• Imprimeix

Estructura organitzativa

Una organització és la coordinació planificada de les activitats d’un conjunt de persones per a l’assoliment d’un objectiu comú i explícit [Schein(1972)]. La forma concreta que cada organització adopta ens descriu la seva estructura organitzativa.

Aquesta definició ens presenta de manera clara els elements que caracteritzen tota organització: els objectius compartits, el compromís de les persones que la integren i la coordinació i la planificació de les activitats que s’han de dur a terme per assolir els objectius.

L’engranatge entre tots aquests elements que conformen una organització educativa és complex . Però segons com siguin les seves estructures podem aconseguir que el centre  educatiu, i la comunitat de persones que la integren, funcioni com un organisme viu amb capacitat de regenerar-se, renovar-se i innovar.

Una comunicació eficaç entre els membres de la comunitat esdevindrà un element clau a tenir en compte per dinamitzar aquest engranatge i assolir els objectius fixats.

Objectius Compromís Cultura col·laborativa
Es fa necessari que una organització educativa posi la mirada en la complexitat estructural i organitzativa, però li cal, especialment, que mai abandoni la visió de conjunt i el camí cap a on vol avançar. No ha de perdre mai de vista quins són els seus objectius clau, quin és el projecte educatiu que ha creat per donar resposta a les necessitats d’adequació social i d’entorn, amb la mirada sempre posada en l’alumnat. El centre, com a organització, ha de tenir en compte el compromís de les persones que la integren, ja que és el capital humà amb què compta, i crear les condicions òptimes per al seu creixement personal i professional. Ens referim, per exemple, a l’establiment d’un lideratge distribuït que doni veu, i que comprometi tots els agents; a la creació d’espais de debat constructiu; i al reconeixement de les fortaleses individuals, de les bones pràctiques educatives i dels bons processos d’aprenentatge, font de motivació personal, desenvolupament professional i sentit de pertinença i de responsabilitat. S’ha de dir que, en major o menor grau, l’èxit personal, acadèmic i professional de cadascun dels alumnes d’un centre, depèn del treball coordinat i planificat de les diferents accions educatives. Aconseguir els acords necessaris per assolir els objectius serà un procés laboriós de consens i participació. Però és en aquests espais de debat professional on l’equip s’enforteix, s’eviten les rutines, i s’impulsen els projectes de millora.
També ha de tenir en compte els recursos i les relacions amb l’entorn i desenvolupar sensibilitats cap a ell treballant conjuntament amb famílies,entitats, serveis i institucions.

 

Un element important de la cultura col·laborativa és el debat i la comunicació que s’estableix entre els membres de la comunitat educativa.

Algunes de les condicions que afavoreixen la col·laboració entre els membres de la comunitat escolar són:

  • Planificar i conduir les sessions d’intercanvi pedagògic amb objectius concrets i acotats
  • Compartir el significat de les paraules que integren el llenguatge pedagògic i professional usat pel grup.
  • Donar veu a tots i cadascun dels membres de l’equip, propiciant la reflexió i vetllant perquè la cordialitat i el to professional sigui la tònica del debat.
  • Facilitar la integració en el debat dels nous membres del claustre.
  • Gestionar eficaçment el temps vetllant per la funcionalitat de les sessions de treball.
  • Recollir les idees i els acords consensuats del grup deixant palès el compromís en el seu acompliment.
  • Organitzar la implementació d’aquests acords en plans d’acció realistes i temporalitzats.
  • Recollir les evidències concretes per observar, analitzar i avaluar tant els resultats de les actuacions dutes a terme, com dels processos utilitzats.
  • Recordar els objectius principals del projecte de centre per orientar l’equip quan aquest ho necessiti, construint, així, una cultura de centre.
  • Repartir responsabilitats i tasques per activar el talent de l’equip i afavorir l’autoimatge professional i de pertinença a la comunitat establint un equilibri adequat entre repte i suport.
  • Donar espais i instruments per avaluar els projectes de millora o d’innovació.