La implementació segueix els protocols facilitats pel Consell Català de Ressuscitació (CCR) a tot el territori. A Catalunya el programa s’inicia amb els alumnes d’Educació Infantil i finalitza a 4t d’ESO. Durant tota la formació obligatòria l’alumnat va aprenent de forma progressiva els coneixements necessaris per actuar davant la mort sobtada. A cada nivell educatiu es reforcen els aprenentatges del curs anterior i es treballen nous objectius.
El docent que ha de fer la transferència a l’aula dels contingut del programa ha estar sensibilitzat en aquesta temàtica i rebre la formació corresponent; sovint el perfil és proper al professorat d’educació física.
La formació transversal que proposa el programa amplia el currículum ocult de l’alumnat.
Els docents del programa Suport Vital d’un mateix centre educatiu que han rebut la formació, acreditació i supervisió del CCR per poder impartir-lo a l’alumnat, tenen un referent de centre responsable de ser l’enllaç amb el Seminari de Coordinació de Zona fent aportacions a través de la memòria final de centre. El referent transmet als docents del centre les actualitzacions que li reporta el seminari de coordinació.
El seminari de Coordinació connecta els centres educatius de la seva zona i el coordinador del seminari contacta amb el grup de treball del CCR. Aquest coordinador té encomanades les tasques de dinamització del programa a la zona, detectar les necessitats de nova formació, compartir material pedagògic actualitzat als referents de centre, fer seguiment de les memòries finals i establir propostes de difusió pel 16 d’octubre (dia internacional de la sensibilització de l’aturada cardíaca).

El programa s'estructura per a tot el territori amb uns objectius i continguts que des de l'Educació Infantil fins a la finalització de l’Educació Secundària van incrementant els aprenentatges.
