• Comparteix a Telegram
  • Imprimeix

Intercomprensió

La intercomprensió és la capacitat conscient o inconscient que tenen els parlants de diferents llengües d’entendre’s parlant cadascú en la seva pròpia llengua. El procés de comprensió recíproca entre parlants de llengües diferents, si bé és espontani, es pot accelerar mitjançant un recorregut guiat d’ensenyament/aprenentatge.

La didàctica de la intercomprensió, sense pretendre ser una alternativa a l’aprenentatge de totes les habilitats lingüístiques, representa una estratègia útil per a l’aprenentatge lingüístic des d’un enfocament plurilingüe. I esdevé, també, una pràctica didàctica adequada per al desenvolupament de la consciència lingüística que, té, com a objectiu, posar en valor totes les llengües, tal com suggereix i propugna el Marc europeu comú de referència per a les llengües del Consell d’Europa. Aquest mateix document subratlla que les llengües no es poden considerar compartiments estancs  que el plurilingüisme s’entén, justament, com la integració de diversos repertoris lingüístics que no impliquen necessàriament el domini complet de totes les habilitats.

Des d’aquest punt de vista, la intercomprensió promou la diversitat en el reconeixement i ús de diverses llengües com a mitjà de comunicació. I té, com a objectiu principal, augmentar la capacitat de comprensió de l’aprenent de diferents llengües –sovint de la mateixa família lingüística- posant de manifest la proximitat entre aquestes.  

Així, doncs, com a estratègia didàctica, es basa l’adquisició de competències parcials –notablement de caràcter receptiu- i posa l’èmfasi en els elements lèxics, fonològics, morfològics, sintàctics i fins i tot discursius, textuals o culturals que comparteixen diferents llengües pel fet de ser llengües vinculades a una determinada comunitat lingüística y cultural.

La intercomprensió recorre a la transversalitat de l’aprenentatge i als coneixements previs de l’aprenent. L’explotació de la proximitat lingüística, d’una banda, i de l’objectiu d’assolir una competència parcial, d’una altra, confereixen a la intercomprensió un caràcter transversal que condueix a un enriquiment lingüístic, cultural i humà notable.