ContactePel que fa als centres públics
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació
Article 142.9. [...] El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.
Pel que fa als centres privats concertats
Article 150.2: g) Exercir d’òrgan competent per a la defensa de l’interès superior de l’infant.
Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
Article 5.1: L'interès superior de l'infant o l'adolescent ha de ser el principi inspirador i fonamentador de les actuacions públiques.
Article 100.3. Deure de comunicació, intervenció i denúncia: Tots els professionals, especialment els professionals de la salut, dels serveis socials i de l’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement de la situació de risc o de desemparament en què es troba un infant o adolescent, d’acord amb els protocols específics i en col·laboració i coordinació amb l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents.
Article 11. Dret a la integritat i la dignitat personal: L’alumnat té els drets següents:
a. Al respecte a la seva identitat, integritat física, intimitat i dignitat personal
b. A la protecció contra tota agressió física, emocional o moral.
e. [..] l’obligació de comunicar a l'autoritat competent totes aquelles circumstàncies que puguin implicar maltractaments per a l'alumnat o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per les lleis de protecció del menor.
Protocol Marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya
Acord Gov/97/2017 de 18 de juliol (DOGC 7416 de 20 de juliol de 2017)
Apartat 2. Destinataris i àmbit d’aplicació: En un primer nivell, el present protocol es dirigeix a tots els funcionaris de la Generalitat de Catalunya dels àmbits d’aplicació (social, educatiu, lleure, participació i esport, salut, mossos d’esquadra i justícia) que tenen l’obligació de conèixer-lo i aplicar-lo.
Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius
Disposició Addicional Dinovena. Responsabilitat en les conductes greument perjudicials per a la convivència en els centres: 1. La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat [...]
Article 4.1: “[...] la direcció és també autoritat competent per defensar l’interès superior de l’infant.”
Article 7: La direcció [...]: b) Afavorir la convivència en el centre, garantir el compliment de les normes que s'hi refereixen i adoptar les mesures disciplinàries que corresponguin segons les normes d'organització i funcionament del centre i les previsions de l'ordenament. En l'exercici d'aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d'intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d'arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa.
Article 15. Deure comunicació de la ciutadania: tota persona que adverteixi indicis d'una situació de violència exercida sobre una persona menor d'edat, està obligada a comunicar-ho de forma immediata a l'autoritat competent i, si els fets poguessin ser constitutius de delicte, a les forces i cossos de seguretat, al ministeri fiscal o a l'autoritat judicial, sense perjudici de prestar l'atenció immediata que la víctima necessiti.
Article 16. Deure comunicació qualificat: el deure de comunicació previst a l'article anterior és especialment exigible a aquelles persones que, per raó del seu càrrec, professió, ofici o activitat, tinguin encomanada l'assistència, la cura, l'ensenyament o la protecció de nens, nenes o adolescents i, en l’exercici d'aquestes, hagin tingut coneixement d’una situació de violència exercida sobre aquests.
Hi ha un Acord de Govern GOV/98/2021, de 29 de juny, per elaborar un marc general que desplegui les accions per erradicar la violència institucional previstes en la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Acord de Govern GOV/98/2021, de 29 de juny
Article 1. Modificació de l’article 2 de la Llei 5/2008: [...] 2. Les referències a les dones incloses en aquesta llei s'entén que inclouen les nenes i les adolescents, i, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere.»
Article 2. Modificació de l’article 3 de la Llei 5/2008: Definicions: h) Diligència deguda: l’obligació dels poders públics d'adoptar mesures legislatives i de qualsevol altre ordre per a actuar amb l’agilitat i eficiència necessàries i assegurar-se que les autoritats, el personal, els agents, les entitats públiques i els altres actors que actuen en nom d'aquests poders públics es comportaran d'acord amb aquesta obligació, amb vista a prevenir, investigar, perseguir, castigar i reparar adequadament els actes de violència masclista i protegir-ne les víctimes.
i) Victimització secundària o revictimització: el maltractament addicional exercit contra les dones que es troben en situacions de violència masclista i llurs fills i filles, com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits quantitatius i qualitatius de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades o negligents provinents d’altres agents implicats.
Article 4. Modificació de l’article 5 de la Llei 5/2008: [...] «Àmbits de la violència masclista:» Segon. Violència en l'àmbit familiar: consisteix en la violència física, digital, sexual, psicològica o econòmica exercida contra les dones i els menors d'edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família o per membres del nucli de convivència, en el marc de les relacions afectives i dels lligams de l'entorn familiar. Inclou els matrimonis forçats. No inclou la violència exercida en l'àmbit de la parella.
»Vuitè. Violència en l’àmbit educatiu: qualsevol tipus de violència que es produeix en l’entorn educatiu entre els membres de la comunitat educativa. Es pot produir entre iguals, de major d’edat a menor d’edat o viceversa. Inclou l’assetjament, l’abús sexual i el maltractament físic, sexual, psíquic o emocional. Entre aquestes violències n’hi ha que es produeixen per raó de gènere o d’identitat sexual.
En aquests dos casos, malgrat que és violència masclista, el protocol que cal aplicar no ha de ser necessàriament el de violència masclista. En el primer cas, coincident amb el segon àmbit, en el cas que la violència s’exerceixi contra els menors d’edat, s’haurà d’activar el protocol de maltractament infantil i adolescent. En el segon cas, el protocol que cal obrir és el d’assetjament entre iguals, però la violència serà masclista.
Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista
Article 48.2: L’administració educativa ha de preveure l’escolarització immediata dels fills i filles en els supòsits de canvi de residència derivat d’actes de violència.
Article 4 Definicions: g) Assetjament per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere: qualsevol comportament basat en l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o provoqui l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
Article 11. Deure d’intervenció: 1. Els professionals [de l’educació] si tenen coneixement d’una situació de risc o tenen una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent. 2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’ha d’elaborar un protocol específic d’actuació.
Article 12. 1. [...] coeducació l’acció educativa que potencia la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. 2. [...] s’ha de vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits educatius.
L’apartat 6 determina que s’ha de vetllar per la conscienciació i la prevenció de la violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere i oferir mecanismes als centres perquè detectin situacions de discriminació o exclusió de qualsevol persona per les dites raons. En aquest sentit, s’ha de promoure el desplegament efectiu de plans de convivència amb un èmfasi especial en les mesures de prevenció i d’actuació contra l’assetjament de què poden ésser objecte les persones LGBTI en el medi escolar.
L’apartat 7 estableix que el departament d’educació, ha de vetllar perquè les escoles, els instituts i els altres centres educatius constitueixin un entorn amable per a la diversitat sexual i afectiva en què els alumnes i els professors puguin viure d’una manera natural llur orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i es contribueixi així a la creació de models positius per a la comunitat educativa.
Article 22.6: Les administracions públiques de Catalunya han d’establir els mecanismes necessaris perquè la documentació administrativa s’adeqüi a les relacions afectives de les persones LGBTI i a l’heterogeneïtat del fet familiar.
La documentació que genera el centre educatiu (agendes escolars, fulls d’autorització, etc.) ha d’emprar un llenguatge inclusiu que incorpori els diferents tipus d’unitats familiars.
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació
Article 30.2: Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre.
Article 33.1: El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat. 2.[...] En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat.
Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació.
Article 10. Educació
1. El departament competent en matèria educativa, les universitats i els centres educatius, independentment de la titularitat, han de garantir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i l’absència de qualsevol forma de discriminació o d’assetjament discriminatori als centres educatius, d’acord amb els principis rectors del sistema educatiu que estableix la legislació específica en matèria educativa i el que determinen els tractats i convenis internacionals que garanteixen els drets i les llibertats fonamentals, entre els quals l’escola inclusiva i la coeducació.