• Imprimeix

Marc normatiu

Política europea

Les polítiques comunes de la Unió Europea promouen objectius específics per assolir l’any 2020, entre els que destaquen els programes per millorar la capacitació del jovent per a l’èxit escolar i l’emprenedoria innovadora i sostenible.

El domini de llengües estrangeres ha destacat entre els indicadors internacionals d’ocupabilitat i esdevé un dels objectius educatius arreu d’Europa, amb la valoració del plurilingüisme dels ciutadans com una riquesa col•lectiva que cal promoure per a la convivència i la competitivitat en el món actual.

Objectius educatius de l’estratègia europea per al 2020:

  • Contribuir al desenvolupament de l’aprenentatge i la difusió de les llengües, per desenvolupar la dimensió europea en l’ensenyament i la formació
  • Millorar el coneixement i la difusió de la cultura i la història dels pobles europeus i salvaguardar el patrimoni cultural d’abast europeu
  • Afavorir la mobilitat dels estudiants i professors , promovent el reconeixement mutu dels diplomes i títols i els períodes d’estudis
  • Estimular la cooperació mútua entre els establiments d’ensenyament i de formació i, sobretot, entre aquests i les empreses
  • Millorar la formació professional inicial i permanent, per tal de facilitar la inserció dels ciutadans en el mercat laboral, la seva adaptació als canvis industrials i la seva possible reconversió professional
  • Estimular la creació artística i literària, també en el sector audiovisual

En el document que acompanya la nova estratègia "Rethinking education" aprovat per la Comissió Europea el novembre de 2012 s’hi introdueix, per primera vegada, un indicador sobre aprenentatge de llengües.

Marc Europeu Comú de Referència europeu per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar.

Reconeix el paper del coneixement de llengües en el desenvolupament personal i professional, i estableix orientacions concretes per a desenvolupar polítiques de proximitat i metodologies comunicatives vers l’aprenentatge eficient, plurilingüe i intercultural de les llengües.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix que els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis. De la mateixa manera, els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, determina

Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

Article 11. El català, llengua vehicular i d'aprenentatge

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.

2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. En l'article 12 s'afirma que el projecte lingüístic d'un centre pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres i en l'article 14 que el projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com singularment, a la realitat sociolingüística del centre.

4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

Article 12. Llengües estrangeres

Article 14. Projecte lingüístic

El projecte lingüístic de què han de disposar els centres en el marc del seu projecte educatiu s'ha d'ajustar al que estableixen els articles 10, 11, 12 i 14, 15, 16, 18 i 91.4e) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació i l'article 5.1.e) del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

La determinació de les característiques específiques del Projecte Lingüístic es farà en funció de l'autonomia pedagògica dels centres recollida als articles 91.4 e) i 97.3 de la LEC i haurà d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües del centre (art.14, LEC) durant el temps lectiu i el temps escolar i tenint en compte les relacions i la participació de l'entorn.

Article 15. Programes d'immersió lingüística

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

Desplega una opció decidida perquè sigui en l'àmbit del centre i de la seva direcció on se situï l'eix central de la presa de decisions, especialment de caràcter pedagògic i organitzatiu i és en aquest sentit que l'article 5.1 e, del mateix decret, inclou el projecte lingüístic com a element essencial del projecte educatiu del centre, tot regulant que el projecte lingüístic s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn i d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis.

Títol V, capítol IV, article 69. L'educació d'adults té com a finalitat fer efectiu el dret a l'educació en qualsevol etapa de la vida i ha d'incloure:

  • L'educació per adquirir competències transprofessionals que comprèn l'aprenentatge i l'ensenyament de les llengües .
  • L'educació per a la participació i cohesió social que comprèn l'acollida formativa a les persones adultes immigrants, la iniciació a les llengües oficials i a una llengua estrangera per tal que les persones adultes puguin adquirir una bona competència comunicativa i facilitar la seva integració i participació social.

L'ordenació dels ensenyaments d'adults en llengua catalana o castellana es basa en els documents d'orientacions de competències bàsiques de l'àmbit lingüístic de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria.

Pel que fa a la llengua estrangera, els ensenyaments que s'ofereixen en el centres de formació d'adults són tres nivells de llengua anglesa o francesa, (nivell 1, nivell 2 i nivell 3) de manera que l'alumne que supera el tercer nivell obté un certificat equiparable al nivell d'usuari/a bàsic/a A2 del Marc Europeu Comú de Referència per a les llegües, aprendre, ensenyar i avaluar elaborat pel Consell d'Europa (MECR).

En el cas de les llengües oficials (català, castellà o aranès) en els centres de formació d'adults, els ensenyaments s'estructuren també en tres nivells (nivell1, nivell2 i nivell3) i l'alumne que supera el tercer nivell obté un certificat equivalent al nivell d'usuari/ària independent B1 del MECR.

Decret 181/2008, de 9 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil

Article 4.

El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular de d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa i que en funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, els centres podran implementar metodologies d'immersió lingüística de la llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l'aprenentatge. A més, el centre podrà decidir, si aquest context sociolingüístic escolar ho permet, iniciar, especialment en el darrer curs del cicle, una primera aproximació a l'ús oral d'una llengua estrangera.

Decret 142/2007 i Decret 143/2007. Els currículums de llengües de l'educació obligatòria

Decret 142/2007 i Decret 143/2007. Els currículums de llengües de l'educació obligatòria

  • Les bases teòriques per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües. Es posa l'èmfasi en un ensenyament integrat tant pel que fa a les diferents llengües curriculars, com també a la integració de contingut i llengua. S'apunta la necessitat de pensar i dissenyar mesures organitzatives que ho facilitin.
  • El centre com a espai comunicatiu on l'activitat dialògica impregni totes les activitats d'ensenyament i aprenentatge en un context real i dinàmic.
  • La integració de recursos TIC per tal que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col¿laboratiu, interactiu i social.
  • Les actituds i valors de respecte de la llengua: Els enfocaments didàctics han d'estar impregnats de l'educació en el valors i les actituds de respecte de la llengua per tal de poder introduir l'obertura i sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural presents a l'aula i a la societat.
  • L'avaluació per a l'aprenentatge que ha de formar part de l'estructura de les tasques d'ensenyament i aprenentatge. Ha d'incorporar la reflexió cognitiva i metacognitiva per tal d'oferir a l'alumnat un protagonisme cada vegada més actiu en el procés d'aprenentatge.

Els continguts curriculars s'organitzen en tres dimensions: la comunicativa, la literària i la plurilingüe i intercultural. El treball en les diferents llengües curriculars ha de conduir a desenvolupar "la capacitat d'utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures", tal i com es proposa al document Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de llengües, document elaborat pel Consell d'Europa que s'esmenta a la introducció a l'apartat de llengües del currículum vigent.

S'han desplegat els continguts curriculars per la primera i la segona llengua estrangera sense definir quina. A l'educació obligatòria majoritàriament l'anglès apareix com a primera llengua estrangera. L'oferta d'una segona llengua estrangera es pot fer ja al cicle superior de l'educació primària i des del primer curs de l'ESO.

Formació professional

Pel que fa a la formació professional, les necessitats d'un mercat de treball integrat a la Unió Europea fan que la llengua anglesa esdevingui fonamental en la inserció laboral de l'alumnat d'ensenyaments professionals, de tal manera que en els nous cicles formatius d'àmbit LOE, s'ha incorporat l'ús d'aquesta llengua.

Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum dels ensenyaments de règim especial que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes Els ensenyaments que s'imparteixen a les escoles oficials d'idiomes permeten continuar els aprenentatges ja iniciats durant les etapes ordinàries del sistema educatiu així com iniciar aprenentatges de noves llengües. Els ensenyaments d'idiomes en aquests centres, destinats al "foment del plurilingüisme en la societat catalana, prioritzen les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes, en la seva vida adulta, tant pel que fa a l'adquisició o perfeccionament del coneixement d'idiomes com a la certificació dels seus nivells de competència en l'ús d'aquests idiomes".

Les EOI imparteixen els nivells intermedi, bàsic i avançat (que corresponen als nivells A2, B1 i B2 del MCR) de les següents llengües: àrab, català per a no catalanoparlants, espanyol per a estrangers, èuscar, grec, italià, japonès, neerlandès, portuguès, rus i xinès i, a més a més i des del curs 2012-2013, el nivell C1 per a anglès, francès i alemany.

Per tal de poder respondre a la finalitat dels ensenyaments descrita en el currículum, l'alumnat pot acreditar el seu nivell de llengua bé en règim oficial (presencial o ¿ en el cas de l'anglès- a distància mitjançant l'Institut Obert de Catalunya, bé en règim lliure, i obtenir els certificats corresponents.