Cada ferida la sang d’un poema
Joan Salvat-Papasseit, de qui enguany commemorem el centenari de la mort, protagonitza una de les trajectòries més originals de la literatura catalana contemporània, una trajectòria carregada de paradoxes i de moments sorprenents. Poeta de la ciutat industrial, glosador del transatlàntic i del tram, inscriu l’aventura amorosa en l’àmbit idealitzat de la natura. Al revés de Joan Miró o de Pablo Picasso, les etapes del seu itinerari fluctuen entre la descoberta de l’avantguarda i el domini de la cançó, un espai ple de ressons tradicionals i dels trobadors. Salvat es mou en un àmbit d’ambigüitats, resoltes en una poètica de frontera, dual, de retorn al formalisme sense renunciar a l’avantguarda.
Primer poeta català sorgit de les classes més humils, la seva existència ve falcada per les urgències econòmiques i per una malaltia sempre present. Sense formació acadèmica, la seva intuïció, curiositat i voluntat el menen a dotar-se d’una cultura mitjançant les vies pròpies dels seus orígens: llibreters de vell, ateneus populars… i la influència dels cercles d’amics. Emili Eroles, Antoni Palau i Joan Alavedra l’atansen a la literatura socialment compromesa del tombant de segle: Nietzsche, Ibsen, Tolstoi, Maragall… Sota el guiatge de Joaquim Torres-Garcia i de Rafael Pérez Barradas descobreix l’avantguarda –cubisme i futurisme– corrents que difon a través de revistes, manifests i poemes. Com a activista de l’avantguarda Joan Salvat-Papasseit és clau a les lletres catalanes. Un esforç que culmina a Els poemes en ondes hertzianes (1919). El contacte –i l’amistat profunda– amb Tomàs Garcés el condueix a la cançó, conreu que alterna amb paraules en llibertat i cal·ligrames a L’irradiador del port i les gavines (1921), de títol volgudament integrador. Un parèntesi èpic, Les conspiracions (1922) projecta l’ambient hostil detectat contra Catalunya al llarg d’una estada breu de repòs a la Fuenfría, al Guadarrama.
Les estades a la Cerdanya i al Vernet, i la descoberta de l’amiga, troben ressò en versos de La gesta dels estels (1922) i de manera remarcable a El poema de la rosa als llavis, breviari detingut de l’itinerari amorós: «sota el meu llavi el seu / com el foc a la brasa». Amb tècniques de miniaturista i delicadesa d’estil, Salvat registra tots els capítols del procés mentre celebra joiós el goig: «Visca l’amor que m’ha donat l’amiga».
En morir, deixa un recull inèdit de publicació pòstuma, Ossa menor (1925) i una obra en vers que, com la seva vida, no sap envellir. Viva també en les veus de la Nova Cançó.
Ferran Gadea i Gambús
Aleph - Joan Salvat-Papasseit - 3Cat (ccma.cat). Capítol dedicat a l’autor del programa de literatura Aleph, de TV3 i que es pot visualitzar a la plataforma 3cat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
«El poema de la rosa als llavis»: guia per al professorat i solucionari. Dossier didàctic sobre l’autor i l’obra publicat en el programa El Gust per la Lectura el curs 1999-2000. Autores: Montserrat Corrius i Carme Vilà
Auca de Joan Salvat-Papasseit a La paret de les auques, un espai d’Internet creat per l’INS Pius Font i Quer de Manresa i el professor jubilat Joan Vilamala dedicat a les auques sobre diferents autors o temes de Llengua i Literatura Catalana.
Joan Salvat-Papasseit a lletrA. Espai web dedicat a Joan Salvat-Papasseit a lletrA, la literatura catalana a internet.
Joan Salvat-Papasseit a l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Biografia, obra, premis, fragments de textos i enllaços d’interès a l’espai de la pàgina web de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) dedicada a l’autor.
Salvat-Papasseit al Corpus Literari Ciutat de Barcelona. Biografia de l’autor, enllaços i transcripció d’articles sobre Salvat-Papasseit.
Joan Salvat-Papasseit, poeta català tuberculós. Capítol del programa El Búnquer (Catalunya Ràdio) dedicada al poeta. Es pot escoltar a la plataforma 3Cat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Entrada sobre Joan Salvat-Papasseit al Mapa Literari Català.
Entrada sobre l’autor a l’espai web Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
“Joan Salvat Papasseit, un hombre entusiasta”, d’Edu García. Article d’Edu García a la revista digital Passeig de Gràcia, publicat el 7 de juny de 2016.
“Tot l’enyor del demà”, a Poesia Dibuixada. Vídeo del projecte literari Poesia Dibuixada, on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir tretze poesies dibuixades, que integren un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de l’actriu Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí.
Ovidi Montllor recita “Dona’m la mà” acompanyat a la guitarra per Toti Soler.
Publicacions de l'Abadia de Montserrat (pamsa.cat). Tant de gust de conèixer-lo, senyor Salvat-Papasseit
Poemari il·lustrat del poeta. Joan Salvat-Papasseit. Petits poemes. Text de Pep Molist i il·lustracions de Christian Inajara. Edicions El Cep i la Nansa
Exercicis de mètrica: “Quina grua el meu estel…”, de Josep Bargalló. Exercici de mètrica i comentari, amb enllaços a recursos en línia. Bloc de Josep Bargalló Torredembarra sur mer.
Propostes didàctiques a Viu la poesia. Tres poemes («L’ofici que més m’agrada», «Dona’m la mà» i «Pantalons llargs») al web Viu la poesia, amb propostes didàctiques.
Joan Salvat-Papasseit a Música de poetes
Entrada sobre Joan Salvat-Papasseit al portal Enciclopedia.cat
Èric Vinaixa música i canta “Dona’m la mà”. El tema forma part del llibre-CD Sota el firmament (Viena Edicions), una iniciativa del fotògraf Àlex Carmona, que va reunir una trentena de músics perquè versionessin un poema de Salvat-Papasseit mentre ell els retratava.
Guiem Soldevila música i canta “Dona’m la mà”
Josep Tero música i canta “Mester d’amor”
Any Salvat-Papasseit. Web oficial de l’Any Salvat-Papasseit 2024. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Biografia, obra i recursos didàctics en línia.
Sota el firmament, llibre disc d'Àlex Carmona dedicat a la poesia de Joan Salvat-Papasseit. Hi trobareu 17 poemes musicats per una trentena de grups i artistes com ara Elena Gadel, Èric Vinaixa, músics del grup Txarango, Cesk Freixas, Gossos o el pallasso Tortell Poltrona. Podeu veure alguns videopoemes i imatges de les gravacions al web d'Àlex Carmona.
Camins lluents de rosada. Propostes de creació poètica a partir de l'obra de Joan Salvat-Papasseit, publicat per Mireia Lleó, és una proposta didàctica de lectura i creació poètica basada en l’obra del poeta i adreçada a alumnat de primària i secundària. També hi ha una aproximació a la Barcelona del 1900, així com als corrents estètics del Modernisme i les Avantguardes.