un pla de treball realista i que hagi tingut en compte totes les opinions promourà la recerca d’una finalitat comuna. Cal que l’alumnat senti com a propi el projecte perquè s’impliqui en un recorregut que serà, progressivament, més exigent.

Les manifestacions escèniques i performatives transiten per una sèrie de fases que són fonamentals per al resultat final. En aquestes fases es realitza, de manera gradual, un procés de creació de significat, mitjançant uns elements formals dins d’un context determinat. Un procés correcte no assegura totalment un resultat òptim; tanmateix, sense un procés adequat és impossible aconseguir cap resultat.

La possible coincidència en el temps de diversos projectes, com seria el cas a primer de batxillerat, o d’un projecte amb una complexitat important, a segon de batxillerat, exigeix, doncs, ​​una planificació acurada. La planificació d’un projecte ha de tenir en compte que si es prenen decisions entre tots els participants, el grau d’apropiació que cadascú faci del projecte influirà poderosament en el fet que l’alumnat es mobilitzi. A més, a mida que el projecte va prenent forma, el nombre creixent de funcions necessàries només serà possible mitjançant un treball col·laboratiu i coordinat. Per tant, tot l’alumnat ha de mobilitzar els coneixements, les destreses i les aptituds adquirides perquè les diferents fases assoleixin els objectius parcials plantejats en la planificació de l’espectacle.

 

Competència 6

Representar una producció escènica davant del públic, considerant totes les oportunitats socials i econòmiques que se’n deriven, per establir una comunicació inclusiva i cohesionadora amb els espectadors.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
6.1 Representar un projecte escènic i performatiu senzill, adaptant-se a la viabilitat i al context cercant la cohesió social i la inclusió de tots els assistents i participants.	6.1 Representar públicament un projecte escènic i performatiu complex, involucrant tots els participants i mantenint una comunicació cohesionadora i inclusiva amb els espectadors.

L’actuació en viu genera una resposta psicològica a totes les persones involucrades. Es transmeten i es comparteixen idees, sentiments i emocions d’una manera directa, sense més mediació que la pròpia convenció escènica o el context cultural en què es desenvolupa. La manifestació escènica i performativa s’esgota al mateix moment de la representació. El seu registre en un suport audiovisual donarà lloc a una manifestació diferent, intervinguda pel propi suport. El que perdura és l’impacte que exerceix sobre els assistents i els participants, per això la rellevància social que en totes les èpoques ha tingut, i té, el teatre. Al llarg del temps, les persones continuen desplaçant-se i participant en manifestacions escèniques i performatives, ja sigui a la via pública o en un espai específic.

El mateix projecte, amb les modificacions degudes, pot ser representat en diferents espais, canviant-ne el significat i l’impacte exercit. És possible que una manifestació escènica i performativa tingui el lloc de representació en un espai determinat, però també que es pugui adaptar a diferents espais sense alterar-ne el missatge fonamental.

Aquesta capacitat es pot aprofitar com un element de cohesió social i de desenvolupament econòmic. La representació ha de ser dissenyada prèviament per optimitzar l’efecte del que volem transmetre i compartir. En la matèria d’Arts Escèniques s’han d’identificar tots els elements d’oportunitat econòmica que es podrien generar amb el projecte, però l’execució ha de cercar prioritàriament l’impacte social en la inclusió i la cohesió.

  

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

El patrimoni escènic i performatiu

• Reflexió del concepte i les tipologies de les arts escèniques i performatives a partir de l’anàlisi d’exemples.
• Descripció de l’evolució històrica de la representació escènica i performativa basada en peces clau del patrimoni.
• Ús del llenguatge escènic i performatiu contemporani en els exercicis d’improvisació i creació.
• Observació de la dramaticitat, la teatralitat i la performativitat de les peces analitzades.
• Visites a teatres, espais escènics i no escènics des del punt de vista del teatre com a patrimoni material i immaterial.

 

 Expressió i comunicació escènica i performativa

• Desenvolupament de l’expressió corporal, gestual, oral i ritmicomusical en la interpretació actoral.
• Disseny de l’espai escènic com a generador de significat tenint en compte la convenció teatral.
• Creació d’un conflicte dramàtic: personatge, situació i acció dramàtica.
• Construcció del personatge dramàtic des de l’anàlisi i la caracterització.
• Ús dels recursos plàstics en les manifestacions escèniques i performatives: escenografia volumètrica i virtual, caracterització, il·luminació i espai sonor.

 

Expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives

• Preparació física i preparació preexpressiva en la cura del cos i de la veu a l’aula.
• Interpretació a partir de l’expressió corporal, el mim i la dansa.
• Anàlisi del personatge dramàtic: objectius i funcions dins del context de l’obra.
• Desenvolupament del procés i execució d’una peça escènica de manera col·laborativa.

 

Escenificació i representació escènica i performativa

• Reflexió i crítica sobre el concepte i les característiques de l’espectacle escènic.
• Identificació de les tipologies bàsiques de l’espectacle escènic (clàssic, d’avantguarda, corporal, occidental, oriental, d’objectes, musical i de dansa) a partir de l’observació d’exemples.
• Disseny d’espectacles escènics: equips, fases i àrees de treball a l’aula i en l’entorn professional.
• Creació dramatúrgica en el disseny d’un projecte escènic.
• Producció i representació d’un projecte escènic.
• Direcció artística en projectes escènics a l’aula.
• Organització de l’assaig i desenvolupament de les funcions de la direcció escènica i la regidoria. Adaptació del tipus d’assaig depenent de la finalitat, la fase i l’organització del projecte escènic.

 

La recepció de les arts escèniques i performatives

• Recepció de les arts escèniques i performatives en contextos reals i en gravacions.
• Reflexió sobre les preferències del públic teatral contemporani en relació amb el gust personal.
• Identificació de peces amb una convenció escènica clàssica (la quarta paret).
• Anàlisi i crítica d’espectacles escènics.
• Descripció d’oportunitats de desenvolupament social i econòmic dels espectacles escènics i performatius en les indústries culturals.

 

Segon curs

El patrimoni escènic i performatiu

• Anàlisi crítica del significat social de les arts escèniques i performatives tenint en compte la perspectiva de gènere, la identitat i la performativitat.
• Identificació d’elements dels espectacles des del punt de vista ritual i social que incloguin les festes populars.
• Valoració i visionat de les tendències actuals a la representació escènica i performativa.
• Observació i anàlisi de les manifestacions escèniques i performatives no orals.

 

Expressió i comunicació escènica i performativa

• Pràctica en actes performatius com a generació de noves realitats.
• Ús dels elements característics de l’espai escènic i performatiu actual.
• Descripció de l’evolució de les estructures dramàtiques actuals i reflexió sobre la memòria performativa com a patrimoni immaterial.
• Interpretació del personatge en acció a les manifestacions actuals.
• Disseny i adequació dels espais no escènics a partir dels recursos plàstics i escenogràfics.

 

Expressió corporal aplicada a les arts escèniques i performatives

• Pràctica dels mètodes interpretatius actuals.
• Construcció actual del personatge dramàtic.
• Creació performativa des del procés i en l’execució.

 

Escenificació i representació escènica i performativa

• Creació d’un espectacle performatiu a partir d’un concepte i tenint en compte les característiques pròpies del llenguatge.
• Aplicació d’elements de les diverses tipologies bàsiques de l’espectacle performatiu: espais escènics i espais no escènics. Integració de llenguatges no orals i tecnològics.
• Disseny d’espectacles en espais no escènics: adaptació, equips, fases i àrees de treball.
• Composició dramatúrgica d’un procés escènic i performatiu complex.
• Producció i representació d’un projecte escènic i performatiu complex.
• Direcció artística en projectes escènics i performatius complexos.
• Preparació i assaigs d’un espectacle escènic i performatiu complex.
• Representació d’espectacles escènics i performatius complexos.

 

La recepció de les arts escèniques i performatives

• Assistència i/o participació en espectacles escènics i performatius actuals.
• Anàlisi i crítica de manifestacions escèniques i performatives.
• Emprenedoria cultural en espectacles escènics.

Ciències Generals

 

A la societat actual hi ha multitud d’aspectes que estan relacionats amb l’activitat científica, tant en el camp sanitari com en l’ambiental, el tecnològic o l’econòmic. Per això, el fet de disposar d’una formació científica sòlida permet a les persones formar-se i defensar una opinió fonamentada davant fets controvertits que formen part del dia a dia del nostre món. Aquesta matèria ofereix a l’alumnat una formació bàsica en les quatre disciplines científiques fonamentals. A més, el seu enfocament multidisciplinari confereix al currículum un caràcter unificador que posa de manifest que les diferents ciències són una especialització d’un tot global I coherent que és el coneixement científic. De fet, en el desenvolupament de la recerca com a activitat professional, els científics i les científiques relacionen coneixements, destreses i actituds de totes les disciplines per enriquir els seus estudis i contribuir de forma més eficient al progrés de la societat.

A aquesta matèria hi poden accedir diferents perfils d’estudiants, amb diferents formacions prèvies en ciències, per això l’adquisició dels aprenentatges d’aquesta matèria es construeix a partir d’aquells que tots els i les alumnes han desenvolupat durant l’educació secundària obligatòria, i a partir d’aquí s’aprofundeix per assolir les competències i els objectius propis de l’etapa del batxillerat.

La matèria de Ciències Generals pretén proporcionar als estudiants que la cursen la base suficient per comprendre els principis generals que regeixen els fenòmens del món natural. Per a això, aquesta matèria parteix de les competències específiques, que tenen com a finalitat entendre, explicar i saber mobilitzar coneixements, destreses i actituds no només relacionats amb la situació i les repercussions de la ciència en l’actualitat, sinó també amb els procediments de l’activitat científica i la seva rellevància en els avenços socials, la necessitat d’un tracte igualitari entre persones i el caràcter consistent i global del conjunt de les disciplines científiques.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, i es proporcionarà la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria es troben els criteris d’avaluació. Estan vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions científiques com d’altres de naturalesa social on la ciència juga un paper important. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El desenvolupament de les competències específiques té com a base les competències clau i els sabers de la matèria, que estan estructurats en cinc blocs que inclouen els coneixements, les destreses i les actituds imprescindibles. Per aquesta raó, s’opta per formular els sabers lligats a una capacitat i en un context en el qual s’han de desenvolupar. El professorat pot desenvolupar un context alternatiu, si ho considera adient.

Al primer bloc de sabers es tracten els aspectes bàsics de l’activitat científica general: l’ús de les metodologies científiques per a l’estudi de fenòmens naturals, l’experimentació –incloent-hi els instruments necessaris i les seves normes d’ús–, la utilització adequada de llenguatges científics i de les eines matemàtiques pertinents, etc. Aquest bloc busca desenvolupar habilitats pràctiques útils per a la resta dels blocs.

Al bloc 2 es descriuen dos conceptes fonamentals de la ciència: la matèria i l’energia. Conèixer i utilitzar aquests conceptes amb agilitat és bàsic per a tots els àmbits d’estudi i treball de la ciència, ja que és la base sobre la qual cal construir els coneixements dels sistemes fisicoquímics, biològics i geològics.

Al bloc 3 es treballa amb les forces fonamentals de la natura i els efectes que tenen sobre els sistemes. Es tracta de continguts transversals per a totes les disciplines de la ciència, els quals permeten donar explicacions a aspectes tan importants com el moviment, les deformacions de l’escorça terrestre o el moviment dels planetes del sistema solar.

Al bloc 4 es fa una aproximació a l’estudi de la Terra i als sistemes terrestres des del punt de vista de la geologia planetària, de la tectònica de plaques i de la dinàmica de les capes fluides. A més, es fa èmfasi en aspectes clau encaminats a conscienciar l’alumnat sobre el desenvolupament sostenible i la promoció de la salut.

Al bloc 5 es tracten algunes qüestions sobre la biotecnologia i la seva importància en la recerca de malalties, tècniques d’agricultura i ramaderia o recuperació mediambiental, etc.

En definitiva, el currículum de Ciències Generals pretén aportar a l’alumnat les eines bàsiques per reconèixer la importància de les ciències, la creació de vocacions científiques i el desenvolupament d’un criteri propi i fonamentat per a l’aplicació d’idees científiques per sobre d’afirmacions pseudocientífiques i enganyoses. Atès que és característic del treball en la recerca científica, les eines que proporciona aquest currículum conviden al desenvolupament de projectes i a la cooperació interdisciplinària i entre diferents individus o entitats, amb especial atenció a les problemàtiques inherents als objectius de desenvolupament sostenible. Això confereix a l’aprenentatge de la ciència un caràcter rellevant, holístic i integrat, que enriqueix la significativitat i prepara l’alumnat per afrontar amb criteri la seva incorporació activa com adult a la societat.

 

Competències específiques

 

Competència 1

Aplicar les diverses formes de raonament pròpies de la ciència i dur a terme investigacions experimentals i estudis observacionals utilitzant amb precisió material i instruments adequats per respondre a qüestions que esdevenen en l’entorn sobre processos físics, químics, biològics i geològics

 

Criteris d’avaluació

1.1 Definir problemes investigables, formular hipòtesis i planificar de manera coherent processos de recerca d’acord amb les formes de raonament pròpies del pensament científic

1.2 Desenvolupar processos de recerca per verificar o descartar les hipòtesis formulades mb a un problema o fenomen científic investigable aplicant totes les mesures pròpies del treball experimental.

1.3 Processar la informació derivada d’una recerca mitjançant la construcció de taules, gràfics, models, simulacions, diagrames o altres formats i interpretar els fenòmens naturals que expressen aquests instruments.

1.4 Comunicar els resultats d’una recerca mitjançant l’ús de recursos adequats i d’acord amb els principis ètics bàsics.

1.5 Elaborar les conclusions d’una recerca posant de manifest la relació entre els resultats i el marc teòric en què s’interpreten.

Per aconseguir una alfabetització científica bàsica, cada alumne o alumna ha de comprendre abans que res com és el modus operandi de tota la comunitat científica pel que fa a l’estudi dels fenòmens naturals i quines són les eines de què es disposa. Les metodologies científiques són procediments fonamentals de treball a la ciència. L’alumnat competent ha de desenvolupar les habilitats per observar, emetre hipòtesis i experimentar sobre fenòmens fisicoquímics i naturals, així com les que li permetin posar en comú amb la resta de la comunitat investigadora els resultats que obtingui.

Així mateix, encara que l’alumnat no optés en el futur per dedicar-se a la ciència com a activitat professional, el desenvolupament d’aquesta competència li atorga algunes habilitats i destreses pròpies del pensament científic.

 

Competència 2

Aplicar principis, lleis i teories científiques vigents en l’explicació i la predicció del comportament dels fenòmens i components de l’entorn per adquirir una visió holística del funcionament de la naturalesa

 

Criteris d’avaluació

2.1 Aplicar el coneixement científic vigent en l’elaboració d’explicacions i prediccions del comportament dels fenòmens que es produeixen a la naturalesa.

2.2 Reconèixer, analitzar i interpretar els fenòmens fisicoquímics més rellevants fent servir les principals lleis físiques i químiques.

2.3 Reconèixer, analitzar i interpretar els elements i processos bàsics de la biosfera i la geosfera fent servir els fonaments científics vigents.

El desenvolupament de la competència científica té com a base essencial comprendre els fenòmens observats de la naturalesa referits a processos, elements naturals de l’entorn, artefactes tecnològics, etc., i interpretar-los en vista dels principis, de les lleis i de les teories científiques bàsiques. Amb el desenvolupament d’aquesta competència específica també es contribueix a adquirir el pensament científic, clau per a la creació de nous coneixements fonamentats en els principis, les lleis i les teories de la ciència.

A més, la mobilització de coneixement pràctic, és a dir, l’habilitat per trobar una aplicació directa als coneixements teòrics apresos, està en línia amb els principis de l’aprenentatge STEM, que pretén crear un aprenentatge global de les ciències com un tot integrat de disciplines interrelacionades entre si. L’alumnat que cursa aquesta matèria aprèn a relacionar conceptes, perquè hi troba un exemple clar dels coneixements, de les destreses i de les actituds que són la base per a una alfabetització científica general i que es presenten de manera conjunta, atès que la ciència és un conjunt de sabers dependents entre si.

 

Competència 3

Argumentar sobre la importància d’incorporar hàbits saludables i sostenibles basats en els fonaments científics per adoptar-los i promoure’ls en el seu entorn.

 

Criteris d’avaluació

3.1 Revisar i avaluar les pròpies idees en relació amb l’adopció d’un estil de vida compatible amb un model de desenvolupament sostenible.

3.2 Defensar i justificar, fent propostes d’acció coherents i utilitzant fonaments científics procedents de diferents disciplines, la importància del compromís personal i de l’adopció d’un estil de vida compatible amb un model de desenvolupament sostenible.

3.3 Revisar i avaluar les pròpies idees en relació amb l’adopció d’un estil de vida saludable (dieta equilibrada, rebuig al consum de drogues, exercici físic, higiene del son, postures adequades, etc.).

3.4 Defensar i justificar, fent propostes d’acció coherents i utilitzant fonaments derivats de la fisiologia humana, la importància d’adoptar i promoure hàbits saludables.

Actualment, un dels reptes més grans i més importants a què s’enfronta la humanitat és la degradació mediambiental que posa en perill el desenvolupament econòmic i la societat de benestar. Una condició indispensable per abordar aquest desafiament és adoptar un model de desenvolupament sostenible. Per això, és essencial que la ciutadania comprengui la seva dependència del medi natural per així valorar la importància de la seva conservació i actuar de manera conseqüent i compromesa amb aquest objectiu. 

L’assoliment i el desenvolupament d’aquesta competència específica permetrà a l’alumnat, a través del coneixement del funcionament del seu propi organisme i dels ecosistemes, comprendre la relació entre la salut, la conservació del medi ambient i el desenvolupament econòmic i esdevenir així un ciutadà o ciutadana compromès i crític amb els problemes del nostre temps.

 

Competència 4

Aplicar els coneixements i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència, mantenint la ment oberta amb relació als procediments que segueix i als resultats que obté per resoldre problemes relacionats amb les ciències experimentals

 

Criteris d’avaluació

4.1 Aplicar els coneixements i les diverses formes de raonament pròpies de la ciència en la resolució de problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics i geològics buscant estratègies alternatives de resolució quan sigui necessari.

4.2 Mantenir una ment oberta basant-se en l’anàlisi crítica de les solucions proposades per a problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics i geològics reformulant, si s’escau, les estratègies seguides o les conclusions elaborades si així ho suggereixen les dades de què es disposa.

El raonament és una eina essencial en la investigació científica, atès que és necessari en el plantejament d’hipòtesis o de noves estratègies que permetin continuar avançant davant de dificultats per assolir els objectius proposats. Així mateix, en certes disciplines científiques no és possible obtenir evidències directes dels processos o objectes d’estudi, per la qual cosa cal utilitzar el raonament lògic per poder connectar els resultats amb la realitat que reflecteixen. De la mateixa manera, és comú trobar escenaris de la vida quotidiana que requereixen l’ús de la lògica i el raonament.

També cal destacar que la resolució de problemes és un procés complex en què es mobilitzen no només les destreses per al raonament, sinó també els coneixements sobre la matèria i actituds per afrontar els reptes de manera positiva. Per això, és imprescindible que l’alumnat desenvolupi aquesta competència específica, ja que li permetrà madurar intel·lectualment i millorar la resiliència per abordar amb èxit diferents tipus de situacions a què s’enfrontarà al llarg de la seva vida professional, social i personal.

 

Competència 5

Justificar la contribució de la ciència, concebuda com un procés col·lectiu i interdisciplinari i en construcció contínua, a la societat i destacar la funció de les persones que s’hi dediquen, per avaluar-ne el paper essencial en el progrés de la humanitat.

 

Criteris d’avaluació

5.1 Aportar arguments que evidenciïn que la ciència és una àrea de coneixement global formada per diferents disciplines relacionades entre si i dependents les unes de les altres.

5.2 Demostrar la rellevància de la ciència per al progrés de la societat, així com l’important paper que juguen homes i dones en la realització de la recerca científica com a activitat laboral.

Actualment, un nombre important de persones es dediquen en la seva activitat laboral a la recerca científica i al desenvolupament tecnològic. No obstant això, i encara que la situació estigui millorant a poc a poc, la ciència no sempre gaudeix del reconeixement i la repercussió que es mereix i, de vegades, el valor de la contribució de la ciència a la millora i el progrés no és prou valorat, generalment per la manca d’informació fonamentada i per la difusió d’informació errònia. Lluitar per millorar aquesta situació i formar ciutadans amb una cultura científica rica i que cada vegada més homes i dones tinguin vocació per dedicar-se a activitats científiques, és fonamental per aconseguir el desenvolupament d’un món millor.

A través d’aquesta competència específica, l’alumnat adquireix consciència sobre la rellevància que la ciència té a la societat actual. Així mateix, reconeix el caràcter interdisciplinari de la ciència, marcat per una clara interdependència entre les diferents disciplines de coneixement que enriqueix tota activitat científica i que es reflecteix en un desenvolupament holístic de la recerca i el treball en ciència.

 

Competència 6

Utilitzar recursos variats, de tipologia i format diversos, per buscar i seleccionar informació fiable i contrastada i establir col·laboracions aplicant el sentit crític i ètic.

 

Criteris d’avaluació

6.1 Cercar, contrastar, seleccionar i combinar informació sobre fenòmens i processos físics, químics, biològics o geològics en diferents formats i utilitzant els recursos necessaris, tecnològics o no.

6.2 Establir col·laboracions utilitzant els recursos necessaris, tecnològics o no, en les diferents etapes del projecte científic, en la realització d’activitats o en la resolució de problemes relacionats amb fenòmens i processos físics, químics, biològics o geològics.

La comunicació i la col·laboració són components inherents al procés d’avenç científic. Part d’aquest procés comunicatiu implica cercar i seleccionar informació científica publicada per fonts fidedignes, que ha de ser interpretada per respondre preguntes concretes i establir conclusions fonamentades. Per això, cal analitzar la informació obtinguda de manera crítica, tenint-ne en compte l’origen i diferenciant les fonts adequades d’aquelles menys fiables.

La cooperació és un altre aspecte essencial de les metodologies científiques i té com a objectiu millorar l’eficiència del treball en unir els esforços de diverses persones mitjançant l’intercanvi d’informació, i aconseguir així un efecte sinèrgic.

A més, desenvolupar aquesta competència específica és molt útil en altres entorns professionals no científics, així com en el context social i personal, com en l’aprenentatge al llarg de la vida o en l’exercici d’una ciutadania democràtica activa. La comunicació i la col·laboració impliquen el desplegament de destreses socials, sentit crític, respecte a la diversitat i, sovint, utilització eficient, ètica i responsable dels recursos tecnològics, per la qual cosa aquesta competència és essencial per al ple desenvolupament de l’alumnat com a ciutadà.

 

 Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Construint ciència

• Ús de les metodologies d’investigació científica per a la identificació i la formulació de preguntes i conjectures, l’elaboració d’hipòtesis i la verificació experimental d’aquestes en la resolució de problemes investigables.
• Disseny i execució d’experiments i projectes de recerca experimental i estudis observacionals utilitzant instruments adequats, controls experimentals i raonament lògic i anàlisi dels resultats obtinguts en la resolució de problemes i qüestions científiques relacionades amb el medi ambient.
• Reconeixement i ús de fonts fiables i mitjans de col·laboració per a la cerca d’informació científica en diferents formats i l’ús de les eines necessàries.
• Interpretació i producció d’informació científica amb un llenguatge adequat per desenvolupar un criteri basat en l’evidència i el raonament.
• Avaluació de la contribució dels científics i científiques a les principals fites de la ciència per al progrés i la millora de la societat.

 

Un univers de matèria i energia

• Anàlisi de les propietats macroscòpiques dels sistemes materials i els estats d’agregació, així com els processos físics i químics de canvi usant models microscòpics.
• Classificació dels sistemes materials segons la seva composició, aplicant-los a la descripció dels sistemes naturals i a la resolució de problemes relacionats.
• Reconeixement de la importància històrica i actual de la taula periòdica, descrivint les regularitats que s’hi observen i la relació amb l’estructura interna de la matèria.
• Estudi de la formació de compostos químics, interpretació de la seva formulació i nomenclatura com a base per a una alfabetització científica bàsica que permeti establir una comunicació eficient amb tota la comunitat científica.
• Aplicació de les transformacions químiques dels sistemes materials i les lleis que els regeixen, en els processos industrials, ambientals i socials del món actual.
• Resolució de problemes relacionats amb el consum d’energia i la necessitat de desenvolupament sostenible, en vista del teorema de conservació de l’energia mecànica i dels processos termodinàmics més rellevants, considerant l’anàlisi de l’energia continguda en un sistema, les seves propietats i les seves manifestacions.

 

El sistema Terra

• Interpretació de les característiques dels astres del sistema solar relacionant-les amb els processos que van tenir lloc durant l’origen de l’Univers.
• Discussió sobre la possibilitat de vida en altres planetes incorporant les hipòtesis de l’origen de la vida a la Terra.
• Exemplificació de les relacions entre la comunitat d’organismes i les característiques de l’entorn dels sistemes naturals. El cas dels éssers vius en la formació del sòl.
• Anàlisi de l’estructura i dinàmica de la geosfera, en vista de la tectònica de plaques i dels processos i riscos geològics que se’n deriven.
• Anàlisi de les funcions i les dinàmiques de les capes fluides de la Terra, la seva interacció amb la superfície terrestre i els riscos geològics que se’n deriven.
• Anàlisi de la classificació bàsica dels éssers vius i les seves adaptacions a les característiques físiques de l’entorn en què viuen.
• Resolució de problemes sobre la dinàmica dels ecosistemes: fluxos d’energia, cicles de matèria i relacions tròfiques.
• Investigació i reflexió sobre les causes i les conseqüències dels principals problemes ambientals del nostre temps (escalfament global, forat a la capa d’ozó, destrucció d’espais naturals, pèrdua de biodiversitat, etc.) i formulació de propostes d’acció.
• Argumentació i defensa de la importància de l’ús dels recursos renovables davant dels no renovables, de la seva explotació responsable, de les energies renovables, de la gestió de residus i de l’economia circular en el context de construcció d’un model de desenvolupament alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible.
• Anàlisi de les relacions entre la conservació del medi ambient, la salut humana i el desenvolupament econòmic de la societat des de la perspectiva dels objectius de desenvolupament sostenible.
• Estudi de cas d’una pandèmia: causes, prevenció i tractament de les malalties infeccioses i no infeccioses més rellevants, amb especial incidència en el mecanisme i la importància de les vacunes i l’ús adequat d’antibiòtics.

 

Biologia per al segle XXI

• Diferenciació de les principals biomolècules sobre la base de la seva estructura bàsica i de les funcions que exerceixen en els éssers vius.
• Anàlisi i diferenciació dels processos implicats en l’expressió de la informació genètica i la seva relació amb l’expressió d’un caràcter, destacant la importància central del codi genètic.
• Anàlisi del procediment i de la valoració de les implicacions socials i ètiques de l’ús de les tècniques d’enginyeria genètica més rellevants (PCR, enzims de restricció, clonació molecular o CRISPR-CAS9) de les teràpies gèniques, del trasplantament de cèl·lules mare i altres tecnologies biomèdiques aplicades a la salut humana i a altres camps de la recerca i la producció.
• Aplicació d’estratègies per a la resolució de problemes d’herència mendeliana, d’un i dos caràcters simultàniament i dels caràcters que es transmeten lligats a la determinació del sexe genètic mitjançant l’anàlisi de les probabilitats d’herència d’al·lels o manifestació de fenotips.

 

Les forces que ens fan moure

• Aplicació de les forces fonamentals de la natura en la descripció dels processos físics més rellevants del medi natural, com són els fenòmens electromagnètics, el moviment de planetes o els processos nuclears.
• Anàlisi d’estructures en relació amb la física, la biologia, la geologia o l’enginyeria fent servir les lleis de l’estàtica.
• Anàlisi i interpretació del moviment d’un objecte a partir de les lleis de la mecànica, com a base per explicar el comportament d’un objecte en moviment i les seves aplicacions, per exemple, en seguretat viària o desenvolupament tecnològic.

 

 

Dibuix Artístic

 

Dibuixar vol dir observar i contemplar per poder abstreure i sintetitzar per mitjà de l’expressió gràfica la informació de la realitat que ens envolta. El dibuix és, doncs, un procés interactiu d’observació, reflexió i representació. Un procés que requereix una tècnica inicial, conèixer els recursos i els elements fonamentals. Aquest procés esdevé un exercici continu d’entrenament. Per practicar-lo, cal comprendre com s’interrelacionen les formes, les estructures, els volums, la perspectiva, les proporcions, el comportament de la llum i el color. D’aquesta manera el dibuix es converteix gairebé en un mètode de treball científic, tant per l’exploració com per la indagació. Cal ressaltar els avenços que els i les artistes han aconseguit al llarg de la història; l’anàlisi de les seves obres ajudarà a trobar respostes i afavorirà la nostra incursió en aquesta disciplina.

El dibuix és un llenguatge universal perquè és una activitat intel·lectual, un mitjà d’anàlisi i coneixement. És el primer enllaç d’unió entre la idea i la seva representació gràfica de manera creativa, cosa que propicia que sigui l’origen de l’activitat creadora i per tant imprescindible en el desenvolupament de totes les altres arts. Així resulta un primer pas en la resolució de projectes i propostes artístiques. Això fa que els diferents tipus de dibuix i els seus àmbits d’aplicació siguin extensos i variats, amb múltiples àrees de coneixement i amb necessitats formals i tècniques igualment diverses. Es constitueix en un llenguatge específic i complex que presenta múltiples possibilitats pràctiques i expressives.

Tanmateix, dibuixar no és només l’origen de diverses activitats artístiques o una eina de coneixement, també és una eina d’expressió i de comunicació, que projecta la nostra visió del món, no només per mitjà de l’estudi atent i analític, sinó també gràcies a la nostra imaginació, reinventant la realitat. El traç de l’artista sens dubte revela la seva necessitat creativa, i aquesta necessitat ha anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat. El dibuix conté l’essència de l’ésser humà, resulta representatiu del seu autor i en conseqüència adquireix un valor autònom com a obra d’art.

La matèria de Dibuix Artístic pretén que l’alumnat assoleixi els objectius principals que desenvolupen les facultats metacognitiva i metaemotiva:

- Adquisició de les destreses i les tècniques necessàries, incloent-hi les digitals, per aplicar-les en diferents projectes i àmbits, i descobrir el dibuix com a llenguatge gràfic intel·lectual.

- Promoure una sensibilitat estètica cap a les obres pròpies i les dels altres, i descobrir el dibuix com a mitjà independent d’expressió personal.

Aquests objectius depenen de la competència clau Consciència i expressió culturals formada pels quatre components: identitat cultural, recepció cultural, autoexpressió i producció artística/cultural, que es combinen amb els descriptors d’altres competències clau del perfil de sortida de l’alumnat, incloent-hi aspectes relacionats amb la comunicació verbal, la digitalització, la convivència democràtica, la interculturalitat i la creativitat.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, i s’ha de proporcionar la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Els criteris d’avaluació, que es desprenen directament de les competències específiques esmentades, estan dissenyats per contribuir a capacitar l’alumnat amb una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement, comprovant-ne el grau d’assoliment i com s’integren coneixements, destreses i actituds.

L’enfocament de la matèria ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats en propostes que donin solucions a problemes reals en contextos diversos, analitzats de manera crítica.

Dins la matèria de Dibuix Artístic I, els sabers bàsics s’articulen al voltant de cinc blocs que deriven dels criteris d’avaluació, i per tant dialoguen en diferent mesura amb les competències específiques. El primer bloc brinda a l’alumnat una formació inicial sobre el concepte de dibuix i la seva presència a diferents obres artístiques, i ofereix a més una visió més àmplia de la seva importància i funcionalitat en àmbits disciplinaris molt diversos. Els tres blocs següents faciliten a l’alumnat una formació preparatòria sobre tècniques, elements propis de l’expressió gràfica i el seu llenguatge, ordenació de l’espai i tractament de la llum. Mitjançant el cinquè bloc s’inicia l’alumnat en l’aprenentatge d’eines digitals aplicades al dibuix.

Posteriorment, a Dibuix Artístic II, s’aprofundeix en l’estudi de relacions estructurals, amb representacions i tècniques més complexes, tot avançant en un coneixement més extens del dibuix amb destreses pròpies de l’expressió gràfica. Els seus continguts transversals estableixen la creació de projectes sostenibles, la gestió responsable dels residus i la seguretat, a més de la toxicitat i l’impacte mediambiental dels diferents materials artístics, per contribuir a una formació global i una educació ambiental sostenible. A més el segon curs introdueix el dibuix de la figura humana.

L’assoliment de les competències específiques de la matèria requereix unes situacions d’aprenentatge que permetin a l’alumnat explorar una àmplia gamma d’experiències d’expressió gràfica utilitzant materials tradicionals i alternatius i mitjans i eines tecnològiques igualment variades. En el desenvolupament d’aquestes situacions, les competències específiques no s’han de veure com a independents, sinó que es treballaran en conjunt, fent que intervinguin les pràctiques més significatives en cada cas, de manera que es puguin adquirir els coneixements i les destreses de manera interrelacionada i progressiva pel que fa a la seva complexitat. Aquestes situacions han de proporcionar de manera crítica a l’alumnat un panorama ampli d’aplicacions formatives i professionals en les múltiples facetes, treballant els sabers bàsics de manera interrelacionada.

En definitiva, l’ensenyament del Dibuix Artístic contribuirà a la formació del nostre alumnat tant en el desenvolupament de la seva sensibilitat artística, com en el de la seva creativitat i expressivitat, sense oblidar el desenvolupament de les capacitats d’observació, d’anàlisi i de reflexió crítica sobre la realitat.

 

Competències específiques

Competència 1

Interpretar el dibuix com a eina de coneixement, comunicació i expressió, valorant la diversitat de significats que origina com a font de riquesa cultural i artística, per tal d’inferir la pluralitat de representacions que possibilita en diferents propostes plàstiques del patrimoni global.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Identificar el dibuix com un mitjà de coneixement i comprensió del món, reflexionant sobre la presència en múltiples manifestacions culturals i artístiques. 1.2 Comparar i comprendre l’ús que es fa del dibuix en diferents àmbits disciplinaris, fent una anàlisi i un debat constructiu a partir de les formes que adopta en processos creatius. 1.3 Jutjar la promoció i la conservació del patrimoni cultural i artístic com bé essencial per a l’ésser humà, defensant i argumentant criteris personals sobre la seva importància com a llegat universal.

1.1 Analitzar críticament la presència del dibuix en diferents manifestacions culturals i artístiques, establint relacions entre si i amb la pròpia identitat cultural, incorporant a més la perspectiva de gènere. 1.2 Comparar i comprendre el paper intel·lectual del dibuix en la història de les idees, realitzant una anàlisi i un debat constructiu a partir de les formes que adopta en processos creatius. 1.3 Impulsar la pluralitat cultural i artística i la llibertat d’expressió, a través d’un discurs raonat i argumentat de manera activa, compromesa i respectuosa.

Les societats realitzen —per diversos mitjans expressius— representacions del món que generen una identitat i un procés reflexiu propis, alhora que una àmplia pluralitat cultural i artística. En aquest sentit, el dibuix és una de les formes de pensament de tota societat, i per això, identificar la seva presència a les manifestacions culturals i artístiques de qualsevol lloc i època ajuda l’alumnat a valorar-lo com una eina universal de coneixement, comunicació i expressió. Alhora, es pot entendre la importància de la diversitat cultural com una font de riquesa, i valorar la rellevància de la seva promoció i conservació.

Comparar i apreciar, de forma raonada i compartida, mitjançant produccions orals i/o escrites, la pluralitat d’usos del dibuix en diferents àmbits artístics, ha de promoure en l’alumnat la curiositat per conèixer i explorar els diferents llenguatges i tècniques, i afavorir una anàlisi crítica i un judici propi sobre les seves funcions i intencionalitats.

 

Competència 2

Analitzar, amb actitud crítica i reflexiva, produccions plàstiques incloent-hi les contemporànies, reconeixent el llenguatge, els recursos i l’expressivitat de la creació gràfica presents, per adquirir una capacitat i formació artística que permeti aconseguir una veritable consciència visual i un gaudi estètic.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Analitzar els llenguatges i els elements plàstics de diferents propostes artístiques, incloent-hi les contemporànies, tot entenent els canvis de tendències que s’han produït al llarg de la història i utilitzant correctament el vocabulari i la terminologia específica. 2.2 Gaudir de l’obra d’art i del dibuix com part inherent d’aquesta, valorant els reptes creatius i estètics que comporta tota producció cultural i artística.

2.1 Analitzar els llenguatges i els elements plàstics de diferents propostes artístiques, incloent-hi les contemporànies, tot valorant sense prejudicis la intencionalitat del missatge creat en llibertat i utilitzant correctament el vocabulari i la terminologia específics. 2.2 Gaudir de l’obra d’art i del dibuix com part inherent d’aquesta, identificant-la adequadament per visualitzar i materialitzar idees.

Una recepció artística completa requereix posicionar-se davant de qualsevol proposta cultural, incloent-hi les contemporànies, sense prejudicis, i amb el coneixement com més ampli millor del llenguatge, dels recursos i de les tècniques que són necessaris en tot procés creatiu. Reconèixer les dificultats plàstiques que es plantegen al llarg d’aquest procés ajudarà a valorar-lo. A més, una anàlisi crítica i reflexiva, mitjançant produccions orals i/o escrites, de l’expressivitat gràfica present en tota producció plàstica, ajudarà l’alumnat a utilitzar correctament el vocabulari i la terminologia específics. Entre els exemples analitzats cal incorporar la perspectiva de gènere i fer èmfasi en l’estudi de produccions artístiques realitzades per dones, així com la seva representació en l’art.

És un objectiu ineludible d’aquesta matèria conjugar l’anàlisi amb el coneixement, mantenir una posició oberta i respectuosa davant les dificultats, per afavorir així l’esdevenir d’una consciència visual i, d’una manera més ambiciosa, el desenvolupament del delit estètic davant qualsevol manifestació cultural o artística.

 

Competència 3

Aplicar les diferents eines i llenguatges del dibuix, analitzant, interpretant i comprenent la realitat, per propiciar la representació gràfica objectiva i expressiva tot potenciant la sensibilitat i afavorint el creixement personal.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
3.1 Interpretar i representar gràficament la realitat objectiva i subjectiva de l’alumnat, utilitzant la pròpia expressió de manera espontània i creativa. 3.2 Experimentar amb sensibilitat les possibilitats expressives dels recursos bàsics (punt, línia i forma) i de la seva sintaxi, desenvolupant el seu procés creatiu gràfic.	3.1 Interpretar i recrear gràficament la realitat objectiva i subjectiva de l’alumnat, utilitzant la pròpia expressió de manera espontània i creativa. 3.2 Experimentar amb sensibilitat les possibilitats expressives de les formes i les textures aportant personalitat al procés creatiu.

L’acció de dibuixar suposa una actitud d’obertura, una indagació sobre el món, alhora que una reflexió sobre la pròpia interpretació que en fem. El dibuix és, doncs, un dels mitjans artístics més complets per comprendre, analitzar i interpretar la realitat, perquè, d’una banda, ens ofereix una visió objectiva i, de l’altra, propicia l’expressió immediata i directa de l’artista i de la seva visió subjectiva. Conèixer aquestes qualitats fa que l’alumnat pugui utilitzar-lo en l’exteriorització del pensament, i així afavorir el seu desenvolupament personal i artístic.

Per donar suport a aquest procés creatiu, cal conèixer i explorar les possibilitats expressives dels recursos elementals propis del dibuix: punt, línia, forma i textura, així com la seva sintaxi. És molt important, igualment, l’elaboració d’esbossos a partir de l’observació detallada de la realitat, per anar avançant cap a una expressió gràfica personal que pugui incloure la pròpia imaginació.

 

Competència 4

Experimentar l’ús de diferents materials, tècniques i suports, incloent-hi el propi cos, reconeixent la importància d’aquests en les propostes artístiques contemporànies, per descobrir el gest del dibuix i l’apropiació de l’espai com a mitjans d’autoexpressió i acceptació personal.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Desenvolupar una empremta i un gest propis en la realització de dibuixos, combinant l’ús tradicional de materials, tècniques i suports amb una manipulació personal i innovadora. 4.2 Generar composicions bidimensionals, figuratives o abstractes, explorant en la percepció i l’ordenació de l’espai, tot indagant sobre les tècniques, els materials i els suports més convenients al seu propòsit representatiu.

4.1 Integrar les tècniques tradicionals i l’experimentació amb el propi cos en produccions gràfiques tot reconeixent-ne globalment el valor artístic. 4.2 Percebre gràficament l’espai tridimensional utilitzant diversos mitjans i tècniques, tot experimentant de forma oberta els efectes perceptius de la profunditat.

Al llarg de la història de l’art, els grans avenços i transformacions s’han produït per la incessant experimentació que els i les artistes han introduït a les seves obres, ja sigui amb els materials i tècniques disponibles a cada moment, amb la representació de la tridimensionalitat o l’apropiació i la ubicació a l’espai de l’ésser humà. Tot i les grans diferències que podem trobar en les diferents tendències artístiques i èpoques, es repeteix que la percepció i la representació de l’espai s’ha fet prenent la mesura de la figura humana com a referència d’escala i proporció.

En algunes propostes artístiques contemporànies, el cos humà ha traspassat aquest límit de referència per convertir-se en el protagonista de la creació artística, ja sigui com a suport o com a eina, portant l’expressivitat del gest i de la petjada al mateix centre de l’obra. Igualment, també s’ha traspassat el límit de la representació bidimensional de la tridimensionalitat per arribar a la mateixa apropiació de l’espai, que s’ha convertit en el suport de la pròpia intervenció artística. Descobrir i explorar aquestes darreres formes d’expressió gràfica afavoreix l’autoexpressió i desenvolupa l’autoconfiança i l’acceptació personal.

 

Competència 5

Interpretar la pràctica artística, reconeixent els referents culturals anteriors com a part inherent a les noves creacions, per valorar aquesta pràctica com a mitjà d’expressió d’idees, opinions i emocions en un context de referències interconnectades en el temps.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Integrar en els propis dibuixos i creacions gràfiques els procediments o les tècniques utilitzats en referents artístics del seu interès, utilitzant la pràctica creativa per comunicar i expressar de manera oberta les seves idees, sentiments i emocions. 5.2 Descobrir l’acció de dibuixar com un enfrontament personal amb la realitat i amb un mateix, reconeixent el dibuix artístic com un mitjà autònom d’expressió i comunicació.

5.1 Investigar de manera activa la presència de tecnologies digitals en referents artístics contemporanis i integrar aquesta recerca en el procés creatiu i expressiu. 5.2 Descobrir l’acció de dibuixar com una exploració de l’espai exterior i interior de l’ésser humà, materialitzant en dibuixos els sentiments i les emocions i prenent com a punt de partida la pròpia voluntat i necessitat de crear.

El coneixement i l’anàlisi de diferents manifestacions culturals i artístiques, de qualsevol lloc i època, afavoreixen que l’alumnat comprengui les influències que unes propostes han tingut sobre les altres, fins i tot prenent referents de cultures diferents de la pròpia i la de l’artista que la creï. També pot establir així connexions entre diferents tipus de llenguatges plàstics, visuals i audiovisuals (fotografia, còmic, cinema, publicitat) i explorar la presència del dibuix com a mitjà primer d’expressió en cadascun. Alhora, es forja una cultura visual i descobreix els avenços en procediments o tècniques utilitzades en cada mitjà creatiu. A més, assimilant que tota creació artística nova no trenca mai totalment amb els referents previs, pot valorar la importància de la pròpia identitat cultural com a suport i base per enriquir les seves produccions.

 

Competència 6

Construir i desconstruir produccions gràfiques expressives i creatives, descobrint la importància dels elements del llenguatge gràfic i la seva organització per desenvolupar un estil personal que millori l’execució tècnica i les qualitats comunicatives i expressives de les pròpies produccions en un clima d’intercanvi d’idees.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Controlar els mecanismes de la percepció visual, les seves lleis i principis, així com la composició i l’ordenació dels elements en l’espai, mostrant interès en les seves aplicacions i emprant-los amb intencions comunicatives i/o expressives. 6.2 Experimentar en les seves pròpies representacions amb els elements del llenguatge gràfic, descobrint el traç del dibuix artístic com evidència del sentir i el ser de l’artista.

6.1 Estudiar la transformació de les formes en entorns urbans o naturals per evidenciar múltiples possibilitats expressives. 6.2 Desenvolupar un traç propi en les representacions gràfiques intentant millorar la connexió mà/cervell durant el procés de creació.

El dibuix parteix de l’observació precisa i activa de la realitat, per això és fonamental entendre com funciona la percepció visual de la qual partim, les seves lleis i principis, i l’organització dels elements a l’espai. El coneixement i l’ús dels elements del llenguatge gràfic, les formes, els signes, les possibilitats expressives i els efectes visuals, faciliten a l’alumnat la construcció del mecanisme de treball amb el dibuix com a base. Aquest permet comprendre les imatges, les seves estructures i la seva composició. El dibuix es converteix així en un mètode d’anàlisi de les formes, on es mostra el que és més destacat dels objectes, que alhora es descobreixen davant nostre en tota la seva veritat, i desvetllen el que passava desapercebut. Com tot mètode, el dibuix necessita una constància a la feina. Només dibuixant s’arriba a aconseguir la destresa i l’habilitat necessària per fer-lo servir en els nostres projectes.

Al mateix temps que un mètode de coneixement, el dibuix és un mètode d’expressió. A mesura que s’avança en la seva pràctica, el traç i el gest esdevenen més personals, arriben a ser les nostres empremtes expressives i comunicatives i s’aconsegueix exterioritzar la nostra pròpia visió de la realitat i el nostre món interior.

 

Competència 7

Descobrir i seleccionar les tècniques pròpies del dibuix, tant tradicionals com digitals, identificant les eines, els mitjans, els suports, cercant noves possibilitats experimentals, per integrar-les de forma innovadora en la realització de produccions gràfiques en contextos contemporanis.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

7.1 Elaborar diverses solucions de representacions visuals, a diferents nivells d’iconicitat, tot identificant les eines, els mitjans i els suports necessaris, justificant-ne raonadament i respectuosament l’elecció i buscant la innovació en el seu ús. 7.2 Aplicar de manera oberta les eines, els mitjans i els suports més adequats per fer interpretacions gràfiques de la realitat, tot utilitzant els valors expressius del clarobscur i del color que millor contribueixi a la intenció creativa.

7.1 Plantejar solucions alternatives a la representació de la realitat, en diferents nivells d’iconicitat, mostrant un pensament divergent, utilitzant amb correcció les eines, els mitjans i els suports seleccionats i buscant activament un resultat final ajustat a unes intencions expressives prèvies. 7.2 Innovar en l’ús d’eines, mitjans i suports en les seves interpretacions gràfiques de la realitat o del seu món interior, utilitzant els valors expressius del clarobscur i del color per contribuir a una intenció creativa concreta.

Perquè l’alumnat pugui experimentar amb les tècniques del dibuix, tant tradicionals com digitals, cal facilitar-los uns coneixements bàsics previs d’un catàleg ampli d’eines, mitjans i suports. Un cop identificades les seves possibilitats d’ús i d’expressió, es poden seleccionar els més adequats a les finalitats de l’alumnat en cada moment, experimentant i explorant solucions alternatives en les representacions gràfiques que se’ls plantegi.

Reconèixer el dibuix no sols com un mètode d’anàlisi, sinó també com un llenguatge creatiu, comporta comprendre els diferents nivells d’iconicitat que es poden donar en les representacions gràfiques, així com els valors expressius del clarobscur i del color. Per crear produccions gràfiques que resolguin aquests diferents plantejaments, de manera ajustada a la intenció inicial, l’alumnat ha de seleccionar les tècniques més adequades, cercant a més innovar en el seu ús per aconseguir resultats personals.

 

Competència 8

Adaptar els coneixements i les destreses adquirits, desenvolupant la retentiva i la memòria visual, per experimentar i reaccionar amb creativitat i eficàcia davant de nous desafiaments en la representació gràfica.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
8.1 Observar l’entorn de manera conscient i activa, seleccionant i abstraient el més representatiu del model escollit per representar-lo gràficament. 8.2 Aplicar el mètode d’encaix en la resolució de problemes de representació gràfica, analitzant amb interès tant els diferents volums com l’espai que completa el conjunt.	8.1 Interpretar gràficament la realitat observada emprant la retentiva i la memòria visual per expressar idees i emocions. 8.2 Valorar i aplicar la perspectiva com a mètode per recrear la tridimensionalitat a través del contrast lumínic, dels efectes de profunditat i dels canvis de proporció per augmentar les capacitats expressives.

En el procés de la representació gràfica de la realitat, cal observar de manera conscient l’entorn, per després seleccionar i abstreure el més representatiu. La realitat que es percep no és res més que la reconstrucció que fa el nostre cervell de la informació rebuda, i en aquesta reconstrucció intervé com a factor fonamental la memòria visual, entesa com la capacitat de recordar imatges. Quan es dibuixa del natural cal observar, analitzar i retenir la informació que es vol traslladar al dibuix, i per això s’exercita la memòria visual i la retentiva, destreses fonamentals en l’expressió gràfica. Per mitjà de l’encaix i de l’enquadrament s’organitza aquesta informació al pla i s’estableixen proporcions tant en les formes i els objectes com en l’espai que els envolta.

A més, en el procés de dibuixar intervenen imatges mentals, records i la imaginació, per això a les produccions gràfiques es transmet no només la visió i la interpretació exterior del món, sinó també la visió interior, i s’aconsegueix així una expressió personal i diferenciada de la resta.

 

Competència 9

Dissenyar i crear projectes gràfics col·laboratius, adaptant el disseny i el procés a les necessitats pròpies de l’àmbit disciplinari i contribuint de forma creativa en la seva planificació i realització, per entomar amb més seguretat possibles reptes professionals i valorar l’enriquiment que suposa compartir.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

9.1 Participar activament en el procés de disseny d’un projecte gràfic, dins un àmbit disciplinari, assumint diferents rols de manera col·laborativa i utilitzant amb interès els valors expressius del dibuix artístic i els seus recursos. 9.2 Reflexionar de manera respectuosa sobre les dificultats en planificar un projecte gràfic compartit, entenent-lo com un instrument de millora del resultat final, destacant professions relacionades amb el dibuix artístic i expressant la pròpia opinió de manera raonada.

9.1 Participar activament en el procés de disseny d’un projecte gràfic, dins un àmbit disciplinari, assumint diferents rols de manera col·laborativa i utilitzant amb interès els valors expressius del dibuix artístic i els seus recursos. 9.2 Reflexionar de manera respectuosa sobre les dificultats en planificar un projecte gràfic compartit, entenent-lo com un instrument de millora del resultat final, destacant professions relacionades amb el dibuix artístic i expressant la pròpia opinió de manera raonada. 9.3 Exposar de manera inclusiva el resultat d’un projecte gràfic, individual o grupal, i explicar com s’han aplicat els valors expressius ii els recursos mobilitzats per tal de millorar la capacitat discursiva i saber difondre tots els valors d’un projecte.

El dibuix és present en múltiples àmbits disciplinaris, com ara el disseny, l’arquitectura, la ciència, la literatura o l’art. Dissenyar un projecte concret, de manera col·laborativa i amb una finalitat definida, ofereix a l’alumnat la importància d’establir una planificació adequada i una organització i un repartiment de tasques coherent, entenent que crear qualsevol projecte gràfic ajustat a un àmbit disciplinari suposa assumir riscos importants i reptes. L’alumnat n’ha de ser conscient i ha de tenir present en tot moment la intenció última del projecte que està creant, així com la rellevància d’assumir responsabilitats i respectar les opinions dels altres. Tot aquest procés ajuda a descobrir a l’alumnat que ha d’adaptar la planificació inicial davant de possibles dificultats o canvis exigits pel propi disseny de la producció. Igualment, l’alumnat ha de comprendre la importància de compartir les seves idees, i assumir la diversitat de públic a què es pot enfrontar i la repercussió d’una difusió adequada. Avaluar tot el projecte i les seves fases, descobrint els possibles errors i encerts abans de portar-lo a la pràctica, facilita el procés posterior de creació i elaboració i permet introduir alternatives i propostes diverses, alhora que desenvolupa en l’alumnat una major seguretat per fer front a possibles projectes professionals en el futur.

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos on es pot desenvolupar el seu aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

El concepte i la història del dibuix

• Analitzar, interpretar i valorar el dibuix com un procés interactiu de múltiples accions (observació, reflexió, imaginació, representació i comunicació), establint lligams amb el coneixement ja estudiat per l’alumnat en altres disciplines.
• Identificar i diferenciar les principals manifestacions artístiques del dibuix que han estat clau des de l’antiguitat fins al romanticisme a partir d’estratègies per a la cerca d’informació tot incorporant la perspectiva de gènere i el patrimoni local.
• Descobriment del dibuix com a part de múltiples processos artístics relacionats amb el disseny, l’arquitectura, la ciència, la literatura i la filosofia per aproximar l’alumnat en l’entorn del centre i les seves relacions.

 

L’expressió gràfica i els seus recursos elementals

• Comparació i anàlisi de la terminologia, dels materials i de les tècniques graficoplàstiques tant seques com humides a través d’una tria d’exemples en l’entorn proper.
• Experimentació i reconeixement plàstic i expressiu dels elements bàsics del dibuix (punt, línia i forma) en relació amb conceptes estudiats en altres matèries artístiques.
• Identificació dels diferents nivells d’iconicitat d’una imatge com a eina poderosa per representar el món.
• Aplicació de l’esbós i l’encaix en la composició a partir d’assajos elementals en l’entorn natural i d’exemples elaborats de l’estudi de la història de l’art.
• Experimentació del procés creatiu a partir de l’aplicació de metodologies i tècniques variades aplicades a projectes de millora de l’entorn de l’alumnat dins i fora del centre.

 

Percepció i ordenació de l’espai

• Identificació i aplicació dels principis de la percepció visual i la psicologia de la gestalt per mitjà de la comparació de diferents imatges tant de la història de l’art com de la neurologia i d’altres disciplines.
• Reconeixement i aplicació de la sintaxi visual i les il·lusions òptiques en creacions pròpies i d’altres.
• Experimentació, ús i expressió en l’equilibri compositiu i de les direccions visuals en diferents suports, contextos i situacions, mitjançant diverses estratègies.
• Comparació i anàlisi del llenguatge visual, la sintaxi de la imatge i els seus elements bàsics: punt, línia, pla, color, forma i textura en relació amb els conceptes ja estudiats en les diferents matèries artístiques.
• Descoberta i experimentació de la perspectiva axonomètrica i cònica per capacitar l’alumnat a expressar situacions més complexes i ser conscient de la importància dels diferents sistemes de representació a l’hora d’organitzar l’espai gràfic de treball.

 

La llum, el clarobscur i el color

• Identificació i aplicació dels principis de la percepció visual i la psicologia de la Gestalt per mitjà de la comparació de diferents imatges i contrastant diverses fonts d’informació.
• Comparació, anàlisi i experimentació dels tipus de llum, valoració tonal, clarobscur i volum en creacions pròpies i d’altres.
• Anàlisi de la naturalesa, percepció, psicologia i simbologia del color per saber integrar de manera creativa aquests elements en l’espai gràfic.
• Descobriment de la monocromia, bicromia i tricromia aplicada al dibuix vinculades tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals en contextos reals.

 

Tecnologies i eines digitals

• Identificar i seleccionar el programari de dibuix i pintura digital per crear produccions pròpies, individuals i/o col·lectives i alienes.
• Experimentació i exploració d’eines de dibuix vectorial i edició d’imatges en un context proper a l’alumnat i en relació amb possibles sortides professionals.
• Desenvolupar el dibuix en moviment en la creació de peces visuals i audiovisuals partint de llenguatges que suposin un repte interpretatiu, com ara la dansa o la música.

 

Segon curs

El concepte i la història del dibuix

• Identificar i diferenciar les manifestacions artístiques del dibuix en l’art dels segles XIX i XX, analitzant amb atenció els fenòmens de la representació subjectiva i l’abstracció tot incorporant la perspectiva de gènere i el patrimoni local.
• Descobriment del dibuix com expressió artística totalment contemporània (l’obra com a projecte, l’obra múltiple de fàcil distribució, el dibuix com a eina d’intervenció en l’espai, etc.) per aproximar l’alumnat a totes les seves possibilitats expressives.

 

L’expressió gràfica i els seus recursos elementals

• Desenvolupar la retentiva i la memòria visual a partir d’assajos elementals i d’exemples elaborats.
• Identificació, experimentació i transformació de formes positives i negatives i de textures visuals i tàctils per saber integrar-los de manera creativa en produccions artístiques globals.

 

Dibuix i espai

• Reconeixement i aplicació de la línia, el dibuix i la tridimensionalitat amb relació als conceptes ja estudiats en les diferents matèries artístiques.
• Ús de l’enquadrament en el dibuix del natural fent servir diferents suports, situacions i estratègies que obliguin l’alumnat a mobilitzar recursos ja apresos en altres disciplines com ara el còmic, la fotografia o el cinema.
• Anàlisi i experimentació del dibuix en espais interiors, exteriors, urbans i naturals a partir de l’aplicació de metodologies i tècniques variades.
• Discernir i experimentar la relació entre geometria i naturalesa vinculada tant a funcions esteticoestilístiques com funcionals en contextos reals d’entorns naturals.

 

 La llum, el clarobscur i el color

• Aplicació dels principis de l’ombrejat, la taca, les escales i les claus tonals per saber integrar de manera realista aquests elements.
• Comparació i anàlisi dels diferents usos, qualitats i relacions del color tant local i tonal com ambiental com a eina poderosa per representar el món.
• Ús i experimentació de les dimensions del color i de la perspectiva atmosfèrica en produccions pròpies, individuals i/o col·lectives i alienes.
• Identificar i generar creacions d’art òptic i geomètric, amb un especial interès pel color en la línia, per atraure visualment a partir de l’aplicació de tècniques contemporànies concretes.

 

La figura humana

• Identificar, reflexionar i representar la figura humana al llarg de la història a través dels diferents cànons i proporcions esdevinguts en estereotips de bellesa per fomentar la riquesa cultural i representativa del món.
• Desenvolupar nocions bàsiques d’anatomia artística en creacions pròpies i d’altres.
• Elaborar apunts del natural, l’escorç i el retrat amb faccions i expressions expressives per saber integrar de manera creativa aquests elements en projectes personals i col·lectius amb la participació de la comunitat educativa.
• Generar creacions amb el cos humà com a suport i instrument d’expressió artística vinculades tant a funcions estètiques com reivindicatives en contextos de l’entorn proper.

 

 

Llengua i Cultura Llatines

Les humanitats i el plantejament d’una educació humanista a la civilització europea van intrínsecament lligades a la tradició i l’herència cultural de l’antiguitat clàssica. Una educació humanista situa les persones i la seva dignitat com a valors fonamentals, preparant-les per viure com a ciutadans democràtics actius i guiant-les cap a l’assoliment de les competències que necessiten per participar efectivament en els processos democràtics, en el diàleg intercultural i en la societat en general. A través de l’aprenentatge d’aspectes relacionats amb la llengua, la cultura i la civilització romana, la matèria de Llengua i Cultura Llatines permet fer una reflexió profunda sobre el present i sobre el paper que l’humanisme pot i ha d’exercir davant dels reptes i els desafiaments del segle XXI. Aquesta matèria conté, a més, un valor instrumental per a l’aprenentatge de llengües, literatura, religió, història, filosofia, dret, política o ciència, proporcionant un substrat cultural que permet comprendre el món, els esdeveniments i els sentiments i contribuint a l’educació cívica i cultural de l’alumnat. 

A més, aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i una situació determinats o en el disseny d’una recerca experimental aplicada a la comprovació d’una hipòtesi o el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos partint sempre del coneixement i la comparació amb el món clàssic romà. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica cultural, social, política, econòmica, ambiental o de qualsevol tipus que afecti el món actual, tenint sempre com a referència el llegat de la cultura romana i el seu posicionament davant problemàtiques similars.

Llengua i Cultura Llatines, matèria de modalitat en el batxillerat d’humanitats i ciències socials, té com a principal objectiu el desenvolupament d’una consciència crítica i humanista des d’on poder comprendre i analitzar les aportacions de la civilització llatina a la identitat europea, i l’adquisició de tècniques de traducció que permetin a l’alumnat utilitzar les fonts primàries d’accés a l’antiguitat romana com a instrument privilegiat per conèixer-ne, comprendre’n i interpretar-ne els aspectes principals. Per això, aquesta matèria es vertebra al voltant de tres eixos: el text i la traducció, l’aproximació crítica al món romà i l’estudi del patrimoni i el llegat de la civilització llatina. 

La traducció es troba al centre dels processos d’ensenyament i aprenentatge de les llengües i les cultures clàssiques. Sota la guia docent, l’alumnat de Llengua i Cultura Llatines contextualitza, localitza i identifica els elements essencials d’un text i progressa en els coneixements de la fonètica, el lèxic, la morfologia i la sintaxi llatines. A més, la traducció és un procés clau que permet activar sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic al mateix temps. El text —original, adaptat, en edició bilingüe o traduït, en funció de la situació— és el punt de partida des del qual l’alumnat mobilitza tots els sabers per, partint-ne de la contextualització, concloure una lectura comprensiva i una interpretació raonada del contingut. Les tècniques i les estratègies implicades en el procés de traducció contribueixen a desenvolupar la capacitat de negociació per a la resolució de conflictes, i la constància i l’interès per revisar el propi treball. Permet, a més, que l’alumnat entri en contacte amb les possibilitats que ofereix aquesta tasca per al seu futur personal i professional en un món globalitzat i digital, a través del coneixement i de l’ús de diferents recursos, tècniques i eines. 

Així mateix, la matèria de Llengua i Cultura Llatines parteix dels textos per afavorir una aproximació crítica a les aportacions més importants del món romà en la seva qualitat de sistema integrador de diferents corrents de pensament i d’actituds ètiques i estètiques que conformen l’àmbit europeu. Aquesta aproximació és especialment rellevant per adquirir un judici crític i estètic en les condicions canviants d’un present en evolució constant. Aquesta matèria prepara l’alumnat per comprendre críticament idees relatives a la pròpia identitat, a la vida pública i privada, a la relació de l’individu amb el poder i a fets sociopolítics i històrics, per mitjà de la comparació entre els models de vida de l’antiga Roma i els actuals, contribuint així a desenvolupar la seva competència ciutadana. 

L’estudi del patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, material i immaterial, mereix una atenció específica i permet observar i reconèixer a la nostra vida quotidiana l’herència directa de la civilització llatina. L’aproximació als processos que afavoreixen la sostenibilitat d’aquest llegat —preservació, conservació i restauració— comporta, també, una oportunitat perquè l’alumnat conegui les possibilitats professionals en l’àmbit de museus, biblioteques o gestió cultural i conservació del patrimoni. 

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Les competències específiques de la matèria de Llengua i Cultura Llatines han estat dissenyades a partir dels descriptors operatius de les competències clau en aquesta etapa, especialment la competència plurilingüe i la ciutadana, ja esmentades. La competència plurilingüe, que té com a referent la Recomanació del Consell de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l’aprenentatge permanent, situa el llatí i el grec com a eines per a l’aprenentatge i la comprensió de llengües en general. L’enfocament plurilingüe de la matèria de Llengua i Cultura Llatines en el batxillerat implica una reflexió profunda sobre el funcionament no només de la mateixa llengua llatina, els seus formants i les normes d’evolució fonètica, sinó també de la llengua d’ensenyament i d’aquelles que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat, contribuint a estimar i valorar la diversitat lingüística i la relació entre les llengües des d’una perspectiva inclusiva, democràtica i lliure de prejudicis. 

Aquestes competències específiques de Llengua i Cultura Llatines a batxillerat ofereixen, doncs, l’oportunitat d’establir un diàleg profund entre present i passat des d’una perspectiva crítica i humanista, i es vertebren al voltant de dos eixos principals: el primer consisteix a situar la lectura i la traducció de textos d’època clàssica i d’índole diversa, originals o adaptats, com el procés nuclear en l’aprenentatge de les llengües clàssiques i porta d’accés a la seva cultura i civilització, activant simultàniament els sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic. El segon eix implica el desenvolupament d’eines que afavoreixin la reflexió crítica, personal i col·lectiva al voltant dels textos i del llegat material i immaterial de la civilització llatina i la seva aportació fonamental a la cultura, la societat, la política i la identitat europea. 

Els criteris d’avaluació de la matèria asseguren l’assoliment de les competències específiques per part de l’alumnat, de manera que es presenten vinculats a aquestes. En la seva formulació competencial, es plantegen enunciant el procés o la capacitat que l’alumnat ha d’adquirir i el context o la manera d’aplicació i ús d’aquest procés o capacitat. L’anivellament dels criteris d’avaluació s’ha adequat al desenvolupament de l’alumnat en l’etapa de batxillerat i a la seva maduresa. En aquest sentit, els processos d’autoavaluació i coavaluació preveuen l’ús d’eines de reflexió sobre el propi aprenentatge, com ara l’entorn personal d’aprenentatge, el portafolis lingüístic, el diari de lectura o el treball de recerca.

Els sabers bàsics que condueixen a les matèries específiques de la matèria de Llengua i Cultura Llatines estan organitzats en cinc blocs. El primer, traducció, se centra en l’aprenentatge de la llengua llatina com a eina per traduir fragments i textos d’època clàssica, i comprèn dos subblocs: unitats lingüístiques de la llengua llatina i traducció: tècniques, processos i eines. El segon bloc, plurilingüisme i reflexió sobre l’aprenentatge de la llengua llatina, posa l’accent en les nocions d’evolució fonètica i en com l’aprenentatge de la llengua llatina, en concret la identificació i el reconeixement dels formants llatins, i amplia el repertori lèxic de l’alumnat perquè usi de manera més precisa els termes en les diferents situacions comunicatives. El tercer bloc, educació literària, integra tots els sabers implicats en la comprensió i la interpretació de textos literaris llatins, contribuint mitjançant un enfocament intertextual a la identificació i descripció d’universals formals i temàtics inspirats en models literaris clàssics. El quart bloc, l’antiga Roma, comprèn els coneixements i les estratègies necessàries per al desenvolupament d’un esperit crític i humanista, fomentant la reflexió sobre les semblances i les diferències entre passat i present. El cinquè i darrer bloc, llegat i patrimoni, recull els coneixements, les destreses i les actituds que permeten l’aproximació a l’herència material i immaterial de la civilització llatina, reconeixent-ne i apreciant-ne el valor com a font d’inspiració, com a tècnica i com a testimoni de la història.

En consonància amb el caràcter competencial d’aquest currículum, es convida a crear tasques interdisciplinàries, contextualitzades, significatives i rellevants, i a desenvolupar situacions d’aprenentatge on es consideri l’alumnat com a agent social progressivament autònom i responsable del seu propi procés d’aprenentatge, tenint en compte els seus repertoris i interessos, i les circumstàncies específiques. L’ensenyament de la llengua, cultura i civilització llatina ofereix oportunitats significatives de treball interdisciplinari que permeten combinar i activar els sabers bàsics de diferents matèries, contribuint d’aquesta manera que l’alumnat percebi la importància de conèixer el llegat clàssic per enriquir el seu judici crític i estètic, i la seva percepció de si mateix i del món que l’envolta. La coincidència de l’estudi amb el de la llengua i la cultura grega convida a un tractament coordinat d’ambdues matèries.

  

Competències específiques

Competència 1

Identificar els aspectes bàsics de la llengua llatina, resoldre i analitzar les unitats lingüístiques i reflexionar-hi mitjançant la comparació amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per traduir textos llatins que siguin significatius per a l’estudiant.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Dur a terme traduccions directes de frases o fragments breus, adaptats, de dificultat baixa, amb correcció ortogràfica i expressiva, per tal d’identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes per l’alumnat. 1.2 Seleccionar de manera progressivament autònoma el significat apropiat de paraules polisèmiques i justificar la decisió, tenint en compte la informació cotextual o contextual i utilitzant eines de suport al procés de traducció en diferents suports, com ara llistes de vocabulari, glossaris, diccionaris, mapes o atles, correctors ortogràfics, gramàtiques i llibres d’estil, amb l’objectiu de millorar la competència lingüística de l’alumnat tant en la llengua de partida com d’arribada. 1.3 Analitzar els progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, per tal de poder fer activitats de planificació del propi aprenentatge, l’autoavaluació i la coavaluació, com ara les proposades al portafolis europeu de les llengües (PEL) o en un diari d’aprenentatge, fent-los explícits i compartint-los.

1.1 Dur a terme traduccions directes i/o inverses de textos o fragments de dificultat mitjana o alta (originals o adaptats), amb correcció ortogràfica i expressiva, per tal d’identificar i analitzar unitats lingüístiques regulars de la llengua i apreciar variants i coincidències amb altres llengües conegudes per l’alumnat. 1.2 Ampliar el coneixement iniciat en el curs anterior de paraules polisèmiques, a partir de diversos suports, tant escrits com digitals, amb l’objectiu d’aprofundir en la millora de la competència lingüística de l’alumnat tant en la llengua de partida com d’arribada. 1.3 Revisar i esmenar de manera progressivament autònoma les pròpies traduccions i la dels companys i companyes, per tal de ser capaç de fer propostes de millora i argumentar els canvis amb terminologia especialitzada a partir de la reflexió lingüística.  1.4 Aprofundir en l’anàlisi dels progressos i dificultats d’aprenentatge de la llengua llatina, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, amb l’objectiu de poder fer activitats de planificació del propi aprenentatge, l’autoavaluació i la coavaluació, com ara les proposades a primer.

La traducció constitueix el nucli del procés d’aprenentatge de les llengües clàssiques. A aquest efecte, es proposa una progressió en l’aprenentatge per conduir l’alumnat cap al coneixement essencial de la morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua llatina. A partir dels coneixements adquirits, l’alumnat tradueix, de manera progressivament autònoma, textos de dificultat adequada i gradual des del llatí (si cal, adaptats) a la llengua d’ensenyament amb atenció a la correcció ortogràfica i estilística. La traducció afavoreix la reflexió sobre la llengua, el maneig de termes metalingüístics i l’ampliació del repertori lèxic de l’alumnat. Es proposen dos enfocaments per desenvolupar aquesta competència específica. En primer lloc, la traducció com a procés que contribueix a activar els sabers bàsics de caràcter lingüístic com a eina i no com a fi, reforçant les estratègies d’anàlisi i d’identificació d’unitats lingüístiques de la llengua llatina, i complementant-les amb la comparació amb llengües conegudes, quan aquesta sigui possible. En segon lloc, la traducció com a mètode contribueix a desenvolupar la constància, la capacitat de reflexió i l’interès pel propi treball i la revisió, apreciant-ne el valor per a la transmissió de coneixements entre diferents cultures i èpoques. 

Cal, a més, que l’alumnat aprengui a desenvolupar habilitats de justificació i argumentació de la traducció elaborada, atenent tant als mecanismes i les estructures lingüístiques de les llengües d’origen i destí com a referències intratextuals i intertextuals que siguin essencials per conèixer el context i el sentit del text. La mediació docent és imprescindible, així com una guia en l’ús de recursos i fonts bibliogràfiques d’utilitat. Tot això amb la finalitat última de promoure l’exercici de reflexió sobre la llengua que es troba a la base de l’art i la tècnica de la traducció. 

 

Competència 2

Distingir els ètims i formants llatins presents en el lèxic d’ús quotidià, identificant els canvis semàntics que hagin tingut lloc i establint una comparació amb la llengua d’ensenyament i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat. 

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús comú i habitual, tot atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagin tingut lloc, per tal de millorar la precisió lèxica en la llengua o llengües d’ús habitual de l’alumne i alumna 2.2 Comprendre els canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat baixa que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a la llengua d’ensenyament, servint-se, quan sigui possible, de la comparació amb altres llengües del repertori de l’alumnat com a base per millorar el coneixement i l’ús correcte de la llengua pròpia. 2.3 Explicar, de manera guiada, la relació del llatí amb el català, el castellà i, si escau, l’aranès, amb l’objectiu d’apreciar la continuïtat de la llengua llatina fins als nostres dies en les llengües oficials de Catalunya. 2.4 Identificar i denunciar prejudicis i estereotips lingüístics, adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, per ajudar a crear una societat més tolerant i integradora.

2.1 Deduir el significat etimològic d’un terme d’ús específic i poc freqüent i inferir el significat de termes de nova aparició o procedents de lèxic especialitzat, aplicant, de manera guiada, estratègies de reconeixement de formants llatins, tot atenent els canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagin tingut lloc, per tal de millorar la precisió lèxica en la llengua o llengües d’ús habitual de l’alumne i alumna. 2.2 Comprendre els canvis fonètics, morfològics o semàntics de complexitat mitjana o alta que s’han produït tant des del llatí culte com des del llatí vulgar fins a la llengua d’ensenyament, servint-se, quan sigui possible, de la comparació amb altres llengües del repertori de l’alumnat com a base per millorar el coneixement i l’ús correcte de la llengua pròpia. 2.3 Explicar la relació del llatí amb les llengües modernes més enllà de les llengües oficials de Catalunya, utilitzant amb iniciativa estratègies i coneixements de les llengües i els llenguatges que conformen el repertori de l’alumnat, amb l’objectiu d’apreciar la continuïtat de la llengua llatina fins als nostres dies en molts idiomes moderns, d’origen romànic o no. 2.4 Analitzar críticament i denunciar prejudicis i estereotips lingüístics, adoptant una actitud de respecte i valoració de la diversitat com a riquesa cultural, lingüística i dialectal, per ajudar a crear una societat més tolerant i integradora.

L’ensenyament de la llengua llatina des d’un enfocament plurilingüe permet a l’alumnat activar el seu repertori lingüístic individual, relacionant les llengües que el componen i identificant-hi arrels, prefixos i sufixos llatins, i reflexionant sobre els possibles canvis fonètics, morfològics o semàntics que hagin tingut lloc al llarg del temps. L’enfocament plurilingüe afavoreix el desenvolupament de les destreses necessàries per a la millora de l’aprenentatge de llengües noves i permet tenir en compte els diferents nivells de coneixements lingüístics de l’alumnat, així com els seus diferents repertoris individuals. Aquesta competència específica afavoreix un aprenentatge interconnectat de les llengües, reconeixent el caràcter del llatí com a llengua d’origen de diferents llengües modernes, amb l’objectiu d’apreciar la varietat de perfils lingüístics i contribuint a la identificació, la valoració i el respecte de la diversitat lingüística, dialectal i cultural per construir una cultura compartida. 

L’estudi de l’evolució de la llengua llatina, partint des de formes tant de llatí culte com vulgar, ajuda a millorar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita, així com a consolidar i ampliar el repertori lèxic de l’alumnat en les llengües que el conformen, siguin d’origen romànic o no, oferint la possibilitat d’identificar i definir el significat etimològic dels termes i d’inferir significats de termes nous o especialitzats. 

 

Competència 3 

Interpretar i valorar, amb sentit crític, textos llatins de diferents gèneres i èpoques, assumint el procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític i de les seves influències artístiques, per identificar-ne la genealogia i valorar-ne l’aportació a la literatura europea en general i catalana en particular. 

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole, de complexitat baixa i de forma guiada, aplicant estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquin mobilitzar la pròpia experiència, com a eina per comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector. 3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics, els gèneres i els valors ètics o estètics de fragments literaris llatins, des d’un enfocament intertextual guiat, per tal de valorar les arrels llatines de la civilització occidental.  3.3 Identificar i definir paraules llatines que designen conceptes bàsics i fonamentals per a l’estudi i la comprensió de la civilització romana, i l’aprenentatge dels quals combina coneixements lèxics i culturals, en textos de diferents formats, per introduir l’alumnat en el coneixement de conceptes clau de la civilització llatina i universal. 3.4 Crear textos breus, de manera individual o col·lectiva, amb una mínima intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’hagi partit de la civilització i la cultura llatines com a font d’inspiració, amb la finalitat que l’alumne o alumna sigui conscient de la utilitat de la llengua i la literatura llatines per millorar la llengua pròpia.

3.1 Analitzar, interpretar i comentar textos i fragments literaris de diversa índole, de complexitat mitjana-alta, aplicant estratègies d’anàlisi i reflexió que impliquin mobilitzar la pròpia experiència, com a eina per comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica i l’hàbit lector. 3.2 Analitzar i explicar els temes, els tòpics, els gèneres i els valors ètics o estètics d’obres literàries llatines, comparant-les amb obres o fragments literaris posteriors (procedents especialment de la literatura catalana), des d’un enfocament intertextual guiat, per tal de valorar les arrels llatines de la civilització occidental. 3.3 Identificar i definir paraules llatines que designen conceptes específics per a l’estudi i la comprensió de la civilització romana, i l’aprenentatge dels quals combina coneixements lèxics i culturals, en textos de diferents formats, perquè l’alumnat aprofundeixi en el coneixement de conceptes clau de la civilització llatina i universal. 3.4 Crear textos d’una certa extensió, de manera individual o col·lectiva, amb una clara intenció literària i consciència d’estil, en diferents suports i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en els quals s’hagi partit de la civilització i la cultura llatines com a font d’inspiració, amb la finalitat que l’alumne o alumna sigui conscient de la utilitat de la llengua i la literatura llatines per millorar la llengua pròpia.

La lectura, el comentari i la interpretació de textos llatins pertanyents a diferents gèneres i èpoques constitueix un dels pilars de la matèria de Llengua i Cultura Llatines i és imprescindible perquè l’alumnat prengui consciència de la importància de l’ús de les fonts primàries per a l’obtenció d’informació. La comprensió i la interpretació d’aquests textos necessita un context històric, cívic, polític, social, lingüístic i cultural que ha de ser producte de l’aprenentatge. El treball amb textos en edició bilingüe, complets o mitjançant fragments seleccionats, permet prestar atenció a conceptes i termes bàsics en llatí que impliquen un coneixement lèxic i cultural, per tal de contribuir a una lectura crítica i determinar els factors que justifiquen el seu valor com a clàssics. A més, el treball amb textos bilingües afavoreix la integració de sabers de caràcter lingüístic i no lingüístic, i ofereix la possibilitat de comparar diferents traduccions i enfocaments interpretatius, discutint-ne les fortaleses i debilitats respectives. 

La lectura de textos llatins comporta generalment accedir a textos que no estan relacionats amb l’experiència de l’alumnat, per això és necessària l’adquisició d’eines d’interpretació que afavoreixin l’autonomia progressiva amb relació a la lectura pròpia i l’emissió de judicis crítics de valor. La interpretació de textos llatins comporta la comprensió i el reconeixement del seu caràcter fundacional de la civilització occidental, assumint l’aproximació als textos com un procés dinàmic que té en compte des del coneixement sobre el context i el tema fins al desenvolupament d’estratègies d’anàlisi i reflexió per donar sentit a la pròpia experiència, comprendre el món i la condició humana i desenvolupar la sensibilitat estètica. El coneixement de les creacions literàries i artístiques i dels fets històrics i llegendaris de l’antiguitat clàssica contribueix a fer més intel·ligibles les obres, identificant-ne i valorant-ne la pervivència en el nostre patrimoni cultural i els processos d’adaptació a les diferents cultures i als diferents moviments literaris, culturals i artístics que han pres les seves referències de models antics. La mediació docent per a l’establiment de la genealogia dels textos mitjançant un enfocament intertextual permet constatar la presència d’universals formals i temàtics al llarg de les èpoques, alhora que afavoreix la creació autònoma d’itineraris lectors que n’augmentin progressivament la complexitat, la qualitat i la diversitat al llarg de la vida. 

 

Competència 4

Analitzar les característiques de la civilització llatina en l’àmbit personal, religiós i sociopolític, adquirint coneixements sobre el món romà i comparant críticament el present i el passat, per valorar les aportacions del món clàssic llatí al nostre entorn com a base d’una ciutadana democràtica i compromesa.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

5.1 Identificar i explicar el llegat material i immaterial de la civilització romana com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors (d’èpoques i orígens diferents) a partir de criteris donats, per prendre així consciència de la petja inesborrable que ha deixat damunt d’elles la civilització romana. 5.2 Investigar, de manera guiada, el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural català i universal heretat de la civilització romana. 5.3 Explorar les empremtes de la romanització i el llegat romà a l’entorn de l’alumnat, a partir de criteris donats, aplicant els coneixements adquirits, per tal de ser capaç de reflexionar sobre les implicacions dels diferents usos, donar exemples de la pervivència de l’antiguitat clàssica en la vida quotidiana i presentar els seus resultats per mitjà de diferents suports.

5.1 Aprofundir en la identificació i explicació del llegat material i immaterial de la civilització romana com a font d’inspiració, i analitzar produccions culturals i artístiques posteriors (de l’àmbit fonamentalment català) a partir de criteris donats, per prendre així consciència de la petja inesborrable que ha deixat damunt d’elles la civilització romana. 5.2 Aprofundir en el coneixement i la valoració del patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural universal i, sobretot, català heretat de la civilització romana, interessant-se pels processos de construcció, preservació, conservació i restauració i per aquelles actituds cíviques que n’asseguren la sostenibilitat.  5.3 Fomentar una actitud crítica i compromesa de l’alumnat per ser capaç de denunciar totes aquelles accions que puguin posar en risc la conservació del patrimoni romà (material o immaterial) i la seva pervivència en el futur, tot fent propostes d’acció coherents per protegir-lo i llegar-lo en perfectes condicions a les generacions futures.

El patrimoni cultural, tal com assenyala la UNESCO, és alhora un producte i un procés que subministra a les societats un cabal de recursos que s’hereten del passat, es creen en el present i es transmeten a les futures generacions. És, a més, com succeeix amb la mitologia clàssica, font d’inspiració per a la creativitat i la innovació, i genera productes culturals contemporanis i futurs, per la qual cosa conèixer-lo i identificar-lo afavoreix la comprensió dels productes culturals i de la seva evolució i la seva relació al llarg del temps. 

El llegat de la civilització romana, tant material com immaterial (restes arqueològiques, transmissió textual, organització i planificació de ciutats, mites i llegendes, usos socials, rituals, etc.), constitueix una herència excepcional, la sostenibilitat de la qual implica trobar l’equilibri just entre treure profit del patrimoni cultural per al moment present i preservar-ne la riquesa per a les generacions futures. En aquest sentit, la preservació del patrimoni cultural llatí requereix el compromís d’una ciutadania interessada a conservar el seu valor com a memòria col·lectiva del passat i a revisar i actualitzar les seves funcions socials i culturals, per ser capaços de relacionar-los amb els problemes actuals i mantenir-ne el sentit, el significat i el funcionament en el futur. La investigació sobre la pervivència de l’herència del món romà, així com dels processos de preservació, conservació i restauració implica l’ús de recursos, tant analògics com digitals, per accedir a espais de documentació com ara biblioteques, museus o excavacions. 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

 

Traducció

• Unitats lingüístiques de la llengua llatina
  • Aprenentatge i aplicació dels coneixements de l’abecedari i de la pronunciació de la llengua llatina per mitjà d’exercicis de lectura i escriptura de dificultat creixent.
  • Comprensió i aplicació pràctica del concepte de llengua flexiva: flexió nominal, pronominal i verbal de la llengua llatina en el procés de traducció.
  • Interpretació i anàlisi de la sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos i de les estructures oracionals, la concordança i l’ordre de les paraules en oracions simples en el context de comparació amb la llengua o llengües d’aprenentatge. 
• La traducció: tècniques, processos i eines 
  • Valoració de la importància de l’anàlisi morfosintàctica no tant per se sinó com a eina al servei de la traducció.
  • Identificació de les principals estratègies de traducció per aprofundir en el valor intrínsec i extrínsec dels textos llatins, originals o adaptats: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra, etc.) i del text mateix (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), i també a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i del gènere; peculiaritats lingüístiques senzilles dels textos traduïts (ús de temps, gèneres verbals, etc.), i errors freqüents de traducció i tècniques per evitar-los.
  • Maneig adequat de les eines de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc., en el context d’anàlisi i comprensió de textos.
  • Presa de consciència de la importància de la traducció com a instrument que afavoreix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi per tal de millorar l’actitud cívica de l’alumnat i el seu paper en una societat tolerant i solidària.
  • Lectura, traducció i interpretació de textos llatins de dificultat baixa que aportin a l’alumnat elements de reflexió sobre valors de la civilització romana.
  • Foment de l’autoconfiança, l’autonomia i la iniciativa de l’alumnat en el trasllat de frases o textos llatins breus a la llengua d’aprenentatge, com a garantia de la seva estabilitat emocional, en el benentès que l’error, lluny de ser una mostra de fracàs, és una part integrant del propi procés d’aprenentatge que porta a tenir una actitud positiva de superació. 
  • Establiment d’estratègies i adopció d’eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació i la coavaluació en un món cada cop més interconnectat i en el qual les noves tecnologies i el treball cooperatiu són una realitat inqüestionable i la base d’una societat més rica, plural i ben informada.

 

Plurilingüisme

• Presentació de la família lingüística indoeuropea a partir d’unes nocions que comportin la identificació de la llengua llatina i d’altres llengües de l’entorn de l’alumnat. 
• Domini i ús correcte del lèxic llatí, així com dels procediments bàsics de composició i derivació en la formació de paraules llatines, de lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí en el lèxic d’ús comú, de les expressions llatines integrades a les llengües modernes i la seva utilització en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris, etc.) i de la influència d’aquest idioma en l’evolució de la llengua d’ensenyament i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat.
• Assimilació d’unes tècniques bàsiques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic llatí de freqüència a partir de les frases i textos traduïts a classe.
• Foment de l’interès i la curiositat dels i les alumnes per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació, prenent novament com a base els textos o frases traduïts ja sigui de manera autònoma o sota l’orientació de l’ensenyant.
• Desvetllament en l’alumnat d’una actitud de respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de la gent que les parla com a element enriquidor de la pròpia personalitat. 
• Maneig adequat de les eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge de la llengua llatina.
• Coneixement de les expressions i lèxic bàsic llatí per compartir amb els altres la reflexió sobre la comunicació, la llengua i les eines de comunicació i aprenentatge, enteses aquestes com a part fonamental de l’educació integral de l’alumnat.

 

Educació literària 

• Aproximació i anàlisi de la literatura llatina a partir d’exemples pràctics extrets d’obres literàries de diferents èpoques i dels principals gèneres literaris, ja sigui per mitjà de les explicacions de l’ensenyant o amb la lectura de fragments traduïts: origen, tipologia, cronologia, temes, motius, tradicions, característiques i principals autors i autores.
• Introducció de l’alumnat als rudiments de la crítica literària de manera coordinada amb la resta de matèries de l’àrea lingüística, per tal que es pugui aprofundir convenientment en la lectura, interpretació i valoració dels textos llatins i la seva importància per a la configuració del llegat literari occidental.
• Foment de l’interès de l’alumnat cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món a partir, fonamentalment, de fragments seleccionats i, eventualment, d’obres senceres, mitjançant la lectura amb perspectiva de gènere.
• Conscienciació de l’alumnat sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d’autor pel que fa a les fonts consultades i els continguts utilitzats, en el benentès que el plagi atempta contra la creació artística i literària.

 

L’antiga Roma 

• Coneixement de la geografia de l’antiga Roma i del seu procés d’expansió des del naixement fins a la caiguda de l’Imperi romà (topografia, nom i funció dels principals llocs i viatgers il·lustres) a partir de fragments de textos literaris traduïts i de mapes. 
• Familiarització de l’alumnat amb la història de l’antiga Roma: etapes, formes de govern en la història del món romà, fites de la història; llegendes i principals episodis de la història de Roma; personalitats històriques rellevants de la història de Roma, la seva biografia en context i la seva importància per a Europa.
• Coneixement dels trets principals de l’organització política i social de Roma i valoració del seu paper com a part essencial de la història i la cultura de la societat actual.
• Aproximació a les institucions, creences i formes de vida de la civilització romana amb una mirada crítica vers els aspectes que atempten contra la igualtat de gènere i d’oportunitats i que, segons els criteris actuals, mereixen un clar rebuig.
• Presa de consciència sobre l’aportació crucial de Roma a la cultura i el pensament de la societat occidental a partir d’exemples procedents de cultures i èpoques diferents.
• Percepció del mar Mediterrani (Mare Nostrum) com a cruïlla de cultures ahir i avui i com a marc ideal per compartir idees i projectes comuns, tot mostrant un clar rebuig cap a actituds intolerants o xenòfobes respecte de realitats humanes com ara la dels refugiats.

 

Llegat i patrimoni 

• Valoració de la importància dels conceptes de llegat, herència i patrimoni a partir, fonamentalment, de realitats properes de l’alumnat.
• Coneixement dels principals suports d’escriptura (tipus, preservació i models) a partir tant de restes arqueològiques com de la lectura de textos grecs traduïts.
• Identificació dels principals mites clàssics en manifestacions literàries i artístiques de l’antiga Roma i valoració de la importància que aquesta disciplina ha tingut i segueix tenint en la història de la humanitat a partir d’exemples de llengües, cultures i èpoques diferents.
• Reconeixement de les fases i abast de la romanització a la península Ibèrica i especialment dins del territori de Catalunya i de les petjades de la seva pervivència en el món actual, tot emprant referents que permetin a l’alumnat identificar-los i connectar-los amb la seva realitat més propera.
• Identificació de les principals obres públiques romanes i valoració de la importància de la seva conservació, preservació i restauració per tal de garantir-ne la sostenibilitat i la transmissió, en el millor estat possible, a les generacions futures.
• Coneixement de les representacions i els festivals teatrals, les competicions atlètiques i les institucions polítiques de l’antiga Roma, en el context de la seva pervivència i aportacions a la realitat de l’alumnat.
• Identificació de les principals institucions polítiques romanes i presa de consciència de la seva influència i pervivència en el sistema polític actual.
• Valoració de la importància del discurs públic per a la vida política i social com a base per a la democràcia i la igualtat de drets, per tal de formar alumnes amb una actitud crítica davant de tota mena d’actes i decisions que atemptin contra aquests principis.
• Iniciació en les tècniques bàsiques d’exposició oral i de debat, mostrant sempre una actitud de respecte cap a les opinions dels altres.
• Introducció de l’alumnat al món de l’oratòria clàssica a partir del coneixement i la imitació de models llatins donats.
• Valoració de les principals obres artístiques de l’antiguitat romana, de la seva continuïtat i influència en el món occidental en general i català en particular, a partir d’exemples pràctics, per apreciar el grau de dependència de moltes manifestacions artístiques actuals respecte dels seus referents romans.
• Coneixement dels principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’antiguitat clàssica i presa de consciència de la necessitat de visitar-los amb una actitud de respecte, com a exemples que són de la continuïtat del patrimoni cultural romà fins als nostres dies.

 

Segon curs

 

Traducció

• Unitats lingüístiques de la llengua llatina
  • Aplicació pràctica del concepte de llengua flexiva: flexió nominal, pronominal i verbal de la llengua llatina en el procés de traducció i interpretació.
  • Interpretació i anàlisi de la sintaxi oracional: sintaxi dels casos i de les estructures oracionals i la concordança i l’ordre de les paraules en oracions compostes en el context de comparació amb la llengua o llengües d’aprenentatge. 
• La traducció: tècniques, processos i eines 
  • Valoració de la importància de l’anàlisi morfosintàctica no tant per se sinó com a eina al servei de la traducció i la interpretació.
  • Identificació i aplicació pràctica de les principals estratègies de traducció, per aprofundir en el valor intrínsec i extrínsec dels textos llatins, originals o adaptats: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra, etc.) i del text mateix (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i el gènere; peculiaritats lingüístiques més complexes dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per evitar-los.
  • Maneig adequat de les eines de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc., en el context d’anàlisi, comprensió i interpretació de textos.
  • Aprenentatge i aplicació pràctica de les tècniques pròpies de la lectura comparada i del comentari de textos bilingües com a eines bàsiques per a la comprensió de tots els vessants lingüístics i literaris dels textos traduïts: estratègies de comparació de traduccions originals i impreses fent servir terminologia metalingüística. 
  • Comprensió i identificació dels recursos estilístics més específics i de la seva relació amb el contingut del text per facilitar-ne la interpretació. 
  • Aplicació de les estratègies que facilitin la producció de textos breus en llatí a partir d’exemples donats, com a reconeixement de la importància de l’ús de la llengua llatina per millorar el domini d’altres llengües properes a l’alumnat.
  • Lectura, traducció i interpretació de textos llatins de dificultat mitjana-alta que aportin a l’alumnat elements de reflexió sobre valors de la civilització romana.
  • Presa de consciència de la importància de la traducció com a instrument que afavoreix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi per tal de millorar l’actitud cívica de l’alumnat i el seu paper en una societat tolerant i solidària.
  • Establiment d’estratègies i adopció d’eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació i la coavaluació en un món cada cop més interconnectat i en el qual les noves tecnologies i el treball cooperatiu són una realitat inqüestionable i la base d’una societat més rica, plural i ben informada.

 

Plurilingüisme

• Domini i ús correcte del lèxic llatí i de procediments de complexitat mitjana-alta de composició i derivació en la formació de paraules llatines, de lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí a l’hora de treballar el lèxic específic de les ciències i la tècnica, de les expressions llatines integrades a les llengües modernes i la seva utilització en diferents tipus de textos (literaris, periodístics, publicitaris, etc.), de la influència d’aquest idioma en l’evolució de la llengua d’ensenyament i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat.
• Ampliació de les tècniques bàsiques apreses a primer per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic llatí de freqüència a partir dels textos traduïts a classe.
• Explicació i comprensió dels canvis fonètics més complexos des del llatí culte i el llatí vulgar a partir d’exemples procedents del camp de coneixements de l’alumnat.
• Foment de l’interès i la curiositat dels i les alumnes per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació, prenent novament com a base els textos traduïts —preferentment de manera autònoma— per l’alumnat.
• Reforç de l’actitud de respecte de l’alumnat per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de la gent que les parla com a element enriquidor de la pròpia personalitat. 
• Valoració de la importància de la tècnica de traducció per a l’assimilació i l’ús de continguts lingüístics en altres idiomes moderns.
• Maneig adequat de les eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb estudiants de llatí a escala transnacional, per tal de fomentar la interrelació i l’enriquiment personal i emocional de l’alumnat.
• Coneixement i ús correcte en diversos contextos orals i escrits de les expressions i el lèxic específic llatí per compartir amb els altres la reflexió sobre la comunicació, la llengua i les eines de comunicació i aprenentatge, enteses aquestes com a part fonamental de l’educació integral de l’alumnat.

Educació literària 

• Aprofundiment en l’anàlisi de les principals etapes i vies de transmissió de la literatura llatina a partir d’exemples pràctics extrets d’obres literàries de diferents èpoques, així com dels principals gèneres literaris, ja sigui per mitjà de les explicacions de l’ensenyant o amb la lectura de fragments traduïts: origen, tipologia, cronologia, temes, motius, tradicions, característiques i principals autors i autores.
• Aprofundiment en els principis de la crítica literària de manera coordinada amb la resta de matèries de l’àrea lingüística, per tal que es pugui aprofundir convenientment en la lectura, la interpretació i la valoració dels textos llatins i la seva importància per a la configuració del llegat literari occidental.
• Argumentació i justificació de la influència i pervivència de la literatura llatina en la producció cultural europea en general i catalana en particular a partir de la lectura i el comentari de fragments d’obres en prosa i de poemes on es faci evident aquesta influència.
• Foment de la lectura d’obres llatines traduïdes a alguna de les llengües del repertori lingüístic de l’alumnat i d’obres literàries d’altres llengües, especialment catalanes, que posin de manifest la influència determinant de la literatura llatina sobre la catalana, així com d’episodis històrics clau per a les relacions seculars de Catalunya amb Roma.
• Establiment d’analogies de diferències entre els gèneres literaris llatins i els de les literatures modernes a partir d’obres o fragments concrets que permetin apreciar tant el llegat clàssic de la cultura occidental com els trets d’innovació que li són propis.
• Aprofundiment en els principis bàsics de la crítica literària de manera coordinada amb la resta de matèries de l’àrea lingüística, com a eina per optimitzar la lectura, la interpretació i la valoració dels textos llatins i la seva importància per a la configuració del llegat literari occidental.
• Foment de l’interès de l’alumnat cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món a partir, fonamentalment, d’obres senceres i, eventualment, de fragments seleccionats, mitjançant la lectura amb perspectiva de gènere.
• Conscienciació de l’alumnat sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d’autor respecte de les fonts consultades i els continguts utilitzats, en el benentès que el plagi atempta contra la creació artística i literària.

 

L’antiga Roma 

• Aprofundiment en el coneixement de l’organització política i social de l’antiga Roma i valoració del seu paper com a part essencial de la història i de la cultura de la societat actual, amb exemples —sempre que sigui possible, originals— procedents d’obres llatines de referència. 
• Interpretació de les institucions, les creences i les formes de vida de la civilització llatina des de la perspectiva sociocultural actual i amb una mirada crítica vers els aspectes de la civilització llatina que atempten contra la igualtat de gènere i d’oportunitats i que, segons els criteris actuals, mereixen un clar rebuig.
• Presa de consciència sobre l’aportació crucial de Roma a la cultura i al pensament de la societat occidental en general i catalana en particular a partir d’exemples procedents de cultures i èpoques diferents.
• Coneixement dels trets més específics de l’organització política i social de Roma i valoració del seu paper com a part essencial de la història i de la cultura de la societat actual, amb exemples —sempre que es pugui, originals— procedents d’obres llatines de referència.
• Valoració de la relació de l’antiga Roma amb cultures i religions estrangeres en contacte (Grècia, Judea, poblacions indígenes, cristianisme, cultes orientals, etc.), per desvetllar entre els i les alumnes una actitud de respecte vers persones i realitats culturals diferents, en el benentès que la interculturalitat és un valor a defensar i un model a seguir en el món actual.
• Percepció del mar Mediterrani (Mare Nostrum) com a cruïlla de cultures ahir i avui i com a marc ideal per compartir idees i projectes comuns, tot mostrant un clar rebuig cap a actituds intolerants o xenòfobes respecte de realitats humanes com la dels refugiats.

 

Llegat i patrimoni 

• Valoració de la importància dels conceptes de llegat, herència i patrimoni a partir tant de realitats properes de l’alumnat com d’altres de més allunyades però igualment útils.
• Presa de consciència del valor per se de la transmissió textual romana i com a patrimoni cultural i font de coneixement mitjançant diferents cultures i èpoques.
• Valoració de la important presència dels principals mites clàssics en manifestacions literàries i artístiques i de la importància que aquests mites han tingut i segueixen tenint en la història de la humanitat, partint d’exemples de llengües, cultures i èpoques diferents.
• Identificació de les principals obres públiques romanes així com de la seva continuïtat fins a temps moderns, i valoració de la importància de la seva conservació, preservació i restauració per tal de garantir-ne la sostenibilitat i la transmissió, en el millor estat possible, a les generacions futures.
• Coneixement dels aspectes més específics del dret romà i valoració de la seva importància i influència en el sistema jurídic actual, a partir, sempre que sigui possible, d’exemples coneguts per l’alumnat.
• Aprofundiment en l’estudi i reconeixement de les fases i l’abast de la romanització d’Hispània i de les petjades de la seva pervivència en el món actual, tot emprant referents que permetin a l’alumnat prendre consciència que, en gran manera, som hereus directes de l’antiga Roma.
• Identificació de les institucions polítiques romanes més específiques i presa de consciència de la seva influència i pervivència en el sistema polític actual.
• Valoració de la importància del discurs públic per a la vida política i social com a base per a la democràcia i la igualtat de drets, per tal de formar alumnes amb una actitud crítica davant de tota mena d’actes i decisions que atemptin contra aquests principis.
• Aprofundiment en les tècniques específiques d’exposició oral i de debat, mostrant sempre una actitud de respecte cap a les opinions dels altres.
• Aprofundiment en el món de l’oratòria clàssica a partir del coneixement i de la imitació de models llatins donats.
• Valoració de les principals obres artístiques de l’antiguitat romana de la seva continuïtat i influència en el món occidental, a partir d’exemples pràctics, per apreciar el grau de dependència de moltes manifestacions artístiques actuals respecte dels seus referents romans.
• Aprofundiment en l’estudi dels principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’antiguitat clàssica i presa de consciència de la necessitat de visitar-los amb una actitud de respecte, com a exemples que són de la continuïtat del patrimoni cultural romà fins als nostres dies.

 

 

Matemàtiques

 

Les matemàtiques constitueixen un dels assoliments culturals i intel·lectuals més grans de la humanitat. Al llarg de la història, les diferents cultures s’han esforçat a descriure la naturalesa utilitzant les matemàtiques i a transmetre tot el coneixement adquirit a les generacions futures. Avui dia, aquest patrimoni intel·lectual adquireix un valor fonamental, ja que els grans reptes globals, com el respecte al medi ambient, l’eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requereixen un alumnat capaç d’adaptar-se a les condicions canviants, d’aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d’explorar noves vies de recerca i d’usar la tecnologia de manera efectiva. Per tant, és imprescindible per a la ciutadania del segle XXI la utilització de coneixements i destreses matemàtiques, com el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

El desenvolupament curricular de les Matemàtiques I i II s’orienta a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. Així, la interpretació dels problemes i la comunicació dels procediments i dels resultats estan relacionats amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència plurilingüe. El sentit de la iniciativa i l’emprenedoria en establir un pla de treball en revisió i modificació contínua enllacen amb la competència emprenedora. La presa de decisions o l’adaptació davant situacions d’incertesa són components propis de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. El raonament i l’argumentació, la modelització i el pensament computacional són elements característics de la competència STEM. Les connexions establertes entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, i la resolució de problemes en contextos socials, estan relacionats amb la competència ciutadana. D’altra banda, el mateix coneixement matemàtic com a expressió universal de la cultura contribueix a la competència en consciència i expressions culturals.

En continuïtat amb l’educació secundària obligatòria, els eixos principals de les competències específiques de Matemàtiques són la comprensió efectiva de conceptes i procediments matemàtics, juntament amb les actituds pròpies del quefer matemàtic, que permetin construir una base conceptual sòlida a partir de la resolució de problemes, del raonament i de la recerca matemàtica, especialment enfocats a la interpretació i l’anàlisi de qüestions de la ciència i la tecnologia. Les competències específiques se centren en els processos que millor permeten a l’alumnat desenvolupar destreses com la resolució de problemes, el raonament i l’argumentació, la representació i la comunicació, juntament amb les destreses socioafectives. Per aquest motiu es treballen els processos següents: resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació, a més del desenvolupament socioafectiu.

La resolució de problemes i la recerca matemàtica són dos components fonamentals en l’ensenyament de les matemàtiques, ja que permeten emprar els processos cognitius inherents a aquesta àrea per abordar i resoldre situacions relacionades amb la ciència i la tecnologia, desenvolupant el raonament, la creativitat i el pensament abstracte. Les competències específiques de resolució de problemes, raonament i prova, i connexions estan dissenyades per adquirir els processos propis de la recerca matemàtica, com són la formulació de preguntes, l’establiment de conjectures, la justificació i la generalització, la connexió entre les diferents idees matemàtiques i el reconeixement de conceptes i procediments propis de les matemàtiques en altres àrees de coneixement, particularment en les ciències i en la tecnologia. Cal ressaltar el caràcter instrumental de les matemàtiques com a eina fonamental per a àrees de coneixement científic i tecnològic.

Altres aspectes importants de l’educació matemàtica són la comunicació i la representació. El procés de comunicació ajuda a donar significat i permanència a les idees en fer-les públiques. D’altra banda, per entendre i utilitzar les idees matemàtiques és fonamental la forma en què es representen. Ambdues qüestions estan íntimament relacionades, perquè la tria d’una o altra forma de representar les idees pot condicionar-ne la comunicació i la comprensió. Per això, s’inclou una única competència específica que recull els dos aspectes, enfocada a l’adquisició dels processos de comunicació i representació, tant de conceptes com de procediments matemàtics.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar-ne la bellesa i la importància, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic. Es pretén contribuir d’aquesta manera a bandejar idees preconcebudes en la societat, com la creença que només qui posseeix un talent innat pot aprendre, usar i gaudir les matemàtiques, o falsos estereotips fortament arrelats, per exemple, els relacionats amb qüestions de gènere.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques es valorarà amb els criteris d’avaluació, que posen el focus en la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques. Atesa la naturalesa de les competències, en alguns casos la gradació dels criteris d’avaluació entre els cursos primer i segon es duu a terme per mitjà dels sabers.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’espacial, l’algebraic, l’estocàstic i el socioafectiu.

A cada bloc, uns sentits hi són més presents que els altres. Així en el bloc anàlisi s’inclouen sabers relatius a tres sentits: el numèric, el de la mesura i l’algebraic; en el bloc geometria s’inclouen sabers relatius a quatre sentits: el numèric, el de la mesura, l’espacial i l’algebraic; en el bloc estadística i probabilitat, s’hi troben sabers relatius al sentit numèric, al de la mesura i a l’estocàstic. S’ha optat per deixar com a darrer bloc els sabers relatius al sentit socioemocional, perquè per les seves característiques són uns sabers que s’han d’anar introduint paral·lelament mentre es treballin els sabers més específics dels blocs propis de les Matemàtiques.

El sentit numèric es caracteritza per l’aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenvolupament d’habilitats i maneres de fer i de pensar basats en la comprensió, la representació i l’ús flexible dels nombres, d’objectes matemàtics formats per nombres i de les operacions.

El sentit de la mesura se centra en la comprensió i la comparació d’atributs dels objectes del món que ens envolta, així com en la mesura d’incertesa.

El sentit espacial aborda la comprensió dels aspectes geomètrics del nostre entorn; identificar relacions entre si, situar-los, classificar-los o raonar amb aquests són elements fonamentals de l’aprenentatge de la geometria.

El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques; veure el general en el particular, reconèixer relacions de dependència entre variables i expressar-les mitjançant diferents representacions, així com modelitzar situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques són característiques fonamentals del sentit algebraic. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó que s’han de desenvolupar també en la resta de blocs de sabers.

El sentit estocàstic comprèn l’anàlisi i la interpretació de dades, l’elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seva valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions.

Finalment, el sentit socioafectiu implica l’adquisició i l’aplicació de coneixements, destreses i actituds necessàries per entendre i manejar les emocions que apareixen en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, a més d’adquirir estratègies per al treball en equip. Aquest sentit no s’ha de treballar de forma aïllada, sinó al llarg del desenvolupament de la matèria.

Les matemàtiques no són una col·lecció de sabers separats i inconnexos, sinó que constitueixen un camp integrat de coneixement. El conjunt de competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics estan dissenyats per constituir un tot que faciliti el plantejament de tasques senzilles o complexes, individuals o col·lectives, dins del cos mateix de les matemàtiques o multidisciplinàries. L’ús d’eines digitals per investigar, interpretar i analitzar juga un paper essencial, ja que processos i operacions que requerien sofisticats mètodes manuals poden abordar-se en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica o un altre programari específic, afavorint el raonament davant dels aprenentatges memorístics i rutinaris.

 

Competències específiques

 

Competència 1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i resoldre reptes.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic, que permetin convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic.

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic, que permetin convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com de l’àmbit acadèmic. 1.4 Analitzar i valorar diferents modelitzacions, eines i estratègies.

La resolució de problemes i la modelització constitueixen un eix fonamental en l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. La modelització i la resolució de problemes en contextos diversos pot motivar el procés d’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d’altres disciplines.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o objectes rellevants i les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l’ús d’estratègies heurístiques de resolució com l’analogia amb altres problemes, estimació, assaig i error, resolució de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

 

Competència 2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema, emprant el raonament i la lògica matemàtica, per verificar-ne la validesa.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Expressar amb coherència científica idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permetin fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

2.1 Expressar amb coherència científica idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permetin fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes considerant diferents perspectives com la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no discriminació, entre d’altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com ara l’acte i la coavaluació, l’ús eficaç d’eines digitals, la verbalització o descripció del procés i la selecció entre diferents maneres de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.

 

Competència 3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, així com la reformulació d’un problema durant el procés de resolució.

El desenvolupament d’aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l’alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, traduint-se en un alt nivell de compromís i curiositat, així com d’entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

 

Competència 4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants, i la descomposició en tasques més simples amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l’àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l’alumnat.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la seva codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.

 

Competència 5

Connectar diferents idees matemàtiques, establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models, per donar significat a l’aprenentatge matemàtic i estructurar-lo.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure informació d’un i aplicar-la a l’altra. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.	5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure informació d’un i aplicar-la a l’altra. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, en connectar-hi les idees matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d’un nivell o les de diferents etapes educatives.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre d’altres per formar un tot integrat.

 

Competència 6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se’n desprenguin, per modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc. en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc. en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l’alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l’accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

 

Competència 7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les representacions d’idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques.

També comporta l’augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

 

Competència 8

Desenvolupar l’autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques tot identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques tot identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d’emocions que convé que l’alumnat gestioni correctament. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d’estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant nous reptes matemàtics.

 

Competència 9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys i valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys i valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i d’idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

  

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

 

Anàlisi

Sentit numèric

• Relacions
  • Els nombres complexos com a solucions d’equacions polinòmiques dins del seu context històric.

 

Sentit de la mesura

• Canvi
  • Estimació o càlcul del valor d’un límit a partir d’una taula, un gràfic o una expressió algebraica en el context del treball amb funcions per analitzar-ne la continuïtat.
  • Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos.

 

Sentit algebraic

• Patrons
  • Generalitzar patrons fent servir funcions definides explícitament i recursivament.
  • Fer servir fulls de càlcul o GeoGebra per generalitzar funcions recursivament o explícitament.
• Model matemàtic
  • Determinar la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques.
  • Usar eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos diversos o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

 

Geometria

Sentit numèric

• Sentit de les operacions
  • Addició i producte escalar de vectors al pla: propietats i representacions, fent també ús de GeoGebra per fer les representacions.

 

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Ús de les relacions trigonomètriques per determinar longituds i mesures angulars en problemes de resolució de triangles.

 

Sentit espacial

• Formes geomètriques de dues dimensions
  • Anàlisi de les propietats i de les característiques fonamentals d’objectes geomètrics de dues dimensions.
  • Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics en el pla representats amb coordenades cartesianes.
• Localització i sistemes de representació
  • Representació i exploració, amb ajuda d’eines digitals, de les relacions entre objectes geomètrics al pla (transformacions geomètriques, moviments en el pla, isometries, congruència i semblança).
  • Selecció de l’expressió algebraica més adequada per expressar objectes geomètrics en funció de la situació a resoldre.
• Visualització, raonament i modelització geomètrica
  • Representació d’objectes geomètrics al pla mitjançant eines digitals incloent-hi les funcions i les figures que es poden formar a partir d’un punt en moviment en un lloc geomètric a partir de les seves propietats.
  • Utilització de models matemàtics (geomètrics, algebraics, grafs, etc.) en la resolució de problemes al pla vinculats a contextos connectats amb altres disciplines i àrees d’interès, incloent-hi els artístics.
  • Validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes i/o conjectures geomètriques en el pla i comprovació amb eines digitals (GeoGebra).
  • Modelització de la posició i del moviment d’un objecte en el pla mitjançant vectors. Visualització a partir de paràmetres (punts lliscants) amb el GeoGebra.

 

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Ús de les matrius i de les seves operacions per modelitzar moviments en el pla (isometries, congruència i semblança).
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

 

Probabilitat i estadística

Sentit numèric

• Comptatge
  • Ús de tècniques de comptatge (diagrames d’arbre, permutacions, combinacions, variacions) per resoldre problemes en què s’hagin de comptar elements d’un conjunt.

 

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat.

 

Sentit estocàstic

• Distribució: organització i anàlisi de dades
  • Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
  • Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinença dels diferents ajustaments.
  • Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els científics i tecnològics.
  • Ús de la calculadora, del full de càlcul o del programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.
• Predictibilitat i incertesa
  • Càlcul de la probabilitat d’un succés a partir del concepte de freqüència relativa.
  • Càlcul de probabilitats en experiments simples per mitjà de la regla de Laplace en situacions d’equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte.
• Inferència
  • Disseny d’estudis estadístics fent ús de les eines digitals per respondre a reptes o problemes susceptibles de ser tractats amb mètodes estadístics.
  • Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb eines tecnològiques amb la finalitat d’emetre judicis i de prendre decisions.

 

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present
  • Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic com cultural, social, científic i tecnològic.

 

 Segon curs

 

Anàlisi

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Resolució de problemes que impliquin mesures de longitud, superfície o volum en un sistema de coordenades cartesianes.
  • Interpretació de la integral definida com l’àrea sota una corba.
  • Càlcul d’àrees sota una corba a través del càlcul de primitives, utilitzant tècniques elementals.
  • Resolució de problemes que impliquin càlcul de superfícies planes o volums de revolució, aplicant el concepte d’integral.
• Canvi
  • Aplicació dels conceptes de límit, continuïtat i derivabilitat a la representació i a l’estudi de situacions susceptibles de ser modelitzades mitjançant funcions.
  • Ús de la derivada com a raó de canvi en la resolució de problemes d’optimització en contextos diversos.

 

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Identificació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques.
  • Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos diversos o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, d’inequacions i de sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

 

Geometria

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Resolució de problemes que impliquin mesures de longitud, superfície o volum en un sistema de coordenades cartesianes.

 

Sentit espacial

• Formes geomètriques de dues i tres dimensions
  • Objectes geomètrics de tres dimensions: anàlisi de les propietats i de les característiques fonamentals.
  • Resolució de problemes relatius a objectes geomètrics a l’espai representats amb coordenades cartesianes.
• Localització i sistemes de representació
  • Relacions d’objectes geomètrics a l’espai: representació i exploració amb ajuda d’eines digitals.
  • Expressions algebraiques dels objectes geomètrics a l’espai: selecció de la més adequada en funció de la situació a resoldre.
• Visualització, raonament i modelització geomètrica
  • Representació d’objectes geomètrics a l’espai mitjançant eines digitals.
  • Ús de models matemàtics (geomètrics, algebraics, etc.) per resoldre problemes a l’espai tant del context matemàtic com en connexió amb altres disciplines i àrees d’interès.
  • Validació per mitjà de la deducció i la demostració de teoremes de conjectures geomètriques a l’espai.
  • Modelització de la posició i del moviment d’un objecte a l’espai utilitzant vectors.

 

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Ús de les matrius per modelar situacions derivades de contextos científics, socials i de la vida quotidiana.
• Igualtat i desigualtat
  • Tècniques i ús de matrius per modelitzar situacions en què apareguin sistemes d’equacions lineals.
• Relacions i funcions
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant el raonament lògic.

 

Probabilitat i estadística

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori mitjançant la probabilitat: interpretació subjectiva, clàssica i freqüentista.

 

Sentit estocàstic

• Incertesa
  • Càlcul de probabilitats en experiments compostos. Probabilitat condicionada i independència entre successos aleatoris. Diagrames d’arbre i taules de contingència.
  • Resolució de problemes i interpretació del teorema de Bayes per actualitzar la probabilitat a partir de l’observació i l’experimentació i la presa de decisions en condicions d’incertesa.
• Distribucions de probabilitat
  • Identificació dels diferents tipus de variables aleatòries discretes i contínues.
  • Ús i interpretació dels paràmetres d’una distribució i aplicació a les distribucions binomial i normal.
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.

 

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials

 

Les matemàtiques constitueixen un dels majors assoliments culturals i intel·lectuals de la humanitat. Al llarg de la història, les diferents cultures s’han esforçat a descriure la naturalesa utilitzant les matemàtiques i a transmetre tot el coneixement adquirit a les generacions futures. Avui dia, aquest patrimoni intel·lectual adquireix un valor fonamental, ja que els grans reptes globals, com ara el respecte al medi ambient, l’eficiència energètica o la industrialització inclusiva i sostenible, als quals la societat haurà de fer front, requereixen un alumnat capaç d’adaptar-se a les condicions canviants, d’aprendre de manera autònoma, de modelitzar situacions, d’explorar noves vies de recerca i d’usar la tecnologia de manera efectiva. Per tant, és imprescindible per a la ciutadania del segle XXI la utilització de coneixements i destreses matemàtiques, com ara el raonament, la modelització, el pensament computacional o la resolució de problemes.

El desenvolupament curricular de les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II s’orienta a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. Així, la interpretació dels problemes i la comunicació dels procediments i dels resultats estan relacionats amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència plurilingüe. El sentit de la iniciativa i l’emprenedoria en establir un pla de treball en revisió i modificació contínua, enllacen amb la competència emprenedora. La presa de decisions o l’adaptació davant situacions d’incertesa són components propis de la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. El raonament i l’argumentació, la modelització i el pensament computacional són elements característics de la competència STEM. Les connexions establertes entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement, i la resolució de problemes en contextos socials estan relacionats amb la competència ciutadana. D’altra banda, el mateix coneixement matemàtic com a expressió universal de la cultura contribueix a la competència en consciència i expressions culturals.

En continuïtat amb l’educació secundària obligatòria, els eixos principals de les competències específiques de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I i II són la comprensió efectiva de conceptes i procediments matemàtics, juntament amb les actituds pròpies del quefer matemàtic, que permetin construir una base conceptual sòlida a partir de la resolució de problemes, del raonament i de la recerca matemàtica, especialment enfocats a la interpretació i l’anàlisi de qüestions de les ciències socials. Les competències específiques se centren en els processos que millor permeten a l’alumnat desenvolupar destreses com ara la resolució de problemes, el raonament i l’argumentació, la representació i la comunicació, juntament amb les destreses socioafectives. Per aquest motiu es treballen els processos següents: resolució de problemes, raonament i prova, connexions, comunicació i representació, a més del desenvolupament socioafectiu.

La resolució de problemes i la recerca matemàtica són dos components fonamentals en l’ensenyament de les matemàtiques, ja que permeten emprar els processos cognitius inherents a aquesta àrea per abordar i resoldre situacions relacionades amb les ciències socials, desenvolupant el raonament, la creativitat i el pensament abstracte. Les competències específiques de resolució de problemes, raonament i prova, i connexions estan dissenyades per adquirir els processos propis de la recerca matemàtica, com són la formulació de preguntes, l’establiment de conjectures, la justificació i la generalització, la connexió entre les diferents idees matemàtiques i el reconeixement de conceptes i procediments propis de les matemàtiques en altres àrees de coneixement, particularment en les ciències socials. Cal ressaltar el caràcter instrumental de les matemàtiques com a eina cada vegada més important en les àrees de coneixement relacionades amb les ciències socials.

Altres aspectes importants de l’educació matemàtica són la comunicació i la representació. El procés de comunicació ajuda a donar significat i permanència a les idees en fer-les públiques. D’altra banda, per entendre i utilitzar les idees matemàtiques és fonamental la forma en què es representen. Ambdues qüestions estan íntimament relacionades, perquè la tria d’una o altra forma de representar les idees pot condicionar-ne la comunicació i la comprensió. Per això s’inclou una única competència específica que recull els dos aspectes, enfocada a l’adquisició dels processos de comunicació i representació, tant de conceptes com de procediments matemàtics.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar-ne la bellesa i la importància, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic. Es pretén contribuir d’aquesta manera a bandejar idees preconcebudes en la societat, com ara la creença que només qui posseeix un talent innat pot aprendre, usar i gaudir les matemàtiques, o falsos estereotips fortament arrelats, per exemple, els relacionats amb qüestions de gènere.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques es valorarà amb els criteris d’avaluació, que posen el focus en la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques. Atesa la naturalesa de les competències, en alguns casos la gradació dels criteris d’avaluació entre els cursos primer i segon es duu a terme per mitjà dels sabers.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’espacial, l’algebraic, l’estocàstic i el socioafectiu.

A cada bloc uns sentits són més presents que els altres. Així, en el bloc anàlisi s’inclouen sabers relatius a tres sentits: el numèric, el de la mesura i l’algebraic; en el bloc estadística i probabilitat, s’hi troben sabers relatius al sentit numèric, el de la mesura i l’estocàstic. S’ha optat per deixar com a darrer bloc els sabers relatius al sentit socioemocional, perquè per les seves característiques són uns sabers que s’han d’anar introduint paral·lelament mentre es treballin els sabers més específics dels blocs propis de les matemàtiques.

El sentit numèric es caracteritza per l’aplicació del coneixement sobre numeració i càlcul en diferents contextos, i pel desenvolupament d’habilitats i maneres de fer i de pensar basats en la comprensió, la representació, l’ús flexible dels nombres, dels objectes matemàtics formats per nombres i de les operacions.

El sentit de la mesura se centra en la comprensió i la comparació d’atributs dels objectes del món que ens envolta, i també de la mesura de la incertesa.

El sentit algebraic proporciona el llenguatge en el qual es comuniquen les matemàtiques: veure allò general en allò particular, reconèixer patrons i relacions de dependència entre variables i expressar-les mitjançant diferents representacions, i també modelitzar situacions matemàtiques o del món real amb expressions simbòliques són característiques fonamentals del sentit algebraic. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó que s’han de desenvolupar també en la resta de blocs de sabers.

El sentit estocàstic comprèn l’anàlisi i la interpretació de dades, l’elaboració de conjectures i la presa de decisions a partir de la informació estadística, la seva valoració crítica i la comprensió i comunicació de fenòmens aleatoris en una àmplia varietat de situacions.

Finalment, el sentit socioafectiu implica l’adquisició i l’aplicació de coneixements, destreses i actituds necessàries per entendre i manejar les emocions que apareixen en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, a més d’adquirir estratègies per al treball en equip. Aquest sentit no s’ha de treballar de forma aïllada, sinó al llarg del desenvolupament de la matèria.

Les matemàtiques no són una col·lecció de sabers separats i inconnexos, sinó que constitueixen un camp integrat de coneixement. El conjunt de competències específiques, de criteris d’avaluació i de sabers bàsics estan dissenyats per constituir un tot que faciliti el plantejament de tasques senzilles o complexes, individuals o col·lectives de caràcter multidisciplinari. L’ús d’eines digitals per analitzar i interpretar situacions de les ciències socials juga un paper essencial, ja que processos i operacions que requerien sofisticats mètodes manuals es poden abordar en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul o un altre programari específic, afavorint el raonament davant dels aprenentatges memorístics i rutinaris.

 

Competències específiques

 

Competència 1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament, per plantejar i resoldre reptes.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic.

1.1 Generar models a partir de situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics. 1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades. 1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic. 1.4 Analitzar i valorar diferents modelitzacions, eines i estratègies.

La resolució de problemes i la modelització constitueixen un eix fonamental en l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic. La modelització i la resolució de problemes, tant de la vida quotidiana com dels diferents àmbits de coneixement, en particular el de les ciències socials, pot motivar el procés d’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d’altres disciplines.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o d’objectes rellevants i de les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l’ús d’estratègies de resolució com ara l’analogia amb altres problemes, l’estimació, l’assaig i l’error, resoldre-ho de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

 

Competència 2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema emprant el raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions. 2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes, considerant diferents perspectives com ara la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no discriminació, entre d’altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició com ara l’acte i la coavaluació, l’ús eficaç d’eines digitals, la verbalització o la descripció del procés i la selecció entre diferents maneres de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.

 

Competència 3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre per mitjà del coneixement matemàtic. 3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.). 3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de Matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, i la reformulació d’un problema durant el procés de resolució d’aquest.

El desenvolupament d’aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques, i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l’alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió, al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa es tradueix en un alt nivell de compromís i curiositat, i d’entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

  

Competència 4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils, entre d’altres.

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals. 4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar. 4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants. 4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils, entre d’altres.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants i la descomposició en tasques més simples, amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l’àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l’alumnat.

El desenvolupament d’aquesta competència suposa la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.

 

Competència 5

Connectar diferents idees matemàtiques establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models per donar significat a l’aprenentatge matemàtic i estructurar-lo.

 

Criteris d’avaluació

1r curs	2n curs
5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.	5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte. 5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre. 5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte. 5.4 Treure conclusions mitjançant una visió integrada de les matemàtiques.

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, en connectar-hi les idees matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar-ne les connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d’un nivell o les de diferents etapes educatives.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre d’altres per formar un tot integrat.

 

Competència 6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se’n desprenguin, per modelitzar i resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics. 6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals. 6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual. 6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l’alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l’accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

 

Competència 7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics, usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques. 7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques. 7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís. 7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís. 7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades. 7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música. 7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les representacions d’idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques.

També comporta l’augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

 

Competència 8

Desenvolupar l’autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques, i identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error. 8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat. 8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques, i identificant i gestionant les pròpies emocions. 8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora. 8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics i gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d’emocions que convé que l’alumnat gestioni correctament’. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d’estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics.

 

Competència 9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

 

Criteris d’avaluació

1r curs

2n curs

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal. 9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta. 9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic. 9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar. 9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i d’idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

 

Anàlisi

Sentit numèric

• Educació financera
  • Resolució de problemes relacionats amb l’educació financera (quotes, amortització, interessos, préstecs, etc.) fent ús d’eines tecnològiques.

 

Sentit de la mesura

• Canvi
  • Estimació o càlcul del valor d’un límit a partir d’una taula, un gràfic o una expressió algebraica en el context del treball amb funcions per analitzar-ne la continuïtat.
  • Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos, en particular els de ciències socials.

 

Sentit algebraic

• Patrons
  • Generalització de patrons fent servir funcions definides explícitament i recursivament.
  • Ús del full de càlcul o GeoGebra per generalitzar funcions recursivament o explícitament.
• Model matemàtic
  • Determinació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos: científics, socials i propis de les matemàtiques.
  • Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos propis de les ciències socials i de la vida quotidiana o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
• • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, irracionals, racionals, logarítmiques, trigonomètriques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i l’explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant el raonament lògic.

 

Probabilitat i estadística

Sentit numèric

• Comptatge
  • Ús de tècniques de comptatge (diagrames d’arbre, permutacions, combinacions, variacions) per resoldre problemes en què s’hagin de comptar elements d’un conjunt.

 

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat.

 

Sentit estocàstic

• Organització i anàlisi de dades
  • Identificació dels diferents tipus de variables estadístiques. Diferenciació entre la distribució i els valors individuals.
  • Interpretació i generació de representacions gràfiques, fent ús d’eines tecnològiques (calculadora gràfica, full de càlcul i altre programari estadístic).
  • Organització de les dades procedents de variables unidimensionals.
  • Interpretació de les mesures de localització i dispersió en variables quantitatives.
  • Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
  • Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinència dels diferents ajustaments.
  • Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els de ciències socials.
  • Ús de la calculadora, del full de càlcul o de programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.
• Predictibilitat i incertesa
  • Càlcul de la probabilitat d’un succés a partir del concepte de freqüència relativa.
  • Càlcul de probabilitats en experiments simples mitjançant la regla de Laplace en situacions d’equiprobabilitat i en combinació amb diferents tècniques de recompte.
• Distribucions de probabilitat
  • Ús de variables aleatòries discretes i/o contínues en funció del fenomen a estudiar. Interpretació dels paràmetres de la distribució.
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal.
  • Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.
  • Estimació de probabilitats mitjançant l’aproximació de la probabilitat binomial per la normal.
• Inferència
  • Disseny d’estudis estadístics fent ús de les eines digitals per respondre a reptes o problemes susceptibles de ser tractats amb mètodes estadístics.
  • Anàlisi de mostres unidimensionals i bidimensionals amb eines tecnològiques amb la finalitat d’emetre judicis i de prendre decisions: estimació puntual.

 

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat d’identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat d’aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

 

Segon curs

 

Anàlisi

Sentit numèric

• Sentit de les operacions
  • Addició i producte de matrius per resoldre problemes en un context científic, social o de la vida quotidiana.

 

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Interpretació de la integral definida com l’àrea sota una corba.
  • Càlcul d’àrees sota una corba per mitjà del càlcul de primitives, utilitzant tècniques elementals.
• Canvi
  • Aplicació dels conceptes de límit, continuïtat i derivabilitat a la representació i a l’estudi de situacions susceptibles de ser modelitzades mitjançant funcions.
  • Ús de la derivada com a raó de canvi en la resolució de problemes d’optimització en contextos diversos.

 

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Identificació de la classe de funció (polinòmiques, exponencials, logarítmiques i funcions a trossos) que modelitza relacions quantitatives en contextos diversos propis dels científics, socials i de la vida quotidiana.
  • Ús d’eines tecnològiques per determinar els models funcionals més apropiats en contextos propis de les ciències socials i la vida quotidiana o per resoldre les equacions que se’n desprenen.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució d’equacions, inequacions i sistemes per trobar solucions a reptes que es plantegin a partir de la modelització d’una situació.
• Relacions i funcions
  • Anàlisi, representació i interpretació de relacions quantitatives fent servir eines tecnològiques quan sigui necessari.
  • Estudi de les propietats de diverses classes de funcions: polinòmiques, exponencials, logarítmiques i funcions a trossos.
  • Ús de l’àlgebra simbòlica en la representació i explicació de relacions matemàtiques en diferents contextos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució i anàlisi de problemes en contextos diversos amb les eines i els programes més adequats.
  • Comparació d’algorismes alternatius per resoldre el mateix problema mitjançant raonament lògic.

 

Probabilitat i estadística

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat: interpretació subjectiva, clàssica i freqüentista.

 

Sentit estocàstic

• Incertesa
  • Càlcul de probabilitats en experiments compostos mitjançant l’ús del concepte de probabilitat condicionada i de la independència entre successos aleatoris. Ús dels diagrames d’arbre i de les taules de contingència com a eines de suport al càlcul de probabilitats.
  • Resolució de problemes i interpretació del teorema de Bayes per actualitzar la probabilitat a partir de l’observació i de l’experimentació i la presa de decisions en condicions d’incertesa.
• Distribucions de probabilitat
  • Identificació dels diferents tipus de variables aleatòries discretes i contínues.
  • Ús i interpretació dels paràmetres d’una distribució i aplicació a la distribució binomial i a la normal.
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal.
  • Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.
  • Aproximació de la distribució binomial per la distribució normal.
• Inferència
  • Interpretació de la representativitat d’una mostra segons el seu procés de selecció.
  • Estimació de la mitjana, la proporció i la desviació típica. Interpretació de la distribució de la mitjana i de la proporció mostrals. Interpretació dels intervals de confiança basats en la distribució normal. Aplicació en la resolució de problemes.
  • Ús d’eines digitals en la realització d’estudis estadístics.

 

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat a identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
  • Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat a aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciar l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.

 

 

Matemàtiques Generals

 

El desenvolupament vertiginós del món actual fa necessari que l’alumnat disposi de capacitat d’anàlisi i d’interpretació de la realitat per poder adaptar-se a unes condicions plenes d’incertesa, a més de disposar de les competències necessàries per aprendre per si mateix. Les matemàtiques exerceixen un paper fonamental per modelitzar, analitzar i comprendre els fenòmens de múltiples camps de coneixement: socials, educatius, científics, econòmics, etc. Les competències matemàtiques comprenen, a més de les idees i dels elements matemàtics, destreses de resolució de problemes, de raonament matemàtic i de comunicació, extrapolables a contextos no matemàtics.

La matèria de Matemàtiques Generals és una matèria obligatòria dins de la modalitat general del batxillerat que contribueix a la consecució dels objectius generals de l’etapa, prestant una especial atenció al desenvolupament i l’assoliment de les competències clau conceptualitzades en els descriptors operatius de batxillerat que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar l’etapa. En aquesta modalitat, l’objectiu del coneixement matemàtic ha de ser l’aplicació de les matemàtiques per a la interpretació i l’anàlisi de situacions problemàtiques en diversos contextos reals, que facilitin a l’alumnat afrontar els desafiaments del segle XXI com a ciutadans informats i compromesos.

Els eixos fonamentals que articulen les competències específiques de la matèria són, en continuïtat amb el currículum de l’educació secundària obligatòria, la resolució de problemes i l’anàlisi i la interpretació de la informació. A més, s’aborda el raonament matemàtic i l’establiment de connexions, prestant especial atenció en aquesta matèria a diversos contextos no matemàtics, a la seva relació amb altres matèries i amb la realitat, i a la comunicació matemàtica.

Amb la finalitat d’assegurar que tot l’alumnat pugui fer ús dels conceptes i de les relacions matemàtiques fonamentals, i que també arribi a experimentar la bellesa i la utilitat de les matemàtiques, bandejant idees preconcebudes i estereotips fortament arrelats en la societat, s’han inclòs dues competències específiques relacionades amb l’aspecte emocional, una des d’un punt de vista personal i l’altra des d’un punt de vista social, en relació amb el treball cooperatiu i amb la construcció de coneixement matemàtic.

Les Matemàtiques Generals contribueixen al desenvolupament de la competència STEM per mitjà del raonament i de l’argumentació, de la modelització i del pensament computacional. A més, afavoreixen la cerca de la bellesa o de l’harmonia, i la descripció de múltiples manifestacions artístiques com ara la pintura, l’arquitectura o la música, contribuint així a la competència en consciència i expressions culturals. Estimulen la cerca de solucions emprenedores i creatives als problemes, aportant valor a la competència d’emprenedoria. Contribueixen a la formació intel·lectual de l’alumnat i a l’anàlisi de situacions socials, la qual cosa permet desenvolupar el sentit crític i la competència ciutadana. L’ús d’eines digitals en el tractament de la informació i en la resolució de problemes entronca directament amb la competència digital. La comunicació exerceix un paper central en el raonament matemàtic, en tant que és necessària per a la interpretació d’enunciats i la transmissió de resultats. Finalment, cal destacar el valor formatiu d’aquesta matèria en la competència personal, social i d’aprendre a aprendre, ja que dota d’eines instrumentals que permeten construir nous coneixements.

A partir de la resolució de problemes, s’han de proporcionar estratègies de raonament i representació matemàtica que siguin aplicables a la diversitat de contextos. Àrees com ara l’economia, l’equilibri mediambiental, la ciència, la salut o la tecnologia han de servir per a l’enriquiment dels contextos dels problemes formulats. Però també aquests s’han de basar en contextos d’àrees que aparentment estan més allunyades de les matemàtiques: la lingüística, la geografia o la recerca històrica també han de ser font d’enriquiment. D’altra banda, no s’han d’oblidar els contextos personals i laborals com a problemes relacionats amb les finances personals o amb la interpretació d’informació numèrica complexa en factures o fullets publicitaris. És important que s’explorin i s’analitzin els vincles d’aquesta matèria amb altres disciplines amb la finalitat de donar sentit als conceptes i al pensament matemàtic.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

Els criteris d’avaluació formulats es destinen a conèixer el grau d’assoliment de les competències específiques, la qual cosa ha de guiar el procés d’aprenentatge, de manera que s’orienti a la posada en acció de les competències davant de la memorització de conceptes o la reproducció rutinària de procediments, perquè l’aprenentatge tingui sentit i sigui veritablement significatiu.

No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. L’assoliment de les competències específiques es podrà avaluar a partir de la mobilització de diversos sabers, que han estat distribuïts en els blocs que s’han definit per al currículum de les àrees i matèries de matemàtiques en les etapes anteriors, denominats «sentits», proporcionant així coherència al conjunt del currículum.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

Acompanyant les competències específiques i els criteris d’avaluació s’inclou el conjunt de sabers que integren coneixements, destreses i actituds. Tot i que al llarg de l’educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria) s’han agrupat els sabers en blocs denominats “sentits”, conjunt de destreses relacionades amb el domini en el context de continguts numèrics, mètrics, geomètrics, algebraics, estocàstics i socioafectius, al batxillerat s’ha optat per organitzar els sabers en quatre grans blocs: anàlisi, geometria, estadística i probabilitat i socioafectius, per establir ponts entre els blocs de continguts del batxillerat LOE.

Per tal de no perdre l’oportunitat d’introduir també en el batxillerat la visió de l’educació matemàtica organitzada en sentits, i per seguir l’evolució dels sabers entre l’educació bàsica i el batxillerat, s’ha optat perquè dins de cada gran bloc es retrobin els sentits que apareixen a l’educació bàsica: el numèric, el de la mesura, l’algebraic, l’espacial, l’estocàstic i el socioafectiu.

En el sentit numèric s’aferma el maneig i la comprensió del nombre, avançant en tècniques de recompte més complexes, alhora que s’aprofundeix en la comprensió d’informació numèrica present en diversos contextos socials i científics en forma de taxes, increments, etc.

En el sentit de la mesura s’aprofundeix sobre l’estudi i l’anàlisi del canvi en diferents contextos, així com la mesura de la incertesa.

En el sentit espacial s’introdueix la teoria de grafs, eina amb importants aplicacions en la visualització i modelització de problemes de diversos contextos.

En el sentit algebraic s’investiga sobre situacions i fenòmens que poden modelitzar-se mitjançant equacions i funcions amb el suport d’eines tecnològiques. El pensament computacional i la modelització s’han incorporat en aquest bloc, però no s’han d’interpretar com a exclusius d’aquest, sinó desenvolupar-se també en la resta de blocs de sabers.

En el sentit estocàstic s’afermen destreses d’anàlisi i d’interpretació de dades, el maneig de la incertesa i la modelització de fenòmens aleatoris. Finalment, els sabers corresponents al sentit socioafectiu s’han de tractar de forma integrada amb els corresponents als altres sentits, qüestió d’especial interès per a l’alumnat que cursi la modalitat general de batxillerat. S’ha de potenciar el treball en equip, acceptant la diversitat i fomentant actituds que respectin la inclusió i la no discriminació. Aprendre dels errors i desenvolupar la tolerància a la frustració cobren especial importància en aquesta etapa educativa. L’ordre d’aparició dels sentits i dels sabers dins d’aquests no comporta cap seqüenciació.

L’assoliment de les competències específiques i el desenvolupament dels sabers bàsics han de tenir en compte les noves maneres de fer i pensar matemàtiques. El paper que en l’actualitat exerceixen les eines tecnològiques i la facilitat d’accés a dispositius cada vegada més potents estan canviant els procediments en matemàtiques. Processos i operacions que requereixen mètodes sofisticats de solució manual, poden abordar-se en l’actualitat de manera senzilla mitjançant l’ús de calculadores, fulls de càlcul, programes de geometria dinàmica i altres eines digitals. Aquesta possibilitat fa que l’ensenyament pugui centrar-se en el reforçament dels conceptes i de les actituds bàsiques de la matèria, i en l’aprofundiment en l’ús de les matemàtiques per interpretar i analitzar situacions i resoldre problemes en diferents contextos, utilitzar instruments senzills de càlcul i mesura, prestant menor atenció als procediments manuals i repetitius. En aquest sentit, l’aprenentatge s’ha d’orientar preferentment cap a la interpretació i l’anàlisi de fenòmens i l’adquisició del raonament matemàtic, fugint de pràctiques que comportin aprenentatges memorístics i rutinaris.

 

Competències específiques

 

Competència 1

Modelitzar i resoldre problemes de la vida quotidiana i de diversos àmbits de coneixement, incloent-hi el matemàtic, aplicant diferents estratègies i formes de raonament per plantejar i resoldre reptes.

 

Criteris d’avaluació

1.1 Generar models a partir situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, que permeten convertir les situacions en reptes o problemes matemàtics.

1.2 Utilitzar eines i estratègies que permetin resoldre problemes o fer propostes creatives a les situacions que hagin estat modelitzades.

1.3 Obtenir solucions i fer propostes creatives a les situacions plantejades en contextos diversos, tant de la vida quotidiana com del seu àmbit acadèmic, per a l’aprenentatge de les matemàtiques, ja que són processos centrals en la construcció del coneixement matemàtic.

La modelització i la resolució de problemes, tant de la vida quotidiana com dels diferents àmbits de coneixement, en particular el de les ciències socials pot motivar el procés d’aprenentatge i establir uns fonaments cognitius sòlids que permetin construir conceptes matemàtics i experimentar la matemàtica com a eina per descriure, analitzar i ampliar la comprensió de situacions de la vida quotidiana de la ciència i la tecnologia, de les ciències socials o d’altres disciplines.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta els processos de formulació del problema, la sistematització en la cerca de dades o objectes rellevants i les seves relacions, la seva codificació al llenguatge matemàtic o a un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic, la creació de models abstractes de situacions quotidianes, l’ús d’estratègies de resolució com ara l’analogia amb altres problemes, l’estimació, l’assaig i error, resoldre-ho de manera inversa, la descomposició en problemes més senzills, etc.

 

Competència 2

Argumentar la idoneïtat de les solucions d’un problema emprant el raonament i la lògica matemàtica per verificar-ne la validesa.

 

Criteris d’avaluació

2.1 Expressar, amb coherència científica, idees i raonaments que permetin justificar la validesa de les solucions, dels processos i de les conclusions.

2.2 Construir i expressar amb coherència científica textos amb arguments matemàtics que permeten fer judicis crítics o prendre decisions tecnològiques, socials, artístiques i culturals en un context sostenible, ètic i respectuós amb el medi ambient, en relació amb la situació o amb el problema plantejat.

L’anàlisi de les solucions obtingudes en la resolució d’un problema potencia la reflexió crítica, el raonament i l’argumentació. La interpretació de les solucions i de les conclusions obtingudes considerant diferents perspectives com ara la sostenibilitat, el consum responsable, l’equitat o la no discriminació, entre d’altres, ajuden a prendre decisions raonades, a avaluar les estratègies i a comunicar de manera efectiva.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta processos reflexius propis de la metacognició, com ara l’acte i la coavaluació, l’ús eficaç d’eines digitals, la verbalització o descripció del procés i la selecció entre diferents maneres de comprovació de solucions o d’estratègies per validar les solucions i el seu abast.

 

Competència 3

Formular conjectures o problemes, utilitzant el raonament i l’argumentació, la creativitat i les eines tecnològiques, per generar nou coneixement matemàtic.

 

Criteris d’avaluació

3.1 Plantejar preguntes en contextos diversos que es puguin respondre mitjançant el coneixement matemàtic.

3.2 Fer conjectures matemàtiques de manera autònoma i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

3.3 Proposar problemes de manera autònoma, creativa i raonada en un context en el qual l’alumnat tingui llibertat creativa fent ús, si cal, d’eines tecnològiques (llenguatges de programació, fulls de càlcul, GeoGebra, fotografia matemàtica, vídeo, etc.).

La formulació de conjectures i la generació de preguntes de contingut matemàtic són dos components importants i significatius del currículum de matemàtiques i són considerats una part essencial del quefer matemàtic. Formular conjectures o generar preguntes amb contingut matemàtic sobre una situació problematitzada o sobre un problema ja resolt implica la creació de nous problemes amb l’objectiu d’explorar una situació determinada, i també la reformulació d’un problema durant el procés de resolució d’aquest.

El desenvolupament d’aquesta competència pot fomentar un pensament més divers i flexible, millorar la destresa per resoldre problemes en diversos contextos i establir ponts entre situacions concretes i les abstraccions matemàtiques, ampliar la percepció de les matemàtiques, i enriquir i consolidar els conceptes. Quan l’alumnat genera preguntes millora el raonament i la reflexió al mateix temps que construeix el seu propi coneixement, la qual cosa es tradueix en un alt nivell de compromís i curiositat, i d’entusiasme cap al procés d’aprenentatge de les matemàtiques.

 

Competència 4

Utilitzar el pensament computacional modificant, creant i generalitzant estratègies i algorismes amb suport digital per modelitzar i resoldre situacions de la vida quotidiana o de diversos àmbits del coneixement, incloent-hi el matemàtic.

 

Criteris d’avaluació

4.1 Descompondre un problema o una situació de la vida quotidiana en diferents parts, abordant-les d’una en una per poder trobar després la solució global amb dispositius digitals.

4.2 Reconèixer patrons, similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar.

4.3 Trobar els principis que generen els patrons d’un problema descartant les dades irrellevants tot identificant les parts més importants.

4.4 Generar instruccions pas a pas per resoldre un problema i d’altres de similars provant i duent a terme possibles solucions amb llenguatges de programació o també amb fulls de càlcul, GeoGebra i desenvolupadors d’aplicacions mòbils entre d’altres.

El pensament computacional entronca directament amb la resolució de problemes i amb el plantejament de procediments, utilitzant l’abstracció per identificar els aspectes més rellevants i la descomposició en tasques més simples, amb l’objectiu d’arribar a una solució del problema que pugui ser executada per un sistema informàtic. Portar el pensament computacional a la vida diària i a l’àmbit de la ciència i la tecnologia comporta relacionar els aspectes fonamentals de la informàtica amb les necessitats de modelatge i simulació de l’alumnat.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta la creació de models abstractes de situacions quotidianes i de l’àmbit de la ciència i la tecnologia, la seva automatització i modelització i la codificació en un llenguatge fàcil d’interpretar per un sistema informàtic.

 

Competència 5

Connectar diferents idees matemàtiques, establint vincles entre conceptes, procediments, arguments i models, per donar significat a l’aprenentatge matemàtic i estructurar-lo.

 

Criteris d’avaluació

5.1 Identificar vincles entre diferents models matemàtics per disposar de més eines a l’hora d’abordar un repte.

 

5.2 Traduir entre diferents representacions d’un mateix concepte matemàtic per extreure’n informació d’un i aplicar-la a l’altre.

5.3 Aplicar conceptes matemàtics interconnectats per abordar un repte.

5.4 Treure conclusions per mitjà d’una visió integrada de les matemàtiques.

 

Establir connexions entre les diferents idees matemàtiques proporciona una comprensió més profunda de com diversos enfocaments d’un mateix problema poden produir resultats equivalents. L’alumnat pot utilitzar idees procedents d’un context per provar o refutar conjectures generades en un altre context diferent i, en connectar-hi les idees matemàtiques, pot desenvolupar una major comprensió dels conceptes, dels procediments i dels arguments. Percebre les matemàtiques com un tot implica estudiar les seves connexions internes i reflexionar-hi, tant de les existents entre els blocs de sabers, com entre les matemàtiques d’un nivell o les de diferents etapes educatives.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta enllaçar les noves idees matemàtiques amb idees prèvies, reconèixer i utilitzar les connexions entre idees matemàtiques en la resolució de problemes i comprendre com unes idees es construeixen sobre unes altres per formar un tot integrat.

 

Competència 6

Vincular i contextualitzar les matemàtiques a altres àrees de coneixement, abordant les situacions que se’n desprenguin, per modelitzar, resoldre problemes i desenvolupar la capacitat crítica, creativa i innovadora en situacions diverses.

 

Criteris d’avaluació

6.1 Reconèixer i utilitzar les matemàtiques presents a la vida quotidiana usant els processos inherents a la investigació científica i matemàtica: inferir, mesurar, comunicar, classificar, predir, etc., en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

6.2 Reconèixer i utilitzar les connexions entre les matemàtiques i altres matèries en situacions susceptibles de ser abordades en termes matemàtics.

6.3 Utilitzar el potencial creatiu de les matemàtiques per fer propostes innovadores en contextos científics, tecnològics, socials, artístics i culturals.

6.4 Identificar i valorar l’aportació actual i històrica de les matemàtiques al progrés de la humanitat, també des d’una perspectiva de gènere, davant dels reptes que planteja la societat actual.

6.5 Argumentar matemàticament i amb esperit crític sobre diferents aspectes socioculturals com ara pseudociències, política, medi ambient, economia i consumisme, desigualtats, tradicions i costums, etc.

Observar relacions i establir connexions matemàtiques és un aspecte clau del quefer matemàtic, quan l’alumnat augmenta els seus coneixements, la seva destresa per utilitzar un ampli conjunt de representacions i l’accés a la tecnologia, les connexions amb altres àrees de coneixement, especialment amb les ciències, els confereix una gran potència matemàtica. La connexió entre les matemàtiques i altres àrees de coneixement no hauria de limitar-se als sabers conceptuals, sinó ampliar-se als procediments i a les actituds, de manera que els procediments i actituds matemàtics poden ser transferits i aplicats a altres matèries i contextos.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta l’establiment de connexions entre idees, conceptes i procediments matemàtics i altres àrees de coneixement, amb la vida real i la seva aplicació en la resolució de problemes en situacions diverses.

 

Competència 7

Comunicar i representar, de forma individual i col·lectiva, conceptes, procediments i resultats matemàtics usant el llenguatge oral, escrit, gràfic i multimèdia, mitjançant diferents tipus de suports, incloent-hi els tecnològics, per donar significat al coneixement, transferir-lo i compartir-lo.

 

Criteris d’avaluació

7.1 Mostrar organització en comunicar les idees matemàtiques.

7.2 Usar la terminologia, la simbologia i el rigor matemàtic en la comunicació i la representació de les matemàtiques.

7.3 Expressar oralment les idees matemàtiques amb un registre coherent i precís.

7.4 Escriure textos matemàtics de tot tipus (descriptius, argumentatius, expositius, instructius, etc.) amb rigor científic, de lectura fluïda i coherent i en els quals l’ús del llenguatge i de la simbologia matemàtica sigui precís.

7.5 Dissenyar representacions matemàtiques que siguin capaces, per si soles, d’expressar idees matemàtiques sintetitzades.

7.6 Utilitzar l’expressió artística i creativa per comunicar, representar i expressar idees i raonaments matemàtics, com per exemple la fotografia matemàtica, els vídeos matemàtics, les obres visuals i la música.

7.7 Dialogar entre iguals i debatre idees matemàtiques per descriure, explicar i justificar raonaments, processos i conclusions.

En la societat de la informació, es fa cada dia més palesa la necessitat d’una comunicació clara i veraç, tant oralment com per escrit. Interactuar amb els altres ofereix la possibilitat d’intercanviar idees i reflexionar-hi, col·laborar, cooperar, generar i afermar nous coneixements, convertint la comunicació en un element indispensable en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Les representacions d’idees, conceptes i procediments matemàtics faciliten el raonament i la demostració, s’utilitzen per examinar relacions i contrastar la validesa de les respostes, són presents de manera natural en les tecnologies digitals i es troben en el centre de la comunicació matemàtica.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta expressar fets, idees, conceptes i procediments complexos verbalment, analíticament i gràficament, de manera veraç i precisa, utilitzant la terminologia matemàtica adequada, donar significat i permanència a les idees i fer-les públiques.

També comporta l’augment del repertori de representacions matemàtiques i del coneixement de com usar-les de manera eficaç, recalcant les maneres en què representacions diferents dels mateixos objectes poden transmetre diferents informacions i mostrant la importància de seleccionar representacions adequades a la tasca.

 

Competència 8

Desenvolupar l’autoregulació i les destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions, aprenent de l’error i afrontant les situacions d’incertesa com una oportunitat, per perseverar i gaudir del procés d’aprendre matemàtiques.

 

Criteris d’avaluació

8.1 Identificar els errors propis que es fan en matemàtiques, descobrir els elements conceptuals, de procediment o d’estratègia que els provoquen i, finalment, expressar de manera raonada el motiu de l’error.

8.2 Decidir i posar en pràctica estratègies concretes que permetin evitar l’error i superar la dificultat.

8.3 Perseverar en la consecució dels objectius implementant noves estratègies matemàtiques identificant i gestionant les pròpies emocions.

8.4 Participar activament de l’autoavaluació, compartint i consensuant amb el professorat les estratègies de millora.

8.5 Desenvolupar la capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics gaudint de la llibertat de decidir sense mostrar por a equivocar-se.

La resolució de problemes o de reptes més globals en els quals intervenen les matemàtiques sovint representen un desafiament que implica multitud d’emocions que convé que l’alumnat gestioni correctament. Les destreses emocionals dins de l’aprenentatge de les matemàtiques fomenten el benestar de l’alumnat, la regulació emocional i l’interès pel seu aprenentatge.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta identificar i gestionar les emocions en el procés d’aprenentatge de les matemàtiques, reconèixer les fonts d’estrès, ser perseverant en la consecució dels objectius, pensar de manera crítica i creativa, crear resiliència i mantenir una actitud proactiva davant de nous reptes matemàtics.

 

Competència 9

Cooperar, desenvolupant les destreses socials necessàries per participar activament en els equips de treball inclusius i reconeixent la diversitat i el valor de les aportacions dels altres, per compartir i construir coneixement matemàtic de manera col·lectiva.

 

Criteris d’avaluació

9.1 Aportar i compartir estratègies i raonaments matemàtics amb els companys, valorar l’èxit col·lectiu com una estratègia de millora personal.

9.2 Col·laborar en el treball en equip tant en entorns presencials com virtuals, escoltant els altres i valorant les seves aportacions, respectant la perspectiva de gènere i la multiculturalitat, compartint i construint coneixement matemàtic de manera conjunta.

9.3 Idear, dissenyar i aportar activitats i problemes matemàtics de qualitat conceptual a la resta de companys per tal de participar activament en la construcció col·lectiva del coneixement matemàtic.

9.4 Ajudar a identificar errors i dificultats d’aprenentatge de les companyes i companys fent aportacions constructives i concretes que puguin ajudar a superar-los i a millorar.

9.5 Utilitzar la llengua catalana en l’aprenentatge de les matemàtiques com una eina de cohesió, inclusió i equitat.

Treballar els valors de respecte, tolerància, igualtat o resolució pacífica de conflictes, al mateix temps que resolen reptes matemàtics desenvolupant destreses de comunicació efectiva, planificació, indagació, motivació i confiança, per crear relacions i entorns de treball saludables, que permetin afermar l’autoconfiança i normalitzar situacions de convivència en igualtat. Així mateix, s’ha de fomentar la ruptura d’estereotips i d’idees preconcebudes sobre les matemàtiques associades a qüestions individuals, com per exemple les de gènere o l’aptitud per a les matemàtiques.

El desenvolupament d’aquesta competència comporta mostrar empatia pels altres, establir i mantenir relacions positives, exercitar l’escolta activa i la comunicació assertiva, treballar en equip i prendre decisions responsables.

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Anàlisi

Sentit numèric

• Sentit de les operacions
  • Interpretació de la informació numèrica en documents de la vida quotidiana: documents financers, factures, nòmines, notícies, etc.
  • Ús d’eines tecnològiques i digitals per resoldre problemes numèrics.
• Relacions/educació financera
  • Aplicació de les relacions entre raons, proporcions, percentatges, taxes (tant per un, tant per cent, tant per mil, etc.), impostos i increments absoluts i relatius, en la representació de relacions quantitatives en contextos reals.
  • Ús del raonament proporcional en la resolució de problemes financers: mitjans de pagament amb cobrament d’interessos i comissions, canvis de divises, etc., fent ús d’eines tecnològiques.

 

Sentit de la mesura

• Canvi
  • Estudi de la variació absoluta i de la variació mitjana d’una funció com a pas previ per a la construcció del concepte de derivada.
  • Construcció del concepte de derivada d’una funció a partir de l’estudi del canvi de la funció en diferents contextos.

 

Sentit algebraic

• Model matemàtic
  • Ús de fulls de geometria dinàmica o fulls de càlcul per modelitzar situacions del món real fent servir funcions lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials, logarítmiques, a trossos i periòdiques.
• Igualtat i desigualtat
  • Resolució de sistemes d’equacions i inequacions per resoldre problemes relacionats amb la modelització o les funcions en diferents contextos mitjançant eines digitals.
• Relacions i funcions
  • Representació gràfica a partir d’eines de geometria dinàmica o taules de valors per analitzar les propietats de les classes de funcions, incloent-hi lineals, quadràtiques, racionals senzilles, exponencials i logarítmiques.
  • Interpretació de les propietats d’una funció per resoldre problemes en contextos diversos.
• Pensament computacional
  • Formulació, resolució, anàlisi, representació i interpretació de relacions i problemes de la vida quotidiana i de diferents àmbits utilitzant algoritmes, programes i eines tecnològiques adequats.

 

Geometria

Sentit espacial

• Visualització, raonament i modelització geomètrica
  • Representació de situacions de la vida quotidiana mitjançant diferents tipus de grafs (dirigits, plànols, ponderats, arbres, etc.).
  • Resolució de problemes de camins i circuits fent ús de grafs eulerians i hamiltonians. Coloració de grafs.
  • Resolució del problema del camí mínim en diferents contextos.

 

Probabilitat i estadística

Sentit numèric

• Comptatge
  • Ús de regles i estratègies bàsiques per calcular el cardinal de conjunts finits per resoldre problemes en contextos diversos.

 

Sentit de la mesura

• Mesura
  • Anàlisi de la incertesa associada a un fenomen aleatori per mitjà de la probabilitat.

 

Sentit estocàstic

• Organització i anàlisi de dades
  • Interpretació i anàlisi d’informació estadística en diversos contextos.
  • Organització de les dades procedents de variables bidimensionals mitjançant la distribució conjunta i les distribucions marginals i condicionades. Anàlisi de la dependència estadística.
  • Ús i diferenciació entre la regressió lineal o la quadràtica per a l’estudi de la relació entre dues variables, valorant la pertinença dels diferents ajustaments.
  • Ús del coeficient de correlació lineal per quantificar la relació lineal entre dues variables. Anàlisi de la seva fiabilitat per fer prediccions en diferents contextos, en particular els científics i tecnològics.
  • Ús de la calculadora, del full de càlcul o de programari específic en l’anàlisi de dades estadístiques.
• Predictibilitat i incertesa
  • Càlcul de probabilitats en experiments compostos per mitjà de l’ús del concepte de probabilitat condicionada i de la independència entre successos aleatoris. Ús dels diagrames d’arbre i de les taules de contingència com a eines de suport al càlcul de probabilitats. Contextualització del teorema de probabilitats totals.
• Distribucions de probabilitat
  • Modelització de fenòmens estocàstics mitjançant les distribucions de probabilitat binomial i normal. Càlcul de probabilitats associades mitjançant eines tecnològiques.
• Inferència
  • Disseny d’estudis estadístics relacionats amb diversos contextos utilitzant eines digitals. Anàlisi i valoració de la representativitat de la mostra utilitzada en un estudi estadístic.

 

Sabers socioemocionals

Sentit socioemocional

• Creences, actituds i emocions
  • Habilitats d’autoregulació encaminades a descobrir els propis espais de millora i de recorregut personal.
  • Predisposició a endinsar-se en determinats aspectes de l’abstracció matemàtica com a únic camí per millorar-ne l’aplicabilitat.
  • Perseverança en la consecució d’una fita explorant i redefinint, si cal, les estratègies necessàries en el creixement personal.
  • Capacitat creativa fent propostes matemàtiques innovadores relacionades amb aspectes artístics, culturals, socials i tecnològics en els quals el gaudi de fer matemàtiques sigui present.
  • Habilitat d’identificar les confusions conceptuals pròpies que determinen els errors que es fan en matemàtiques valorant-les com una important font d’aprenentatge.
• Presa de decisions
  • Capacitat de posar en pràctica estratègies concretes que ajudin a superar confusions conceptuals pròpies.
  • Destreses per explorar i valorar diferents estratègies en el tractament matemàtic d’un problema o d’una situació.
  • Destreses a l’hora de millorar les estratègies d’aprenentatge a partir dels suggeriments de millora que es fan en les avaluacions i coavaluacions.
  • Capacitat de prendre decisions personals a partir de l’anàlisi crítica d’una situació susceptible de ser tractada amb argumentació matemàtica.
• Inclusió, respecte i diversitat
• Capacitat d’escoltar, respectar i provar estratègies matemàtiques proposades per una altra persona.
  • Habilitat d’aportar idees i arguments que ajudin a l’aprenentatge dels companys.
  • Capacitat de consensuar opinions i estratègies diverses a l’hora de prendre una decisió col·lectiva en el desenvolupament d’una activitat matemàtica.
  • Apreciació de l’èxit col·lectiu com un èxit individual.
  • Apreciació de la contribució de les matemàtiques i del paper de matemàtics i matemàtiques al llarg de la història en múltiples aspectes que ens envolten, tant de l’àmbit artístic, com cultural, social, científic i tecnològic.