Al segon cicle d'educació infantil, a l'educació primària i a l'educació secundària obligatòria el PI s'ha d'elaborar per als casos següents:

  1. a) Els alumnes que presenten necessitats educatives especials.
  2. b) Els alumnes nouvinguts que s'incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya.
  3. c) Els alumnes que ja no assisteixen a l'aula d'acollida però que reben suport lingüístic i social per seguir el currículum amb el seu grup classe.
  4. d) Els alumnes que estan atesos en centres del Departament de Salut, en centres de justícia juvenil del Departament de Justícia, o en centres de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i no poden assistir als centres educatius regularment.
  5. e) Els alumnes als quals es redueix la durada dels estudis en qualsevol etapa.
  6. f) Els alumnes que cursen simultàniament educació secundària obligatòria i altres ensenyaments de música o dansa, o que cursen educació secundària obligatòria i tenen una dedicació significativa a l'esport.
  7. g) Sempre que, en el pas de l'educació primària a l'educació secundària, l'EAP ho hagi fet constar en l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.
  8. h) Excepcionalment, aquells alumnes que per assolir les competències bàsiques requereixin mesures addicionals.
  1. i) Els alumnes sobre els quals s'hagi pres la decisió d'avaluar-los amb criteris d'avaluació inferiors o superiors als del nivell que els correspon.
  2. A l'etapa de batxillerat el PI s'ha d'elaborar per als casos següents:
  3. a) Els alumnes que es troben en els supòsits establerts als apartats a, b, c, d i e del punt 2.
  4. b) Els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, sempre que les necessitats educatives de l'alumne ho requereixin o mentre el PI sigui un requisit per presentar-se a les proves d'accés a estudis superiors.
  5. A la resta d'ensenyaments no universitaris es recolliran en un PI, o en un document anàleg, les accions específiques adreçades a la flexibilització dels continguts i la posada a disposició de l'alumne d'adaptacions i suports a fi de facilitar l'accés a l'aprenentatge i la participació, en els casos següents:
  6. a) Sempre que l'alumne ocupi una plaça de reserva i així ho requereixi.
  7. b) Sempre que l'alumne tingui un certificat de discapacitat i requereixi el PI.

L’elaboració del pla de suport individualitzat

  1. L'equip docent ha d'elaborar el PI en el termini màxim de dos mesos des del moment en què se'n determini la necessitat.
  2. El tutor de l'alumne és el responsable d'elaborar el PI i de fer-ne el seguiment, amb la col·laboració de l'equip docent i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius i, o també, de l'orientador del centre educatiu i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari, i ha d'actuar com a principal interlocutor amb els pares, mares o tutors legals i l'alumne.
  3. Correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la CAD, o l'òrgan equivalent, aprovar el pla, i vetllar per la coordinació i col·laboració dels professionals que hi intervenen, i pel seu compliment.
  4. Els pares, mares o tutors legals i l'alumne han d'estar informats del procés i han de col·laborar en l'elaboració dels acords del PI i en el seguiment d'aquest.
  5. En el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, l'elaboració del PI es fonamenta en l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.

La decisió d’elaborar un pla de suport individualitzat correspon a la CAD o òrgan equivalent.

La iniciativa de l’elaboració del PI pot sorgir de:

  • L’EAP quan escaigui en els casos de dictamen d’escolarització o  d’informe de NESE.
  • El tutor o un altre docent quan, en l’avaluació formativa i formadora dels processos d’aprenentatge, detecta necessitats educatives que condicionen fortament el procés d’aprenentatge d’un alumne, ha de seguir el següent procediment abans d’iniciar l’elaboració d’un PI:
    • Identificar les necessitats educatives, conjuntament amb l’equip docent, l’alumne i la família.
    • Revisar la idoneïtat de les mesures i suports universals i addicionals que s’estiguin aplicant.
    • Proporcionar a la CAD, o òrgan equivalent, la informació recollida i proposar l’elaboració del PI.
    • La CAD, o òrgan equivalent, valorarà la proposta i prendrà la decisió. Si la CAD ho estima oportú,  podrà demanar més informació abans de prendre la decisió.
    • La família que s’adreça al tutor i/o a la direcció del centre per demanar que es contempli la seva elaboració.

El tutor de l'alumne és el responsable d'elaborar el PI i de fer-ne el seguiment, amb la col·laboració de

l'equip docent i, si escau, amb l'assessorament dels serveis educatius i, o també, de l'orientador del centre educatiu i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals de l'àmbit sanitari i sociosanitari, i ha d'actuar com a principal interlocutor amb els pares, mares o tutors legals i l'alumne.

El director/a del centre, a proposta de la comissió d’atenció a la diversitat  (CAD), dóna el vistiplau per iniciar un procés d’elaboració de PI, i vetlla perquè l’equip PI responsable  el dugui a terme.

El PI ha d'incloure les mesures i els suports adreçats a l'alumne referents als àmbits, les àrees o matèries que afavoreixen l'assoliment de les competències bàsiques, i els criteris d'avaluació que se li han assignat, superiors o inferiors als que corresponen al nivell en què està escolaritzat, i qualsevol altra decisió de l'equip docent quant a la resposta educativa.

Elements del Pla de suport individualitzat:

  • Dades personals
  • Dades escolars
  • Breu justificació del PI
  • Proposta educativa. El punt de partida per a la proposta educativa que ha de quedar detallada al PI és la programació d’aula (formada per les unitats didàctiques o projectes) del grup on es troba inclòs l’alumne. Segons aquesta programació s’adaptaran els criteris d’avaluació dels àmbits o àrees que pertoquin.
  • Avaluació. Criteris d’avaluació
  • Temporització
  • Mesures i suports
  • Conformitat del pla de suport individualitzat
  • Seguiment del PI

Avaluació inicial:

Un cop s’ha fet la recollida d’informacions, que posteriorment s’arxivaran  a l’expedient acadèmic  de l’alumne, es fa la primera reunió de l’equip per posar en comú les diverses informacions i començar a concretar el PI de l’alumne tenint en compte les aportacions dels diferents professionals. 

Aquesta reunió té la finalitat de compartir  el coneixement de l’alumne/a i de les seves necessitats.  Caldrà identificar  els punts forts, els interessos i potencialitats de l’alumne per deixar constància de les competències més desenvolupades i  identificar les capacitats, habilitats i competències que cal prioritzar.


En la descripció de les fortaleses de l’estudiant, convé especificar, per exemple, les següents informacions:

  • Els estils i les maneres en que l’alumne aprèn millor (per exemple, el mètode visual, auditiu, cinestèsic)
  • Les habilitats d’aprenentatge ja adquirides (per ex, les habilitats d’organització;habilitats de gestió del temps)

Els punts forts en determinades àrees com el processament cognitiu i comunicació (per exemple, el llenguatge expressiu – expressió oral), l’educació musical, física…

 

Avaluar el progrés de l’alumne:

El tutor/a coordinador/a del PI ha de vetllar perquè es faci un seguiment del PI tant a les sessions d’avaluació amb tot l’equip docent, com en reunions específiques de l’equip de seguiment del PI amb els altres agents implicats (logopeda, fisioterapeuta, orientador/a, professional de l’EAP...)  i/o amb l’alumne i la mateixa família.  És important que quedi constància dels temes tractats i dels acords o canvis que es plantegen al llarg del curs.


Igual que amb tots els estudiants, el docent ha de supervisar acuradament el procés d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumne amb PI, de manera que les estratègies d’ensenyament ineficaces puguin ser interrompudes i substituïdes per altres de noves.


Quan un docent és responsable de l’ensenyament d’una matèria o curs en el qual té un estudiant amb PI  pel que s’han modificat els objectius i els criteris d’avaluació,  haurà incorporat estratègies diverses, com la instrucció en grup, la tutoria entre iguals, un company d’aprenentatge o el cercle d’amics, que poden ajudar l’alumne a participar en moltes activitats d’aula. Quan altres alumnes estan treballant en tasques individuals amb autonomia, el docent  ha d’aprofitar aquesta oportunitat per proporcionar a l’alumne instrucció directa i/o  tasques individualitzades dissenyades per ajudar-lo a adquirir els coneixements i les habilitats descrites en el seu PI.  Els docents d’aula han de promoure l’autonomia de l’alumnat estructurant els espais i planificant les tasques individuals, per tal  que  puguin practicar les habilitats prioritzades i  executar les tasques amb el mínim suport necessari docent.  La planificació d’instrucció directa amb propostes educatives alternatives és necessària quan  l'alumne ha d’adquirir determinats coneixements i habilitats  prioritzats en el  seu PI que no formen part del currículum ordinari del  grup,  és el cas per exemple d’un alumne amb discapacitat que participa en un programa d’aprenentatge d’habilitats adaptatives bàsiques (per exemple autonomia en els desplaçaments, autonomia en tasques de la llar...) que afavoreixin la seva autonomia i inserció social.

L’avaluació dels alumnes amb PI ha de ser sistemàtica i contínua, tal com, es fa amb tot l’alumnat. 

L’avaluació proporciona informació que permet al professorat ajustar diàriament l’ensenyament per mantenir òptimes condicions d’aprenentatge en l’alumnat. És essencial per controlar l’eficàcia de les estratègies i de les adaptacions  didàctiques i per comprendre com aprèn cada alumne objecte de PI. 

És necessari incloure múltiples estratègies d’avaluació, com l’observació directa, els portfolis, les graelles, les proves, els projectes, les rúbriques i altres instruments d’autoavaluació. Els alumnes han de ser encoratjats a fer-se responsables del seu propi aprenentatge i, en la mesura del possible, han de ser conscients dels objectius de les programacions, els objectius d’aprenentatge  i altres tipus d’adaptacions descrites en el seu PI  per tal de col•laborar en l’avaluació del propi procés educatiu. Els alumnes poden ajudar a identificar el seu propi nivell de preparació en les activitats d’avaluació i col·laborar  aportant evidències del seu propi aprenentatge,  quan aquest no es fa visible en les activitats d’avaluació  estàndards.

L’avaluació contínua pot indicar-nos que el PI necessita ser ajustat. Aquest ajustament o actualització es pot fer de diverses maneres:

  • Concretant nous objectius o revisant els objectius finals del PI del curs, si l’aprenentatge avança a un ritme més ràpid del que s'ha previst en el pla.
  • Dividint els objectius en passos més petits o ajustant els objectius finals del PI, si l’aprenentatge s’està produint a un ritme més lent del que es preveu en el pla.
  • Modificant  les estratègies d’ensenyament, l’equipament individual o el nivell de suport humà.

Qualsevol canvi en els objectius d’aprenentatge del PI que impliqui un canvi en els criteris d’avaluació, haurà de ser comunicat a l’alumne i a la família i ha de permetre la seva concreció en les activitats d’avaluació. 

 

Avaluació, promoció i acreditació

  • Els resultats de l'avaluació de l'alumne que consten en documents oficials d'avaluació responen a l'aplicació dels criteris establerts en el PI.
  • El PI s'avalua i actualitza d'acord amb el progrés personal de l'alumne.
  • Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar.
  • El PI pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps previst inicialment si l'evolució de l'alumne així ho aconsella. Aquesta decisió, a proposta del tutor o tutora de l'alumne, informada la família i amb l'acord de la CAD, l'ha de prendre, degudament motivada, el director o directora del centre.  El PI ha de constar en l'expedient acadèmic de l'alumne.
  • Del contingut, l'avaluació i la finalització del PI, els pares, mares o tutors n'han de ser degudament informats.

Quina durada té? quan s’acaba?

El PI pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps previst inicialment si l'evolució de l'alumne així ho aconsella. Aquesta decisió, a proposta del tutor o tutora de l'alumne, informada la família i amb l'acord de la CAD, l'ha de prendre, degudament motivada, el director o directora del centre.

Els alumnes amb PI poden ampliar un curs la permanència en l’etapa, sempre i quan aquesta retenció afavoreixi la seva evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. Excepcionalment, per a alumnes amb altes capacitats intel·lectuals es pot portar a terme la reducció de la durada de l’etapa. En aquests dos casos, s’ha de comunicar la decisió al director dels serveis territorials corresponents.

Del contingut, l'avaluació i la finalització del PI, els pares, mares o tutors n'han de ser degudament informats en l’avaluació de trimestre o final de curs.

 

El PI ha de constar en l'expedient acadèmic de l'alumne.

Les escoles públiques disposen de l’ aplicació de gestió de centres Esfer@.

Pas a pas per informar a Esfer@ que un alumne disposa d'un pla de suport individualitzat (PI)