Matèries comunes

Educació Física

 

La matèria d’Educació Física a batxillerat planteja dues línies clares d’evolució. La primera, donar continuïtat al treball realitzat en l’educació bàsica i als reptes clau que s’hi desenvolupen com, per exemple, que l’alumnat consolidi un estil de vida actiu, gaudeixi de la seva pròpia corporalitat i de les activitats d’expressió corporal, desenvolupi actituds ecosocialment responsables o confirmi el desenvolupament de tots els mecanismes de control corporal i les habilitats motrius que intervenen en la resolució de situacions motrius. Tots aquests factors contribueixen a construir i a consolidar una verdadera competència de caràcter corporal, que va més enllà de l’acció motriu, però que es basa sobre aquest àmbit tan important per al desenvolupament integral de l’alumnat. D’altra banda, en aquesta etapa, la matèria d’educació física també avança en relació amb una segona línia de treball, relacionada amb el compromís motor de la matèria. En aquest sentit, l’evolució que en l’última dècada ha experimentat l’activitat física, la salut, l’esport i l’ús del temps lliure, explica l’increment exponencial que s’ha produït en l’oferta de titulacions i sortides professionals relacionades amb aquesta activitat. La matèria presenta una àmplia gamma d’alternatives representatives de la versatilitat de la disciplina, que serveixen per apropar l’alumnat a aquesta sèrie de professions i possibilitats d’estudis, en l’àmbit universitari, en el de la formació professional o en el dels ensenyaments esportius.

Els descriptors de les competències establerts per al batxillerat, juntament amb els objectius generals d’aquesta etapa, estableixen el punt de partida per a la definició de les competències específiques de la matèria. Aquestes competències són el referent a seguir per desenvolupar una educació física significativa, útil, innovadora i alineada amb les necessitats actuals de la societat.

El currículum de l’àrea d’Educació Física s’estructura en quatre competències específiques, que s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències especifiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies dels objectius plantejats.

La matèria d’Educació Física ha de contribuir a capacitar l’alumnat perquè pugui fer una gestió eficaç de la seva pràctica d’activitat física, i valorar els beneficis d’un estil de vida actiu i saludable al llarg de la vida. A més, ha de fer possible que partint dels aprenentatges desenvolupats l’alumnat prengui decisions coherents davant d’una determinada pràctica fisicoesportiva i es posicioni cap a les saludables, pugui gestionar diferents situacions motrius, tingui una actitud proactiva vers la cohesió de grup fent ús eficient de les pròpies emocions i de les habilitats personals i socials, valori les diferents manifestacions artístiques i culturals amb un component motriu i tingui recursos per ocupar el temps de lleure i gaudir-ne fent activitat física respectant el medi natural i urbà. Per això, aquesta matèria parteix de les competències específiques, que tenen com a finalitat, entre d’altres, valorar, aplicar, consolidar, gestionar i tenir una mirada crítica envers els hàbits saludables, les habilitats motrius, les manifestacions motrius culturals i artístiques, les activitats que es desenvolupen en el medi natural i urbà i la gestió de les emocions i de les habilitats personals i socials.

Les competències específiques d’educació física recullen i sintetitzen aquestes línies de treball, que tal com s’ha definit, exigeixen acabar de consolidar un estil de vida actiu i saludable que permeti a l’alumnat perpetuar al llarg de la vida hàbits vinculats amb la planificació autònoma i l’autoregulació de la pràctica física, així com la resta de components que afecten la seva salut.

En l’educació bàsica, el cos i el moviment s’han desenvolupat a través d’una gran varietat de pràctiques motrius, i han donat resposta a diferents lògiques internes, amb objectius variats, en contextos de certesa i d’incertesa i amb diferents finalitats. En l’etapa de batxillerat es donarà importància a l’autogestió de la condició física.

La resolució de situacions motrius diverses esdevé una competència en la qual s’engloben diferents habilitats motrius en diferents contextos: esportius i d’expressió corporal. L’eix vertebral és el domini i el control corporal en l’execució motriu.

En l’etapa de batxillerat es dona importància a dotar de recursos l’alumnat perquè tingui la capacitat d’organitzar i gestionar les diferents manifestacions motrius per poder ocupar el seu temps de manera activa i poder promocionar l’activitat física.

Finalment, encara que les capacitats de caràcter cognitiu i motor segueixin sent claus per afrontar amb èxit diferents situacions motrius, per al desenvolupament integral seguirà sent important a batxillerat, i especialment amb vista al futur personal i professional, les capacitats de caràcter afectivomotivacional, de relacions interpersonals i d’inserció social. D’aquesta manera, l’alumnat haurà de tenir capacitat de gestionar les seves emocions i les seves habilitats socials no només en contextos diversos de pràctica motriu, sinó també en la posada en pràctica de diferents rols vinculats a l’activitat física que li permetran mostrar lideratge, empatia i capacitat per a la gestió de grups.

La relació que s’estableix entre els criteris d’avaluació i els sabers permet integrar i contextualitzar l’avaluació en el si de les situacions d’aprenentatge que es vagin plantejant al llarg de les diferents unitats didàctiques o projectes de la matèria.

Les situacions d’aprenentatge, unitats didàctiques o projectes han d’integrar de manera planificada la priorització i la formulació dels elements curriculars orientats a l’assoliment de les competències específiques. Tanmateix, les activitats plantejades s’han d’articular amb una tipologia variada i intencionada i amb elements plurals com són les diferents estratègies organitzatives de gestió de grup que afavoreixin l’autoestima, un clima afectiu d’aula i la participació de tot l’alumnat, atenent la seva diversitat i inclusió. Serà igualment important tenir en compte la regulació dels processos comunicatius, el desenvolupament de les relacions interpersonals, la conversió d’espais i materials en oportunitats d’aprenentatge o la transferència de coneixement adquirit en altres contextos que permetin comprovar el valor del que s’ha après.

La materialització de tot aquest conjunt d’intencions es pot fer mitjançant l’aplicació o la hibridació de diferents metodologies, estratègies i/o models pedagògics consolidats o emergents, que s’han de seleccionar en funció dels objectius, del context, de la tipologia d’alumnat i dels sabers que es mobilitzen, però, sobretot, tenint clar per què i per a què s’utilitzen.

La tecnologia, que sovint contribueix que l’alumnat mostri comportaments cada vegada més sedentaris, sobretot vinculats a l’ús de pantalles, també pot ser una eina molt útil al servei de l’educació física. La utilització responsable d’aparells, recursos i aplicacions digitals, com ara dispositius mòbils, polseres d’activitat, pulsímetres, codis QR, aplicacions orientades a la monitorització de la salut, de geolocalització, de realitat virtual o augmentada, entre d’altres, pot proporcionar un seguit de beneficis; per exemple, pot estimular la motivació i la participació, reforçar i avaluar els aprenentatges, afavorir la reflexió, difondre pràctiques i donar-los valor, registrar i recollir evidències quantitatives i qualitatives d’activitats físiques realitzades dins i fora del centre educatiu.

D’altra banda, la vinculació amb altres matèries és evident i plausible. Per això, és recomanable que el desenvolupament de les diferents situacions d’aprenentatge atengui a aquesta particularitat i incorpori enfocaments i projectes interdisciplinaris en la mesura que sigui possible.

Podem trobar quatre blocs de sabers que s’han de desenvolupar en diferents contextos per tal de generar situacions d’aprenentatge globals, riques i variades. A conseqüència d’aquest plantejament, les unitats didàctiques o projectes que es dissenyin no han d’estar centrades exclusivament en un únic bloc de sabers, sinó que han d’integrar sabers procedents de diferents blocs. Per afavorir el procés de concreció curricular, els sabers inclosos en aquests blocs recullen els continguts bàsics a desenvolupar sense descriure pràctiques o manifestacions concretes i es deixa a criteri del professorat, en funció del seu context, la manera com es portin a la pràctica.

El bloc de vida activa i saludable conté sabers relacionats amb l’activitat física, la pràctica d’activitat física regular i els hàbits saludables, que aborden els components de la salut física, mental i social mitjançant relacions positives en contextos de pràctica fisicoesportiva, i rebutgen comportaments antisocials o contraris a la salut que poden produir-se en aquests àmbits. Tanmateix hi ha els sabers associats a alimentació, descans, primers auxilis i prevenció de lesions, entre d’altres.

El bloc de resolució de situacions motrius té un caràcter transdisciplinari i aborda els aspectes clau de les habilitats motrius. Aquests sabers s’han de desenvolupar en contextos molt variats de pràctica que, en qualsevol cas, han de respondre a la lògica interna de l’acció motriu des de la qual s’han dissenyat els sabers: accions individuals, cooperatives, d’oposició i de col·laboració-oposició. Un altre aspecte clau és el relatiu a l’expressió i la comunicació corporal, en què s’han de desenvolupar tècniques vinculades a l’expressió corporal associades amb la cultura artisticoexpressiva i les ritmicomusicals amb caràcter expressiu.

El bloc d’organització i creació d’activitats, produccions i esdeveniments incideix sobre la capacitat d’organització d’activitats fisicoesportives. S’ha d’entendre com una capacitat de dinamitzar activitats fisicoesportives per poder ocupar el temps de manera activa. D’altra banda, l’alumnat ha de tenir la capacitat de poder gestionar i dissenyar les seves pròpies creacions d’expressió corporal. Finalment, cal esmentar que hi ha sabers per identificar i valorar les sortides professionals associades a l’activitat física i l’esport.

El bloc de valors, autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius se centra, d’una banda, en el fet que l’alumnat desenvolupi els processos dirigits a regular la seva resposta emocional davant de situacions derivades de la pràctica d’activitat física i esportiva, mentre que, de l’altra, incideix sobre el desenvolupament de les habilitats socials i el foment de les relacions constructives entre els participants en aquest tipus de contextos motrius.

Finalment, l’avaluació en educació física ha de ser reguladora, contínua, formadora i compartida, i estarà dirigida cap a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant la seva participació, reflexió i autoregulació. L’alumnat serà avaluat en funció del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació que, al seu torn, concreten el desenvolupament de les competències específiques de la matèria.

 

 

Competències específiques

 

Competència 1

Autogestionar la condició física per a l’adopció d’un estil de vida actiu i saludable.

 

Criteris d’avaluació

1.1 Elaborar un pla de treball personalitzat per al manteniment o la millora de la salut.

1.2 Consolidar els hàbits saludables valorant els beneficis que suposen al llarg de la vida.

1.3 Utilitzar els protocols d’actuació dels primers auxilis i de prevenció de lesions.

1.4 Aplicar recursos digitals per a la monitorització de l’activitat física i l’adquisició d’hàbits saludables.

L’assoliment d’aquesta competència específica es materialitzarà quan l’alumnat, conscient de tots els elements que condicionen la salut i l’activitat física, sigui capaç de tenir-los en compte, adaptar-los i coordinar-los per gestionar, planificar i autoregular la seva pròpia pràctica motriu i els seus hàbits de vida sobre la base dels seus interessos i objectius personals.

Aquesta competència de caràcter transdisciplinari impregna la globalitat de l’àrea d’educació física, i es pot abordar des de l’autogestió de la condició física, la participació activa, l’alimentació saludable, l’educació postural, la cura del cos, l’autoconcepte, l’autoestima i la imatge percebuda en el camp de l’activitat física i l’esport. Hi ha diferents fórmules i contextos d’aplicació per materialitzar aquests aprenentatges, començant per la planificació personal de la pràctica motriu (de manera clàssica o mitjançant aplicacions digitals amb més possibilitats) o l’anàlisi de diferents aspectes per mantenir una dieta saludable, els primers auxilis, la prevenció de lesions o la participació en una àmplia gamma de propostes fisicoesportives que hi aportin context mitjançant la transferència a la seva vida quotidiana.

 

 

Competència 2

Resoldre situacions motrius diverses amb control i domini corporal per a la superació de reptes.

 

Criteris d’avaluació

2.1 Resoldre situacions en diferents modalitats esportives i medis aplicant habilitats tècniques, tàctiques i estratègiques.

2.2 Aplicar els elements i tècniques d’expressió corporal adequats a cada composició.

El bagatge motor que l’alumnat té en aquesta etapa li permetrà anticipar-se a les diferents situacions i adaptar les seves habilitats motrius a les exigències de cada situació. Això, li permetrà focalitzar la seva atenció en aspectes que fins ara quedaven en un pla secundari, millorant i perfeccionant així la seva execució tècnica i tàctica i identificant els errors més habituals que es donen en cada situació per poder-los evitar.

Com en etapes anteriors, aquests aspectes s’hauran de desenvolupar en contextos de pràctica molt variats, entre els quals es poden destacar els reptes físics cooperatius i projectes motrius relacionats amb situacions de joc reduït o pròpies de l’esport. S’ha de prioritzar, en la mesura que sigui possible i segons les circumstàncies de cada centre, les manifestacions menys conegudes per l’alumnat i/o que destaquin pel seu caràcter mixt i inclusiu.

D’altra banda, aquest bagatge motor, també li permetrà continuar consolidant la identitat pròpia, el coneixement expressiu i comunicatiu i la millora de les tècniques artisticoexpressives i ritmicomusicals que de manera progressiva anirà integrant en projectes artístics i representacions.

Per abordar la cultura artisticoexpressiva es podrien emprar tècniques expressives concretes (com la improvisació, la mímica o la pantomima), el teatre (teatre gestual o de màscares, teatre d’ombres, teatre de llum negra, teatre de carrer, musical o similars), representacions més elaborades (lluita escènica, jocs de rol o activitats circenses, entre d’altres), o activitats ritmicomusicals amb caràcter expressiu (percussió corporal, balls, coreografies o altres expressions semblants).

 

 

Competència 3

Organitzar activitats fisicoesportives per a l’ocupació i el gaudi del temps de lleure activament.

 

Criteris d’avaluació

3.1 Gestionar activitats, sessions o jornades esportives desenvolupant funcions d’organització i dinamització.

3.2 Crear produccions d’expressió corporal incorporant-hi elements de crítica social.

3.3 Organitzar activitats físiques en el medi natural i urbà aplicant normes de seguretat i de conservació del medi ambient.

3.4 Valorar les sortides professionals associades a l’activitat física i l’esport.

Continuant amb el treball iniciat en les etapes prèvies i amb l’objectiu d’ampliar-ne el bagatge motor i les experiències, l’alumnat de batxillerat haurà de participar en activitats diverses realitzades en tot tipus de contextos, dins i fora del centre. A més, en aquests contextos també dissenyaran i organitzaran esdeveniments, espectacles i activitats fisicoesportives per a altres, amb un enfocament de responsabilitat ecològica i social en la línia de plantejaments com l’aprenentatge-servei.

Es plantejaran situacions en què l’alumnat haurà d’implicar-se en la presa de decisions ajustades a les circumstàncies, en reptes o projectes que se li plantegin, en la definició d’objectius concrets, en l’elaboració de plans de treball i la seva execució, en la dinamització d’aquestes accions, en l’anàlisi del procés d’implementació d’aquestes i en la valoració del resultat final. Amb això, es pretendrà que l’alumnat transfereixi aquests aprenentatges i sigui capaç de gestionar activitats fisicoesportives fora d’horari escolar per a l’ocupació i el gaudi del seu temps de lleure.

Els entorns on es podrà portar a terme l’organització d’aquestes activitats seran molt variats: dins del centre, poliesportius, escenaris, centres cívics, entorns urbans (circuits de cal·listènia, crossfit, patinatge, skate, parkour, etc.) i entorns naturals tant terrestres com aquàtics (senderisme, escalada, ràpel, esquí, orientació, rutes BTT, etc.).

Finalment, també en el treball d’aquesta competència es posaran en valor les diferents sortides professionals vinculades a l’activitat física i l’esport perquè l’alumnat les conegui.

 

 

Competència 4

Aplicar actituds, valors i habilitats socials de forma proactiva en la pràctica d’activitat física i esportiva per a la millora de la convivència.

 

Criteris d’avaluació

4.1 Cooperar en diferents situacions motrius mostrant maduresa en la gestió emocional i personal en l’assumpció dels diferents rols.

4.2 Resoldre conflictes mitjançant l’aplicació d’habilitats socials i valors davant situacions discriminatòries i de violència en la pràctica fisicoesportiva.

Aquesta competència específica pretén superar les desigualtats i els comportaments incívics i antidemocràtics que de vegades es reprodueixen en els contextos fisicoesportius. Per això, d’una banda, incideix en les habilitats personals, en la gestió de les emocions i en el foment d’actituds de superació, tolerància a la frustració i maneig de l’èxit i del fracàs en contextos de pràctica motriu. Mentre que, de l’altra, en el pla col·lectiu, implica posar en joc habilitats socials per afrontar la interacció amb les persones amb les quals es convergeix en la pràctica motriu. Es tracta de dialogar, debatre, contrastar idees i posar-se d’acord per resoldre situacions, expressar propostes, pensaments i emocions, escoltar activament i actuar amb assertivitat. Com a conseqüència d’això es plantejaran situacions en què l’alumnat hagi d’exercir rols diversos relacionats amb la pràctica física (participant, espectador, àrbitre, entrenador, etc.) que ajudaran a analitzar i vivenciar les relacions socials des de diferents perspectives. D’altra banda, aquesta competència pretén anar un pas més enllà en aquesta etapa, i contribuir a generalitzar i democratitzar les pràctiques motrius que es practiquin al centre, així com els espais d’interacció en què es reprodueixin, fomentant la difusió de manifestacions esportives que no estan afectades per estereotips de gènere o competència motriu, com sí que passa en altres contextos.

 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Vida activa i saludable

• Activitat física saludable
  • Disseny i planificació d’un programa personal d’activitat física: autoavaluació de les capacitats físiques i coordinatives, identificació d’objectius personals i desenvolupament d’aquests, sistemes d’entrenament, autoregulació i control de les càrregues de treball, progressió, avaluació dels resultats aconseguits i reorientació de les activitats a partir dels resultats.
• Hàbits saludables
  • Anàlisi i reflexió de dietes equilibrades segons les característiques físiques i personals amb una mirada saludable.
  • Planificació de tècniques i activitats específiques de relaxació, respiració i de prevenció i millora de la postura corporal.
  • Conscienciació dels efectes negatius que poden tenir alguns hàbits individuals i socials i pràctiques d’activitat física en la salut individual i col·lectiva.
• Primers auxilis i prevenció de lesions
  • Actuacions adequades davant d’accidents: desplaçament i transport d’accidentats, reanimació amb desfibril·lador automàtic (DEA) o semiautomàtic (DESA), protocol RCP, tècniques específiques en indicis d’accidents cardiovasculars i coneixement del contingut bàsic del kit d’assistència.
  • Prevenció i planificació de mesures de seguretat en la pràctica d’activitat física.
• Recursos digitals al servei de la pràctica esportiva
  • Ús d’aplicacions i recursos digitals per a la gestió de la pràctica d’activitat física.

 

Resolució de situacions motrius

• Habilitats motrius
  • Perfeccionament de les habilitats tècniques, tàctiques i estratègiques dels esports individuals, d’adversari, d’oposició o col·lectius.
  • Pràctica de diferents modalitats esportives, esports alternatius, esports adaptats i esports al medi natural.
  • Resolució de situacions motrius variades amb domini corporal en jocs i esports.
• Expressió i comunicació corporal
  • Utilització eficient i precisa d’elements i tècniques d’expressió corporal en representacions i dramatitzacions.
  • Pràctica d’activitats ritmicomusicals amb intencionalitat estètica i expressiva.

 

Organització i creació d’activitats, produccions i esdeveniments

• Gestió d’activitats fisicoesportives
  • Planificació i gestió efectiva en l’organització d’activitats fisicoesportives en diferents medis i entorns.
  • Assumpció de rols de dinamització i organització (coordinador/a, director/a, responsable de grup, etc.) en activitats, jornades i esdeveniments.
  • Disseny de les activitats fisicoesportives atenent als elements necessaris: objectius, medi, seguretat, temps, espais, col·lectiu al qual va dirigit, material, etc.
  • Utilització òptima de materials, equipaments i espais segons les especificacions tècniques i per a la seva conservació i millora.
• Creació de composicions d’expressió corporal
  • Creació de composicions individuals i col·lectives d’expressió corporal per comunicar històries, idees, sentiments, etc.
  • Incorporació crítica d’elements socialment i culturalment rellevants a les representacions i les creacions pròpies.
• Sortides professionals i ús del temps de lleure
  • Valoració de les activitats fisicoesportives i expressives com una manera d’ocupar el temps de lleure.
  • Identificació de les professions vinculades a l’activitat física, la salut i les arts escèniques com a possibles sortides laborals.

 

Valors, autoregulació emocional i interacció social en situacions motrius

• Gestió personal i emocional
  • Gestió i regulació assertiva d’emocions i habilitats personals en situacions motrius: resiliència, superació, gestió de l’èxit, del fracàs, etc.
• Habilitats socials i valors
  • Aplicació d’estratègies i habilitats socials (escolta activa, diàleg, resolució de conflictes, entesa, compromís social) que fomentin la integració, la participació, la cooperació i el respecte a les diferències en les activitats amb grup.
• Activitat física, gènere i discriminació
  • Reconeixement i actitud proactiva respecte a conductes o situacions contràries a la convivència.
  • Adaptació de les activitats i les normes fomentant l’equitat i la igualtat de gènere en la pràctica fisicoesportiva.

Filosofia

 

A la societat actual, clarament marcada per la complexitat, hi ha molts aspectes que estan relacionats amb la filosofia i que poden abordar-se des d’aquesta disciplina. El fet de disposar d’una formació filosòfica sòlida permet a les persones formar-se i defensar una opinió fonamentada davant problemes actuals controvertits i també davant problemes genuïns de l’existència humana. En aquest sentit, la indagació entorn de qüestions universals i fonamentals, com ara la naturalesa última de la realitat, la veritat, la justícia, la bellesa o la pròpia identitat i dignitat humanes, juntament amb la reflexió crítica sobre les idees i pràctiques que constitueixen el nostre entorn cultural, serveixen, simultàniament, al propòsit de promoure la maduresa personal i social de l’alumnat i al desenvolupament tant de la seva dimensió intel·lectual com dels aspectes ètics, polítics, cívics, emocionals i estètics que configuren la seva personalitat.

Així, la matèria de Filosofia al batxillerat té, en primer lloc, la finalitat d’oferir un marc conceptual i metodològic per a l’anàlisi de les inquietuds essencials i existencials de l’alumnat, en què pugui abordar personalment les grans preguntes i propostes filosòfiques i emprendre una reflexió crítica sobre el sentit i el valor dels diferents sabers, activitats i experiències que configuren el seu entorn vital i formatiu. En segon lloc, l’educació filosòfica resulta imprescindible per a l’articulació d’una societat democràtica al voltant de principis, valors i pràctiques ètiques, polítiques i cíviques la legitimitat i l’eficàcia de les quals requereix la deliberació dialògica, la convicció racional i l’autonomia de judici dels ciutadans. La filosofia, finalment, també és una reflexió crítica sobre els sentiments i les emocions, presents en tots els àmbits, des de l’estètica fins a la teorètica, passant per l’ètica, sovint oblidats als currículums.

La matèria de Filosofia, per la radical actitud cognoscitiva que representa i la varietat de temes i aspectes que tracta, proporciona un espai idoni per al desenvolupament integrat de les competències clau i els objectius d’etapa del batxillerat. A més, el seu enfocament multidisciplinari confereix al currículum un caràcter unificador que relaciona coneixements, destreses i actituds de diferents disciplines per enriquir els seus estudis i contribuir de manera eficient al progrés de la societat.

La matèria de Filosofia atén aquests tres propòsits a través del desenvolupament conjunt d’una sèrie de competències específiques, la majoria organitzades al voltant del procés de crítica i examen dialèctic de problemes i hipòtesis filosòfiques. Atès el caràcter eminentment maièutic d’aquest procés, aquestes competències han de ser necessàriament implementades en el marc metodològic d’un ensenyament-aprenentatge, en bona part dialògic, que prengui com a centre de referència la pròpia indagació filosòfica de l’alumnat.

Les dues primeres competències estan directament relacionades amb la capacitat argumentativa. La primera es refereix a la capacitat per generar i avaluar arguments sòlids i distingir els sabers que aporten certesa d’aquells que no ho fan, i la segona, amb la capacitat de generar un discurs argumentat sobre qüestions filosòfiques. En la base hi ha la voluntat que l’alumnat adquireixi una comprensió de la naturalesa problemàtica de la realitat i de l’existència humana mateixa, així com la reflexió imprescindible per intentar explicar-la i orientar-la. Aquesta tasca requereix, al seu torn, el maneig crític i la producció rigorosa d’informació, i l’ús i el reconeixement d’arguments.

La tercera de les competències està directament relacionada amb l’aplicació d’aquestes competències al diàleg amb els altres i al procés cooperatiu de construcció de coneixement i, per tant, té una relació directa amb la democràcia. La pràctica del diàleg, com a element constitutiu de l’exercici filosòfic, implica al seu torn el reconeixement del caràcter plural i no dogmàtic de les idees i teories filosòfiques, així com la implementació d’aquest reconeixement en la doble tasca, crítica i constructiva, de contrastar-les i descobrir l’oposició i la complementarietat entre si.

La cinquena i la sisena tenen a veure amb la capacitat d’analitzar problemes complexos des d’un punt de vista filosòfic La pràctica de la filosofia ha de procurar el desenvolupament de facultats útils, tant per a la formació integral de la personalitat dels i les alumnes, com perquè aquests puguin afrontar amb èxit els desafiaments personals, socials, ètics i polítics en un món, com el nostre, en perpètua transformació i sembrat d’incerteses. L’adquisició d’una perspectiva global i interdisciplinària dels problemes, la facultat de generar un pensament propi al mateix temps que rigorós sobre assumptes essencials, i el desenvolupament d’un judici i compromís autònoms davant dels reptes del segle XXI, són elements imprescindibles per a l’assoliment de la plena maduresa intel·lectual, moral, cívica i emocional de l’alumnat.

L’última de les competències fa referència al camp de l’estètica i pretén dotar l’alumnat d’elements que li permetin aprofundir i enriquir la seva relació amb les diferents manifestacions artístiques i concebre l’art com un element definidor de la natura humana. L’educació de les emocions entorn de la reflexió estètica sobre l’art i els entorns audiovisuals que configuren la cultura contemporània, entre d’altres, contribueix a l’assoliment d’una competència indispensable per al creixement integral de l’alumnat.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de manera integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i situació determinats o el disseny d’una recerca en el desenvolupament de solucions diverses. De la mateixa manera, la matèria ha de fer possible que, partint dels aprenentatges desplegats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, ètica, etc.

Acompanyant les competències específiques d’aquesta matèria hi ha els criteris d’avaluació, els quals, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desplegar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat haurà de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat.

El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors no només de continguts teòrics, sinó també de les destreses i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en una societat que demana esperit crític tant davant qüestions filosòfiques com d’altres de naturalesa social en què la filosofia juga un paper important.

Per això, en relació amb els sabers bàsics, han d’atendre tant els processos com els mateixos productes de l’aprenentatge, que requereix, per a una adequada execució, instruments d’avaluació variats i ajustables als diferents contextos i situacions d’aprenentatge en què s’hagi de concretar el desenvolupament de les competències.

Els sabers bàsics, distribuïts en tres grans blocs, estan dirigits a dotar l’alumnat d’una visió bàsica i de conjunt del ric i complex camp d’estudi que comprèn la filosofia, si bé en cada cas, i atesa la idiosincràsia de l’alumnat, el context educatiu, o altres criteris pedagògics, es podrà aprofundir en uns més que en uns altres, a més d’agrupar-los i articular-los a conveniència. Així, després d’un primer bloc de sabers dedicat a la naturalesa de la mateixa activitat filosòfica i la seva vinculació amb els problemes de la condició humana, es despleguen altres dos blocs, l’un dedicat a l’anàlisi de qüestions bàsiques sobre el coneixement i la realitat, i l’altre consagrat als problemes relatius a l’ètica, la filosofia política i l’estètica.

En el disseny i la distribució de blocs i sabers s’ha buscat l’equilibri i el diàleg entre diferents plantejaments i corrents, el desenvolupament de les competències específiques ja enunciades, i l’intent de reparar les situacions que, com la marginació i l’ocultació històrica de la dona, o els prejudicis culturals de caràcter etnocèntric i antropocèntric, han llastrat fins a èpoques recents el desenvolupament de la disciplina.

Finalment, i ateses l’actitud i la manera de conèixer que corresponen a la filosofia i la naturalesa, profundament arrelada en l’experiència humana, dels seus principals problemes, resulta obvi que el seu ensenyament i aprenentatge no han de consistir en una mera exposició programàtica de temes i qüestions, sinó, més aviat, en la generació d’una experiència real de descobriment dels interrogants filosòfics a partir de la qual es convidi l’alumnat a la recerca analítica entorn d’aquests, a l’avaluació crítica de les diverses respostes que se’ls han donat, i a la construcció rigorosa dels seus propis posicionaments personals. D’això últim depèn, a més, el desenvolupament d’una praxi conseqüent amb aquests posicionaments i d’una reflexió que pugui orientar la vida personal, social i professional de l’alumnat. En aquest sentit, la programació de la matèria haurà de considerar la naturalesa dialògica, participativa, interdisciplinària, creativa i compromesa amb qüestions de rellevància que posseeix en si mateixa l’activitat filosòfica, dirigint-la cap a l’assoliment de l’autonomia personal i l’exercici crític i ecosocialment responsable de la ciutadania.

 

 

Competències específiques

 

Competència 1

Avaluar i generar arguments a partir de l’anàlisi formal i informal, per produir i valorar discursos orals i escrits de forma rigorosa, evitar dogmatismes, biaixos i fal·làcies i distingir els sabers que aporten certesa a l’hora de sostenir opinions i hipòtesis.

 

Criteris d’avaluació

1.1 Avaluar críticament discursos, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics, demostrant una comprensió correcta de les estructures argumentatives.

1.2 Produir rigorosament arguments, aplicant normes lògiques, retòriques i argumentatives, i detectant i evitant maneres dogmàtiques, fal·laces i esbiaixades per exposar les pròpies opinions i idees, tant oralment com per escrit.

1.3 Distingir entre els sabers que aporten certesa i aquells que no, a partir de la identificació de les seves característiques i l’anàlisi de les estructures argumentatives que els sostenen.

Argumentar consisteix a presentar els pros i els contres d’una proposició, una idea o una tesi i arribar a una conclusió. Aquesta competència pretén capacitar l’alumnat a pensar amb lògica, més significativament, amb profunditat, a partir dels recursos propis del discurs i la pràctica filosòfica.

El desenvolupament d’aquesta competència dona a l’alumnat les eines per posar llum al procés de pensament i descobrir la lògica interna dels pensaments, propis i aliens, i introduir la crítica com a element essencial per pensar: identificar prejudicis, distingir el que és important del que és accessori, conceptualitzar, qüestionar marcs conceptuals, detectar errors en l’argumentació, etc., ajuda l’alumnat a construir un pensament propi, amb arguments que li permeten qüestionar el que pensa. També els capacita per anticipar les pròpies accions mitjançant la reflexió i la crítica com un element previ a la presa de decisions; per tant, el desenvolupament d’aquesta competència és la condició per poder abordar la competència 5 (avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d’actualitat analitzant-les filosòficament per poder-los tractar de manera creativa i prendre una posició).

Aquesta competència també es relaciona estretament amb la competència 3 d’aquesta matèria, Reconèixer i aplicar les normes de l’argumentació i del diàleg filosòfic, en diferents suports i activitats, per expressar-se amb rigor argumentatiu i desenvolupar el diàleg respectuós i constructiu amb els altres, amb la competència clau en comunicació lingüística. També es relaciona amb la competència clau STEM, en l’aspecte de construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en ciències. I està especialment vinculada amb la competència clau personal, social i d’aprendre a aprendre, ja que les eines de la filosofia ens ajuden a reflexionar sobre el propi procés de pensament, cosa que facilita la metacognició (prendre consciència dels processos mentals que intervenen en l’aprenentatge per poder-los d’autoregular).

 

 

Competència 2

Interpretar, generar i comunicar qüestions filosòfiques a partir de la selecció i l’anàlisi rigorosa de fonts per produir i transmetre judicis i tesis personals i desenvolupar una actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa en l’àmbit de la reflexió filosòfica.

 

Criteris d’avaluació

2.1 Demostrar un coneixement pràctic dels procediments elementals de la recerca filosòfica mitjançant tasques com la identificació de fonts confiables, la cerca eficient i fiable d’informació i l’anàlisi, la interpretació i l’avaluació d’aquesta.

2.2 Desenvolupar tesis filosòfiques pròpies a partir del disseny, l’elaboració i la comunicació pública de creacions originals com treballs de recerca, dissertacions, comentaris de text i altres.

En els temps que vivim pren una rellevància especial poder aclarir quines raons sostenen una opinió per evitar els errors, les trampes o els prejudicis i comprendre que no tots els arguments tenen la mateixa validesa, ni lògica ni ètica.

La matèria de Filosofia ha de permetre a l’alumnat aprofundir en l’anàlisi dels discursos i valorar com els diferents sabers ens proporcionen diferents graus de certesa. Mitjançant la comprensió de l’especificitat del pensament filosòfic com a saber argumentatiu, l’alumnat adquireix eines per analitzar críticament els discursos i arguments del seu dia a dia.

El desenvolupament d’aquesta competència ha d’ajudar l’alumnat a adquirir una posició de prevenció davant les informacions que l’envolten i capacitar-lo per discernir a quin tipus de saber pertanyen. Entendre quin tipus de saber estem analitzant és una condició per poder seleccionar les eines d’anàlisi i d’argumentació adients per a cada discurs, que es treballen en la competència 1, Avaluar i generar arguments a partir de l’anàlisi formal i informal, per produir i valorar discursos orals i escrits de manera rigorosa, evitar dogmatismes, biaixos i fal·làcies i distingir els sabers que aporten certesa a l’hora de sostenir opinions i hipòtesis. Abordar la vinculació entre la ciència i la filosofia, més enllà del que diferencia els dos sabers, és important per desenvolupar una actitud crítica. La diferenciació entre veritat i certesa és capital per assumir un escepticisme racional que possibiliti una anàlisi crítica dels discursos.

Aquesta competència es relaciona amb les competències clau de comunicació lingüística i digital, pel que fa a la gestió de la informació, i amb les competències clau ciutadana i emprenedora en el desenvolupament de l’actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa.

 

 

Competència 3

Reconèixer i aplicar les normes de l’argumentació i del diàleg filosòfic, en diferents suports i activitats, per expressar-se amb rigor argumentatiu i desenvolupar el diàleg respectuós i constructiu amb els altres.

 

Criteris d’avaluació

3.1 Intercanviar i avaluar críticament idees sobre qüestions filosòfiques a partir del diàleg filosòfic.

3.2 Argumentar rigorosament les pròpies idees en activitats de diàleg filosòfic.

3.3 Participar de manera oberta, compromesa i respectuosa en activitats de diàleg sobre qüestions i problemes filosòficament rellevants.

El diàleg està estretament unit a la tradició filosòfica ja des de Sòcrates i Plató. Etimològicament vol dir “paraula o raó compartida” i des d’una perspectiva filosòfica no és sols un intercanvi d’informacions o una confrontació d’idees, sinó sobretot l’espai privilegiat per a la construcció de pensament i coneixement filosòfic compartit.

Ser competent dialògicament implica saber desenvolupar i posar en joc les idees pròpies de manera clara, argumentada i respectuosa; ser capaç d’escoltar els altres i de relacionar, qüestionar i transformar les idees amb la voluntat de contribuir a la construcció de coneixement compartit i saber gestionar la discrepància de manera constructiva.

Dialogar filosòficament implica saber abordar problemes amb els altres des d’una perspectiva filosòfica. En aquest sentit, podem identificar tres elements en l’aprenentatge del diàleg filosòfic:

• L’establiment i el compliment de les normes i els acords que garanteixen la seva condició de possibilitat.
• El desenvolupament de les estratègies que permeten abordar, de manera compartida, els problemes amb els instruments propis de la filosofia.
• La sistematització de les idees respecte a problemes filosòfics rellevants.

Aquesta competència està estretament relacionada amb la competència 1, Avaluar i generar arguments a partir de l’anàlisi formal i informal, per produir i valorar discursos orals i escrits de manera rigorosa, evitar dogmatismes, biaixos i fal·làcies i distingir els sabers que aporten certesa a l’hora de sostenir opinions i hipòtesis, atesa la importància que té l’argumentació filosòfica, la identificació de les fal·làcies, el qüestionament de les idees i la capacitat de deduir-ne les implicacions. Però es relaciona també amb la resta de competències de la matèria. Per això s’ha de treballar de manera integrada, per afavorir la transferència de coneixements i d’habilitats entre si.

També es relaciona amb la competència clau en comunicació lingüística i amb la competència clau personal, social i d’aprendre a aprendre.

 

 

Competència 4

Reconèixer com els problemes filosòfics s’han plantejat en les diferents èpoques i les autores i els autors, i comparar-ho, a partir de l’anàlisi i la interpretació de textos i altres formes d’expressió filosòfica i cultural, per reconèixer la radicalitat i la transcendència d’aquestes qüestions i abordar-les amb el bagatge de les aportacions de la tradició filosòfica.

 

Criteris d’avaluació

4.1 Distingir les principals preguntes de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques mitjançant la indagació, l’anàlisi i la interpretació de textos filosòfics.

4.2 Valorar la radicalitat i la transcendència dels problemes filosòfics mitjançant el reconeixement i l’anàlisi de textos filosòfics i altres formes d’expressió cultural.

Al llarg de la història, la filosofia ha abordat qüestions fonamentals per a l’existència humana, com ara la identitat personal, el coneixement, la vida en comú, etc., partint sempre d’un context real i simbòlic concret. En aquest sentit, podem dir que la filosofia ofereix respostes històriques a qüestions essencials i actuals.

L’anàlisi de l’origen històric de la filosofia ofereix l’oportunitat de visibilitzar les veus minoritzades en la filosofia acadèmica, de situar la tradició filosòfica d’Occident en una postura androcèntrica i etnocèntrica, i de tractar la doble invisibilització de les dones, en l’accés a l’entorn acadèmic i cultural, i en l’anonimització en la tradició cultural.

Aquesta competència està entrelligada amb les competències personal, social i aprendre a aprendre, de competència ciutadana i, més directament, amb la competència en consciència i expressió culturals.

 

 

Competència 5

Avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d’actualitat analitzant-los filosòficament per poder tractar-los de manera creativa i prendre una posició.

 

Criteris d’avaluació

5.1 Desenvolupar una concepció complexa i no dogmàtica dels problemes i de les qüestions fonamentals i d’actualitat mitjançant l’anàlisi filosòfica d’aquests.

5.2 Desenvolupar una posició pròpia amb relació a problemes fonamentals i qüestions d’actualitat mitjançant l’argumentació i el diàleg filosòfics.

La complexitat és, potser, un dels elements fonamentals que caracteritzen el nostre present i determina radicalment la vida dels nois i les noies. La societat de la informació i la comunicació, la globalització econòmica i cultural i el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia, entre d’altres, són elements que formen part de tot un entramat de relacions i qüestions complexes entre les quals no sempre és fàcil orientar-se. La filosofia, com a discurs crític i analític, pot ajudar en aquesta empresa.

El que es pretén amb el desenvolupament d’aquesta competència és que l’alumnat aprengui a orientar-se en la complexitat a través de les eines conceptuals i metodològiques pròpies del pensament crític i filosòfic (introduïdes en les competències 1, 2, 3 i 4), per aprofundir en l’anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del món actual. En aquest sentit, assolir aquesta competència implica ser capaç de prendre posició davant d’un repte o una controvèrsia plantejada amb criteri.

Per desenvolupar aquesta competència és necessari que l’alumnat aprengui a identificar problemes contemporanis, així com els agents, els interessos, les idees i els valors implicats. I també que aprengui a identificar les possibles conseqüències (ètiques, polítiques i socials, etc.) de les diverses posicions al voltant de la situació problemàtica o conflictiva i establir els criteris d’elecció d’alternatives i vies d’acció raonables, des d’una perspectiva democràtica, per tal de poder-se pronunciar i prendre decisions. Per tal de poder-ho dur a terme amb rigor filosòfic, cal que l’alumnat utilitzi les eines filosòfiques que es treballen a la resta de competències d’aquesta matèria.

Aquesta competència té un paper fonamental en l’anàlisi crítica de la realitat social i política i té una relació directa amb la resta de competències de la matèria, i amb la competència clau en ciències, tecnologia i enginyeria (STEM), amb la competència emprenedora i, més directament, amb la competència ciutadana.

 

 

Competència 6

Desenvolupar la sensibilitat i la comprensió crítica de l’art i altres manifestacions amb valor estètic a partir de les principals idees filosòfiques sobre la bellesa i la creació artística per contribuir a l’educació estètica.

 

Criteris d’avaluació

6.1 Analitzar críticament obres d’art i altres manifestacions estètiques a partir de les principals idees filosòfiques sobre art i creació.

6.2 Construir judicis propis sobre diferents expressions artístiques, tot aplicant conceptes filosòfics.

Aquesta competència pretén que l’alumnat comprengui la importància dels processos i de les manifestacions estètiques en les societats i en els individus i com han evolucionat al llarg de la història intrínsecament relacionats amb l’ordre polític, moral, econòmic, etc., mitjançant les principals idees filosòfiques d’art i creació. També és una oportunitat per explorar diferents llenguatges artístics i emprar altres formes de comunicació i expressió, amb creativitat i imaginació.

La competència en estètica es relaciona fonamentalment amb la competència clau en consciència i expressió culturals, i també amb la competència en comunicació lingüística i amb la competència ciutadana.

 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Què és l’ésser humà?

• Identificació i classificació de les divisions tradicionals de la filosofia en l’abordatge de les problemàtiques humanes.
• Especificitat de la filosofia en relació amb altres camps de saber per analitzar la natura i l’activitat humana.
• Reconeixement de la filosofia i la pregunta filosòfica com a tret pròpiament humà.
• Anàlisi i valoració de l’especificitat natural i dels condicionants historicoculturals en el debat sobre la gènesi i la definició de la naturalesa humana.
• Reconeixement i valoració del paper de la sensibilitat, l’emotivitat i les facultats cognitives en l’anàlisi de la identitat personal.
• Anàlisi i valoració del paper de la consciència i el llenguatge en l’estructura psicosomàtica de la identitat personal.
• Anàlisi i valoració del paper de l’art i la creació com a part de la naturalesa humana.

 

Què puc saber?

• Reconeixement del valor i l’especificitat del saber filosòfic en l’anàlisi del coneixement humà en relació amb altres sabers.
• Utilització i aplicació dels mètodes i de les estratègies bàsics del fer filosòfic com a selecció i anàlisi crítica de les fonts, identificació i anàlisi de problemes filosòfics, argumentació i diàleg argumentat i investigació i dissertació filosòfica.
• Justificació i valoració de la filosofia en l’anàlisi dels problemes del segle XX.
• Anàlisi crítica del problema del coneixement i les teories de la veritat per enfrontar-se a la desinformació i al fenomen de la postveritat.
• Argumentació i raonament mitjançant l’aplicació de nocions bàsiques de lògica formal i detecció de fal·làcies i biaixos cognitius en l’anàlisi crítica i producció dels discursos.

 

Què he de fer?

• Avaluació de situacions que plantegen problemes ètics mitjançant l’anàlisi de la dualitat entre ser i haver de ser, la deliberació moral, el diàleg ètic i la caracterització dels judicis morals.
• Avaluació de situacions que plantegen problemes ètics actuals relacionats amb la cura i el medi ambient a través de les aportacions dels diferents tipus d’ètiques (ètiques de la felicitat, del deure i de la virtut) i altres aportacions de l’ètica contemporània.

 

Com vivim junts?

• Diàleg aportant raons pertinents i relacionant-les amb les dels altres, trobant punts d’encontre, per arribar a conclusions complexes i creatives.
• Anàlisi crítica de les condicions socials, de gènere i culturals en la història de la filosofia.
• Avaluació crítica de problemes ètics actuals en relació amb les diferents generacions dels drets humans: drets de generacions futures, drets dels col·lectius, drets digitals, mediambientals i drets dels animals. El subjecte de drets, el cercle expansiu de l’ètica i la possibilitat d’una ètica de mínims.
• Anàlisi crítica dels problemes ètics del nostre temps com ara la desigualtat, la pobresa, la guerra i altres formes de violència, la desigualtat entre homes i dones, la discriminació i els problemes mediambientals i ecosocials, per desenvolupar un posicionament ètic i argumentat.

Història

 

La matèria d’Història incorpora a l’alumnat la perspectiva del pensament històric, indispensable per a l’observació, la interpretació i la comprensió de la realitat en què viu. Atendre els principals reptes i problemes a què s’enfronta al segle XXI resulta essencial en l’exercici de la seva maduresa intel·lectual i humana, en situar-se davant dels desafiaments socials del present per orientar la seva actuació amb compromís i responsabilitat. L’anàlisi del passat, de les experiències individuals i col·lectives de les dones i els homes que ens han precedit, constitueix una referència imprescindible per entendre el món actual i actuar-hi i per pensar-se com a éssers històrics. A més, conforma un ric llegat que ha d’apreciar, conservar i transmetre, com a memòria col·lectiva de les diferents generacions que ens han precedit i que ens succeiran. En analitzar els esdeveniments del passat, les dificultats a les quals les dones i els homes van haver de fer front i les decisions que van adoptar, l’alumnat pren consciència dels factors que condicionen l’actuació humana i el paper que cobren a la història determinats elements com les identitats, les creences, les idees i les pròpies emocions. També aprèn a valorar els encerts i les consecucions, i també a reconèixer les dificultats i els retrocessos i els reptes per avançar cap a una societat amb igualtat d’oportunitats.

L’aproximació a la metodologia històrica, a l’ús rigorós i crític de les fonts, als marcs conceptuals propis i d’altres disciplines afins, a les narratives que construeixen i a la historiografia mateixa, introdueix l’alumnat en el coneixement del passat basat en el rigor científic. Facilita l’exercici de processos inductius i d’indagació, relacionats amb estratègies associades a la utilització de fonts i proves, a la cerca i al tractament de la informació, a l’accés a documents de diferent naturalesa en plataformes digitals, al contrast, a la contextualització i a la interpretació, que li permet entendre la història com un àmbit de coneixement en construcció, en constant revisió i canvi. Aquesta concepció dinàmica és condicionada pels temes que desperten interès en la comunitat acadèmica i també, d’una manera molt directa, pels que la societat considera rellevants. Per això, la matèria d’Història adquireix un paper fonamental per a l’exercici de l’esperit crític, fonamentat i raonat, per prevenir la desinformació i exercir el conjunt de valors d’una ciutadania democràtica en què l’alumnat se senti un subjecte actiu, com a part implicada de l’entorn on viu, col·laborant en la seva millora i contribuint, des de les seves possibilitats, a una societat més justa, equitativa i cohesionada.

Aquesta matèria ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció del coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els i les estudiants per aplicar de manera integrada els sabers per a la creació de productes en diversos formats, fruit de la recerca sobre qüestions rellevants, i per al disseny d’accions que puguin ser implementades en el context específic del centre i de la comunitat. De la mateixa manera, l’enfocament de la matèria ha de fer possible que l’alumnat adopti una posició convenientment justificada, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, i prengui decisions coherents davant de les problemàtiques que afecten el món on viu.

Les competències específiques s’han estructurat al voltant de les capacitats clau que es considera que l’alumnat ha d’adquirir per poder analitzar críticament el passat, vincular-lo al present i millorar el futur. Es pretén amb això destacar el valor funcional i significatiu de l’aprenentatge de la història i dels sabers que ofereix, dotant-los d’un sentit pràctic i relacionats amb l’entorn real de l’alumnat. S’entén que les competències específiques no s’assoleixen si en el procés didàctic no es mobilitzen també els aprenentatges obtinguts per comprendre els problemes socials rellevants de l’actualitat analitzats des d’una perspectiva històrica. Per aquesta raó, el plantejament curricular dona prioritat als continguts d’història contemporània i, d’una manera especial, als segles XX i XXI, des del context de creació de la Segona República ençà, en les dimensions política, social, cultural i econòmica, amb un èmfasi especial en la situació a Catalunya, tot aplicant correctament algunes de les diverses interpretacions historiogràfiques actuals sobre aquesta etapa. Per construir de manera eficient les competències específiques, i a fi de facilitar el plantejament de problemes, davant el dilema entre amplitud i profunditat cal optar per la segona, raó per la qual també és pertinent centrar-se en pocs temes de la contemporaneïtat recent. Una altra de les competències específiques, que és transversal, subratlla l’expressió pràctica i metodològica de la recerca històrica i de l’aprenentatge actiu que ha de dur a terme l’alumnat.

Educar en el pensament crític és fonamental per contribuir a formar joves compromesos, participatius, crítics i implicats en la societat, el temps i el context en què els ha tocat viure.

La societat contemporània, caracteritzada per un seguit transformacions i canvis tecnològics accelerats, en un context global i intercultural, ens situa davant de problemàtiques socials, complexes, inquietuds i desafiaments que fan més necessari que mai formar els joves per afrontar els nous reptes del segle XXI. D’altra banda, l’allau d’informacions al qual estem sotmesos no ens converteix necessàriament en ciutadans més ben informats. Cal ensenyar a llegir entre línies i darrere les línies i a contrastar la informació si volem contribuir a formar els joves en el pensament crític.

L’enfocament competencial del batxillerat i de la història obre noves oportunitats i possibilitats per crear escenaris d’aprenentatge més actius, en què es dota de més protagonisme l’alumnat, que permetin el treball en equip, els processos d’indagació i investigació, la creativitat i la transferència de coneixement adquirit. També permeten plantejar propostes interdisciplinàries per treballar de manera coordinada amb altres àrees de coneixement, que facilitin la interconnexió dels sabers i permetin afermar-los. L’alumnat s’acosta a la valoració dels fets històrics, especialment els d’història més recent, no pas des del buit, sinó amb unes idees prèvies, ètiques i polítiques que sovint poden haver estat adquirides de manera acrítica. Per això resulta del tot important formar-se tant en la distinció entre els fets i les opinions com en la necessitat que les opinions en la interpretació històrica no siguin equiparables a intuïcions, sentiments o prejudicis, sinó enunciats que han d’estar fonamentats en arguments ben construïts a partir de la crítica de fonts concretes. En definitiva, davant la història ja escrita, es proposa estimular una forma d’ensenyament que fomenti un aprenentatge que faciliti les eines a l’alumnat per accedir a les fonts de coneixement històric, per tal de dialogar amb el passat i interpretar-lo críticament, i prendre consciència alhora de les limitacions d’una disciplina que s’actualitza constantment amb noves recerques i perspectives. En la mesura que s’aprofundeix en el coneixement del passat, també s’incorporen posicions crítiques fonamentades i s’adquireix una consciència progressiva de la complexitat dels processos històrics. La història, des d’aquest punt de vista, es constitueix en una eina intel·lectual de primer ordre per transmetre i fonamentar valors com la solidaritat, el respecte per la diferència, la interculturalitat, l’educació per a la pau, els drets humans i la sostenibilitat i un posicionament decidit en pro de la justícia social i l’equitat de gènere i de rebuig contra les diferents formes de desigualtat i discriminació.

El marc comparatiu amb la història d’altres països del món occidental, les relacions internacionals i la connexió de Catalunya i Espanya amb els grans processos històrics, constitueix també un vector imprescindible per a la interpretació de la seva evolució i desenvolupament, i per analitzar-ne les analogies i les singularitats.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers; les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers interconnectats, en diferents situacions i contextos. Els criteris són, per tant, una referència per a l’avaluació dels aprenentatges i han de ser concretats en funció de les pràctiques i dels contextos proposats. Permeten comprovar l’assoliment dels aprenentatges i, en conseqüència, tenen una relació directa amb les accions educatives, que s’hauran de focalitzar en el fet que els i les alumnes desenvolupin la capacitat de gestionar la informació, per aplicar els sabers de manera integrada i sistemàtica i analitzar la realitat de manera crítica i constructiva. Els criteris comporten, també, el disseny d’instruments i d’estratègies diversos amb què es puguin valorar els aprenentatges, tenint en compte la inclusió i la personalització i des d’una perspectiva formativa, que faci que l’alumnat tingui consciència dels seus aprenentatges i es pugui autoregular per millorar.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, s’han formulat amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge. S’agrupen en quatre blocs, i han estat concebuts perquè es puguin abordar des de diferents enfocaments didàctics i metodològics. Així, en la seva organització s’han combinat els criteris temàtics, que fan referència a problemes socials rellevants, i l’ordre cronològic, de manera que sigui possible fer una aproximació a la matèria combinant tots dos aspectes o bé organitzar els sabers a partir de reptes, contextos i problemes, amb la finalitat d’acostar-se a la lògica de l’aprenent i donar sentit als seus aprenentatges. En qualsevol cas, caldrà fer una selecció equilibrada dels sabers que en prioritzi l’aprofundiment, amb una especial atenció a l’època més immediata en la qual estem immergits i que alhora permet a l’alumnat disposar d’eines intel·lectuals per comprendre el món en què viu.

Aquests blocs de sabers són coherents amb els blocs de les Ciències Socials, Geografia i Història de l’educació secundària obligatòria i els donen continuïtat. Al primer bloc, aproximació a la història, s’han especificat de manera sistemàtica les tècniques i les habilitats cognoscitives derivades del mètode de la recerca històrica i que, adequats al nivell de l’alumnat, resulten d’interès en la seva formació, al costat de l’assumpció d’una capacitat crítica i uns valors per a la convivència cívica i per a la preservació de la memòria històrica. El treball pel que fa a aquests sabers es pot concebre com a preàmbul del curs, o bé com a aprenentatges a desenvolupar al llarg del curs.

El segon bloc de sabers, societats en el temps, s’ha dedicat als esdeveniments del segle XIX, com a antecedents que permeten entendre moltes de les tensions i dels conflictes que marquen les particularitats de la història recent, així com a l’evolució de Catalunya i Espanya fins al final de la dictadura franquista. El tercer bloc, reptes del món actual, està dedicat a l’anàlisi de la construcció de l’estat de dret, dels canvis socials i econòmics i dels reptes pendents, dins el marc del passat recent i del present. Finalment, el quart bloc, compromís cívic, subratlla la importància d’aquest component, que integra, a més de valors i actituds, altres àmbits fonamentals per a la formació integral de l’alumnat, tant pel sentit que atorga a la resta dels sabers, els quals complementa i dona significat, com per la seva projecció social i ciutadana.

L’enfocament competencial del batxillerat i de la història possibilita dissenyar situacions i contextos d’aprenentatges actius, en què l’alumnat sigui protagonista del seu aprenentatge, i promoure el treball en equip. Per tot plegat és important que les unitats lectives incloguin sempre un espai d’intervenció de l’alumnat a partir de recursos i fonts històriques a fi que es puguin expressar i puguin compartir els seus aprenentatges per posar en pràctica tant els processos instrumentals com les actituds, utilitzant les bases metodològiques del pensament històric en la construcció del coneixement. Així, cal potenciar els processos d’indagació i d’investigació, que comportin el maneig i el contrast d’informacions, la necessitat d’arribar a conclusions, individualment o en grup, a partir d’hipòtesis o d’objectius clarament formulats, i la possibilitat de dur a terme accions que puguin ser expressió de la creativitat i del seu compromís social. Convé també potenciar la participació dels i les alumnes en activitats conjuntament amb museus, arxius, institucions i entitats i espais de memòria, així com en projectes amb altres centres escolars, especialment per estimular treballs de recerca de la història local i els seus vincles amb la història del país.

La protecció i la difusió de les memòries plurals i del patrimoni històric, cultural i artístic contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de manera transversal, ja que contribueix a crear societats més inclusives, respectuoses i resilients i augmenta el benestar dels ciutadans, promou la participació col·lectiva i enforteix la cultura cívica, l’equitat social i els valors del diàleg i la pau. També es relaciona de manera directa amb el repte d’aconseguir la igualtat de gènere i la participació de totes les persones en la societat, per desenvolupar al màxim els seus talents i aspiracions, posar fi a tota forma de discriminació i violència i visibilitzar les aportacions de persones i col·lectius minoritzats, com a part de la riquesa del món.

En definitiva, la matèria d’Història pretén contribuir al desenvolupament de la capacitat de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social mitjançant les diferents generacions, i de tenir interès a preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques i de la comunitat. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis, i reforça la voluntat d’afrontar els reptes del segle XXI per construir de manera activa societats més justes i equitatives.

 

 

Competències específiques

 

Competència 1

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat, formar-se un criteri propi a partir del contrast d’informacions i desenvolupar el pensament crític.

Criteris d’avaluació

1.1 Plantejar-se preguntes i hipòtesis sobre fets o fenòmens històrics, seleccionar, analitzar i obtenir informació de diferents fonts per interpretar el passat de manera crítica, aportant arguments i dades contrastats.

1.2 Comunicar i transferir els coneixements adquirits mitjançant recursos expressius que incorporin formats i llenguatges diversos i la presentació de la informació en mitjans i entorns digitals, així com usar adequadament el vocabulari específic de la història contemporània mitjançant la lectura activa, l’elaboració de textos escrits, les intervencions orals i les produccions audiovisuals, construint un discurs rigorós, coherent i inclusiu.

1.3 Demostrar la comprensió integrada de sabers i mostrar una actitud participativa en el marc de l’exercici d’una ciutadania democràtica.

Perquè l’alumnat desenvolupi el pensament crític, és fonamental que arribi al coneixement a partir de l’ús i la interpretació de diverses fonts (escrites, materials, orals, visuals, etc.), que empri les eines per estructurar la informació i que utilitzi correctament el vocabulari específic per crear explicacions sobre els fets i per comunicar-les per mitjans diversos. Actualment, el món digital permet a l’alumnat accedir a moltes d’aquestes fonts per gestionar la informació, però exigeix més que mai la capacitat crítica per seleccionar-les, comprendre-les, interpretar-les, contrastar-les i validar-les. Caldrà aplicar els procediments d’indagació i recerca històrica per interpretar el passat, analitzar el present i prendre decisions de futur com a ciutadans democràtics. Caldrà fer-se preguntes pertinents, formular hipòtesis i objectius; planificar la recerca; cercar, seleccionar i analitzar les fonts amb relació a l’objectiu de la recerca; contrastar i elaborar la informació, i establir conclusions, formular interpretacions i comunicar-ne els resultats.

 

 

Competència 2

Analitzar de forma crítica i comparar els diferents règims polítics de la contemporaneïtat i la construcció de l’estat de dret per participar de manera respectuosa i compromesa en activitats comunitàries que promoguin la convivència, la cohesió social i l’equitat, posant en valor els principis democràtics.

 

Criteris d’avaluació

2.1 Reconèixer el llegat democràtic i les accions a favor de la llibertat identificant i comparant els diferents règims polítics des de la fallida de la monarquia absoluta i els inicis de l’estat liberal fins a l’actualitat, i l’evolució de les seves institucions i lleis.

2.2 Identificar i valorar de manera crítica la transició cap a la democràcia, analitzant les ruptures i les continuïtats, mitjançant l’estudi de les memòries plurals.

2.3 Valorar de manera crítica la potencialitat del sistema democràtic actual i els reptes pendents, aportant possibles solucions a les problemàtiques actuals.

L’alumnat ha de concebre l’estat social i de dret actual no només com a resultat de l’entesa i l’acció de les dones i els homes compromesos amb la llibertat, sinó també com el fruit de l’exercici diari d’una ciutadania activa identificada amb els seus principis i inspirada en els seus valors. Cal interpretar la memòria democràtica com a resultat del complex camí recorregut amb progressos i involucions, atès que la història és un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, i cal valora allò que les diferents cultures polítiques han aportat per a la consolidació del parlamentarisme i l’establiment de la democràcia. Per això, és necessari desenvolupar estratègies comparatives sobre els diferents règims polítics que s’han anat succeint des de la fi de l’absolutisme i la construcció de l’estat liberal, així com la utilització correcta de termes i conceptes històrics, polítics i jurídics que permetin definir-ne la naturalesa i contextualitzar-ne les dinàmiques, les consecucions i els reptes pendents. Finalment, cal posar en valor la democràcia a partir de la participació en activitats comunitàries d’interès social i projectes de l’entorn vinculats amb la preservació de les memòries plurals de la lluita per la democràcia.

 

 

Competència 3

Identificar la pluralitat nacional, cultural i lingüística per respectar els sentiments de pertinença, l’existència d’identitats múltiples i desenvolupar l’empatia i el respecte com a base de la convivència en una societat democràtica.

 

Criteris d’avaluació

3.1 Identificar els diferents processos polítics, socials i culturals que han tingut lloc al llarg de la història en la formació de l’Estat i en la construcció de les diferents nacionalitats i, específicament, en l’evolució del catalanisme.

3.2 Reconèixer i identificar les identitats múltiples existents als territoris per entendre que el respecte dels diferents sentiments de pertinença és la base d’una convivència pacífica en el marc d’un sistema democràtic i plural.

Una ciutadania informada i crítica ha de ser capaç d’interpretar discursos i propòsits d’idees diferents, incloent-hi les contràries a les pròpies, defensant la solidaritat i la cohesió com a base de la convivència. També cal prendre consciència històrica de l’articulació i l’organització territorial de l’Estat i reconèixer les accions orientades a la centralització administrativa i política des del naixement de l’Estat modern, els conflictes que ha generat i els models alternatius a la centralització. L’existència d’identitats nacionals, amb fonamentació cultural, lingüística i política a l’Estat espanyol ha de ser abordada amb una aproximació rigorosa quant a la seva contextualització històrica, per mitjà de l’anàlisi crítica i la interpretació de fonts diverses. Respectar els diferents sentiments de pertinença implica treballar les diferents escales i dimensions, així com la compatibilitat d’identitats múltiples, respectant i valorant la riquesa de les diferents expressions i manifestacions. Implica, també, valorar positivament el paper de la llengua i la cultura catalanes com a mitjà de cohesió social i com a patrimoni cultural de tothom que cal preservar i potenciar.

 

 

Competència 4

 Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol i els seus efectes, relacionar-la amb la desigualtat social i territorial, percebre la natura dels canvis en el món actual i actuar amb criteris de sostenibilitat i de manera crítica i compromesa per a la millora de la societat i de l’entorn.

 

Criteris d’avaluació

4.1 Analitzar l’evolució econòmica de l’Estat espanyol, els seus diferents ritmes i cicles de creixement, en el context dels països del seu entorn.

4.2 Identificar les conseqüències del creixement econòmic, en els contextos històrics i actualment, analitzant críticament la idea de progrés i valorant els seus efectes pel que fa a la desigualtat social, els desequilibris territorials, la degradació ambiental i les relacions de dependència, reflectint actituds en favor dels objectius de desenvolupament sostenible i comportaments ecosocials.

L’alumnat ha de concebre que la sostenibilitat i el conjunt dels objectius de desenvolupament sostenible constitueixen un principi inexcusable de la humanitat, tant per afrontar l’emergència climàtica com per assolir els nivells mínims de justícia social. Aquesta perspectiva implica una mirada crítica cap a la idea del progrés, els seus plantejaments filosòfics i econòmics i les seves derivacions polítiques. Ha de relacionar les conseqüències que ha generat un creixement econòmic que, històricament, no ha tingut en compte entre les prioritats ni la distribució de la riquesa ni els efectes ambientals. Implica, també, la capacitat interpretativa i de relació, que permet associar els factors econòmics amb la desigualtat social i territorial, i percebre la natura dels canvis del món actual, que demana una nova ciutadania resilient davant la incertesa i compromesa per la millora de la humanitat i del planeta.

 

 

Competència 5

Analitzar la societat espanyola, els canvis i les continuïtats al llarg del temps, en relació amb l’evolució de la població, els nivells i les formes de vida i treball i els moviments i conflictes socials, per valorar els progressos i les limitacions per avançar en l’equitat, la justícia i la cohesió social.

 

Criteris d’avaluació

5.1 Descriure les transformacions socials i les diferents maneres d’organització i participació política que s’han produït del pas de l’Antic Règim a la nova societat de classes, analitzant el sorgiment i l’evolució del concepte de ciutadania i les noves formes de relació social, identificant les desigualtats i la concentració del poder en determinats grups socials.

5.2 Analitzar de manera multicausal l’evolució demogràfica de l’Estat espanyol, la desigual distribució de la població i el paper de les migracions interiors i exteriors i els exilis en la història contemporània d’Espanya.

5.3 Caracteritzar el naixement i l’evolució del moviment obrer durant els segles XIX i XX, interpretant les causes de la conflictivitat social i laboral i la seva articulació en moviments socials i polítics.

5.4 Deduir, per mitjà de l’estudi crític de notícies i dades estadístiques, l’evolució de la societat, identificant els èxits i els retrocessos experimentats i les mesures adoptades per les institucions fins al present, l’evolució dels nivells de vida i de benestar, així com els límits i reptes de futur, des d’una perspectiva solidària a favor dels col·lectius més vulnerables.

L’increment dels nivells d’equitat i igualtat constitueix la dimensió ètica sobre la qual cal valorar el desenvolupament humà d’un país i mesurar l’abast dels èxits socials. L’alumnat ha de percebre la gran heterogeneïtat i complexitat de la societat espanyola al llarg de la seva història, que resulta necessari analitzar per entendre’n l’evolució demogràfica, els desequilibris territorials i el desigual accés als recursos, als drets i a la participació en el poder. Per fer-ho, cal combinar l’estudi històric amb les aportacions d’altres disciplines com són l’antropologia, la psicologia social, les ciències polítiques o la sociologia, entre d’altres, per interpretar les diferents respostes, individuals i col·lectives, que es donen davant de situacions d’adversitat, incompliment d’expectatives o davant de la percepció de la injustícia. Una aproximació que s’ha de centrar en el subjecte i en les experiències col·lectives, en les seves maneres de vida, en les estructures mentals i culturals i en les emocions, per mitjà de fonts literàries i recursos cinematogràfics. També per mitjà de la lectura de publicacions i de la premsa d’època, així com de la consulta de biblioteques i hemeroteques digitals, per percebre la multiplicitat d’accions de protesta que s’han produït tant al món agrari com a l’urbà, des de les societats de l’Antic Règim al proletariat industrial i altres moviments socials més recents. Cal atendre a les mesures que les institucions han adoptat per gestionar els conflictes, pal·liar les desigualtats, neutralitzar la tensió social o reprimir les alteracions de l’ordre i els reptes pendents en relació amb la progressiva ampliació dels drets laborals i socials, la inclusió de les minories i la cohesió d’una societat múltiple i diversa, tot combatent tota mena de discriminació.

 

 

Competència 6

Analitzar críticament el paper de les creences i les ideologies en l’evolució de l’articulació social, en l’ús del poder i en la configuració d’identitats i projectes polítics, per comprendre la complexitat de la contemporaneïtat i per valorar i respectar la convivència en una societat plural i democràtica.

 

Criteris d’avaluació

6.1 Generar opinions argumentades, debatre i transferir idees i coneixements sobre la funció que han exercit les diferents ideologies a l’articulació social i política de l’Espanya contemporània, identificant les principals cultures polítiques que s’han anat succeint, les formes d’organització i els diferents projectes polítics que representaven i expressant actituds respectuoses davant les idees diferents de les pròpies.

6.2 Emprar el rigor metodològic de la història en l’estudi de les grans reformes estructurals que va emprendre la Segona República, identificant-ne els èxits i les reaccions antidemocràtiques que van derivar en el cop d’estat i l’esclat de la Guerra Civil, i en l’estudi del marc conceptual sobre els sistemes totalitaris aplicat en la interpretació del franquisme.

Les creences i les ideologies han constituït un dels principals eixos vertebradors de la societat, a partir de les quals s’han generat els més importants espais de sociabilitat, de creació de vincles i identitats col·lectives. L’alumnat ha d’identificar els canvis en les creences i les pràctiques religioses, les formes de pensament i les concepcions polítiques que han anat emergint i transformant-se des de l’època de l’absolutisme i l’estat liberal fins a l’actual societat democràtica. Per mitjà de la lectura de manifestos, articles de premsa o debats parlamentaris cal poder inferir els projectes polítics que van motivar els enfrontaments entre fraccions, partits i moviments polítics de l’època contemporània, des del carlisme i les diferents forces monàrquiques al republicanisme i les ideologies revolucionàries. Té un especial interès, per la significació històrica i l’intens debat social que suscita, el procés reformista i democratitzador que va emprendre la Segona República, així com les reaccions antidemocràtiques que es van generar davant el seu avenç i el cop d’estat que va comportar la seva fi. Cal que l’alumnat formi judicis propis argumentats en fonts fiables i en treballs històrics contrastats, que evitin la desinformació i afavoreixin el diàleg. La Guerra Civil i el franquisme donen compte del grau de violència que poden adquirir els conflictes i de les conseqüències de les dictadures feixistes. En l’actual context d’involució d’alguns drets humans, és més necessari que mai recuperar les memòries de les víctimes de la repressió i la violència per mitjà de recerques personals i col·lectives.

 

 

Competència 7

Analitzar les dinàmiques d’interdependència entre diferents agents en el context d’un món globalitzat per avalar els compromisos de cooperació, promoure actituds solidàries i proposar alternatives a les problemàtiques locals i globals basades en la cultura de la pau i en la consecució d’un món més solidari i sostenible.

 

Criteris d’avaluació

7.1 Assenyalar els reptes globals i els principals compromisos de cooperació en l’esfera internacional, així com els que emanen d’una ciutadania europea responsable i solidària.

7.2 Plantejar propostes d’acció que fomentin una actitud solidària i pacífica i alternatives davant de les problemàtiques que es viuen actualment a escala local, europea i global.

La mirada històrica des del present ha d’incloure el paper que ha representat i representa la Catalunya i l’Espanya d’avui al món, assumir els compromisos de la seva pertinença a la Unió Europea i a altres organismes internacionals i valorar la contribució de les institucions de l’Estat i altres entitats socials a accions humanitàries i de cooperació internacional. Alhora, cal revisar els moments històrics en què l’Estat i grups de poder han controlat certs mecanismes per aconseguir poder polític, influir en la legislació o dominar recursos naturals de manera il·legítima, creant situacions de conflicte, injustícia i desigualtat com, per exemple, durant els processos d’expansionisme colonial. L’estudi d’aquest conjunt ampli de temes històrics requereix processos inductius, basats en la iniciativa, l’autonomia i la maduresa personal, desenvolupant processos avançats de cerca, selecció i tractament crític de la informació, que permeti elaborar el propi coneixement en diferents formats i comunicar-lo. Finalment, cal valorar críticament les dinàmiques d’interdependència entre diferents factors dins un món globalitzat i les desigualtats i conflictes que es generen, i relacionar, per mitjà de treballs de recerca, les problemàtiques locals i globals i proposar alternatives basades en el diàleg intercultural i intergeneracional.

 

 

Competència 8

Analitzar els processos i els fenòmens històrics des de la perspectiva de gènere i la investigació sobre el moviment feminista, per visibilitzar-ne la presència dins la història, promoure actituds en defensa de la igualtat i rebutjar qualsevol forma de discriminació i violència.

 

Criteris d’avaluació

8.1 Introduir la perspectiva de gènere en l’observació i l’anàlisi de la realitat històrica i actual, identificant els mecanismes de dominació que han generat i mantingut la desigualtat entre homes i dones i l’assignació de rols de gènere i que han relegat les dones a un paper subordinat a la societat.

8.2 Reconèixer els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual en l’època contemporània i les aportacions de les dones en diferents àmbits socials, econòmics, polítics i culturals.

8.3 Participar en debats i projectes o accions de defensa de l’equitat de gènere i de rebuig de qualsevol manifestació de discriminació i violència per mitjà de propostes d’actuació.

La perspectiva de gènere respon a una exigència ètica a les societats contemporànies per comprendre quina és la situació real de la igualtat entre dones i homes a l’Espanya actual, valorar els avenços aconseguits i plantejar els reptes del futur. Incorporar aquesta visió als estudis històrics permet a l’alumnat situar en un lloc central nous conceptes a l’estudi de les relacions socials, analitzant els mecanismes de dominació, control, subordinació i submissió que s’han mantingut al llarg de la història. Identificar l’absència de la dona, tant a títol individual com col·lectiu, a la narrativa històrica exigeix explorar noves fonts, especialment literàries i artístiques i també les orals. Per mitjà de l’anàlisi d’estereotips, símbols i iconografies relacionats amb la dona i el món femení, en què es representen espais, activitats, rols, conductes, imatges i modes de vida, s’aconsegueix contextualitzar temporalment i espacialment les relacions de gènere i visibilitzar-ne la presència en la història. També comporta rescatar les dones —tant individualment com col·lectivament— que van ser capaces de superar el silenci i l’oblit, i dotar-les d’un protagonisme que la història escrita els ha negat, relegant-les a personatges secundaris i subordinats. L’estudi de les lluites, els moviments, les causes i els lideratges en pro de l’equitat de gènere i d’opció afectivosexual permet analitzar les estratègies d’acció i la seva connexió amb determinades cultures polítiques i moviments socials i promoure actituds informades davant de la situació secular de desigualtat entre homes i dones.

 

 

Competència 9

Analitzar el llegat cultural i patrimonial per valorar-lo com a expressió de les memòries plurals, individuals i col·lectives i contribuir a la seva recuperació, conservació i promoció com a element conformador de les identitats i cohesionador de la comunitat.

 

Criteris d’avaluació

9.1 Elaborar treballs d’indagació i recerca, iniciant-se en la metodologia històrica i la historiografia, generant productes relacionats amb la memòria col·lectiva sobre esdeveniments, personatges o elements patrimonials d’interès social o cultural de l’entorn local, posant en valor el patrimoni històric i considerant-lo un bé comú que s’ha de protegir.

9.2 Participar en accions, recerques i projectes de recuperació de la memòria històrica a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals.

L’alumnat ha de conèixer que la història es concep com un procés obert i en constant revisió, que s’interpreta en funció de les preocupacions i dels interessos de la societat en cada moment. Amb això s’enriqueix el coneixement del passat i es dona resposta a les finalitats, als interessos i als usos que diferents entitats i institucions han fet del coneixement històric al llarg del temps. Els canvis metodològics i historiogràfics responen, en gran mesura, a les transformacions que es produeixen en el present i el mode en què la investigació pot aportar idees i solucions davant els reptes als quals ens enfrontem. Aquesta visió útil i funcional s’ha d’incorporar a l’aprenentatge de la Història, integrant el pensament històric i els seus mètodes, a través de l’elaboració de projectes orientats a una finalitat social o cultural determinada, preferentment connectada amb l’entorn real i, alhora, plantejant la perspectiva de la història “des de baix”, que permeti rescatar, també, les històries de vida de col·lectius i persones marginats o minoritzats a partir de la recollida de fonts directes i indirectes i d’arxius personals, locals i institucionals. D’aquesta manera, s’aconsegueix identificar el llegat històric com un bé comú, en la construcció i la posada en valor del qual ha de participar la comunitat, conservant la memòria col·lectiva a través del contacte i la solidaritat entre les generacions. L’alumnat també veurà la utilitat de l’aproximació històrica per assenyalar els problemes ecosocials rellevants en l’actualitat i prendre’n consciència històrica, elaborant productes creatius i eficaços, transferint aquest coneixement i despertant l’interès social. El patrimoni històric i cultural adquireix una nova dimensió en contextualitzar i en contrastar els diferents significats, assumint-ne com una responsabilitat individual i col·lectiva la conservació i la utilització per a la cohesió social.

 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Aproximació a la història

• Ús de fonts històriques diverses per a la construcció del coneixement sobre el passat recent. Contrast i valoració crítica d’informacions diferents, incloent-hi les dels mitjans de comunicació, sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.
• Anàlisi de textos, interpretació i elaboració de mapes, esquemes i síntesis, representació de gràfics i interpretació d’imatges a través de mitjans digitals accessibles.
• Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi produeixen per elaborar explicacions sobre els fets. Anàlisi de les interpretacions historiogràfiques sobre determinats processos i esdeveniments rellevants de la història d’Espanya.
• Aplicació de metodologies de recerca en l’anàlisi i la interpretació de problemes socials rellevants, individualment i en equip, amb l’ús específic del lèxic històric. Aplicació de l’argumentació històrica en la interpretació de fets i fenòmens.
• Ús de mitjans, gèneres i formats digitals diversos per crear produccions personals i comunicar resultats de recerques. Ús de recursos propis de l’audiovisual, el cinema i la fotografia en la creació de productes digitals en la narració de fets, en l’expressió de sentiments i en la denúncia de situacions de violència o discriminació que afectin col·lectius i persones.
• Maneig i utilització segura de dispositius tecnològics, aplicacions informàtiques i plataformes digitals, valorant les seves aportacions a la història en la cerca, el tractament de la informació i l’elaboració de coneixement.
• Cerca, tractament de la informació, ús de dades en entorns digitals, interpretació de les fonts i avaluació de la fiabilitat. Identificació de les notícies falses i enganyoses en els mitjans de comunicació.
• Elaboració de judicis propis i argumentats davant problemes d’actualitat contextualitzats històricament i establiment de vincles entre el passat i el present. Defensa i exposició crítica per mitjà de presentacions i debats.
• Aplicació dels mètodes de recerca de les ciències socials en l’anàlisi problematitzada i multicausal de fenòmens de l’entorn i dels seus vincles amb fenòmens globals. Relació entre la cronologia històrica general i la història personal, familiar i comunitària.
• Valoració del paper de les persones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica, especialment amb col·lectius minoritzats.

 

Societats en el temps

• Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels principals processos d’evolució i canvi anteriors a l’època contemporània que permetin l’anàlisi de situacions posteriors, així com les particularitats de l’evolució històrica de Catalunya. Valoració argumentada de les continuïtats i dels canvis en la societat d’època contemporània respecte de l’Antic Règim.
• Anàlisi i sistematització dels fets polítics més rellevants de la construcció de l’estat liberal a Espanya. Identificació de l’impacte de la guerra del Francès i anàlisi dels punts més significatius de la Constitució de Cadis, en comparació amb altres textos constitucionals posteriors.
• Anàlisi del procés de domini colonial i sotmetiment de les poblacions i de l’emancipació de les colònies a llarg dels segles XIX i XX. Valoració de les conseqüències de la colonització sobre les poblacions autòctones fins a l’actualitat a través d’alguns casos o situacions.
• Interpretació dels canvis en les condicions de vida dels diferents grups socials aplicant la perspectiva de gènere. Debat sobre els mecanismes de dominació, rols de gènere, espais d’activitat i escenaris de sociabilitat de les dones en alguns episodis històrics de l’entorn proper.
• Interpretació del procés d’industrialització al segle XIX i de les transformacions econòmiques, demogràfiques, socials i culturals. Caracterització del naixement i de l’evolució del moviment obrer, en la seva pluralitat de manifestacions. Identificació de les singularitats de la industrialització i de la lluita obrera a Catalunya.
• Identificació de l’evolució de la distribució demogràfica de la població a Espanya i Catalunya a partir d’exemples locals: de la societat agrària a l’èxode rural.
• Anàlisi i caracterització del règim polític de la Restauració i de la seva crisi, així com de l’oposició al sistema i el sorgiment de noves cultures polítiques: de la Primera República a la Segona República.
• Interpretació del procés de recuperació de la identitat nacional i dels orígens i de l’evolució del catalanisme polític i de les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya.
• Sistematització de les fases polítiques de la Segona República i valoració argumentada de la política reformista i les reaccions antidemocràtiques. Anàlisi de l’evolució política i de les realitzacions de la Generalitat republicana.
• Anàlisi del context de la insurrecció militar i de les fases principals de la Guerra Civil. Establiment de relacions amb la situació internacional: l’auge dels totalitarismes i els feixismes, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust.
• Anàlisi de la situació de Catalunya durant el conflicte: guerra, revolució i situació de la població civil a la rereguarda. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte: repressió, exili i resistència.
• Identificació dels elements que defineixen la dictadura franquista i sistematització de l’evolució política, econòmica i social del franquisme a Catalunya. Anàlisi de la dictadura franquista en relació amb l’àmbit europeu i internacional. Interpretació del paper de les migracions internes i externes.
• Anàlisi de la repressió política, ideològica i social en el conjunt d’Espanya i de la repressió identitària. Descripció i valoració de l’evolució de les diverses formes d’oposició al règim franquista i reconeixement del paper de la memòria històrica de la lluita per la democràcia.
• Recerca sobre canvis i continuïtats en la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Catalunya i Espanya durant el franquisme. Reflexió sobre la situació de les dones durant el franquisme i en relació amb altres etapes històriques.

 

Reptes del món actual

• Caracterització dels fets més rellevants de la transició política cap a l’establiment d’un estat democràtic: limitacions i reptes. Coneixement dels principals ordenaments jurídics d’àmbit autonòmic, estatal, europeu i internacional com a garants de drets i llibertats per a l’exercici de la ciutadania. Anàlisi dels aspectes rellevants de la Constitució Espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
• Descripció del model d’organització territorial de l’Estat espanyol. Reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les identitats, les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida. Anàlisi del procés de restauració de la Generalitat de Catalunya.
• Identificació dels trets fonamentals de les societats democràtiques, valorant les consecucions de la democràcia en pro de la justícia social. Participació en projectes comunitaris de l’entorn, mostrant empatia i accions de suport a col·lectius en situacions de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.
• Debat sobre els reptes de la democràcia actual i valoració de la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques. Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i violentes a partir de l’estudi de casos.
• Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió d’algunes dinàmiques demogràfiques actuals i els moviments migratoris, analitzant-ne les causes i les conseqüències. Interpretació de les causes de la despoblació i la concentració urbana i de les conseqüències de la petjada humana en els territoris propers.
• Reconeixement dels factors de diversitat social, etnicocultural i de gènere i la seva contribució a la cultura i la societat locals. Identificació de les característiques de les cultures originàries d’indrets sotmesos a la dominació i l’aculturació.
• Maneig de dades, aplicacions i gràfics per a l’anàlisi de l’evolució de l’economia espanyola contemporània: desequilibris socials, territorials i ambientals. Interpretació de les transformacions del territori i valoració de la preservació dels paisatges propers.
• Anàlisi de les derivacions econòmiques, socials i polítiques del procés d’integració a la Unió Europea, situació actual i expectatives de futur. Identificació dels reptes de la Unió Europea dins el sistema món. Participació en projectes educatius amb estudiants de països europeus.
• Interpretació del paper de Catalunya i de l’Estat espanyol dins el marc europeu i internacional en l’àmbit de la cooperació mundial i la seva participació en els organismes internacionals. Identificació dels fonaments geoestratègics des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat: la política de blocs i els conflictes de la descolonització.
• Identificació d’alguns moviments, causes i lideratges per a l’equitat i la no discriminació per raó de gènere i d’opció afectiva i sexual a l’època contemporània.

 

Compromís cívic

• Col·laboració en projectes de l’entorn proper que lluitin per l’equitat i la no discriminació i actitud participativa davant dels programes i els projectes comunitaris. Ús de la mediació i de la gestió pacífica dels conflictes en l’àmbit escolar i comunitari.
• Reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida.
• Assumpció de compromisos davant dels Objectius del Desenvolupament Sostenible per mitjà d’accions que generin valor afegit en la comunitat.
• Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d’injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d’una visió crítica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.
• Valoració i respecte a la diversitat social, ètnica i cultural: tolerància i intolerància dins la història. Actitud oberta i receptiva davant de formes culturals diverses i, en especial, de col·lectius minoritzats.
• Identificació d’algunes protagonistes individuals i col·lectives de l’emancipació de les dones i reconeixement de les polítiques d’igualtat, els avenços i els reptes pendents.
• Qüestionament dels rols de gènere i la seva manifestació en diversos àmbits de la societat i la cultura, incloent-hi l’entorn escolar. Participació en debats i projectes per a l’eliminació de les desigualtats, les discriminacions i les violències.
• Reconeixement de les aportacions de les dones en diferents àmbits (social, econòmic, polític, cultural, etc.) i en la transformació de les mentalitats.
• Distinció i complementarietat entre la història i la memòria. Preservació de les memòries plurals de persones i col·lectius de l’entorn proper. Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.
• Participació i exercici de la ciutadania global mitjançant les tecnologies digitals. Prevenció i defensa davant de la desinformació i la manipulació. Reflexió crítica sobre les oportunitats i els reptes de la societat de la informació i de les xarxes socials. Ús responsable, col·laboratiu i ètic de les plataformes virtuals. Actitud oberta a l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.
• Participació en activitats que promoguin actituds de respecte envers persones i col·lectius per mitjà del diàleg intergeneracional i d’una aproximació intercultural. Superació dels estereotips i els prejudicis i actitud oberta per incorporar les experiències i sabers dels altres. Assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives per contribuir a la cura i al benestar dels membres de la comunitat escolar i de l’entorn.
• Respecte per la diversitat de manifestacions artístiques i culturals i actitud proactiva en la conservació del patrimoni material i immaterial de l’entorn. Participació en accions de posada en valor, difusió i gestió del patrimoni local amb actitud col·laborativa i creativa, conjuntament amb arxius, museus i altres entitats.

Història de la Filosofia

 

Hi ha preguntes fonamentals que formen part de la mateixa història de la humanitat i que al llarg dels segles s’han anat formulant i reformulant. Preguntes que fan referència a l’origen, la naturalesa i el cosmos; al sentit de l’existència humana; a la possibilitat i les formes del coneixement; a la definició dels valors que estimem adequats per orientar les nostres accions i creacions (la veritat, el bé, la justícia, la bellesa, etc.). Ara bé, encara que les qüestions són, en essència, les mateixes, la variabilitat històrica de les formes en què es plantegen i s’hi intenta respondre és aparentment enorme. Les cultures humanes es constitueixen i es reconeixen en relació amb les respostes que ofereixen a aquestes qüestions més fonamentals.

L’objectiu de la matèria d’Història de la Filosofia és recórrer el camí en què aquestes preguntes i respostes s’han donat, d’una manera distintivament crítica i racional, en l’esdevenir del pensament occidental, sense que això signifiqui ignorar la riquesa i la rellevància d’altres tradicions de pensament. Aquest objectiu té una importància cabal per a l’assoliment de la maduresa personal, social i professional de l’alumnat. Aventurar-nos a explorar la vida de les idees filosòfiques, en la relació complexa i dialèctica que mantenen històricament entre si, i també veure la seva pervivència en aspectes de la nostra realitat i cultura actuals, és també explorar la intricada xarxa mental sobre la qual pensem, desitgem, sentim i actuem. Així, lluny de ser un mer compendi erudit de coneixements, la matèria d’Història de la Filosofia ha de representar per als i les alumnes un estimulant exercici de descobriment del conjunt d’idees i valors que sustentin tant la seva manera de ser com la de la seva pròpia època i entorn social.

Per aconseguir aquest objectiu es proposa el desenvolupament d’una sèrie de competències específiques que, en coherència amb una visió competencial de l’aprenentatge, són comunes amb la matèria de Filosofia de primer de batxillerat. Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.

Aquestes competències, més enllà d’aprofundir en els procediments de la indagació filosòfica amb els quals s’ha treballat a primer de batxillerat, i del coneixement significatiu d’algunes de les més importants concepcions, documents, autores i autors de la història del pensament occidental, han de donar a l’alumnat la possibilitat de pensar críticament sobre les grans preguntes filosòfiques i les idees a partir de les quals es pensa, identificant el seu origen més remot i resseguint-les en el transcurs de les seves variacions històriques.

Aquesta anàlisi històrica i dialèctica de les idees, característica d’aquesta matèria, ha d’atendre tant les relacions d’oposició i complementarietat amb la resta de les idees filosòfiques, com la connexió amb les manifestacions culturals, polítiques o socials en les quals aquestes idees s’expressen. D’aquí ve que en aquesta proposta s’insisteixi a comprendre la història dels problemes filosòfics i s’entengui la filosofia, no de manera aïllada, limitant-la al coneixement dels seus textos, autores i autors més rellevants, sinó en relació amb la totalitat del context històric i cultural en el qual es donen respostes als grans interrogants. Les idees es descobreixen, es generen i es manifesten en múltiples expressions i fenòmens socials, polítics, artístics, científics o religiosos. Caldrà, doncs, que l’alumnat sigui capaç de trobar i incardinar aquestes idees i inquirir sobre aquestes en textos i documents de caràcter literari, històric, científic o de qualsevol altre tipus.

La finalitat última és que l’alumnat, un cop entengui les teories i controvèrsies filosòfiques que han articulat la història del pensament occidental, es trobi en millors condicions per adoptar una posició pròpia, profunda, dialogant, crítica i activa davant els problemes del present, els reptes del segle XXI i les preguntes filosòfiques que tots ens fem.

Cadascuna de les competències específiques referides es relaciona amb els objectius generals d’etapa per al batxillerat i amb les competències clau i, més directament, amb determinats criteris d’avaluació, criteris que s’han d’entendre com a eines de diagnòstic i millora en relació amb el nivell d’acompliment que s’espera de l’assoliment d’aquestes competències específiques.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valorarà a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’avaluaran mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. D’altra banda, aquests criteris hauran de ser implementats a través d’instruments avaluatius diferenciats i ajustables als contextos i a les situacions d’aprenentatge en què es concreti el desenvolupament de les competències.

Quant als sabers, estan distribuïts en quatre blocs que agrupen les grans preguntes filosòfiques que han caracteritzat el pensament occidental: què és l’ésser humà? Què puc saber? Què he de fer? Com vivim junts? Al seu torn, es pretén fer una anàlisi de com s’ha donat resposta històricament a aquestes grans qüestions revisant tres intervals històrics especialment significatius en la història del pensament filosòfic occidental: l’origen i el desenvolupament de la filosofia en l’antiguitat grega, el sorgiment de la modernitat europea a partir de les seves arrels en el pensament i la cultura medieval i, finalment, el clímax i la crisi del pensament modern fins a arribar a l’heterogeni panorama filosòfic dels nostres dies.

En cadascun d’aquests blocs s’enuncien els sabers que és essencial tractar en un curs d’Història de la Filosofia de batxillerat, sense prejutjar el grau d’atenció que calgui prestar a cada bloc i saber, ni la manera d’articular-los, de manera que es puguin seleccionar els que convingui tractar més extensament i els que s’abordin de manera complementària o contextual.

Els sabers tracten determinats problemes filosòfics atenent el diàleg que mantenen entre si diferents pensadors de la mateixa època o de diferents èpoques. La matèria segueix una orientació temàtica/problemàtica, que depassa la mera relació diacrònica d’autors o textos canònics.

En segon lloc, es proposa abordar cadascuna d’aquestes qüestions no sols per mitjà de textos d’eminent caràcter filosòfic i d’un nivell adequat al caràcter de la matèria, sinó també mitjançant l’anàlisi complementària de textos i documents literaris, historiogràfics i de qualsevol altre tipus, que siguin pertinents i tinguin o hagin tingut rellevància històrica en relació amb el problema tractat.

D’altra banda, en els quatre blocs s’ha volgut reparar el greuge històric respecte a les filòsofes que han estat injustament marginades en el cànon tradicional per la simple condició de dona; mesura que es complementa amb l’atenció que es dona al pensament feminista com una de les concepcions més representatives de la història recent de les idees.

L’estructura de la matèria pretén subratllar l’aspecte dinàmic i interconnectat de les diferents etapes o fases de la història del pensament filosòfic, així com donar més pes a l’anàlisi del pensament modern i contemporani, sense que això comporti oblidar l’immens i riquíssim cabal de qüestions i idees que representa el pensament antic i medieval.

Finalment, una programació de la matèria conseqüent amb l’esperit competencial ha de prendre l’“aprendre a filosofar” kantià com a lema orientador, i situar l’activitat indagadora de l’alumnat com a centre i fi de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, aprofundint en el desenvolupament de les competències que, desplegades ja en la matèria de Filosofia de primer de batxillerat, contribueixin a l’assoliment de la seva autonomia intel·lectual i moral, i de la seva maduresa cívica.

És també important insistir, finalment, en la conveniència de comprendre la Història de la Filosofia en el context històric i cultural que li serveix de marc, evitar un tractament aïllat i purament academicista de la mateixa i emprar-la com una eina idònia amb què tractar, de manera reflexiva i crítica, els més greus problemes que ens afecten avui, especialment els referits a l’equitat entre els éssers humans, la justificació i la consideració dels drets humans, la igualtat efectiva entre homes i dones i els problemes ecosocials.

 

 

Competències específiques

 

Competència 1

Avaluar els arguments atenent el seu context històric, social i cultural, identificant les influències que els sustenten i la seva repercussió en la història de la filosofia per descobrir la naturalesa dels seus possibles dogmatismes i fal·làcies.

 

Criteris d’avaluació

1.1 Avaluar críticament discursos, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics que apareixen al llarg de la història de la filosofia, demostrant una comprensió correcta de les estructures argumentatives.

 1.2 Produir rigorosament arguments a partir de l’estudi de la història de la filosofia, aplicant les normes lògiques, retòriques i argumentatives, i detectant i evitant maneres dogmàtiques, fal·laces i biaixos per exposar les pròpies opinions i idees, tant oralment com per escrit.

Argumentar consisteix a presentar els pros i els contres d’una proposició, una idea o una tesi i arribar a una conclusió. Aquesta competència pretén capacitar l’alumnat per pensar amb lògica, més significativament, amb profunditat, a partir dels recursos propis del discurs i la pràctica filosòfica i l’anàlisi de les idees dels principals filòsofs i filòsofes.

El desenvolupament d’aquesta competència dona a l’alumnat les eines per posar llum al procés de pensament i descobrir la lògica interna dels pensaments que s’han produït al llarg de la història de la filosofia, i introduir la crítica com a element essencial per pensar: identificar prejudicis, distingir el que és important del que és accessori, conceptualitzar, qüestionar marcs conceptuals, detectar errors en l’argumentació, etc., ajuda l’alumnat a construir un pensament propi, amb arguments que li permeten qüestionar el que pensa. També els capacita per anticipar les pròpies accions per mitjà de la reflexió i la crítica com un element previ a la presa de decisions; per tant, el desenvolupament d’aquesta competència és la condició per poder abordar la competència 5 (avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d’actualitat analitzant-los filosòficament per poder tractar-los de manera creativa i prendre una posició).

Aquesta competència també es relaciona estretament amb la competència 3 d’aquesta matèria (reconèixer i aplicar les normes de l’argumentació i del diàleg filosòfic, en diferents suports i activitats, per expressar-se amb rigor argumentatiu i desenvolupar el diàleg respectuós i constructiu amb els altres), i amb la competència clau en comunicació lingüística. També es relaciona amb la competència clau STEM, en l’aspecte de construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en ciències. I està especialment vinculada amb la competència clau personal, social i d’aprendre a aprendre, ja que les eines de la filosofia ens ajuden a reflexionar sobre el propi procés de pensament, cosa que facilita la metacognició (prendre consciència dels processos mentals que intervenen en l’aprenentatge per poder-los autoregular).

 

 

Competència 2

Interpretar i comunicar qüestions filosòfiques a partir de la selecció i l’anàlisi rigorosa de fonts de la història de la filosofia per entendre el nostre present atenent el passat i per produir i transmetre judicis i tesis personals i desenvolupar una actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa en l’àmbit de la reflexió filosòfica.

 

Criteris d’avaluació

2.1 Construir un coneixement rigorós de fonts i textos filosòfics, aplicant tècniques de cerca, anàlisi, organització i comparació i relacionant-los correctament amb els contextos històrics, problemes o tesis, autores i autors, i amb altres àmbits i activitats culturals.

2.2 Construir discursos propis sobre problemes historicofilosòfics, mitjançant l’elaboració i la presentació de documents i treballs de recerca documental, tant de manera individual com grupal.

En els temps en què vivim pren una rellevància especial poder clarificar quines raons sostenen una opinió per evitar els errors, les trampes o els prejudicis i comprendre que no tots els arguments tenen la mateixa validesa, ni lògica ni ètica.

La matèria d’Història de la Filosofia ha de permetre a l’alumnat aprofundir en l’anàlisi dels discursos i valorar com els diferents sabers ens proporcionen diferents graus de certesa. Mitjançant la comprensió de l’especificitat del pensament filosòfic com a saber argumentatiu, l’alumnat adquireix eines per analitzar críticament els discursos i els arguments del seu dia a dia.

L’exercici competencial consisteix a llançar una sonda al passat des del nostre present per entendre’ns a nosaltres mateixos, per saber d’on venim, com a cultura i com a humanitat, i actuar de manera creativa per a la millora social en drets i llibertats.

El desenvolupament d’aquesta competència ha d’ajudar l’alumnat a adquirir una posició de prevenció davant les informacions que l’envolten i capacitar-lo per discernir a quin tipus de saber pertanyen. Entendre quin tipus de saber estem analitzant és una condició per poder seleccionar les eines d’anàlisi i d’argumentació adients per a cada discurs, que es treballen en la competència 1 (Avaluar i generar arguments a partir de l’anàlisi formal i informal, per produir i valorar discursos orals i escrits de manera rigorosa, evitar dogmatismes, biaixos i fal·làcies i distingir els sabers que aporten certesa a l’hora de sostenir opinions i hipòtesis). Abordar la vinculació entre la ciència i la filosofia, més enllà del que diferencia els dos sabers, és important per desenvolupar una actitud crítica. La diferenciació entre veritat i certesa és capital per assumir un escepticisme racional que possibiliti una anàlisi crítica dels discursos.

Aquesta competència es relaciona amb les competències clau de comunicació lingüística i digital, pel que fa a la gestió de la informació, i amb les competències clau ciutadana i emprenedora en el desenvolupament de l’actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa.

 

 

Competència 3

Aplicar la dissertació filosòfica per contraposar i posar en diàleg les idees dels diferents pensadors i pensadores de la història de la filosofia, i així connectar el present amb el passat per transformar-lo d’acord amb els grans consensos sorgits dels drets humans i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

 

Criteris d’avaluació

3.1 Intercanviar i avaluar críticament idees sobre qüestions filosòfiques a partir de la dissertació.

3.2 Argumentar rigorosament les pròpies idees en activitats de dissertació filosòfica.

3.3 Participar de manera oberta, compromesa i respectuosa en activitats de diàleg sobre qüestions i problemes filosòficament rellevants per crear una dissertació compartida.

Aquesta competència està estretament relacionada amb la competència 1 (avaluar i generar arguments a partir de l’anàlisi formal i informal, per produir i valorar discursos orals i escrits de manera rigorosa, evitar dogmatismes, biaixos i fal·làcies i distingir els sabers que aporten certesa a l’hora de sostenir opinions i hipòtesis), atesa la importància que té l’argumentació filosòfica, la identificació de les fal·làcies, el qüestionament de les idees i la capacitat de deduir-ne les implicacions. Però es relaciona també amb la resta de competències de la matèria. Per això, s’ha de treballar de manera integrada, per afavorir la transferència de coneixements i d’habilitats entre aquestes.

També es relaciona amb la competència clau en comunicació lingüística, i amb la competència clau personal, social i d’aprendre a aprendre.

 

 

Competència 4

Reconèixer com els problemes filosòfics s’han plantejat en les diferents èpoques i autores i autors i comparar-ho, a partir de l’anàlisi i la interpretació de textos dels principals autors i autores de la història de la filosofia, per reconèixer la radicalitat i la transcendència d’aquestes qüestions i abordar-les amb el bagatge de les aportacions de la tradició filosòfica.

 

Criteris d’avaluació

4.1 Distingir les principals preguntes de la història de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques mitjançant la indagació i l’anàlisi i la interpretació de textos filosòfics.

4.2 Relacionar les diferents respostes filosòfiques que s’han donat en la cultura, mitjançant l’anàlisi de textos i altres formes d’expressió cultural amb les respostes de la història de la filosofia.

4.3 Comparar les diferents preguntes, idees, tesis i controvèrsies filosòfiques de la història del pensament, mitjançant el diàleg diacrònic amb els textos de la història de la filosofia i amb el diàleg sincrònic sobre els textos de la història de la filosofia.

4.4 Valorar la pluralitat, la complexitat i la dialèctica de la història del pensament, mitjançant la comprensió i l’expressió de les relacions d’oposició i complementarietat entre les tesis, escoles, filòsofes i filòsofs de les mateixes èpoques i tradicions o de diferents.

Al llarg de la història, la filosofia ha abordat qüestions fonamentals per a l’existència humana, com ara la identitat personal, el coneixement, la vida en comú, etc., partint sempre d’un context real i simbòlic concret. En aquest sentit, podem dir que la filosofia ofereix respostes històriques a qüestions essencials i actuals.

L’anàlisi de l’origen històric de la filosofia ofereix l’oportunitat de visibilitzar les veus minoritzades en la filosofia acadèmica, de situar la tradició filosòfica d’Occident en una posició androcèntrica i etnocèntrica, i de tractar la doble invisibilització de les dones, en l’accés a l’entorn acadèmic i cultural i en l’anonimització en la tradició cultural.

Aquesta competència està entrelligada amb les competències personal, social i aprendre a aprendre; competència ciutadana, i, més directament, amb la competència en consciència i expressió culturals.

 

 

Competència 5

Avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d’actualitat analitzant-los filosòficament per poder tractar-los de manera creativa i prendre una posició.

 

Criteris d’avaluació

5.1 Avaluar críticament problemes contemporanis complexos emprant els conceptes, les idees, les teories i les controvèrsies historicofilosòfics que poden contribuir a clarificar-los.

5.2 Elaborar propostes crítiques i personals sobre els problemes contemporanis complexos fent ús d’idees, teories, estratègies argumentatives i el diàleg filosòfic.

La complexitat és, potser, un dels elements fonamentals que caracteritzen el nostre present i determina radicalment la vida dels nois i les noies. La societat de la informació i la comunicació, la globalització econòmica i cultural i el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia, entre d’altres, són elements que formen part de tot un entramat de relacions i qüestions complexes entre les quals no sempre és fàcil orientar-se. La filosofia, com a discurs crític i analític, pot ajudar en aquesta empresa.

El que es pretén amb el desenvolupament d’aquesta competència és que l’alumnat aprengui a orientar-se en la complexitat mitjançant les eines conceptuals i metodològiques pròpies del pensament crític i filosòfic (introduïdes en les competències 1, 2, 3 i 4), per aprofundir en l’anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del món actual. En aquest sentit, assolir aquesta competència implica ser capaç de prendre posició davant d’un repte o controvèrsia plantejada amb criteri.

Per desenvolupar aquesta competència és necessari que l’alumnat aprengui a identificar problemes contemporanis, així com els agents, els interessos, les idees i els valors implicats. I també que aprengui a identificar les possibles conseqüències (ètiques, polítiques, socials, etc.) de les diverses posicions al voltant de la situació problemàtica o conflictiva i establir els criteris d’elecció d’alternatives i vies d’acció raonables, des d’una perspectiva democràtica, per tal de poder-se pronunciar i prendre decisions. Per tal de poder-ho dur a terme amb rigor filosòfic, cal que l’alumnat utilitzi les eines filosòfiques que es treballen a la resta de competències d’aquesta matèria.

Aquesta competència té un paper fonamental en l’anàlisi crítica de la realitat social i política i té una relació directa amb la resta de competències de la matèria, i amb la competència clau en ciències, tecnologia i enginyeria (STEM), la competència emprenedora i, més directament, amb la competència ciutadana.

 

 

Competència 6

Desenvolupar la sensibilitat i la comprensió crítica de l’art i altres manifestacions amb valor estètic a partir de les principals idees filosòfiques sobre la bellesa i la creació artística per contribuir a l’educació estètica.

 

Criteris d’avaluació

6.1 Comprendre l’evolució de la reflexió estètica sobre la bellesa, l’experiència estètica i els conceptes d’artesania, art i disseny al llarg de la història mitjançant l’anàlisi de textos filosòfics i de diferents expressions artístiques.

6.2 Construir un judici propi sobre diferents expressions artístiques, tot aplicant els conceptes estètics a les valoracions d’aquestes expressions.

Aquesta competència pretén que l’alumnat comprengui la importància dels processos i de les manifestacions estètiques en les societats i en els individus i com han evolucionat al llarg de la història intrínsecament relacionats amb l’ordre polític, moral, econòmic, etc., mitjançant les principals idees filosòfiques d’art i creació. També és una oportunitat per explorar diferents llenguatges artístics i emprar altres formes de comunicació i expressió, amb creativitat i imaginació.

La competència en estètica es relaciona fonamentalment amb la competència clau en consciència i expressió culturals, i també amb la competència en comunicació lingüística i la competència ciutadana.

 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Què és l’ésser humà?

• Caracterització de les explicacions antropològiques de Sòcrates, Plató i Aristòtil com a origen de les antropologies posteriors.
• Anàlisi i valoració de la vigència de les principals respostes modernes a la pregunta per la consciència i el coneixement.
• Anàlisi crítica del projecte il·lustrat: la confiança en la raó, l’educació i la ciència com a projecte emancipador de l’individu.
• Anàlisi crítica de l’evolució de la reflexió i l’experiència estètica, des de Grècia fins avui, mitjançant els conceptes de poètica, artesania, art i disseny.

 

Què puc saber?

• Interpretació i producció d’informació amb rigor argumentatiu per reconèixer la historicitat i la universalitat dels problemes i de les teories filosòfiques.
• Caracterització de la cosmovisió mítica i la teorització filosòfica a Grècia com a origen de la filosofia occidental.
• Identificació del problema de la realitat en la filosofia presocràtica com a primer problema de la història de la filosofia.
• Comparació del paper de la filosofia en els sofistes i Sòcrates en el context de la il·lustració grega.
• Anàlisi comparada de les respostes de Plató i Aristòtil a la pregunta pel coneixement i la realitat.
• Explicació de la relació entre el context polític i cultural i l’evolució de la filosofia i la ciència en l’hel·lenisme, mitjançant l’exemple de l’estoïcisme i l’epicureisme.
• Explicació de la relació entre el context polític i cultural i l’evolució teològica de la filosofia medieval, mitjançant les respostes al problema entre fe i raó d’Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino, Ramon Llull i Guillem d’Ockham.
• Explicació de la relació entre el context polític i cultural del Renaixement, el protestantisme i la revolució científica, fonaments de l’època moderna europea.
• Valoració del gir epistemològic de la filosofia moderna mitjançant la comparació de racionalistes i empiristes: Descartes i Hume com a hereus de la filosofia grega i com a orígens de les teories del coneixement posteriors.
• Caracterització de la filosofia crítica d’Immanuel Kant com a síntesi de les confrontacions entre empirisme i racionalisme davant de la pregunta pel coneixement i com a conclusió de l’època moderna.
• Anàlisi i valoració de la vigència de la crítica a la ciència de l’Escola de Frankfurt.
• Revisió de la tradició cultural, religiosa i filosòfica occidental mitjançant la crítica als paradigmes de la modernitat, i l’origen de la postmodernitat en la filosofia del martell de Nietzsche.
• Construcció d’una concepció dinàmica de la història del pensament mitjançant la revisió dels problemes filosòfics de la filosofia analítica (Ludwig Wittgenstein).
• Explicació de la relació entre el context polític i social i el problema del ser en l’ésser humà: la superació de la raó pura cartesiana de la tradició mitjançant la raó vital de José Ortega y Gasset i la raó poètica de María Zambrano.
• Anàlisi crítica de l’evolució de la noció de bellesa, des de Grècia fins avui, mitjançant els exemples de Plató, Kant i Baumgarten.

 

Què he de fer?

• Anàlisi crítica de l’evolució de la discussió ètica a Grècia: contextualització de l’intel·lectualisme socraticoplatònic, de les teories de la virtut en Plató i Aristòtil, del concepte d’eudemonia i del concepte d’ataràxia de les escoles hel·lenístiques, i identificació d’aquestes diferents respostes com a origen de les ètiques posteriors.
• Anàlisi i valoració de la vigència de les confrontacions i les complementacions de les diferents respostes modernes a la pregunta per l’acció, mitjançant la caracterització de les ètiques teleològiques i les ètiques deontològiques.
• Explicació de la relació entre el context polític i social i el problema de “ser” de l’ésser humà: la pregunta pel subjecte i la responsabilitat, mitjançant les respostes de l’existencialisme (Heidegger i Sartre).

 

Com vivim junts?

• Diàleg que aporti raons pertinents, relacionant-les amb les dels altres, trobant punts
• d’encontre, per arribar a conclusions complexes i creatives.
• Revisió de la viabilitat i la vigència dels projectes polítics de Plató i d’Aristòtil.
• Explicació de la relació entre el context polític i cultural i l’evolució de l’ètica en l’hel·lenisme, mitjançant l’exemple de l’estoïcisme i l’epicureisme.
• Anàlisi crítica, a partir de la figura d’Hipàtia d’Alexandria, de l’evolució del paper de les dones en la cultura i la filosofia grega, i del biaix de gènere en la transmissió de la història i la cultura d’Occident.
• Anàlisi crítica, a partir de la figura polifacètica d’Hildegarda de Bingen, del paper de les dones en la cultura i la filosofia medieval, de la via religiosa com a únic camí cap a la cultura de les dones al llarg de la història i del biaix de gènere en la transmissió de la història i la cultura d’Occident.
• Valoració del pas a l’estructura política moderna mitjançant la revisió de les teories del contracte social com legitimacions teòriques de l’estat modern.
• Anàlisi crítica de la relegació de les dones en les construccions teòriques de la societat civil dels contractualistes.
• Anàlisi i valoració de la vigència de la crítica marxista al capitalisme.
• Revisió de la vigència de l’anàlisi del totalitarisme de Hanna Arendt.
• Avaluació crítica de problemes ètics actuals en relació amb les diferents generacions dels drets humans: drets de generacions futures, drets dels col·lectius, drets digitals, drets mediambientals i drets dels animals. El subjecte de drets i el cercle expansiu de l’ètica.

Llengua Castellana i Literatura; Llengua Catalana i Literatura

 

L’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels joves; oferir els coneixements, habilitats i actituds que els permetin participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, així com capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.

L’objectiu de les matèries de llengua i literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, la recepció i la interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que posi les paraules al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’aquesta manera, les matèries contribueixen a la progressió en el desenvolupament de totes les competències clau al final del batxillerat.

També ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, les matèries han de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

La ràpida evolució de les societats actuals i les seves múltiples interconnexions exigeixen el desenvolupament d’aquelles competències que ajudin els individus a practicar una ciutadania independent, activa i compromesa amb la realitat contemporània, cada cop més global, intercultural i plurilingüe. Tal com assenyala el Marc de referència per a una cultura democràtica, a les societats actuals, culturalment diverses, els processos democràtics requereixen el diàleg intercultural. Per tant, la comunicació en llengües diferents és clau en el desenvolupament d’aquesta cultura democràtica. En la idea d’un espai europeu d’educació, la comunicació en més d’una llengua evita que l’educació i la formació es vegin obstaculitzades per les fronteres i afavoreix la internacionalització i la mobilitat, a més de permetre el descobriment d’altres cultures que ampliïn les perspectives de l’alumnat.

Les matèries de primera i segona llengua estrangera contribueixen a l’assoliment de les diferents competències del batxillerat i, de forma directa, participen en l’assoliment de la competència plurilingüe, que implica l’ús de diferents llengües de forma apropiada i eficaç per a l’aprenentatge i la comunicació.

Les competències específiques de llengua i literatura al batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’educació secundària obligatòria, de les quals és part en aquesta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior rau en una consciència teòrica i metodològica més elevada per analitzar la realitat, així com en la mobilització d’un conjunt de coneixements més ampli, articulats mitjançant instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa també afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundeixi en aquesta etapa en la relació continuada entre el passat i el present.

La primera de les competències específiques de les matèries de llengua i literatura aprofundeix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal de Catalunya, d’Espanya i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estimació a aquesta diversitat, combatre prejudicis i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística; en el cas de les llengües estrangeres, el focus es posa també en l’enriquiment i l’expansió intercultural. Un segon grup de competències es refereix a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorporant les formes de comunicació facilitades per la tecnologia. Així, les competències segona i tercera fan referència a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora, i la cinquena, a l’expressió escrita. La competència sisena posa el focus a l’alfabetització informacional, i la setena i la vuitena es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada a l’aula; en el cas de Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera, la vuitena competència fa referència a la mediació. La competència novena atén a la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentre que la desena, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes.

El desenvolupament de les competències de l’alumnat reclama a batxillerat una atenció més gran a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació. Els textos acadèmics són els que construeixen la formació científica i humanística dels estudiants a l’etapa postobligatòria; els textos dels mitjans de comunicació, els que els posen en contacte amb la realitat social, política i cultural del món contemporani. Per això, la feina transdisciplinària és imprescindible perquè l’alumnat s’apropiï dels gèneres discursius propis de cada àrea de coneixement. Pel que fa a la competència literària, a batxillerat es pretén una progressiva confluència entre les modalitats de lectura guiada i lectura autònoma, tant pel que fa als seus respectius corpus com a les seves formes de gaudi. El desenvolupament de l’educació lingüística i literària exigeix en aquesta etapa una capacitat d’abstracció i de sistematització més gran, així com el maneig d’un metallenguatge específic que permeti una aproximació més reflexiva als usos orals i escrits.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valora a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’han d’avaluar mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. La gradació entre els dos cursos no s’estableix tant mitjançant una distribució diferenciada de sabers, sinó en funció de la major o menor complexitat dels textos, de les habilitats d’interpretació o de producció requerides, del metallenguatge necessari per a la reflexió sobre els usos, o el grau d’autonomia dels estudiants. Per això tant els sabers com els criteris d’avaluació guarden paral·lelisme en els dos cursos i continuïtat evident amb els d’etapes precedents.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Els sabers s’organitzen en quatre blocs. El primer bloc, les llengües i els seus parlants, aprofundeix en el reconeixement de la diversitat lingüística, subratllant els fenòmens que es produeixen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejudicis i estereotips lingüístics. El segon bloc, comunicació, integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i en l’alfabetització informacional i mediàtica i els vertebra al voltant l’elaboració de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, així com als processos de recerca que han d’acompanyar tots dos assoliments. El tercer bloc, educació literària, recull els sabers i les experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, per al desenvolupament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, per a l’expressió de valoracions argumentades sobre els textos i per al coneixement de l’evolució, la configuració i la interrelació entre textos per mitjà de la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura. Convida al disseny, per a cadascun dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada a l’aula, i que inscriuen els textos en el context de producció i en la tradició cultural, alhora que tendeixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, reflexió sobre la llengua, proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica mitjançant processos d’indagació, establint una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.

Les situacions d’aprenentatge de les matèries de llengua i literatura i de primera i segona llengües estrangeres han de preparar l’alumnat en l’ús de les eines que li permeten respondre als reptes de la societat del segle XXI, que demana persones cultes, crítiques i ben informades; capaces de fer un ús eficaç i ètic de les paraules; respectuoses envers les diferències; amb capacitat per adquirir informació i transformar-la en coneixement, i per aprendre per elles mateixes, col·laborar i treballar en equip; creatives i emprenedores, i compromeses amb el desenvolupament sostenible, la defensa dels drets humans i la convivència igualitària, inclusiva, pacífica i democràtica.

L’enfocament, l’anivellament i la definició dels diferents elements del currículum de les llengües estrangeres estan plantejats a partir de les activitats i les competències que estableix el Consell d’Europa en el Marc europeu comú de referència (MECR). Aquesta eina és peça clau per determinar els diferents nivells de competència que l’alumnat adquireix en les diferents activitats i dona suport també al seu procés d’aprenentatge, que s’entén dinàmic i continuat, flexible i obert, i s’ha d’adequar a les seves circumstàncies, necessitats i interessos. S’espera que l’alumnat sigui capaç de posar en funcionament tots els sabers en el si de situacions comunicatives pròpies dels diferents àmbits (personal, social, educatiu i professional) i a partir de textos sobre temes de rellevància personal o d’interès públic coneguts per l’alumnat que incloguin aspectes relacionats amb els objectius de desenvolupament sostenible i amb els reptes i desafiaments del segle XXI. D’acord amb l’enfocament orientat a l’acció que planteja el MECR, que contribueix significativament al disseny de metodologies eclèctiques, el caràcter competencial d’aquest currículum convida el professorat a crear tasques interdisciplinàries, contextualitzades, significatives i rellevants, i a desenvolupar situacions d’aprenentatge on es consideri l’alumnat com a agent social autònom i responsable del seu propi procés d’aprenentatge. Això implica tenir en compte els seus repertoris, interessos i emocions, així com les seves circumstàncies específiques, per tal de posar les bases per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’una educació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per estimular no només la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en què sovint s’han de manejar simultàniament dues o més llengües. A tal fi, les competències específiques de totes quatre matèries, Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Primera Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera, comparteixen la major part de les competències específiques i conviden a establir ponts d’entesa lingüística i cultural en el context educatiu i de la vida.

 

 

Competències específiques

 

Competència 1

Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya i d’Espanya, i les seves varietats dialectals, així com de la reflexió sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per afavorir el raonament interlingüístic, refutar els estereotips i prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de patrimoni cultural.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

1.1 Reconèixer i valorar les llengües de Catalunya i d’Espanya i les respectives varietats dialectals, amb una atenció especial a la del propi territori, a partir de l’explicació del seu desenvolupament històric i sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les diferents llengües, així com trets dels dialectes del català i del castellà, en manifestacions orals, escrites i multimodals. 1.2 Qüestionar i refutar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de l’exploració i la reflexió entorn dels fenòmens de contacte entre llengües, amb especial atenció al paper de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació, i de la investigació sobre els drets lingüístics i diversos models de convivència entre llengües.

1.1 Reconèixer i valorar les llengües de Catalunya i d’Espanya i les respectives varietats dialectals, amb una atenció especial a la del propi territori, contrastant de manera explícita i amb el metallenguatge apropiat aspectes lingüístics i discursius de les llengües i els dialectes en manifestacions orals, escrites i multimodals, diferenciant els trets de llengua que responen a la diversitat dialectal de les que es corresponen amb sociolectes o registres. 1.2 Qüestionar i refutar prejudicis i estereotips lingüístics adoptant una actitud de respecte i valoració de la riquesa cultural, lingüística i dialectal, atenent la diversitat de normes cultes i estàndards que es donen en una mateixa llengua, així com analitzant i valorant la rellevància actual dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en els processos de normalització lingüística.

 

La diversitat lingüística és una característica fonamental de Catalunya i d’Espanya. A aquesta realitat s’afegeix el fet que a les nostres aules conviuen joves que parlen llengües o varietats dialectals diferents del català i del castellà. Les classes de llengües han d’acollir aquesta diversitat lingüística tant per valorar els significats culturals que se’n deriven i evitar els prejudicis lingüístics com per aprofundir en el coneixement del funcionament de les llengües i les seves varietats. El desenvolupament d’aquesta competència a l’aula va, per tant, molt més enllà de situar en un mapa les llengües i els dialectes del nostre territori, o d’estudiar les raons històriques del seu plurilingüisme com a finalitat última de l’aprenentatge. Ben al contrari, aquest apropament s’ha de nodrir de l’anàlisi i el diàleg sobre textos orals, escrits i multimodals de caràcter social i cultural, que reflecteixin aquesta pluralitat lingüística i dialectal. A més, l’alumnat ha d’aprendre a distingir els trets que obeeixen a la diversitat geogràfica de les llengües, i d’altres de relacionats amb el sociolecte o amb els diversos registres amb què un parlant s’adequa a diferents situacions comunicatives.

Finalment, s’ha de propiciar que tot aquest aprenentatge se sustenti en una comprensió crítica dels fenòmens que es produeixen en el marc del contacte entre llengües i de les conseqüències que puguin tenir a aquest respecte als diferents models de convivència lingüística. Tot això amb la finalitat última de promoure l’exercici d’una ciutadania sensibilitzada, informada i compromesa amb els drets lingüístics individuals i col·lectius.

 

 

Competència 2

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, mitjançant la captació del sentit general i la informació rellevant, de la identificació del punt de vista i la intenció de l’emissor, i la valoració de la fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar críticament les possibilitats de gaudi i lleure.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals complexos propis de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis. 2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals complexos, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

2.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la intenció de l’emissor en textos orals i multimodals especialitzats propis de diferents àmbits, analitzant la interacció entre els diferents codis. 2.2 Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals especialitzats, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

 

Desenvolupar les estratègies de comprensió oral implica entendre la comunicació com un constant procés d’interpretació d’intencions en el qual entren en joc el coneixement compartit entre interlocutors i tots els elements contextuals i cotextuals que permeten anar més enllà del significat del text i interpretar-ne el sentit. La comprensió i la interpretació de missatges orals requereix destreses específiques que han de ser objecte d’ensenyament i aprenentatge, des de les més bàsiques (anticipar el contingut, retenir informació rellevant en funció del propi objectiu, distingir entre fets i opinions o captar el sentit global i la relació entre les parts del discurs), a les més avançades (identificar la intenció de l’emissor; analitzar procediments retòrics; detectar fal·làcies argumentatives o valorar la fiabilitat, la forma i el contingut del text, entre d’altres).

L’atenció al desenvolupament d’estratègies de comprensió oral es desplaça en aquesta etapa a textos de caràcter acadèmic i dels mitjans de comunicació amb més grau d’especialització. Això implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permetin salvar la distància entre els coneixements previs i els requerits per a la comprensió del text, així com la familiarització amb un lèxic caracteritzat per més abundància de tecnicismes, préstecs i estrangerismes. La incorporació de discursos orals que aborden temes de rellevància social, científica i cultural és essencial per preparar l’alumnat tant per a la participació activa en la vida social com per al desenvolupament acadèmic i professional posterior.

 

 

Competència 3

Produir textos orals i multimodals, amb atenció preferent als textos acadèmics, amb el rigor, la coherència, la fluïdesa i el registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb una actitud cooperativa i respectuosa, tant per construir coneixement i establir vincles personals, com per intervenir de manera activa i informada en diferents contextos socials.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

3.1 Dur a terme exposicions i argumentacions orals formals amb diferent grau de planificació sobre temes d’interès científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustant-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu, i fer-ho amb la fluïdesa, el rigor, la coherència i el registre adequats, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals. 3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals formals i informals i en el treball en equip, amb una actitud d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

3.1 Dur a terme exposicions i argumentacions orals extenses i en què es recullin diferents punts de vista, amb diferent grau de planificació sobre temes d’interès científic i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustant-se a les convencions pròpies de cada gènere discursiu, i fer-ho amb la fluïdesa, el rigor, la coherència i el registre adequats, en diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos verbals i no verbals. 3.2 Participar de manera activa i adequada en interaccions orals formals i informals i en el treball en equip, amb una actitud d’escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i cortesia lingüística.

 

En aquesta etapa es pararà especial atenció a situacions de caràcter públic, amb més distància social entre els interlocutors, que exigeixen usos lingüístics més elaborats, registres formals i un control conscient de la comunicació no verbal. Les destreses vinculades a la producció oral de caràcter formal seran essencials per al desenvolupament acadèmic i professional ulterior. Requereixen conèixer les claus dels gèneres discursius específics i dissenyar situacions d’aprenentatge que incorporin de manera periòdica produccions orals a càrrec de l’alumnat sobre temes de rellevància ciutadana, científica o cultural o vinculats als continguts curriculars. Aquestes seqüències didàctiques atendran de manera recursiva i col·laborativa les successives fases del procés (planificació, producció, esborrany i revisió) fins a arribar al producte final.

D’altra banda, un grau més alt de consciència lingüística en les interaccions orals és un requisit indispensable per participar de manera activa, compromesa i ètica en societats democràtiques. Adequar els usos orals al propòsit comunicatiu i calibrar-ne els efectes en l’interlocutor és essencial per a una comunicació eficaç, basada en el respecte recíproc. Les classes de llengües han de procurar accedir a contextos participatius propis dels àmbits social o educatiu, en què l’alumnat pugui prendre la paraula i desenvolupar estratègies d’escolta activa, cooperació conversacional i cortesia lingüística. Les tecnologies de la informació i la comunicació proporcionen nous formats per a la comunicació oral multimodal, síncrona o asíncrona, i permeten registrar les produccions orals de l’alumnat per a la difusió en contextos reals i la posterior anàlisi i revisió.

 

 

Competència 4

Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, integrant la informació explícita i fent les inferències necessàries, identificant la intenció de l’emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma, i avaluant-ne la qualitat i fiabilitat per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats, amb una atenció especial a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, fent les inferències necessàries i amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar la forma i el contingut de textos complexos, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius emprats.

4.1 Identificar el sentit global, l’estructura, la informació rellevant i la intenció de l’emissor de textos escrits i multimodals especialitzats de major complexitat, amb una atenció especial a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, fent les inferències necessàries i amb diferents propòsits de lectura. 4.2 Valorar críticament la forma i el contingut de textos especialitzats, avaluant-ne la qualitat, la fiabilitat i la idoneïtat del canal utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments lingüístics emprats.

 

L’atenció al desenvolupament d’estratègies de comprensió lectora es desplaça en aquesta etapa a textos de caràcter acadèmic amb un grau alt d’especialització, així com a textos dels mitjans de comunicació que aborden temes de rellevància social, científica i cultural. La lectura i la interpretació de textos acadèmics implica el contacte amb nous gèneres discursius, el desplegament d’estratègies que permetin salvar la distància entre els coneixements previs i els aportats pel text, així com la familiarització amb un lèxic sovint tècnic i amb presència abundant de préstecs i estrangerismes.

D’altra banda, la lectura, la interpretació i la valoració de textos periodístics pressuposa el coneixement de les claus contextuals que permeten conferir-los sentit i detectar-ne els biaixos ideològics. Si no és així, el lector queda limitat a la interpretació literal del que s’ha dit, incapaç de captar ironies, al·lusions o dobles sentits, o de calibrar la intenció comunicativa de l’autor. Per aquest motiu el desenvolupament de la competència lectora a batxillerat implica incidir en la motivació, el compromís i les pràctiques de lectura, juntament amb el coneixement i l’ús de les estratègies que s’han de desplegar abans, durant i després de l’acte lector, atenent de manera especial el desenvolupament de l’agilitat en el maneig de fonts diverses que permeti compensar la falta dels coneixements previs requerits per un determinat text, així com garantir-ne la fiabilitat o aclarir la finalitat amb la qual ha estat escrit.

 

 

Competència 5

Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres discursius de l’àmbit acadèmic i amb regulació dels iguals i autoregulació autònoma, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a propòsits comunicatius concrets.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interès social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atengui la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys de manera individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent l’ús discursiu de diferents elements lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical, de l’àmbit social i acadèmic.

5.1 Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb el registre adequat sobre temes curriculars o d’interès social i cultural, precedits d’un procés de planificació que atengui la situació comunicativa, el destinatari, el propòsit i el canal, i de redacció i revisió d’esborranys entre iguals o utilitzant altres instruments de consulta. 5.2 Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent l’ús discursiu de diferents elements lingüístics i d’estil, amb precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical, de l’àmbit social i acadèmic.

 

Saber escriure vol dir avui saber fer-ho en diferents suports i formats, molts d’ells de caràcter hipertextual i multimodal, i requereix el coneixement i l’apropiació dels “motlles” en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites pròpies dels diferents àmbits d’ús: els gèneres discursius. A batxillerat prenen especial rellevància els gèneres acadèmics (dissertacions, assaigs, informes o comentaris crítics, entre d’altres) que reclamen la integració de diferents mirades, àrees del saber o disciplines. L’estudiant, per tant, ha de manejar amb soltesa l’alternança d’informació i opinió, consignar les fonts consultades i procurar mantenir una claredat expositiva adequada amb certa vocació d’estil. Ha de prendre consciència, finalment, de la responsabilitat de formar part en la construcció col·lectiva de sentits, des dels punts de vista cultural i ètic.

La composició d’un text escrit ha d’atendre tant a la coherència, a la cohesió i a l’adequació del registre, com a la propietat lèxica i a la correcció gramatical i ortogràfica. Requereix també adoptar decisions sobre el to del discurs i la identificació de les persones (emissor i destinataris). A més, és essencial posar la màxima atenció en el llenguatge i l’estil, per la qual cosa la vinculació entre la reflexió explícita sobre el funcionament de la llengua i la seva projecció en els usos textuals és inseparable. Per això el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura reclama una intervenció acurada i sostinguda a l’aula.

 

 

Competència 6

Seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i transformar-la en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d’interès cultural que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts; calibrar-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades i mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús. 6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interès acadèmic, personal o social que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb una atenció especial a la gestió del seu emmagatzematge i de la seva recuperació, així com a l’avaluació de la fiabilitat i la pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades i mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús. 6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

 

La producció, la multiplicació i la distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l’accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement. Per això és imprescindible que l’alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent el moment en què es necessita, on cercar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d’una aposta per l’alfabetització mediàtica i informacional, que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb una atenció especial a la detecció d’informacions esbiaixades o falses, a l’avaluació constant de les fonts, als temps d’ús i a l’autoregulació.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera cooperativa, consulti fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes d’investigació, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Aquests processos de recerca han de tendir a l’abordatge autònom de la planificació, la gestió i l’emmagatzematge de la informació per a la seva recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establertes (índex, organització en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), i també al desenvolupament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge alhora. La biblioteca escolar, com a espai d’aprenentatge creatiu, serà l’entorn ideal per a l’assoliment d’aquesta competència.

 

 

Competència 7

Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriqueixi progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores, per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants que es relacionin amb les propostes de lectura guiada, incloent-hi l’assaig literari i les obres actuals que estableixin connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

 

Desenvolupar aquesta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la identitat lectora pròpia, dedicant un temps periòdic i constant a la lectura individual, i propiciant moments de reflexió que permetin establir relacions entre els textos llegits.        

Això suposa ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —incloent-hi el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d’expressar l’experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades a l’entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l’apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l’explicitació de judicis de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloent-hi la identificació de la intertextualitat, així com la indagació, la lectura i la producció d’assaig relacionades amb les obres llegides.           

Aquesta competència contribueix a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures guiades (competència específica 8) i les autònomes, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i la interpretació dels textos, ubicar amb precisió els textos en el context de producció així com en les formes culturals en les quals s’inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construeixen les obres.

 

 

Competència 8

Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura catalana, castellana i hispanoamericana, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l’experiència biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que configurin un mapa cultural i eixamplin les possibilitats de gaudir de la literatura i de crear textos d’intenció literària.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides mitjançant l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenvolupar projectes d’investigació que es concretin en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, mitjançant l’establiment de vincles  argumentats entre els clàssics de la literatura catalana, castellana i hispanoamericana, des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, objecte de lectura guiada, i altres textos i manifestacions artístiques clàssiques o contemporànies, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitant la implicació i la resposta personal del lector a la lectura. 8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en suports diferents i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en què s’utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

8.1 Explicar i argumentar la interpretació de les obres llegides a partir de l’anàlisi de les relacions internes dels seus elements constitutius amb el sentit de l’obra i de les relacions externes del text amb el context sociohistòric i amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge específic i incorporant judicis de valor vinculats a l’apreciació estètica de les obres. 8.2 Desenvolupar projectes d’investigació que es concretin en una exposició oral, un assaig o una presentació multimodal, mitjançant l’establiment de vincles  argumentats entre les obres de la literatura catalana, castellana i hispanoamericana des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI, objecte de lectura guiada, i altres textos i manifestacions artístiques d’ahir i d’avui, en funció de temes, tòpics, estructures, llenguatge, recursos expressius i valors ètics i estètics, i explicitant la implicació i la resposta personal del lector a la lectura. 8.3 Crear textos personals o col·lectius amb intenció literària i consciència d’estil, en suports diferents i amb ajuda d’altres llenguatges artístics i audiovisuals, a partir de la lectura d’obres o fragments significatius en què s’utilitzin les convencions formals dels diversos gèneres i estils literaris.

 

Aquesta competència té la funció de desenvolupar habilitats d’interpretació que permetin l’accés a obres rellevants del patrimoni literari, que facilitin la verbalització d’un judici de valor argumentat sobre les lectures, que ajudin a construir un mapa cultural que tingui en compte horitzons propers, europeus i universals i relacioni les obres literàries amb altres manifestacions artístiques. Per aconseguir un gaudi conscient i elaborat de la lectura, serà necessari establir itineraris formatius de progrés amb lectures guiades, per mitjà dels quals s’apreciï el funcionament del fenomen literari, s’aprofundeixi en la noció d’historicitat i de jerarquia entre textos, i se sustenti l’aprenentatge en processos d’indagació i de construcció compartida de la interpretació de les obres.

No es tracta d’emprendre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó de seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida a l’aula. Per tal d’afavorir la indagació entorn de l’evolució del fenomen literari i la connexió entre obres, els títols elegits aniran acompanyats d’un conjunt de textos que ajudin a entendre tant la contextualització històrica i cultural com el lloc en la tradició literària, la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals. Es tracta, finalment, de seleccionar per a la lectura guiada i compartida a l’aula algunes obres rellevants del patrimoni literari —que ha d’incorporar l’obra de dones escriptores— per mostrar elements rellevants de la construcció i el funcionament de la literatura, i de les relacions que s’estableixen amb altres textos i amb els valors ideològics i estètics del seu context de producció, així com de capacitat d’il·luminar i explicar el nostre present.

És important que aquesta lectura comparada inicial prioritzi obres de la literatura catalana en contrast amb obres de la literatura castellana, seleccionades de manera conjunta entre els docents d’aquestes matèries en funció de gèneres, temes i tòpics compartits. En l’anàlisi de les obres, és imprescindible la coordinació d’ambdós docents.

 

 

Competència 9

Consolidar el coneixement explícit i sistemàtic sobre l’estructura de la llengua i els usos i aprofundir-hi, i reflexionar de manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de producció oral i escrita com de recepció crítica.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

9.1 Revisar els textos propis i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i resoldre problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús. 9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic, en la comprensió i la producció de textos acadèmics, dels mitjans de comunicació, personals i socials. 9.3 Elaborar i presentar els resultats de petits projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formulant hipòtesis i establint generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.

9.1 Revisar els textos propis i fer propostes de millora argumentant els canvis a partir de la reflexió metalingüística i amb un metallenguatge específic, i identificar i resoldre problemes de comprensió lectora utilitzant els coneixements explícits sobre la llengua i el seu ús. 9.2 Explicar i argumentar la interrelació entre el propòsit comunicatiu i les eleccions lingüístiques de l’emissor, així com els seus efectes en el receptor, utilitzant el coneixement explícit de la llengua i un metallenguatge específic, en la comprensió i la producció de textos acadèmics, dels mitjans de comunicació, personals i socials. 9.3 Elaborar i presentar els resultats de petits projectes d’investigació sobre aspectes rellevants del funcionament de la llengua, formulant hipòtesis i establint generalitzacions, utilitzant els conceptes i la terminologia lingüística adequada i consultant de manera autònoma diccionaris, manuals i gramàtiques.

 

Per tal que l’estudi sistemàtic de la llengua sigui útil, ha de promoure la competència metalingüística de l’alumnat i vincular-se amb els usos reals i contextualitzats propis dels parlants. La reflexió metalingüística ha de partir del coneixement intuïtiu de l’alumnat com a usuari de la llengua i establir ponts amb el coneixement sistemàtic, utilitzant una terminologia específica i integrant els nivells morfosintàctic, semàntic i pragmàtic en l’estudi de les formes lingüístiques.

Per tant, es tracta d’abordar l’aprenentatge estructurat de la gramàtica mitjançant processos d’indagació, establint una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua a partir de la reflexió i de l’elaboració de petits projectes d’investigació. Per això cal partir de l’observació del significat i de la funció que adquireixen les formes lingüístiques en el discurs per arribar a la generalització i a la sistematització a partir de l’experimentació amb enunciats, del contrast entre oracions, de la formulació d’hipòtesis i de regles, de l’ús de contraexemples o de la connexió amb altres fenòmens lingüístics, i comunicar els resultats amb el metallenguatge adequat. En definitiva, es tracta d’estimular la reflexió metalingüística i interlingüística perquè els estudiants puguin pensar i parlar sobre la llengua de manera que aquest coneixement reverteixi en una millora de les produccions pròpies i en una millor comprensió i interpretació crítica de les produccions alienes i, alhora, permeti construir de manera progressiva un coneixement explícit sobre el funcionament del sistema lingüístic.

 

 

Competència 10

Posar les pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, de la resolució dialogada dels conflictes i de la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i rebutjant els abusos de poder mitjançant la paraula per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, així com dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

 

Adquirir aquesta competència implica no només que les persones siguin eficaces a l’hora de comunicar-se, sinó que posin les paraules al servei d’uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.

En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a forjar relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, proporcionant eines per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge, així com els abusos de poder mitjançant la paraula, és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l’exercici d’una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que com a humanitat tenim plantejats: la sostenibilitat del planeta, les diferents violències —inclosa la violència de gènere—, les creixents desigualtats, etc., en la línia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.

 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

Les llengües i els seus parlants

• Anàlisi del desenvolupament sociohistòric i situació actual de les llengües d’Espanya, amb especial atenció a la llengua catalana.
• Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de les llengües catalana i castellana dins i fora de la península.
• Aplicació d’estratègies de reflexió interlingüística en situacions d’ús de la llengua que permetin observar, descriure, diferenciar, identificar, recopilar, etc. elements i fenòmens lingüístics.
• Detecció i rebuig de prejudicis i estereotips lingüístics en diferents textos i situacions.
• Anàlisi dels fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs i interferències; comparació entre diglòssia lingüística i diglòssia dialectal; argumentació al voltant del paper actual de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, en situacions personals, acadèmiques i socials.
• Anàlisi i defensa dels drets lingüístics en el context de la seva expressió en lleis i en declaracions institucionals.
• Causes i conseqüències de la convivència entre llengües per mitjà de diversos models. Diferenciació entre llengües minoritàries i llengües minoritzades en situacions reals. Argumentació al voltant de la sostenibilitat lingüística en el context social i acadèmic.
• Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i als mitjans de comunicació.

  

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

• Context
  • Observació, identificació i descripció dels components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació. Aplicació de la reflexió en textos orals, escrits i multimodals dels àmbits acadèmic, social i dels mitjans de comunicació.

• Gèneres discursius
  • Anàlisi i aplicació en textos orals, escrits i multimodals de les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció) i dels gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu (textos acadèmics) i de l’àmbit social (xarxes socials i mitjans de comunicació).

• Processos
  • Participar en interaccions orals i escrites de caràcter formal, amb especial atenció als moments de prendre i cedir la paraula i de la cooperació conversacional i la cortesia lingüística, en situacions d’ús de la llengua acadèmica i social.
  • Comprensió del sentit global i de les relacions entre les diverses parts, selecció i retenció de la informació rellevant, identificació de la intenció de l’emissor, detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal i valoració de la forma i el contingut del text, en textos orals i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de comunicació socials.
  • Planificació i cerca de la informació, textualització i revisió, adequació a l’audiència i al temps d’exposició, amb especial atenció als elements no verbals, als trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal i de la deliberació oral argumentada, en el context de la producció de textos orals pertanyents a l’àmbit acadèmic i social.
  • Identificació del sentit global del text i anàlisi de la relació entre les parts i de la intenció de l’emissor; detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic, i valoració de la forma i el contingut del text, en textos escrits i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de comunicació socials.
  • Elaboració de textos escrits i multimodals atenent el seu procés: planificació, redacció, revisió i edició, correcció gramatical i ortogràfica i propietat lèxica, en el context de la producció de textos escrits pertanyents a l’àmbit acadèmic i social.
  • Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual amb citació precisa de les fonts; detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic.

• Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
  • Reconeixement, anàlisi i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seves formes d’expressió en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de connectors, marcadors discursius i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de relacions entre les formes verbals i nominals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i la utilització dels temps verbals, als elements lèxics i a la morfosintaxi en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de la correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, de manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i de la seva relació amb el significat en textos diversos.

 

Educació literària

• Lectura autònoma: processos i estratègies
  • Lectura d’obres rellevants de la literatura universal contemporània que suscitin reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció d’aquestes obres en el debat interpretatiu de la cultura, amb especial atenció als aspectes següents:
  • Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
  • Participació activa en el circuit literari i lector i en altres experiències culturals en un context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques.
  • Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best-sellers.
  • Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i de l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
  • Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
  • Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

• Lectura guiada: processos i estratègies
  • Lectura i anàlisi de clàssics de les literatures catalana i castellana des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, a partir d’itineraris temàtics o de gènere, amb especial atenció als aspectes següents:
  • Construcció compartida de la interpretació de les obres mitjançant discussions o converses literàries.
  • Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i de la seva relació amb el sentit de l’obra, i dels efectes d’aquests elements i dels seus recursos expressius en la recepció del lector.
  • Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per interpretar les obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
  • Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística necessària per interpretar obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
  • Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de gèneres, temes, tòpics, estructures i llenguatges. Reflexió al voltant dels elements de continuïtat i ruptura. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. Tòpics: amor post mortem, beatus ille, carpe diem, donna angelicata, homo viator, locus amoenus, memento mori, omnia mors aequat, tempus fugit, theatrum mundi, ubi sunt, vita flumens, etc.
  • Expressió argumentada de la interpretació dels textos, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
  • Lectura expressiva, dramatització i recitat d’obres i fragments literaris atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
  • Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

 

Reflexió sobre la llengua

• Elaboració de conclusions pròpies argumentades sobre els principis gramaticals i la seva aplicació, amb un metallenguatge específic, a partir de l’observació, la descripció i la comparació de les unitats lingüístiques, i del contrast entre llengües, amb especial atenció als aspectes següents:
• Experimentació amb unitats gramaticals (des de la paraula fins a l’oració), formulació d’hipòtesis i regles, contraexemples, generalitzacions i ús del metallenguatge específic en contextos d’ús real de la llengua.
• Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics de textos reals de caràcter acadèmic i social.
• Relació entre la forma (categories gramaticals i relacions estructurals) i el significat de les paraules i els sintagmes (funcions sintàctiques, funcions semàntiques / papers temàtics i estructura informativa de l’oració simple i l’oració composta), en funció del propòsit comunicatiu.
• Ús de procediments d’adquisició i de formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el significat; reflexió al voltant de les relacions semàntiques entre paraules; els valors denotatius i connotatius en funció de la seva adequació al context i al propòsit comunicatiu.
• Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per obtenir informació gramatical de caràcter general encarat a la millora de la comprensió i l’expressió orals i escrites.

 

Segon curs

Les llengües i els seus parlants

• Anàlisi de les llengües de l’Estat espanyol i dels seus dialectes, amb especial atenció a la llengua catalana.
• Ús d’estratègies avançades de la reflexió interlingüística, en situacions d’ús de la llengua per argumentar, provar, combinar, comparar, predir, jutjar, fer hipòtesis, etc. sobre elements i fenòmens lingüístics.
• Diferenciació entre els trets propis de les varietats dialectals (fònics, gramaticals i lèxics) i els relatius als sociolectes i als registres en situacions d’ús de la llengua.
• Indagació i explicació dels conceptes de norma culta i estàndard, atenent la seva utilitat i la seva diversitat en les llengües catalana i castellana.
• Anàlisi dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en el context dels processos de normalització lingüística.
• Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i als mitjans de comunicació.

 

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

• Context: components del fet comunicatiu
  • Reflexió sobre els components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació. Aplicació de la reflexió en textos orals, escrits i multimodals dels àmbits acadèmic, social i dels mitjans de comunicació.

• Els gèneres discursius
  • Justificació i aplicació en textos orals, escrits i multimodals de les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i correcció) i dels gèneres discursius propis de l’àmbit educatiu (textos acadèmics) i de l’àmbit social (xarxes socials i mitjans de comunicació).

• Processos
  • Participació crítica en interaccions orals i escrites de caràcter formal, amb especial atenció a la cooperació conversacional i la cortesia lingüística, en situacions d’ús de la llengua acadèmica i social.
  • Comprensió del sentit global i de les relacions entre les diverses parts, selecció i retenció de la informació rellevant, identificació de la intenció de l’emissor, detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal i valoració de la forma i el contingut del text, en textos orals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de comunicació socials.
  • Planificació i cerca de la informació, textualització i revisió, adequació a l’audiència i al temps d’exposició, amb especial atenció a la millora i al domini dels elements no verbals, als trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal i de la deliberació oral argumentada, en el context de la producció de textos orals pertanyents a l’àmbit acadèmic i social.
  • Identificació del sentit global del text i anàlisi de la relació entre les parts i de la intenció de l’emissor; detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic, i valoració de la forma i del contingut del text, en textos escrits i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i dels mitjans de comunicació socials.
  • Elaboració de textos escrits i multimodals atenent el seu procés: planificació, redacció, revisió i edició, correcció gramatical i ortogràfica i propietat lèxica, en el context de la producció de textos escrits pertanyents a l’àmbit acadèmic i social.
  • Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, contrast, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual amb citació precisa de les fonts; gestió crítica de continguts, d’emmagatzematge i de recuperació de la informació rellevant; detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic.

• Reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics
  • Reconeixement, anàlisi i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seves formes d’expressió en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de connectors, marcadors discursius i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de relacions entre les formes verbals i nominals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i la utilització dels temps verbals, als elements lèxics i a la morfosintaxi en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús de la correcció lingüística i de la revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, de manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital en textos diversos.
  • Reconeixement, anàlisi i ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i de la seva relació amb el significat en textos diversos.

 

Educació literària

• Lectura autònoma: processos i estratègies
  • Lectura d’obres relacionades amb les propostes de lectura guiada que suscitin reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció d’aquestes obres en el debat interpretatiu de la cultura, amb especial atenció als sabers següents:
  • Selecció de les obres rellevants, incloent-hi l’assaig literari i formes actuals de producció i consum literari, amb l’ajuda de recomanacions especialitzades.
  • Participació activa en el circuit literari i lector i en altres experiències culturals en un context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques.
  • Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i best-sellers.
  • Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent aspectes temàtics, de gènere i subgènere, elements de l’estructura i de l’estil, i valors ètics i estètics de les obres.
  • Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques.
  • Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals.

• Lectura guiada: processos i estratègies
  • Lectura i anàlisi d’obres rellevants de les literatures catalana, castellana i hispanoamericana, des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI, inscrites en itineraris temàtics o de gènere, amb especial atenció als aspectes següents:
  • Construcció compartida de la interpretació de les obres per mitjà de discussions o converses literàries.
  • Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i de la seva relació amb el sentit de l’obra, i dels efectes d’aquests elements i dels seus recursos expressius en la recepció del lector.
  • Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per interpretar les obres i comprendre el lloc que ocupen en la tradició literària.
  • Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de gèneres, temes, tòpics, estructures i llenguatges. Reflexió al voltant dels elements de continuïtat i ruptura. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. Tòpics: amor post mortem, aurea mediocritas, beatus ille, carpe diem, contemptus mundi, descriptio puellae, donna angelicata, homo viator, locus amoenus, memento mori, omnia mors aequat, quotidie morimur, somnium, imago mortis, tempus fugit, theatrum mundi, ubi sunt, vanitas vanitatum, venatus amoris, vita flumens, etc.
  • Expressió argumentada de la interpretació dels textos, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere.
  • Lectura expressiva, dramatització i recitat d’obres i fragments literaris atenent els processos de comprensió, apropiació i oralització implicats.
  • Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides.

 

Reflexió sobre la llengua

• Construcció de conclusions pròpies argumentades sobre els principis gramaticals i la seva aplicació, amb especial atenció als aspectes següents:
• Observació, descripció i comparació de les unitats lingüístiques. Experimentació amb unitats gramaticals (des de la paraula fins a l’oració) i formulació d’hipòtesis i regles, contraexemples i generalitzacions, utilitzant el metallenguatge específic en contextos d’ús real de la llengua.
• Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics, de textos reals de caràcter acadèmic i social.
• Distinció entre la forma (categories gramaticals) i la funció de les paraules (funcions sintàctiques de l’oració simple i composta).
• Relació entre l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració simple i composta en funció del propòsit comunicatiu.
• Ús de procediments d’adquisició i de formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el significat; reflexió al voltant de les relacions semàntiques entre paraules; els valors denotatius i connotatius en funció de la seva adequació al context i al propòsit comunicatiu.
• Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per obtenir informació gramatical de caràcter general encarat a la millora de la comprensió i l’expressió orals i escrites.

Llengua estrangera

 

L’educació lingüística i literària ha de contribuir a la maduresa personal i intel·lectual dels joves; oferir els coneixements, les habilitats i les actituds que els permetin participar en la vida social i exercir la ciutadania democràtica de manera ètica i responsable, i també capacitar-los per a l’accés a la formació superior i al futur professional de manera competent.

L’objectiu de les matèries de llengua i literatura s’orienta tant a l’eficàcia comunicativa en la producció, la recepció i la interacció oral, escrita i multimodal, com a afavorir un ús ètic del llenguatge que posi les paraules al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones. D’aquesta manera, les matèries contribueixen a la progressió en el desenvolupament de totes les competències clau al final del batxillerat.

També ha de contribuir a capacitar l’alumnat per fer una gestió eficaç de la informació en els processos de selecció, reelaboració i construcció de coneixement. L’enfocament que s’adopti ha de capacitar els estudiants per aplicar de forma integrada els sabers desenvolupats, ja sigui en la producció de textos que responguin a un format i a una situació determinats o en el desenvolupament de solucions a problemes aplicats en contextos diversos. De la mateixa manera, les matèries han de fer possible que, partint dels aprenentatges desenvolupats i de la capacitat d’argumentació, amb criteris lògics i ètics, l’alumnat adopti una posició convenientment justificada i prengui decisions coherents davant d’una problemàtica social, política, econòmica, ambiental, sanitària, científica, etc.

La ràpida evolució de les societats actuals i les seves múltiples interconnexions exigeixen el desenvolupament d’aquelles competències que ajudin els individus a practicar una ciutadania independent, activa i compromesa amb la realitat contemporània, cada cop més global, intercultural i plurilingüe. Tal com assenyala el Marc de referència per a una cultura democràtica, a les societats actuals, culturalment diverses, els processos democràtics requereixen el diàleg intercultural. Per tant, la comunicació en llengües diferents és clau en el desenvolupament d’aquesta cultura democràtica. En la idea d’un espai europeu d’educació, la comunicació en més d’una llengua evita que l’educació i la formació es vegin obstaculitzades per les fronteres i afavoreix la internacionalització i la mobilitat, a més de permetre el descobriment d’altres cultures que ampliïn les perspectives de l’alumnat.

Les matèries de primera i segona llengua estrangera contribueixen a l’assoliment de les diferents competències del batxillerat i, de forma directa, participen en l’assoliment de la competència plurilingüe, que implica l’ús de diferents llengües de forma apropiada i eficaç per a l’aprenentatge i la comunicació.

Les competències específiques de llengua i literatura al batxillerat marquen una progressió respecte a les de l’educació secundària obligatòria, de les quals és part en aquesta nova etapa. L’aprofundiment respecte a l’etapa anterior rau en una major consciència teòrica i metodològica per analitzar la realitat, i en la mobilització d’un conjunt de coneixements més ampli, articulats per mitjà d’instruments d’anàlisi que ajuden a construir i a estructurar el coneixement explícit sobre els fenòmens lingüístics i literaris tractats. Es proposa també afavorir una aproximació àmplia a la cultura, que aprofundeixi en aquesta etapa en la relació continuada entre el passat i el present.

La primera de les competències específiques de les matèries de llengua i literatura aprofundeix en el reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal de Catalunya, d’Espanya i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estimació a aquesta diversitat, combatre prejudicis i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística; en el cas de les llengües estrangeres, el focus es posa també en l’enriquiment i l’expansió intercultural. Un segon grup de competències es refereix a la producció, comprensió i interacció oral i escrita, incorporant les formes de comunicació facilitades per la tecnologia. Així, les competències segona i tercera fan referència a la comunicació oral; la quarta, a la comprensió lectora, i la cinquena, a l’expressió escrita. La competència sisena posa el focus a l’alfabetització informacional, i la setena i la vuitena es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada a l’aula; en el cas de Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera, la vuitena competència fa referència a la mediació. La competència novena atén a la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentre que la desena, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes.

El desenvolupament de les competències de l’alumnat reclama a batxillerat una atenció més gran a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació. Els textos acadèmics són els que construeixen la formació científica i humanística dels estudiants a l’etapa postobligatòria; els textos dels mitjans de comunicació, els que els posen en contacte amb la realitat social, política i cultural del món contemporani. Per això, la feina transdisciplinària és imprescindible perquè l’alumnat s’apropiï dels gèneres discursius propis de cada àrea de coneixement. Pel que fa a la competència literària, a batxillerat es pretén una confluència progressiva entre les modalitats de lectura guiada i lectura autònoma, tant pel que fa als seus respectius corpus com a les seves formes de gaudi. El desenvolupament de l’educació lingüística i literària exigeix en aquesta etapa una capacitat d’abstracció i de sistematització més elevada i el maneig d’un metallenguatge específic que permeti una aproximació més reflexiva als usos orals i escrits.

Les competències s’han de treballar a partir de situacions d’aprenentatge, en contextos reals o significatius, que convidin l’alumnat a la reflexió, la col·laboració i l’acció.

L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valora a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers. Les competències específiques s’han d’avaluar mitjançant la posada en acció de diferents sabers, en diferents situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si. En un enfocament competencial, els criteris d’avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les competències específiques.

Els criteris d’avaluació, vinculats directament a les competències específiques, expliciten l’avaluació de les capacitats i dels sabers que cal desenvolupar, mesuren el grau de desenvolupament d’aquestes competències i concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la manera de fer-ho. El professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. La gradació entre els dos cursos no s’estableix tant mitjançant una distribució diferenciada de sabers, sinó en funció de la complexitat més o menys elevada dels textos, de les habilitats d’interpretació o de producció requerides, del metallenguatge necessari per a la reflexió sobre els usos, o del grau d’autonomia dels estudiants. Per això tant els sabers com els criteris d’avaluació guarden paral·lelisme en els dos cursos i continuïtat evident amb els d’etapes precedents.

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

Els sabers s’organitzen en quatre blocs. El primer, les llengües i els seus parlants, aprofundeix en el reconeixement de la diversitat lingüística, subratllant els fenòmens que es produeixen en el marc del contacte entre llengües i les diferències entre varietats dialectals, sociolectes i registres, a fi de combatre de manera argumentada prejudicis i estereotips lingüístics. El segon bloc, comunicació, integra tots els sabers implicats en la comunicació oral i escrita i en l’alfabetització informacional i mediàtica i els vertebra al voltant de l’elaboració de tasques de producció, recepció i anàlisi crítica de textos, amb especial atenció a la producció de textos acadèmics i a la recepció crítica de textos procedents dels mitjans de comunicació, com també als processos de recerca que han d’acompanyar tots dos assoliments. El tercer bloc, educació literària, recull els sabers i les experiències necessaris per a la consolidació de l’hàbit lector i la conformació de la pròpia identitat lectora, per al desenvolupament d’habilitats d’interpretació de textos literaris, per a l’expressió de valoracions argumentades sobre els textos i per al coneixement de l’evolució, la configuració i la interrelació entre textos mitjançant la lectura en profunditat d’algunes obres rellevants de la literatura. Convida al disseny, per a cadascun dels cursos, d’itineraris lectors que seran objecte de lectura guiada a l’aula, i que inscriuen els textos en el context de producció i en la tradició cultural, alhora que tendeixen ponts amb els contextos contemporanis de recepció. El quart bloc, reflexió sobre la llengua, proposa abordar l’aprenentatge sistemàtic de la gramàtica mitjançant processos d’indagació, establint una relació entre coneixement gramatical explícit i ús de la llengua, a partir de la reflexió i la comunicació de conclusions amb el metallenguatge adequat.

Les situacions d’aprenentatge de les matèries de llengua i literatura i de primera i segona llengües estrangeres han de preparar l’alumnat en l’ús de les eines que li permeten respondre als reptes de la societat del segle XXI, que demana persones cultes, crítiques i ben informades; capaces de fer un ús eficaç i ètic de les paraules; respectuoses envers les diferències; amb capacitat per adquirir informació i transformar-la en coneixement, i per aprendre per elles mateixes, col·laborar i treballar en equip; creatives i emprenedores, i compromeses amb el desenvolupament sostenible, la defensa dels drets humans i la convivència igualitària, inclusiva, pacífica i democràtica.

L’enfocament, l’anivellament i la definició dels diferents elements del currículum de les llengües estrangeres estan plantejats a partir de les activitats i les competències que estableix el Consell d’Europa en el Marc europeu comú de referència (MECR). Aquesta eina és una peça clau per determinar els diferents nivells de competència que l’alumnat adquireix en les diferents activitats i dona suport també al seu procés d’aprenentatge, que s’entén dinàmic i continuat, flexible i obert, i s’ha d’adequar a les seves circumstàncies, necessitats i interessos. S’espera que l’alumnat sigui capaç de posar en funcionament tots els sabers en el si de situacions comunicatives pròpies dels diferents àmbits (personal, social, educatiu i professional) i a partir de textos sobre temes de rellevància personal o d’interès públic coneguts per l’alumnat que incloguin aspectes relacionats amb els objectius de desenvolupament sostenible i amb els reptes i desafiaments del segle XXI. D’acord amb l’enfocament orientat a l’acció que planteja el MECR, que contribueix significativament al disseny de metodologies eclèctiques, el caràcter competencial d’aquest currículum convida el professorat a crear tasques interdisciplinàries, contextualitzades, significatives i rellevants, i a desenvolupar situacions d’aprenentatge on es consideri l’alumnat agent social autònom i responsable del seu propi procés d’aprenentatge. Això implica tenir en compte els seus repertoris, interessos i emocions, i les seves circumstàncies específiques, per tal de posar les bases per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

La diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’una educació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com la millor via per estimular no només la reflexió interlingüística, sinó també l’aproximació als usos socials reals, en què sovint s’han de manejar simultàniament dues o més llengües. A tal fi, les competències específiques de totes quatre matèries, Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Primera Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera, comparteixen la major part de les competències específiques i conviden a establir ponts d’entesa lingüística i cultural en el context educatiu i de la vida.

 

 

Competències específiques

 

Competència 1

Valorar críticament la diversitat lingüística i cultural i adequar-s’hi a partir de la realitat plurilingüe, pluricultural i intercultural, reflexionant sobre les semblances i diferències entre les seves llengües i les principals varietats dialectals, i compartint les diferents característiques culturals, per afavorir la transferència lingüística, combatre els estereotips i prejudicis lingüístics i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa cultural.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

1.1 Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, avaluant i rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip, i proposant vies de solució als factors socioculturals que dificultin la comunicació. 1.2 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, en relació amb els drets humans, i adequar-s’hi a partir de situacions que afavoreixin el desenvolupament d’una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

1.1 Actuar de manera adequada, empàtica i respectuosa en situacions interculturals, construint vincles entre les diferents llengües i cultures, avaluant i rebutjant qualsevol tipus de discriminació, prejudici i estereotip, i proposant contrastadament vies de solució als factors socioculturals que dificultin la comunicació. 1.2 Valorar críticament la diversitat lingüística, cultural i artística pròpia de països on es parla la llengua estrangera, en relació amb els drets humans, i adequar-s’hi a partir de situacions que afavoreixin, fomentin i justifiquin el desenvolupament d’una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

 

Aquesta competència se centra en la rellevància i la riquesa que la diversitat lingüística, cultural i artística de la societat actual ens aporta. La consciència de la diversitat proporciona a l’alumnat la possibilitat de relacionar diferents cultures. A més, afavoreix el desenvolupament d’una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d’identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permetin establir relacions amb persones d’altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar en aquesta etapa durant l’ensenyament de la llengua estrangera permeten a l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès cap allò diferent, i relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals.

A l’etapa de batxillerat, la interculturalitat, que afavoreix l’entesa amb els altres, mereix una atenció específica perquè estableix les bases perquè l’alumnat exerceixi una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa i evita que la seva percepció estigui distorsionada per estereotips i prejudicis, i constitueixi l’origen de certs tipus de discriminació. La valoració crítica i l’adequació a la diversitat han de permetre a l’alumnat actuar de forma empàtica, respectuosa i responsable en situacions interculturals.

La consciència de la diversitat proporciona a l’alumnat la possibilitat de relacionar cultures diferents. A més, afavoreix el desenvolupament d’una sensibilitat artística i cultural, i la capacitat d’identificar i utilitzar una gran varietat d’estratègies que li permetin establir relacions amb persones d’altres cultures. Les situacions interculturals que es poden plantejar durant l’ensenyament de la llengua estrangera permeten a l’alumnat obrir-se a noves experiències, idees, societats i cultures, mostrant interès per allò diferent; relativitzar la pròpia perspectiva i el propi sistema de valors culturals, i rebutjar i avaluar les conseqüències de les actituds sustentades sobre qualsevol mena de discriminació o d’estereotips. Tot això s’ha de desenvolupar amb l’objectiu d’afavorir i de justificar l’existència d’una cultura compartida i una ciutadania compromesa amb la sostenibilitat i els valors democràtics.

 

 

Competència 2

Comprendre i interpretar textos orals i multimodals en llengua estàndard identificant les idees principals i secundàries, i les línies argumentals bàsiques, valorant la fiabilitat de les fonts i fent ús d’estratègies d’inferència i comprovació de significats, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar críticament les possibilitats de gaudi i lleure.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

2.1 Extreure i analitzar les idees principals, la informació rellevant i les implicacions generals de textos orals i multimodals d’una certa longitud i d’una certa complexitat sobre temes de rellevància personal o d’interès públic, tant concrets com abstractes, expressats de forma clara i en la llengua estàndard, fins i tot en entorns moderadament sorollosos, per mitjà de diversos suports. 2.2 Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció i els trets discursius de textos d’una certa longitud i complexitat sobre temes generals o més específics de rellevància personal o d’interès social. 2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements que permetin comprendre la informació global i específica, i distingir la intenció implícita i explícita dels textos, mitjançant la inferència de significats i la interpretació d’elements no verbals, així com la cerca, la selecció i el contrast d’informació.

2.1 Extreure i analitzar les idees principals, la informació detallada i les implicacions generals de textos orals i multimodals d’una certa longitud i complexos, formals i informals, sobre temes de rellevància personal o d’interès públic, tant concrets com abstractes, expressats de forma clara i en la llengua estàndard o en varietats freqüents, fins i tot en entorns moderadament sorollosos, per mitjà de diversos suports. 2.2 Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com ara la ironia o l’ús estètic de la llengua, de textos d’una certa longitud i complexitat  sobre una àmplia varietat de temes de rellevància personal o d’interès social. 2.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements que permetin comprendre la informació global i específica, i distingir la intenció implícita i explícita dels textos, mitjançant la inferència de significats i la interpretació d’elements no verbals, així com la cerca, la selecció, la comprovació i el contrast, i la reformulació d’informació veraç.

 

La comprensió oral suposa rebre i processar informació. En l’etapa de batxillerat, la comprensió és una destresa comunicativa que s’ha de desenvolupar a partir de textos orals i multimodals sobre temes quotidians, de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic, expressats en la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els textos i extreure’n les idees principals i les línies argumentals més destacades, i també valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com ara la ironia o l’ús estètic de la llengua. Per això, cal activar les estratègies més adequades, per tal de distingir la intenció i les opinions tant implícites com explícites dels textos.

Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat hi ha la inferència i la comprovació de significats, la interpretació d’elements no verbals i la formulació d’hipòtesis sobre la intenció i les opinions subjacents a aquests textos. En la comprensió oral també entren en joc la interpretació de diferents formes de representació (imatge, gràfics, taules, diagrames, so, gestos, etc.), la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten a l’alumnat comprovar la hipòtesi inicial sobre la intenció del text i plantejar hipòtesis alternatives en cas que sigui necessari.

A més de les esmentades estratègies, la recerca de fonts fiables en suports tant analògics com digitals constitueix un mètode d’una gran utilitat per a la comprensió, ja que permet contrastar, validar i sustentar la informació, i obtenir conclusions rellevants a partir dels textos orals i multimodals. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contextos de comunicació dialògics que estimulin la identificació crítica de prejudicis i estereotips i l’interès genuí per les diferències i similituds culturals.

 

 

Competència 3

Produir textos orals i multimodals amb la coherència, la claredat i el registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades de manera activa i espontània, i amb suficient fluïdesa i precisió, per expressar idees, sentiments i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

3.1 Expressar oralment amb suficient fluïdesa i correcció textos clars, coherents, ben organitzats, adequats a la situació comunicativa i en diferents registres sobre assumptes de rellevància personal o d’interès social, coneguts per l’alumnat, que permetin descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, i també utilitzar estratègies de planificació, control, compensació i cooperació. 3.2 Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, mitjançant diversos suports, en situacions interactives, sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès social coneguts per l’alumnat, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital i per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors, i oferint explicacions, arguments i comentaris. 3.3 Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma flexible i en diferents entorns, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

3.1 Expressar oralment amb suficient fluïdesa, facilitat i naturalitat, evitant errors importants i utilitzant registres adequats, diversos tipus de textos clars, coherents, detallats i adequats a l’interlocutor i al propòsit comunicatiu sobre assumptes de rellevància personal o d’interès social, coneguts per l’alumnat, que permetin descriure, narrar, argumentar i informar, en diferents suports, utilitzant recursos verbals i no verbals, i també utilitzar estratègies de planificació, control, compensació i cooperació. 3.2 Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, mitjançant diversos suports, sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès social pròxims a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital i per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors, expressant idees i opinions amb precisió i argumentant de forma convincent. 3.3 Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma eficaç, espontània i en diferents entorns, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula amb amabilitat, ajustar la pròpia contribució a la dels interlocutors percebent les seves reaccions, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses.

 

El desenvolupament de la competència comunicativa de l’alumnat passa necessàriament per l’atenció als usos orals, que han de ser tant vehicle d’aprenentatge com objecte de coneixement. Les classes de llengua estrangera han d’oferir contextos diversificats i significatius on l’alumnat pugui prendre la paraula i conversar amb els seus iguals en diàlegs pedagògicament orientats, i estimular la construcció de coneixements que facin possible la reflexió sobre els usos formals i informals, espontanis i planificats.

En aquesta etapa, la producció oral i multimodal ha de donar lloc a l’exposició de textos sobre temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic, amb creativitat, coherència i adequació. La producció oral, en diversos formats i suports, pot incloure en aquesta etapa l’exposició d’una presentació formal d’extensió mitjana en què es basen les idees amb exemples i detalls pertinents, una descripció clara i detallada, etc., mitjançant eines digitals i analògiques, i també la cerca d’informació a internet com a font de documentació. En el format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per produir significat: l’oralitat, la imatge, el so, els gestos, etc.

La interacció implica dos o més participants en la construcció d’un discurs. La interacció interpersonal es considera l’origen del llenguatge i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció amb altres persones entren en joc la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, els elements verbals i no verbals de la comunicació i l’adequació als diferents gèneres dialògics, tant orals com multimodals. En aquesta etapa s’espera que la interacció abordi temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic.

La interacció oral requereix conèixer les estratègies per prendre i cedir la paraula, desplegar actituds d’escolta activa, expressar-se amb fluïdesa i claredat i amb el to i el registre adequats, i posar en joc les estratègies de cortesia i de cooperació conversacional. La producció oral de caràcter formal, monologada o dialogada, ofereix marge per a la planificació, i comparteix, per tant, estratègies amb el procés d’escriptura. Atenent la situació comunicativa, amb el grau de formalitat més o menys elevat, la relació entre els interlocutors, el propòsit comunicatiu i el canal, els gèneres discursius —motlles en què han cristal·litzat les pràctiques comunicatives pròpies dels diferents àmbits— ofereixen pautes per estructurar el discurs i per adequar el registre i el comportament no verbal.

Aquesta competència específica és fonamental en l’aprenentatge, ja que inclou estratègies de cooperació, cessió i presa de torns de paraula, i estratègies per preguntar amb l’objectiu de sol·licitar clarificació o confirmació. La interacció es revela, a més, com una activitat imprescindible en el treball cooperatiu, on la distribució i l’acceptació de tasques i responsabilitats de manera equitativa, eficaç, respectuosa i empàtica està orientada a l’assoliment d’objectius compartits. A més, l’aprenentatge i l’aplicació de les normes i dels principis que regeixen la cortesia lingüística i l’etiqueta digital prepara l’alumnat per a l’exercici d’una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, segura i activa.

 

 

Competència 4

Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals, reconeixent les idees principals i les línies argumentals, integrant la informació explícita, identificant i inferint la intenció de l’emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma i avaluant-ne la qualitat i fiabilitat per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i interessos comunicatius diversos.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

4.1 Extreure i analitzar les idees principals, la informació rellevant i les implicacions generals de textos escrits i multimodals d’una certa longitud i d’una certa complexitat sobre temes de rellevància personal o d’interès social, concrets i abstractes, expressats de forma clara i en la llengua estàndard, mitjançant suports diversos. 4.2 Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció i els trets discursius de textos d’una certa longitud i complexitat, incloent-hi els literaris, sobre temes generals o més específics, de rellevància personal o d’interès públic. 4.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements que permetin comprendre la informació global i específica, i distingir la intenció implícita i explícita dels textos, mitjançant la inferència de significats, així com la cerca, la selecció i el contrast d’informació.

4.1 Extreure i analitzar les idees principals, la informació detallada i les implicacions generals de textos escrits i multimodals d’una certa longitud i complexos, formals i informals, sobre temes de rellevància personal o d’interès social, concrets i abstractes, expressats de forma clara i en la llengua estàndard o en varietats freqüents, mitjançant suports diversos. 4.2 Interpretar i valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com ara la ironia o l’ús estètic de la llengua, de textos d’una certa longitud i complexitat, incloent-hi els literaris, sobre una àmplia varietat de temes de rellevància personal o d’interès públic. 4.3 Seleccionar, organitzar i aplicar les estratègies i els coneixements que permetin comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls més rellevants, i distingir la intenció implícita i explícita dels textos, mitjançant la inferència de significats, així com la cerca, la selecció, la comprovació i el contrast d’informació veraç.

 

En l’etapa de batxillerat, la comprensió escrita és una destresa comunicativa que s’ha de desenvolupar a partir de textos escrits i multimodals sobre temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic, expressats en la llengua estàndard. La comprensió, en aquest nivell, implica entendre i interpretar els textos i extreure’n les idees principals i les línies argumentals més destacades, i valorar de manera crítica el contingut, la intenció, els trets discursius i certs matisos, com ara la ironia o l’ús estètic de la llengua. Per això, cal activar les estratègies més adequades, per tal de distingir la intenció i les opinions implícites i explícites dels textos.

Entre les estratègies de comprensió més útils per a l’alumnat hi ha la inferència i la comprovació de significats, la interpretació d’elements no verbals i la formulació d’hipòtesis sobre la intenció i les opinions subjacents a aquests textos, i la reflexió o l’anàlisi. En la comprensió escrita també entren en joc la informació contextual (elements extralingüístics) i cotextual (elements lingüístics), que permeten a l’alumnat comprovar la hipòtesi inicial sobre la intenció del text, i plantejar hipòtesis alternatives en cas que sigui necessari.

A més de les esmentades estratègies, la recerca de fonts fiables en suports tant analògics com digitals constitueix un mètode d’una gran utilitat per a la comprensió, ja que permet contrastar, validar i sustentar la informació, i obtenir conclusions rellevants a partir dels textos. Els processos de comprensió i interpretació requereixen contextos de comunicació dialògics que estimulin la identificació crítica de prejudicis i estereotips i l’interès genuí per les diferències i similituds culturals.

 

Competència 5

Produir textos escrits i multimodals amb adequació, coherència, cohesió i correcció, amb regulació dels iguals i autoregulació autònoma, i atenent les convencions pròpies del gènere discursiu triat, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a propòsits comunicatius concrets.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

5.1 Redactar i difondre textos detallats d’una certa extensió i complexitat i d’estructura clara, adequats a la situació comunicativa, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades, evitant errors que dificultin o impedeixin la comprensió, reformulant i organitzant de manera coherent informació i idees de diverses fonts i justificant les opinions pròpies sobre assumptes de rellevància personal o d’interès social coneguts per l’alumnat, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi. 5.2 Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies de planificació, producció i revisió que permetin redactar textos d’estructura clara i adequats a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant els recursos analògics o digitals més adequats en funció de la tasca i dels interlocutors reals o potencials. 5.3 Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, per mitjà de diversos suports, en situacions interactives sobre temes de rellevància personal o d’interès social coneguts per l’alumnat, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, i per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors, i oferint explicacions, arguments i comentaris. 5.4 Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma flexible i en diferents entorns, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses, en interaccions escrites síncrones i asíncrones.

5.1 Redactar i difondre textos detallats de creixent extensió, ben estructurats i d’una certa complexitat, adequats a la situació comunicativa, a la tipologia textual i a les eines analògiques i digitals utilitzades, evitant errors importants i reformulant, sintetitzant i organitzant, de manera coherent i cohesionada, informació i idees de diverses fonts i justificant les opinions pròpies sobre assumptes de rellevància personal o d’interès social coneguts per l’alumnat, respectant la propietat intel·lectual i evitant el plagi. 5.2 Seleccionar, organitzar i aplicar coneixements i estratègies de planificació, producció i revisió que permetin redactar textos ben estructurats i adequats a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant els recursos analògics o digitals més adequats en funció de la tasca i dels interlocutors reals o potencials. 5.3 Planificar, participar i col·laborar assertivament i activament, per mitjà de diversos suports, en situacions interactives sobre temes quotidians, de rellevància personal o d’interès social propers a la seva experiència, mostrant iniciativa, empatia i respecte per la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, i per les diferents necessitats, idees, inquietuds, iniciatives i motivacions dels interlocutors, expressant idees i opinions amb precisió i argumentant de forma convincent. 5.4 Seleccionar, organitzar i utilitzar, de forma eficaç, espontània i en diferents entorns, estratègies adequades per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula amb amabilitat, ajustar la pròpia contribució a la dels interlocutors percebent-ne les reaccions, sol·licitar i formular aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes i gestionar situacions compromeses, en interaccions escrites síncrones i asíncrones.

 

En aquesta etapa, la producció escrita i multimodal ha de donar lloc a la redacció i l’exposició de textos sobre temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic, amb creativitat, coherència i adequació. La producció escrita en diversos formats i suports pot incloure en aquesta etapa la redacció de textos escrits descriptius, narratius, expositius, argumentatius, etc., amb la utilització d’eines digitals i analògiques, i també la cerca d’informació a internet com a font de documentació. En el format multimodal, la producció inclou l’ús conjunt de diferents recursos per produir significat: l’escriptura, la imatge, el so, els gestos, etc.

Les activitats vinculades a la producció de textos escrits compleixen funcions importants en els camps acadèmics i professionals i hi ha un valor social i cívic concret associat a aquestes. La destresa en les produccions més formals en diferents suports és producte de l’aprenentatge mitjançant l’experiència i la identificació de les convencions de la comunicació i dels trets discursius més freqüents. Inclou no només aspectes formals de caire més lingüístic, sinó també l’aprenentatge d’expectatives i convencions associades al gènere emprat, a les eines de producció creativa o a les característiques del suport utilitzat. Les estratègies que permeten la millora de la producció, tant formal com informal, comprenen en aquesta etapa la planificació, l’autoavaluació i la coavaluació, la retroalimentació, la monitorització, la validació i la compensació de forma autònoma i sistemàtica.

Cal donar valor a la interacció escrita facilitant l’establiment d’enllaços amb parlants de la llengua estrangera, a partir d’interaccions diverses (carta, correu electrònic, xarxes socials, programes d’intercanvi, etc.). La interacció escrita es revela, a més, com una activitat imprescindible en el treball cooperatiu, on la distribució i l’acceptació de tasques i responsabilitats de manera equitativa, eficaç, respectuosa i empàtica està orientada a l’assoliment d’objectius compartits. A més, l’aprenentatge i l’aplicació de les normes i els principis que regeixen la cortesia lingüística i l’etiqueta digital preparen l’alumnat per a l’exercici d’una ciutadania democràtica, responsable, respectuosa, segura i activa.

La interacció escrita implica dos o més participants en la construcció d’un discurs. La interacció interpersonal es considera l’origen del llenguatge i comprèn funcions interpersonals, cooperatives i transaccionals. En la interacció amb altres persones entren en joc la cortesia lingüística i l’etiqueta digital, i l’adequació als diferents gèneres dialògics, escrits i multimodals. En aquesta etapa de l’educació s’espera que la interacció abordi temes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic.

 

 

Competència 6

Seleccionar, contrastar i inferir informació procedent de diferents fonts de manera autònoma, avaluant-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar aquesta informació i transformar-la en coneixement per comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum o vinculats a les obres literàries llegides.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre temes curriculars d’interès cultural que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts; calibrar-ne la fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades, mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús. 6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

6.1 Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en diferents suports, sobre diversos temes d’interès acadèmic, personal o social que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, amb una atenció especial a la gestió de l’emmagatzematge i de la recuperació, i també a l’avaluació de la fiabilitat i la pertinència; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant un punt de vista crític, personal i respectuós amb la propietat intel·lectual. 6.2 Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial atenció a les xarxes socials i a altres entorns digitals, seguint pautes d’anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines adequades, mantenint una actitud crítica davant els possibles biaixos de la informació i autoregulant-se’n en l’ús. 6.3 Adoptar hàbits d’ús crític, segur, sostenible i saludable de les tecnologies digitals en relació amb la cerca i la comunicació de la informació.

 

La producció, la multiplicació i la distribució de la informació és el principi constitutiu de les societats actuals, però l’accés a la informació no garanteix per si mateix el coneixement. Per això és imprescindible que l’alumnat adquireixi habilitats i destreses per transformar la informació en coneixement, reconeixent quan es necessita, on cercar-la, com gestionar-la, avaluar-la i comunicar-la, adoptant un punt de vista crític i personal, i evidenciant una actitud ètica i responsable amb la propietat intel·lectual i amb la identitat digital. Es tracta d’una aposta per l’alfabetització mediàtica i informacional, que implica la utilització responsable de les tecnologies, amb una atenció especial a la detecció d’informacions esbiaixades o falses, a l’avaluació constant de les fonts, als temps d’ús i a l’autoregulació.

S’ha de procurar que l’alumnat, individualment o de manera cooperativa, consulti fonts d’informació variades en contextos socials o acadèmics per a la realització de treballs o projectes de recerca, especialment sobre temes del mateix currículum o de les obres literàries llegides. Aquests processos de recerca han de tendir a l’abordatge autònom de la planificació, la gestió i l’emmagatzematge de la informació per a la seva recuperació òptima, i del respecte a les convencions de presentació establertes (índex, organització en epígrafs, procediments de citació, notes a peu de pàgina, bibliografia i bibliografia web), i al desenvolupament de la creativitat i l’adequació al context en la difusió del seu nou aprenentatge alhora. La biblioteca escolar, com a espai d’aprenentatge creatiu, serà l’entorn ideal per a l’assoliment d’aquesta competència.

 

 

Competència 7

Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura en llengua estrangera com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s’enriqueixi progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores per construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura contemporània i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

7.1 Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants, incloent-hi assaig literari i obres actuals que estableixin connexions amb la tradició, i deixar constància del progrés de l’itinerari lector i cultural personal mitjançant l’explicació argumentada dels criteris de selecció de les lectures, de les formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de lectura. 7.2 Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i elaborar una interpretació i una indagació personal establint vincles argumentats amb altres obres i altres experiències artístiques i culturals.

 

Desenvolupar aquesta competència implica avançar en la consolidació de l’autonomia i la construcció de la identitat lectora pròpia, dedicant un temps periòdic i constant a la lectura individual, ja sigui d’obres amb actualització lingüística i/o adaptades, i propiciant moments de reflexió que permetin establir relacions entre els textos llegits.

Això comporta ampliar les formes de gaudi, la diversitat i la complexitat dels textos apreciats —incloent-hi el contacte amb formes literàries actuals impreses i digitals i amb pràctiques culturals emergents— i la capacitat d’expressar l’experiència lectora. Es tracta de fer un pas cap a un corpus de lectures autònomes menys vinculades a l’entreteniment i a la lectura argumental, i més orientat cap a l’apreciació estètica de la literatura. En conseqüència, l’explicitació de judicis de valor sobre les obres es basarà en molts més elements, incloent-hi la identificació de la intertextualitat, la indagació, la lectura i la producció d’assaig relacionades amb les obres llegides.

Aquesta competència contribueix a l’apropiació per part de l’alumnat d’un saber literari i cultural que permet establir relacions entre les lectures, indagar sobre les obres llegides, mobilitzar la pròpia experiència lectora i cultural en la comprensió i la interpretació dels textos, ubicar amb precisió els textos en el context de producció i en les formes culturals en les quals s’inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les diferents convencions a partir de les quals es construeixen les obres.

 

 

Competència 8

Mediar entre diferents llengües o varietats dialectals, fent servir estratègies i coneixements eficaços orientats a explicar, reformular conceptes i opinions o simplificar missatges de manera autònoma, per transmetre informació de manera eficient, clara i responsable, i crear una atmosfera positiva que faciliti l’entesa.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

8.1 Explicar i avaluar textos, conceptes i comunicacions en situacions de comunicació de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes freqüents d’intercomprensió i d’entesa, a partir de diversos recursos i suports. 8.2 Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de la tasca i del coneixement previ dels interlocutors.

8.1 Explicar, interpretar i avaluar textos, conceptes i comunicacions en situacions de comunicació de diversitat lingüística, social i cultural, mostrant respecte i empatia pels interlocutors i per les llengües emprades, i participant en la solució de problemes d’intercomprensió i d’entesa, a partir de diversos recursos i suports. 8.2 Aplicar estratègies que ajudin a crear ponts, facilitin la comunicació i serveixin per explicar i simplificar textos, conceptes i missatges, i que siguin adequades a les intencions comunicatives, a les característiques contextuals, als aspectes socioculturals i a la tipologia textual, usant recursos i suports físics o digitals en funció de la tasca i del coneixement previ dels interessos i de les idees dels interlocutors.

 

La mediació és l’activitat del llenguatge que consisteix a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d’estratègies com ara la reformulació de manera oral o escrita. En la mediació, l’alumnat ha d’actuar com a agent social encarregat de crear ponts i ajudar a construir o expressar missatges de forma dialògica, no només entre llengües diferents, sinó també entre diferents modalitats o registres dins d’una mateixa llengua, a partir del treball cooperatiu i de la seva tasca com a aclaridor de les opinions i les posicions dels altres. En l’etapa de batxillerat, la mediació se centra en el rol de la llengua com a eina per resoldre els reptes que sorgeixen del context comunicatiu, creant espais i condicions propícies per a la comunicació i l’aprenentatge; fomentant la participació dels altres per construir, interpretar i entendre nous significats, i transmetent nova informació de manera apropiada, responsable i constructiva. Per fer-ho, es poden emprar tant mitjans convencionals com aplicacions o plataformes virtuals per traduir, analitzar, interpretar i compartir continguts que, en aquesta etapa, versaran sobre assumptes de rellevància personal per a l’alumnat o d’interès públic.

La mediació facilita el desenvolupament del pensament estratègic de l’alumnat, en tant que suposa fer una adequada elecció de les destreses i les estratègies més adequades del repertori per aconseguir una comunicació eficaç, però també per afavorir la participació pròpia i d’altres persones en entorns col·laboratius d’intercanvis d’informació. Així mateix, implica reconèixer els recursos disponibles i promoure la motivació dels altres i l’empatia, comprenent i respectant les diferents motivacions, opinions, idees i circumstàncies personals dels interlocutors, i harmonitzant amb les pròpies. Per això, l’empatia, el respecte, l’esperit crític i el sentit ètic són elements clau en la mediació.

 

 

Competència 9

Ampliar i usar els repertoris lingüístics personals entre diferents llengües i varietats dialectals, reflexionant de manera crítica sobre el seu funcionament, i fent explícits i compartint les estratègies i els coneixements propis, per millorar la resposta a necessitats comunicatives i per afavorir l’aprenentatge de noves llengües.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

9.1 Comparar i argumentar les similituds i les diferències entre diferents llengües, reflexionant de manera autònoma sobre el seu funcionament i establint relacions entre aquestes. 9.2 Utilitzar amb iniciativa i de forma creativa estratègies i coneixements de millora de la seva capacitat de comunicar i aprendre la llengua estrangera amb suport d’altres interlocutors i de suports analògics i digitals. 9.3 Reflexionar sobre els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, duent a terme activitats de planificació del propi aprenentatge, d’autoavaluació i de coavaluació, fent aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los.

9.1 Comparar i contrastar les similituds i diferències entre diferents llengües, reflexionant de manera sistemàtica sobre el seu funcionament i establint relacions entre aquestes. 9.2 Utilitzar amb iniciativa i de forma creativa estratègies i coneixements de millora de la seva capacitat de comunicar i aprendre la llengua estrangera, amb suport o sense d’altres interlocutors i de suports analògics i digitals. 9.3 Reflexionar sobre els progressos i les dificultats d’aprenentatge de la llengua estrangera, seleccionant les estratègies més adequades i eficaces per superar aquestes dificultats i consolidar-ne l’aprenentatge, duent a terme activitats de planificació del propi aprenentatge, d’autoavaluació i de coavaluació, fent aquests progressos i dificultats explícits i compartint-los.

 

L’ús del repertori lingüístic i la reflexió sobre el seu funcionament estan vinculats a l’enfocament plurilingüe de l’adquisició de llengües. L’enfocament plurilingüe parteix del fet que les experiències de l’alumnat amb les llengües que coneix serveixen de base per a l’ampliació i la millora de l’aprenentatge de llengües noves i l’ajuden a desenvolupar i enriquir el seu repertori lingüístic plurilingüe i la seva curiositat i sensibilització cultural. En l’etapa de batxillerat, és imprescindible que l’alumnat reflexioni sobre el funcionament de les llengües i compari de manera sistemàtica les que conformen els seus repertoris individuals, analitzant semblances i diferències, amb la finalitat d’ampliar els coneixements i les estratègies en aquestes llengües. D’aquesta manera, s’afavoreix l’aprenentatge de noves llengües i la millora de la competència comunicativa. La reflexió crítica i sistemàtica sobre les llengües i el seu funcionament implica que l’alumnat entengui les seves relacions i, a més, contribueix a identificar les fortaleses i mancances pròpies en el terreny lingüístic i comunicatiu, prenent consciència dels coneixements i estratègies propis i fent-los explícits. En aquest sentit, comporta també la posada en marxa de destreses per fer front a la incertesa i desenvolupar el sentit de la iniciativa i la perseverança en la consecució dels objectius o en la presa de decisions. Les propostes que trobem en el portafolis europeu de les llengües (PEL) o l’ús d’un diari d’aprenentatge poden servir per recollir aquestes reflexions sobre les llengües i el seu funcionament i sobre els progressos i les dificultats en l’aprenentatge de la llengua.

A més, el coneixement de diferents llengües i varietats permet valorar críticament la diversitat lingüística de la societat com un aspecte enriquidor i positiu i adequar-s’hi. La selecció, configuració i aplicació dels dispositius i de les eines, tant analògiques com digitals, per a la construcció i la integració de nous continguts sobre el repertori lingüístic propi pot facilitar l’adquisició i la millora de l’aprenentatge d’altres llengües.

 

 

Competència 10

Posar les pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, de la resolució dialogada dels conflictes i de la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i refusant els abusos de poder mitjançant la paraula per afavorir un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.

 

Criteris d’avaluació

 

1r curs

2n curs

10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, i dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos, tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

10.1 Identificar i rebutjar els usos discriminatoris de la llengua, els abusos de poder mitjançant la paraula i els usos manipuladors del llenguatge a partir de la reflexió i l’anàlisi dels elements lingüístics, textuals i discursius utilitzats, i dels elements no verbals que regeixen la comunicació entre les persones. 10.2 Utilitzar estratègies per a la resolució dialogada dels conflictes i per a la recerca de consensos, tant en l’àmbit personal com educatiu i social.

 

Adquirir aquesta competència implica no només que les persones siguin eficaces a l’hora de comunicar-se, sinó que posin les paraules al servei d’uns objectius que no es desentenguin de la indefugible dimensió ètica de la comunicació.

En l’àmbit de la comunicació personal, l’educació lingüística ha d’ajudar a establir relacions interpersonals basades en l’empatia i el respecte, facilitant eines per a l’escolta activa, la comunicació assertiva, la deliberació argumentada i la resolució dialogada dels conflictes. Erradicar els usos discriminatoris i manipuladors del llenguatge i els abusos de poder mitjançant la paraula, és un imperatiu ètic. En els àmbits educatiu, social i professional, l’educació lingüística ha de capacitar per prendre la paraula en l’exercici d’una ciutadania activa i compromesa en la construcció de societats més equitatives, més democràtiques i més responsables en relació amb els grans desafiaments que tenim plantejats com a humanitat: la sostenibilitat del planeta, les diferents violències —inclosa la violència de gènere—, les creixents desigualtats, etc., en la línia del que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible.

 

 

Sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial. Els i les docents poden incorporar contextos alternatius si ho consideren pertinent. Per tal de facilitar els aprenentatges i el desenvolupament de les competències específiques corresponents, el professorat pot valorar la possibilitat d’organitzar els sabers de la matèria, o de les diferents matèries coordinades en un àmbit, a partir de situacions.

Les situacions permeten programar el curs de qualsevol nivell, matèria o àmbit a partir d’una col·lecció o seqüència de reptes, contextos i circumstàncies del món real, dels quals deriven preguntes que cal contestar i que entrellacen els sabers, és a dir, els coneixements, les destreses, els valors i les actituds, amb les capacitats que sustenten l’enfocament competencial dels aprenentatges, la qual cosa modifica la planificació habitual d’adquisició de sabers i competències basada en la lògica acadèmica pròpia de les àrees de coneixement o matèries, plasmada en la seqüència tradicional dels temes disciplinaris. Es pretén acostar-se a la lògica de l’aprenent per donar sentit als seus aprenentatges basant-se en la seqüència de contextos rellevants plasmats en les situacions.

 

Primer curs

Les llengües i els seus parlants

• Anàlisi i valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal, internacional i d’entesa entre pobles, com a font d’informació, com a facilitador de l’accés a altres cultures i a altres llengües i com a eina de participació social i d’enriquiment personal en situacions quotidianes, socials i acadèmiques.
• Interès i iniciativa en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera, per al desenvolupament, la millora de l’aprenentatge i el coneixement cultural dels països on es parla aquesta llengua.
• Anàlisi d’aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a convencions socials, institucions, costums i rituals, llenguatge no verbal, cortesia lingüística, registres i etiqueta digital; valors, normes, creences i actituds; estereotips i tabús; història, cultura, comunitats i valors propis, així com relacions interpersonals i processos de globalització de països on es parla la llengua estrangera.
• Aplicació d’estratègies per entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics.
• Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i als mitjans de comunicació.

 

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

• Context
  • Reflexió sobre els components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació en situacions d’aula i socials. Aplicació de la reflexió en textos orals, escrits i multimodals.

• Gèneres discursius
  • Anàlisi, justificació i ús de models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, de complexitat diversa, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context i organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura.

• Processos
  • Desenvolupament de l’autoconfiança, la iniciativa i l’assertivitat. Valoració de l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge i aplicació d’estratègies per a l’autoreparació i l’autoavaluació com a forma de progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua estrangera.
  • Anàlisi i aplicació d’estratègies per a la planificació, l’execució, el control i la reparació de la comprensió, la producció, la participació crítica i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes, rebutjar i gestionar situacions compromeses, identificar informació rellevant, dur a terme inferències i determinar l’actitud i el propòsit del parlant, en situacions comunicatives informals, semiformals, no formals i formals.
  • Utilització progressivament autònoma d’eines analògiques i digitals per a la comprensió, la producció i la coproducció oral, escrita i multimodal, i de plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives, etc.) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
  • Anàlisi, argumentació i ús autònom de funcions comunicatives adequades a l’àmbit i al context comunicatiu: descripció de fenòmens i esdeveniments, instruccions i consells; narració d’esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d’estats i situacions presents i expressió d’esdeveniments futurs i de predicció a curt, mitjà i llarg termini; expressió d’emocions, possibilitats, hipòtesis i suposicions, incertesa i dubte; expressió de l’opinió i d’argumentacions; reformulació, presentació i resum de les opinions dels altres, en situacions de la vida quotidiana i acadèmica.
  • Respecte de la propietat intel·lectual i dels drets d’autor sobre les fonts consultades i els continguts utilitzats: eines per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per evitar el plagi, en contextos personals, socials i acadèmics.
  • Selecció de recursos per a l’aprenentatge i d’estratègies de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, mediateques, etiquetes a la xarxa, recursos digitals i informàtics, etc., en contextos personals, socials i acadèmics.
  • Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual; detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic.

• Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics
  • Anàlisi i aplicació crítica de convencions i estratègies conversacionals, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir i parafrasejar, col·laborar, debatre, negociar significats, detectar la ironia, etc.
  • Utilització autònoma d’unitats lingüístiques i significats associats a aquestes unitats tals com l’expressió de l’entitat i de les seves propietats, la quantitat i la qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, així com les relacions lògiques en situacions personals, socials i acadèmiques.
  • Valoració i ús progressivament autònom de lèxic comú i especialitzat d’interès per a l’alumnat relatiu a temps i espai; estats i esdeveniments; activitats, procediments i processos; relacions personals, socials i acadèmiques i professionals; educació, treball i emprenedoria; llengua i comunicació intercultural; ciència i tecnologia; història i cultura, així com estratègies d’enriquiment lèxic (derivació, polisèmia i sinonímia, etc.).
  • Anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons. Reconeixement de l’alfabet fonètic bàsic, en situacions diverses.
  • Aplicació progressivament autònoma de convencions ortogràfiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics, incloent-hi els recursos i les plataformes digitals.

 

Educació literària

• Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma i reflexió sobre els textos i sobre la pròpia pràctica de lectura en llengua estrangera.
• Selecció d’obres variades que incloguin autores i autors de manera orientada a partir de l’exploració guiada de les biblioteques escolar i pública disponibles.
• Consolidació progressiva d’estratègies de presa de consciència dels propis gustos i identitat lectora en l’àmbit personal i social (lectures compartides).
• Expressió de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits, en el context personal i acadèmic.
• Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal i lectora que permetin establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, en l’àmbit personal i en conversa a l’aula.
• Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures, en suports variats o bé oralment entre iguals, emmarcant les obres en els gèneres i subgèneres literaris.

 

Reflexió sobre la llengua

• Desenvolupament dels coneixements, de les destreses i de les actituds que permetin dur a terme activitats de mediació en situacions informals, semiformals, no formals i formals.
• Aplicació d’estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb autonomia, adequació i correcció a una necessitat comunicativa concreta, superant les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les llengües familiars.
• Aplicació d’estratègies per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.), a partir de la comparació de les llengües i de les varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
• Aplicació autònoma d’estratègies i eines d’autoavaluació, de coavaluació i d’autoreparació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, que permetin el desenvolupament, la regulació i la millora del procés d’aprenentatge de la llengua.
• Ús d’estructures morfosintàctiques i de lèxic adequat, tot reflexionant sobre els processos comunicatius implicats en la utilització del metallenguatge específic.
• Comparació sistemàtica entre llengües, a partir d’elements de la llengua estrangera i altres llengües (origen i parentius), com a eina d’aprenentatge.
• Construcció de conclusions pròpies argumentades sobre el sistema lingüístic en contextos d’ús real de la llengua.
• Aplicació d’estratègies de prevenció, detecció, rebuig i actuació davant d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal en qualsevol context.

 

Segon curs

Les llengües i els seus parlants

• Argumentació i valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació interpersonal i internacional i entesa entre pobles, com a font d’informació, com a facilitador de l’accés a altres cultures i a altres llengües, i com a eina de participació social i d’enriquiment personal, en situacions quotidianes, socials i acadèmiques.
• Interès, iniciativa i autonomia en la realització d’intercanvis comunicatius a través de diferents mitjans amb parlants o estudiants de la llengua estrangera per al desenvolupament, la millora de l’aprenentatge i el coneixement cultural dels països on es parla aquesta llengua.
• Anàlisi d’aspectes socioculturals i sociolingüístics relatius a convencions socials, institucions, costums i rituals, llenguatge no verbal, cortesia lingüística, registres i etiqueta digital; valors, normes, creences i actituds; estereotips i tabús; història, cultura, comunitats i valors propis, així com relacions interpersonals i processos de globalització de països on es parla la llengua estrangera.
• Aplicació d’estratègies de forma empàtica que permetin entendre i apreciar la diversitat lingüística, cultural i artística, atenent valors ecosocials i democràtics.
• Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i als mitjans de comunicació.

 

Comunicació

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als aspectes següents:

• Context
  • Reflexió sobre els components del fet comunicatiu: grau de formalitat de la situació i caràcter públic o privat; distància social entre els interlocutors; propòsits comunicatius i interpretació d’intencions; canal de comunicació i elements no verbals de la comunicació, en situacions d’aula, socials i acadèmiques. Aplicació de la reflexió en textos orals, escrits i multimodals.

• Gèneres discursius
  • Anàlisi, argumentació i ús de models contextuals i gèneres discursius d’ús comú en la comprensió, producció i coproducció de textos orals, escrits i multimodals, literaris i no literaris: característiques i reconeixement del context (participants i situació), expectatives generades pel context; organització i estructuració segons el gènere, la funció textual i l’estructura.

• Processos
  • Consolidació de l’autoconfiança, la iniciativa i l’assertivitat. Valoració de l’error com a part integrant del procés d’aprenentatge i aplicació d’estratègies per a l’autoreparació i l’autoavaluació com a forma de progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua estrangera.
  • Anàlisi i aplicació d’estratègies d’ús comú per a la planificació, execució, control i reparació de la comprensió, la producció, la participació crítica i la coproducció de textos orals, escrits i multimodals de complexitat diversa, com ara reformular, comparar i contrastar, resumir, col·laborar, debatre, resoldre problemes, rebutjar i gestionar situacions compromeses, identificar informació rellevant, dur a terme inferències, determinar l’actitud i el propòsit del parlant, en situacions comunicatives informals, semiformals, no formals i formals.
  • Utilització autònoma d’eines analògiques i digitals per a la comprensió, producció i coproducció oral, escrita i multimodal; també de plataformes virtuals d’interacció i col·laboració educativa (aules virtuals, videoconferències, eines digitals col·laboratives, etc.) per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de la llengua estrangera.
  • Anàlisi, argumentació i ús autònom de funcions comunicatives adequades en l’àmbit i en el context comunicatiu: descripció de fenòmens i esdeveniments, instruccions i consells; narració d’esdeveniments passats puntuals i habituals, descripció d’estats i situacions presents, i expressió d’esdeveniments futurs i de predicció a curt, mitjà i llarg termini; expressió d’emocions, possibilitat, hipòtesis i suposicions, incertesa i dubte; expressió de l’opinió i d’argumentacions; reformulació, presentació i resum de les opinions dels altres, en situacions de la vida quotidiana i acadèmica.
  • Respecte a la propietat intel·lectual i als drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: eines per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per evitar el plagi, en contextos personals, socials i acadèmics.
  • Selecció de recursos per a l’aprenentatge i d’estratègies de cerca i selecció d’informació: diccionaris, llibres de consulta, biblioteques, mediateques, etiquetes a la xarxa, recursos digitals i informàtics, etc., en contextos personals, socials i acadèmics.
  • Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual; detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic.

• Reconeixement, anàlisi i ús discursiu dels elements lingüístics
  • Argumentació i aplicació crítica de convencions i estratègies conversacionals, en format síncron o asíncron, per iniciar, mantenir i acabar la comunicació, prendre i cedir la paraula, demanar i donar aclariments i explicacions, reformular, comparar i contrastar, resumir i parafrasejar, col·laborar, debatre, negociar significats, detectar la ironia, etc.
  • Utilització autònoma i crítica d’unitats lingüístiques i significats associats a aquestes unitats tals com l’expressió de l’entitat i de les seves propietats, la quantitat i la qualitat, l’espai i les relacions espacials, el temps i les relacions temporals, l’afirmació, la negació, la interrogació i l’exclamació, així com les relacions lògiques, en situacions personals, socials i acadèmiques.
  • Ús autònom de lèxic comú i especialitzat d’interès per a l’alumnat relatiu a temps i espai; estats i esdeveniments; activitats, procediments i processos; relacions personals, socials i acadèmiques i professionals; educació, treball i emprenedoria; llengua i comunicació intercultural; ciència i tecnologia; història i cultura, així com estratègies d’enriquiment lèxic (derivació, polisèmia i sinonímia, etc.).
  • Anàlisi i ús de patrons sonors, accentuals, rítmics i d’entonació bàsics, i significats i intencions comunicatives generals associades a aquests patrons. Reconeixement de l’alfabet fonètic bàsic en situacions diverses.
  • Aplicació autònoma de convencions ortogràfiques i significats i intencions comunicatives associats als formats, patrons i elements gràfics, incloent-hi els recursos i plataformes digitals.

 

Educació literària

• Implicació en la lectura de manera progressivament autònoma i reflexió sobre els textos llegits i sobre la pròpia pràctica de lectura en llengua estrangera.
• Selecció, de manera progressivament autònoma, d’obres variades que incloguin autores i autors a partir de la utilització autònoma de les biblioteques escolar i pública disponibles.
• Consolidació d’estratègies de presa de consciència i verbalització dels propis gustos i identitat lectora en l’àmbit personal i social (lectures compartides).
• Expressió de l’experiència lectora i de diferents formes d’apropiació i recreació dels textos llegits, en el context personal i acadèmic.
• Aplicació d’estratègies de mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural que permetin establir vincles de manera argumentada entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat, així com amb altres textos i manifestacions artístiques, en l’àmbit personal i en conversa a l’aula.
• Aplicació d’estratègies per a la recomanació de les lectures en suports variats o bé oralment entre iguals, emmarcant les obres en els gèneres i subgèneres literaris.

 

Reflexió sobre la llengua

• Desenvolupament dels coneixements, de les destreses i de les actituds que permeten dur a terme autònomament activitats de mediació en situacions informals, semiformals, no formals i formals.
• Aplicació d’estratègies i tècniques per respondre eficaçment i amb un alt grau d’autonomia, adequació o correcció a una necessitat comunicativa, superant les limitacions derivades del nivell de competència en la llengua estrangera i en les llengües familiars.
• Argumentació i aplicació d’estratègies per identificar, organitzar, retenir, recuperar i utilitzar creativament unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi, patrons sonors, etc.) a partir de la comparació de les llengües i de les varietats que conformen el repertori lingüístic personal.
• Aplicació autònoma d’estratègies i eines d’autoavaluació, de coavaluació i d’autoreparació, analògiques i digitals, individuals i cooperatives que permetin el desenvolupament, la regulació i la millora del procés d’aprenentatge de la llengua.
• Argumentació i ús d’estructures morfosintàctiques i de lèxic adequat, tot reflexionant sobre els processos comunicatius implicats en la utilització del metallenguatge específic.
• Comparació sistemàtica entre llengües a partir d’elements de la llengua estrangera i d’altres llengües (origen i parentius) com a eina d’aprenentatge.
• Construcció de conclusions pròpies argumentades sobre el sistema lingüístic en contextos d’ús real de la llengua.
• Aplicació d’estratègies de prevenció, detecció, rebuig i actuació davant d’usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal en qualsevol context.