Any Estellés

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és el poeta valencià més important de la literatura catalana del segle XX. Tot i que conreà el periodisme durant la major part de la seva vida, paral·lelament va construir una vastíssima obra poètica que arriba fins als onze volums. També va escriure teatre i narrativa, per bé que amb menor intensitat i projecció.

És autor del que, probablement, sigui un dels poemes d’amor més emblemàtics de la nostra literatura, Els amants, un poema d’una força tan abassegadora que tan bon punt el dius se t’enduu com un embat de maregassa: «No hi havia a València dos amants com nosaltres». D’entre la seva enorme producció destaca, sobretot, Llibre de meravelles, una mena de lonely planet poètica en què Estellés canta als carrers de la ciutat de València amb versos punyents i senzills mercès als quals encara ara, cinquanta-tres anys després de la seva publicació, segueix sent el seu llibre més conegut i aclamat pel públic.

La seva vocació de poeta del poble, tant pel seu compromís cívic com per la senzillesa dels seus versos, l’ha portat a ser musicat per Ovidi Montllor, Paco Muñoz, Maria Arnal i Marcel Bagés, Pau Alabajos, Borja Penalba, Josep Vicent Tallada, El Diluvi, o Borja Penalba, entre d’altres. 

El 1978 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 1984 el Premi de les Lletres Valencianes.

Estellés és l’horta de València, la llum de Sorolla, la flaire de la tarongina al caire de la primavera, el socarrat de la paella, dos joves que s’estimen, la passió vermella del pimentó torrat, la nit de la cremà al final de les falles, un tramvia camí del Cabanyal, el cremaet amb què es paeix un tiberi com cal, converses de bar entre glops de mistela, una cassola d’arròs al forn... Però també és Un entre tants, el que està despert per tots, l’home d’una peça que va escriure i escriure, perseverant en la llarga nit de la dictadura franquista, i que malgrat tot se’n va sortir conseqüent fins al final. 

Llegiu Estellés, deixeu-vos seduir pels seus versos: és la llibertat qui els esperona. I enguany fa 100 anys que ens acompanya!

Andreu Galan