• Imprimeix

Alumnat amb trastorns de desenvolupament

Alguns infants i joves, per causes diverses, poden desenvolupar-se d’una forma diferent a la típica. És possible que aquesta atipicitat en el seu desenvolupament sigui deguda a la presència d’un trastorn que l’afecta.

Hi ha diferents factors de risc que poden alterar el desenvolupament dels infants, alguns dels quals poden actuar sincrònicament, com:

  • Factors genètics o factors que actuen en el període embrionari.
  • Factors biològics que actuen en els períodes fetal, perinatal o postnatal i perjudiquen el desenvolupament normal del sistema nerviós central.
  • Factors ambientals que poden actuar negativament sobre infants biològicament sans o no.

Els alumnes amb trastorns del desenvolupament necessiten rebre ajudes educatives. Aquestes ajudes educatives tenen dues finalitats principals:

  • Suprimir o reduir les barreres ambientals que dificulten l’accés a l’aprenentatge i a la cultura comuna.
  • Compensar les seves dificultats, estimulant l’aprenentatge d’habilitats concretes o proporcionant ajuts tècnics perquè puguin fer el mateix que la resta d’alumnat, encara que d’una forma diferent.

Per a aquests alumnes, com per a la resta dels seus companys, l’escola o l’institut ha de estructurar una sèrie d’actuacions que els acompanyin al llarg del seu procés educatiu i els permetin assolir els nivells més alts de competències i d’excel·lència.


Trastorn Espectre Autista

L’autisme és un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials. Paral·lelament, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis inesperats. El terme espectre es refereix a una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les persones que el pateixen.

Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) són de base genètica, però possiblement associades a factors ambientals que interactuen amb aquestes. Els canvis del patró de desenvolupament del cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixin en edats més primerenques.

En l’actualitat, es reconeixen dos grans subgrups: l’autisme clàssic i la síndrome d’Asperger. L’autisme clàssic està associat a dificultats d’aprenentatge (QI per sota la mitjana) i retard en l’adquisició del llenguatge. La síndrome d’Asperger comparteix característiques amb l’autisme, però sense les dificultats d’aprenentatge associades (QI en la mitjana o superior a la mitjana) i sense cap tipus de retard de llenguatge.

Els canvis proposats en el DSM-V uneixen aquests subgrups sota l’únic epígraf de Trastorn de l’Espectre Autista. La proposta afirma que els símptomes representen un contínuum que va de lleu a sever, més que un simple diagnòstic de “sí o no”. Els criteris per al diagnòstic del trastorn especificaran un rang de severitat, descrivint el desenvolupament de la comunicació social i d’altres comportaments cognitius i motors rellevants.

Els efectes del trastorn no són immutables, poden canviar amb una intervenció educativa adequada, però les dificultats nuclears són presents al llarg de tota la vida de la persona amb TEA.