• Imprimeix

Atenció a la diversitat

 

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que s'inicia en la infància i es caracteritza per les  dificultats per mantenir l’atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat que causen un deteriorament funcional de la persona.
Aquests símptomes han de manifestar-se i causar el deteriorament funcional abans dels 7 anys.
 

Les manifestacions clíniques fan referència a:

  • Hiperactivitat que es manifesta per un excés d’activitat motriu i/o cognitiva, en situacions que resulta inadequat fer-ho.
  • Inatenció que s’observa en les dificultats per mantenir l’atenció durant un període de temps, tant en tasques escolars com familiars i socials.
  • Impulsivitat que es posa en evidència en la dificultat per esperar torn o ajornar les accions, impaciència poc continguda i precipitació.

En relació a la incidència dels símptomes nuclears, es poden observar tres subtipus de TDAH:

 

Tipus inatent
Dificultats per mantenir l’atenció.
Descuits o oblits persistents.
Comportaments al marge de la tasca que han de fer.
Tendència a la distracció.
En general, està associat a un estil cognitiu lent i a dificultats d’aprenentatge.
Tipus hiperactiu/impulsiu
Moviments motors excessius.
Impulsivitat verbal i/o conductual.
Pot associar-se a comportament problemàtic.
Tipus combinat
Combinació d’ambdós tipus.

 

Aquests manifestacions conductuals es produeixen en tots els entorns: la família, l’escola o l’institut i altres contextos socials.

Amb l’edat canvien els símptomes. Tendeix a disminuir la hiperactivitat, però perdura la impulsivitat i la inatenció.