• Imprimeix

Programa STEAMcat

Marc pedagògic del Programa STEAMcat

 

Tal i com s’estableix al Pla STEMcat, “la necessitat d’incrementar el nombre de treballadors qualificats d’aquests sectors implica treballar en direccions i àmbits diversos: des del món educatiu –tant per millorar la percepció d’aquestes professions com l’orientació professional i acadèmica- com de les mateixes universitats per millorar les metodologies, reduir les taxes d’abandonament i incrementar el nombre de graduats en els estudis STEM.” En aquest sentit, és necessari començar a treballar en aquesta direcció des de l’educació obligatòria, potenciant les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques per tal de promoure la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a la societat, no sols des de les pròpies àrees si no també amb el transversal i global de centre,  fent èmfasi especial en les activitats adreçades a la comunitat educativa.

Amb aquest objectiu, el programa STEAMcat  vol afavorir el desenvolupament de les competències transversals i les pròpies relacionades amb els aprenentatges dels àmbits cientificotecnològic  i matemàtic de l’alumnat pre-universitari.

El marc pedagògic del Pla queda definit segons els recursos a través dels quals provoquem l’adquisició d’aquestes competències, definits en els currículums educatius d’educació pre-universitària (veure punt 2.2, “Marc Normatiu”), l’objectiu dels quals és orientar l’adquisició d’aquestes competències mitjançant la regulació dels seus elements característics: continguts, metodologies i avaluació.

El marc pedagògic sota el qual es reconeixeran els projectes adherits al programa STEAMcat respondran a les següents característiques:

 

Continguts

 

Els continguts relacionats amb l’àmbit STEAM, atenent als àmbits curriculars específics que contempla, són identificats, en les diferents etapes, com àmbits associats directament i indirectament per aconseguir els objectius del programa STEAMcat.

En l’educació primària els àmbits associats directament son: el matemàtic, de coneixement del medi, artístic, digital  i amb la col·laboració de l‘equip orientador. Els àmbits associats indirectament: valors socials i cívics, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, lingüístic i educació física.

En l’educació secundària obligatòria els àmbits associats directament son: matemàtic, cientificotecnològic, artístic, digital i amb la col·laboració de l’equip orientador. Els àmbits associats indirectament son: de cultura i valors, personal i social, lingüístic, social i de l’educació física.

 

Metodologies

 

Les metodologies didàctiques  associades al programa STEAMcat  es caracteritzen per ser:

  1. Significatives i contextualitzades, en quan a que parteixen de la realitat de l’alumnat i dels seus coneixements i experiències prèvies

  2. Crítiques, ja que promouen que  l’alumnat analitzi situacions per poder posicionar-s’hi i prendre decisions al respecte, tot avaluant les conseqüències de les seves decisions

  3. Actives, ja que fomenten la proactivitat de l’alumnat en la consecució dels seus objectius, és a dir: ser investigador, creador, cercador de solucions,dissenyador, avaluados... i, per això, es treballen i desenvolupen aspectes com la curiositat, la formulació de preguntes, el “tinkering“, la gestió de l’error i de la frustració...entre altres.

  4. Aprenentatge centrat en l’alumne, ja que proposen un canvi de paradigma, on el docent passa a ser un acompanyant de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, un facilitador de bastides, alhora que l’alumnat es fa responsable de la realització (consecució, …) de la seva feina i n’és el seu propi avaluador (i co-avaluador en cas de les tasques realitzades de forma cooperativa i/o col·laborativa)

  5. Sostenibles, ja que es promou que les metodologies emprades puguin reproduir-se en diferents situacions, temes, moments….de la manera més sostenible possible

  6. Impliquen realitzar tasques a partir del treball cooperatiu i col·laboratiu de l’alumnat (incloent el treball en xarxa), alhora que també individual.

  7. Inclusiva i integradora en un sentit ampli , atenent a diferents escenaris i realitats relacionats amb els agents del procés d’aprenentatge i als propis aprenentatges: maneres d’aprendre, maneres de ser, continguts, formes d’expressar imputs i outputs, processos de resolució de problemes,...

  8. Alguns exemples de metodologies que compleixen aquestes característiques són l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge basat en projectes (ABP), el desing thinking, el design doing,...


Avaluació

 

Sota l’empara del que especifica la normativa vigent en relació als procediments, els documents i els requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària i secundària (veure apartat 2.2), l’avaluació concebuda el dins del marc pedagògic del programa STEAMcat es basa en establir criteris que determinin el grau d’assoliment de la capacitat de raonar, d’establir relacions de deducció, d’aplicació del coneixement per resoldre nous problemes i reptes.

Seguint la proposta de la Neus Samartí en el document Avaluar per aprendre (Sanmartí, N. (2010), marc pedagògic del programa STEAMcat planteja una avaluació que es basa en el següent esquema:

L’avaluació comporta recollir dades i evidències, però sobretot implica prendre decisions sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge.

L’avaluació ha de tenir dues finalitats: L’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per detectar les dificultats i trobar eines per resoldre-les. En aquest cas estem parlant de l’avaluació formativa. Imprescindible el Feedback en aquest moment. I per altra banda, l’avaluació com a mitjà per comprovar el que s’ha après, és a dir, quantificar i qualificar els resultats amb diferents finalitats: orientar a l’alumnes en estudis futurs, acreditar aprenentatges, introduir canvis en el sistema educatiu, etc.

Partint de la base que el que es vol és avaluar l’assoliment de les competències per part de l’alumnat, l’avaluació reguladora, que és aquella que té lloc durant tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat, és la base de les competències transversals d’aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal, mentre que l’avaluació com a procés per valorar els resultats s’ha de dissenyar de manera que possibiliti comprovar si realment s’ha avançat en el desenvolupament de la capacitat d’actuar en situacions complexes i imprevistes aplicant els coneixements apresos (Sanmartí 2010, p.4), fent especial .


REFERÈNCIES

 

-Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció General de l’Educació Básica i el Batxillerat.