• Imprimeix

Alumnes

Tot alumne, siguin quines siguin les seves capacitats, s’ha de sentir acceptat i acollit en el seu grup. Ha de ser atès amb el major rigor i qualitat per tal que  es senti membre del grup i  perquè en el futur pugui esdevenir  el màxim d’autònom possible  i un membre actiu i  integrat a la seva comunitat.

Per fer possible la participació de tot l’alumnat en la vida de l’aula, els docents tenen en compte la diversitat i progressivament, van introduint metodologies més diversificades i inclusives. Paral·lelament a aquest procés gradual en el que s’ha d’implicar tota l’escola, cal donar  respostes  més personals a certs alumnes que tenen més dificultats, aquells que pateixen alguna discapacitat i que requereixen una atenció més personalitzada i  un temps específic de coordinació, avaluació i seguiment per part dels diferents professionals implicats.

La personalització fa referència a la necessitat de conèixer bé cada alumne concret, amb les seves dificultats però també amb totes les seves potencialitats personals; això no implica necessàriament una atenció individualitzada, encara que en certs moments pugui ser indispensable.  Cal un coneixement de l’alumne basat en l’observació, la relació i la convivència de cada dia, no derivat només de les creences sobre el tipus de trastorn concret que pateix.

Al voltant de l’alumnat amb condicions personals de discapacitats o trastorns, sovint hi ha idees preconcebudes sobre la seva manera de ser i sobre les seves dificultats. En ocasions hi ha una excessiva tendència a atribuir els seus comportaments disfuncionals o diferents a la seva discapacitat, magnificant les diferències. 

En realitat  allò que uneix aquests alumnes amb els altres (la necessitat de ser acceptats i reconeguts, de ser ajudats i estimulats, de sentir-se bé a l’escola, de créixer i progressar...), té molta més importància que allò que els diferencia (el seu procés més lent d’aprenentatge,  la seva dificultat per comunicar-se o caminar...)

No tots els comportaments d’algun d'aquests alumnes (es mostra agressiu o no té ganes d’aprendre...) són deguts a la pròpia discapacitat sinó a com ell  i  el seu entorn la viu  i l’accepta, a com es va construint la seva identitat i  al pes  que la percepció de la seva discapacitat  té  en aquest procés.

En aquest espai es tracten diferents trastorns i s’aporten orientacions concretes per facilitar-ne el coneixement però sempre hem de prioritzar un acostament a l’alumne sense prejudicis i amb confiança en la capacitat  dels centres educatius i dels docents de poder-los acollir i educar.