• Imprimeix

Currículum i orientació

Preguntes Més Freqüents. ESO.

 

1. Quina documentació de l'alumnat de primària ha d'arribar als centres de secundària?

2. Com s'ha de fer l'avaluació inicial de l'alumnat?

3. On han de quedar reflectides les recuperacions i mesures de reforç per a l'alumnat de l'ESO que no progressi adequadament?

4. Com es porta a terme l'avaluació extraordinària a l'ESO?

5. Un alumne/a pot presentar-se al setembre per millorar nota d'una matèria aprovada al juny?

6. Si un alumne/a canvia de centre en acabar el curs, on ha de fer les proves extraordinàries? Al centre antic o al nou?

7. Amb quantes matèries no superades en acabar l'etapa l'alumnat d'ESO pot obtenir el títol de graduat?

8. Si a un alumne/a se li atorga el títol de graduat en el mes de juny amb alguna matèria suspesa, pot presentar-se al setembre per aprovar el que li hagi quedat suspès?

9. Amb quantes matèries no superades l'alumnat pot passar de curs a l'ESO?

10. Com s'avaluen les activitats alternatives a la religió a l'ESO?

11. A un/a alumne/a proposat per obtenir el títol de graduat en ESO li pot quedar una mitjana de l'etapa inferior a 5?

  

1 . Quina documentació de l'alumnat de primària ha d'arribar als centres de secundària?

Els centres d'educació primària han de trametre als centres de secundària, a petició d'aquests, una còpia de l'historial acadèmic de l'alumne o alumna i l'informe individualitzat, d'acord amb l'article 3 de l'Ordre de referència, que coincideix amb el que estableix l' Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària.

(En els cursos 2008-2009 i 2009-2010 els alumnes que s'incorporaven a ESO procedents del cicle superior d'educació primària havien cursat estudis LOGSE, per la qual cosa no disposaven d'informe individualitzat i en el seu historial acadèmic només constaven qualificacions de cicle superior. Per compensar aquesta falta d'elements informatius, per a aquests alumnes els centres d'educació primària havien de trametre, a més de l'historial acadèmic, una còpia de l'expedient acadèmic de l'alumne o alumna.)

Puja


 

2. Com s'ha de fer l'avaluació inicial de l'alumnat?

Aquesta avaluació és prescriptiva a 1r i 4t curs d'ESO d'acord amb l'article 5.4 de l' Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny. Els centres educatius poden optar per estendre-la als altres cursos de l'etapa.

D'acord amb l'article 5.6 de l'ordre esmentada, la persona tutora ha de, entre altres funcions, aixecar acta del desenvolupament d'aquestes avaluacions inicials, on es recolliran les valoracions i les decisions preses, i vehicular l'intercanvi d'informació amb les famílies.

El format d'aquestes actes i la manera en què es traspassa la informació a les famílies són aspectes que, d'acord amb el que estableix l'article 24 de l'ordre esmentada, ha de decidir cada centre en el marc de la seva autonomia.

Ateses les especials característiques de l'avaluació inicial, el format de les actes i el procediment de comunicació (oral o escrit) amb les famílies no tenen perquè ser idèntics als que s'adoptin per a les altres avaluacions trimestrals. En particular, no cal que la forma i el contingut de la comunicació a les famílies siguin idèntics sinó que poden estar en funció del tipus de dificultats detectades en l'avaluació inicial per a cada alumne/a. Fins i tot podria optar-se per parlar només amb algunes famílies, en funció dels resultats d'aquesta avaluació.

Puja


 

3. On han de quedar reflectides les recuperacions i mesures de reforç per a l'alumnat de l'ESO que no progressi adequadament?

En les actes de les sessions d'avaluació realitzades al llarg del curs hi ha d'haver constància dels resultats obtinguts per l'alumnat en les activitats de recuperació que el centre ha d'establir quan l'alumnat no progressi adequadament, d'acord amb l'article 7 de l'Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny.

D'acord amb l'article 13.1 de l'Ordre esmentada, l'equip docent ha d'establir mesures de reforç i suport en la programació del curs següent per a l'alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries, mesures que no poden consistir simplement en la superació d'una prova. Aquestes mesures s'han d'adoptar tant si les matèries tenen continuïtat en el curs següent com si no, si bé aquest fet és rellevant a l'hora de definir les activitats concretes adreçades a l'alumnat.

Dels resultats d'aquestes mesures s'informarà a l'alumnat i les seves famílies i en quedarà constància a les actes d'avaluació ordinàries, si s'escau, i prescriptivament a les actes de qualificacions finals d'avaluació contínua i de qualificacions finals, en el model de les quals hi ha una columna destinada a l'efecte.

Puja


 

4. Com es porta a terme l'avaluació extraordinària a l'ESO?

En el curs 2011-2012 comencen a aplicar-se algunes modificacions en el procés d’avaluació de l’alumnat d’ESO establert en l' Ordre EDU/295/2008.Podeu trobar orientacions més completes en el Document d’orientació sobre l’avaluació a l’ESO. Curs 2011-2012.

En la darrera avaluació ordinària del curs escolar del mes de juny, l’equip docent ha de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat, tant pel que fa als ensenyaments realitzats al llarg del curs, com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions de matèries de cursos anteriors realitzades en el mateix període. A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes (valoracions al llarg del curs, recuperacions, evolució de l’alumne/a), el professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne/a una qualificació final d’avaluació ordinària, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria.

Per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació negativa en algunes matèries, els centres proposaran activitats de recuperació personalitzades que s’han de realitzar al llarg de l’estiu. Això inclou les matèries de cursos anteriors que l’alumnat té encara pendents.

La sessió d’avaluació final extraordinària  té lloc al mes de setembre, just després de les proves extraordinàries. Les proves extraordinàries inclouen les de les matèries de cursos anteriors que l’alumnat té encara pendents.

En la sessió d’avaluació final extraordinària, l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la superació de les matèries i decidir l’alumnat que finalment passa de curs o supera l’etapa. En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinària ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de tres elements:
- l’evolució de l’alumne o alumna durant el curs,
- les activitats de recuperació que s’hagin proposat realitzar al llarg de l’estiu,
- els resultats de les tasques associades a la prova extraordinària.
Que l’equip docent hagi de considerar aquests tres aspectes no significa que s’hagi d’establir una ponderació aritmètica de tots tres per arribar a la qualificació final. És essencial mantenir el caràcter formatiu i orientador de l’avaluació, i la coherència de l’avaluació extraordinària de setembre amb els criteris d’avaluació establerts per al curs i concretats en el projecte educatiu, dels quals famílies i alumnes ja han rebut informació detallada.

Puja


 

5. Un alumne/a pot presentar-se al setembre per millorar nota d'una matèria aprovada al juny?

No. Les proves extraordinàries de setembre són exclusivament per a matèries amb avaluació negativa.

Puja


 

6. Si un alumne/a canvia de centre en acabar el curs, on ha de fer les proves extraordinàries? Al centre antic o al nou?

El trasllat de l'expedient acadèmic, a final de curs, no es pot formalitzar fins que no s'hagi dut a terme l'avaluació extraordinària. Per tant, les proves extraordinàries (així com la correcció de les activitats de recuperació de l'estiu) sempre s'han de fer en el centre on ha estat escolaritzat l'alumne/a.

Puja


  

7. Amb quantes matèries no superades en acabar l'etapa l'alumnat d'ESO pot obtenir el títol de graduat?

L'equip docent pot decidir, per majoria simple, que un alumne amb una o dues o, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol, d'acord amb l'article 14.3 de l' Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny.

Aquesta decisió pot ser presa tant en la convocatòria ordinària del mes de juny com en l'extraordinària de setembre.

La manera en què aquesta decisió es concreta en l'acta de qualificacions finals de 4t curs és que en les matèries no superades hi apareix la qualificació (acompanyada de la qualificació numèrica -1, 2, 3, 4- que correspongui) i a la casella de superació de l'etapa s'indica "sí". Aquesta decisió de superació de l'etapa no comporta la modificació de cap qualificació de matèria per part de l'equip docent.

D'altra banda, hi ha una altra possibilitat contemplada en l'article 14.4 de l'Ordre esmentada. L'equip docent pot acordar, per majoria de 2/3 dels membres de l'equip docent presents en la sessió, la superació d'una matèria que l'alumne no hagués superat. Aquesta decisió és independent de la que s'ha tractat en el punt anterior, atès que l'equip docent pot modificar alguna qualificació sense que aquest fet tingui a veure amb la superació de l'etapa. En aquest cas, la qualificació modificada de la matèria en l'acta de qualificacions de 4t curs serà "S*", és a dir la qualificació de suficient acompanyada d'un asterisc, i amb la qualificació numèrica corresponent (5) al costat.

Puja


 

8. Si a un alumne/a se li atorga el títol de graduat en el mes de juny amb alguna matèria suspesa, pot presentar-se al setembre per aprovar el que li hagi quedat suspès?

No. Un cop obtingut el títol, l'alumne/a ja ha acabat la seva vida acadèmica en l'etapa.

Puja


 

9. Amb quantes matèries no superades l'alumnat pot passar de curs a l'ESO?

A les avaluacions finals de 1r, 2n i 3r d'ESO, l'alumnat pot passar de curs tot i tenir més de tres matèries no superades (ja sigui d'acord amb el pla individualitzat de l'alumne o per impossibilitat legal de repetir). Les qualificacions corresponents seran de "I" (acompanyada de la qualificació numèrica -1, 2, 3, 4- que correspongui) i a la casella d'accés al curs següent s'indicarà "SD" (accedeix al curs següent d'acord amb el pla individualitzat aplicat, tot i no haver superat el curs actual, per continuar amb el pla) o "SL" (accedeix al curs següent per impossibilitat legal de repetir).

Aquest procediment de promoció al curs següent no comporta necessàriament la modificació de cap qualificació de matèria per part de l'equip docent. Tot i així, en el cas que l'equip docent decideixi modificar alguna qualificació de matèria fent ús del que preveu l'article 12.4 de l' Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, aquesta decisió es concreta en l'acta de qualificacions finals de la mateixa manera com es descriu en la pregunta del cas de l'avaluació final d'etapa per a l'obtenció del títol de graduat.

Puja


 

10. Com s'avaluen les activitats alternatives a la religió a l'ESO?

Les activitats d'atenció educativa alternatives a l'ensenyament de la religió s'avaluaran dins el conjunt de matèries optatives, d'acord amb el que estableix l' apartat 17 (Ensenyament de la religió) del document d'Organització i funcionament del curs 2011-2012. Aquest apartat no fa distinció entre els tres primers cursos i el 4t.

En els tres primers cursos de l'etapa, per a cada alumne/a l'equip docent ha d'atorgar una qualificació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s'ha d'obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a les unitats de la qualificació del treball de síntesi, d'una banda, i de la qualificació aportada pels professors de les matèries optatives cursades per l'alumne/a al llarg del curs, de l'altra. La qualificació de les activitats alternatives a la religió, en cas que l'alumne hagi cursat aquesta opció, queda incorporada a les matèries optatives. En les actes finals s'inclou un apartat "Global optatiu" entre les matèries de l'alumne, apartat que ha de recollir les qualificacions del treball de síntesi, de les matèries optatives i de les activitats alternatives, qualificacions que s'han recollit amb detall a la part dreta de l'acta, d'acord amb l'article 10.4 de l' Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny.

En l'avaluació final de 4t curs d'ESO, igual com en els tres primers cursos, les actes també inclouen un apartat "Global optatiu" entre les matèries de l'alumne. Per analogia amb les actes dels tres primers cursos, aquesta qualificació s'ha d'obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a les unitats de la qualificació del projecte de recerca, d'una banda, i de la qualificació de les activitats alternatives a la religió, de l'altra. En cas que l'alumne hagi cursat la matèria de religió, en qualsevol de les seves opcions, la qualificació "Global optatiu" de 4t curs es compon únicament de la qualificació del projecte de recerca. Només seria possible incloure la qualificació d'altres matèries optatives dins el "Global optatiu" en el cas que el centre hagi implementat un projecte didàctic propi en els termes previstos en l'article 23.8 del Decret 143/2007 i en aquest projecte hagués dissenyat un nou espai d'optativitat a 4t curs.

Puja


 

11. A un/a alumne/a proposat per obtenir el títol de graduat en ESO li pot quedar una mitjana de l'etapa inferior a 5?

L'alumnat pot obtenir el títol de graduat en ESO tot i tenir alguna matèria suspesa, en els termes establerts en l'article 14 de l' Ordre EDU/295/2008 de 13 de juny. L'article 15 de la mateixa Ordre estableix el procediment de càlcul de la qualificació mitjana de l'etapa. Podria succeïr que per a algun alumne proposat per a l'obtenció del títol de graduat el resultat d'aquest càlcul fos inferior a 5 (aquest cas només pot donar-se entre alumnes que els hagi quedat alguna matèria suspesa). La qualificació mitjana de l'etapa, atès que només es calcula per a l'alumnat que ha superat l'etapa, ha de ser, com a mínim, de 5. En conseqüència, si el resultat del càlcul explicitat en l'article 15 fos inferior a 5 per a un alumne que obté el títol, la qualificació mitjana de l'etapa per a aquest alumne seria de 5.

Puja