L’orientació és un procés d’acompanyament al llarg de l’escolaritat – en cadascuna de les etapes – que permet establir un recorregut diacrònic per estructurar l’acció orientadora per a tot l’alumnat, des que arriba a un centre educatiu fins que marxa.
L’accés és el primer aspecte del que cal tenir cura i es refereix a vetllar per tal que les condicions del centre i de l’oferta estiguin realment a l’abast de tota la població a la que va adreçada des d’un punt de vista territorial: que no hi hagi cap element que faci més difícil la participació d’algun tipus d’alumne, especialment aquells que tenen situacions de vulnerabilitat. En aquest context cal pensar en la distància del centre, les condicions sòcioeconòmiques de la població, les possibles barreres o altres impediments que puguin provocar dificultats a qualsevol potencial alumne.
L’acollida és la segona fase i té a veure amb les accions - de caràcter continuat i sistemàtic - encaminades a promoure la plena incorporació de l’alumne i la seva família a la comunitat educativa en general i al grup, nivell i/o activitat en particular. Les accions d’acollida poden començar abans de l’inici del curs escolar en el que l’alumne s’incorpora i poden perllongar-se molt més enllà de les primeres setmanes o mesos del curs.
La familiarització acadèmica consisteix en el disseny i la planificació educativa per tal que cada alumne o alumna es pugui incorporar a les dinàmiques d'ensenyament-aprenentatge pròpies del centre, del cicle i del nivell corresponents per desenvolupar els sabers i les competències pròpies en relació amb l'assoliment dels objectius d'aprenentatge des de la perspectiva orientadora.
La intensificació d’aprenentatges, com a fase del procés orientador, ha de potenciar l'aprofitament global dels recursos del centre perquè cada alumne o alumna vagi trobant el seu camí i desenvolupant-se personalment, social, acadèmica i professional al mateix temps que progressa en els aprenentatges i en les dinàmiques interpersonals. Permeten desenvolupar els sabers i les competències pròpies de cada proposta formativa de manera satisfactòria, tant en els àmbits estrictament curriculars com des d’un punt de vista educatiu de desenvolupament global.
El traspàs (o transfer) entès com a trànsit entre un nivell i el següent - i la transició - o canvi d’etapa - són moments en els quals es materialitzen canvis en la composició de grups, variacions en les estratègies metodològiques, en les dinàmiques i en els sabers o continguts. Convé preparar-les de manera anticipada i fluida perquè no suposin esculls, especialment per a aquell alumnat amb més dificultats. Des d’aquest punt de vista processual, són la darrera fase del procés orientador si bé cal anticipar-les molt abans i són el resultat de la feina feta durant tot el cicle que s’acaba (sigui un curs, un cicle o una etapa).