• Imprimeix

La mirada estètica dels espais, un valor afegit

L’educació estètica s’ha d’incloure en els aprenentatges escolars i, alhora, ha d’estar present en el dia a dia per fomentar unes habilitats i unes actituds que serveixin per aportar unes millores qualitatives al món, ja que quan s’incorporen hàbits estètics també s’està incidint en la dignitat de les persones que conviuen en un espai. En aquest sentit es parla d’harmonia d’un espai quan es percep que tot és al lloc on ha de ser. Per aconseguir-ho és bàsic tenir presents alguns aspectes vinculats amb la decoració, la distribució del mobiliari, la manera de penjar les propostes, els destorbs visuals, l’ordre i la neteja. Incidir en aquests aspectes pot aportar grans beneficis al benestar personal, a la convivència i a l’aprenentatge.

El contingut d’aquest apartat s’organitza en:

L’espai com a mirall de la vida a l’escola

Els elements per a una mirada estètica de l’espai:

  • Estructura i organització
  • Disposició
  • Il·luminació
  • Color
  • Materials

infografia01 

 

«Si la estética promueve la sensibilidad y la capacidad de conectar cosas muy alejadas entre sí y si el aprendizaje tiene lugar a través de nuevas conexiones entre elementos muy diferentes, la estética puede considerarse como un importante activador del aprendizaje».

VEA VECCHI

 

El diàleg interdisciplinari entre educació, arquitectura, estètica, disseny, art i ambient és determinant en el tractament dels espais escolars. La distribució dels espais dins de l’aula reflecteix la filosofia i el model pedagògic del centre i se’nfa ressò. És a dir, hi ha una estreta relació entre el plantejament pedagògic d’un centre i l’organització del seu espai.

Els espais estableixen una relació directa amb l’estètica i aquesta ofereix un valor afegit a la seva organització i a les relacions que s’hi produeixen. D’aquesta manera, el component estètic associat als espais proporciona contextos gratificants i de gaudi, que estimulen la creativitat i la competència social.

Caldria concretar què entenem per estètica i consensuar-ne el seu significat, abans de plantejar com tractar els aspectes estètics dins un context educatiu . Segons Bateson, l’estètica és «l’estudi dels processos desenvolupats en el creador i en l’espectador per obra dels quals la bellesa és creada i reconeguda». El mateix autor ho matisa dient que
«l’estètica és el ser sensible a l’estructura que connecta les coses o els esdeveniments» (Bateson,G.;Bateson, M.C,1989). I Hoyuelos també subratlla la importància donada a cada detall, «pel gust per arrodonir les accions, per fer-les entendre o exposar-les de forma atractiva, o el gust per cultivar la sensibilitat personal» (A. Hoyuelos, 2013).

D’altres autors com Deleuze (2000) consideren l’estètica com un espai on la raó i la imaginació coincideixen. Partint d’aquesta afirmació es pot establir una primera connexió: «si l’estètica promou la sensibilitat i la capacitat de connectar coses molt allunyades entre si i l’aprenentatge té lloc a través de noves connexions entre elements molt diferents, l’estètica es pot considerar com un important activador de l’aprenentatge» (Vecci, 2013).

Des de començaments del segle XX, l’estètica ha estat un tema d’estudi per a molts investigadors i un dels principals eixos de projectes educatius de referència a nivell mundial com és el cas de les escoles infantils municipals de Reggio Emilia a Itàlia. L’experiència estètica, introduïda per Malaguzzi, proposa un diàleg interdisciplinari entre educació, arquitectura, estètica, disseny, art i ambient. Aquest model és útil per aplicar als centres d’educació infantil i primària, si es té en compte que la bellesa de l’espai condiciona i educa per aconseguir noves mirades de l’entorn.Aquest interès per la relació que hi ha entre espai i aprenentatge ha anat creixent en els darrers anys i s’ha estès a escoles d’arreu del món.

Si continuem explorant les aportacions dels experts en aquest camp destaca Dewey (2008) que parla com les experiències artístiques que rep una persona s’integren completament amb la resta de les seves experiències viscudes.

Així mateix, Hoyuelos (2013) suggereix un parell d’idees per fer de l’escola un àmbit estètic habitable. La primera de les quals és la concepció de l’aprenentatge i del desenvolupament del nen com una experiència plaent on l’ambient estètic té un paper rellevant. És en aquest plaer estètic on l’empatia sensorial-afectiva porta a commoure les persones, tot establint una prolongació del plaer intel.lectual. La segona idea que planteja aquest autor és la qualitat de l’espai-ambient com a element que afavoreix la identitat dels centres. El fet de crear un ambient personal i identitari, que a la vegada doni resposta a les pròpies necessitats de centre a través de la conceptualització dels espais, formes i funcions, s’entén com una necessitat per a les escoles. Pensar únicament en la dimensió estètica, en el marc d’un taller o aula de visual i plàstica, no és suficient per ser un element activador d’aprenentatge. Per aconseguir-ho cal un diàleg continu entre una educació artística de qualitat i una pedagogia sensible al llenguatge artístic de tot el centre. Un ambient ideal d’aprenentatge és aquell que es configura com un espai de construcció, intercanvi i reflexió per a alumnes i professors. Un espai que permeti l’experimentació, la investigació, l’exploració i que possibiliti la comunicació i la cooperació.

Diversos autors com Silviente, J. (2016) i Toreli i Durret (1996) descriuen els efectes que un espai ben dissenyat té sobre el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants:

  • Dona suport al benestar emocional.
  • Enardeix els sentits.
  • Desafia les habilitats motrius.
  • Promou el desenvolupament, tant individual com social.
  • Ofereix múltiples possibilitats de repte amb un mateix i posar a prova les pròpies habilitats.

Tenir en compte el factor estètic en el disseny dels espais educatius també ve justificat per la neuroeducació (Bueno, D.,2016). S’ha demostrat que aprendre amb plaer allibera dopamina a diverses parts del cervell. Aquest neurotransmissor està directament implicat amb processos que augmenten la plasticitat neuronal tals com l’atenció i la motivació. D’aquí que els aprenentatges promoguts des del plaer romanguin més temps a la memòria i siguin més fàcilment aplicats en contextos reals.

Segons el mateix autor, aspectes com l’aprenentatge, la motivació, la creativitat, el plaer, les emocions, l’optimisme i el pensament racional tenen una base neuronal i genètica. Tot i amb això, l’ambient -familiar, cultural, social i educatiu- té un paper rellevant en la configuració del cervell humà perquè té la capacitat de crear noves connexions neuronals i afavorir la plasticitat cerebral.

Per tot això que hem dit anteriorment, es dedueix que l’educació estètica s’ha d’incloure en els aprenentatges escolars i, alhora, ha d’estar present en el dia a dia per fomentar unes habilitats i unes actituds que serveixin per aportar unes millores qualitatives al món, ja que quan s’incorporen hàbits estètics també s’està incidint en la dignitat de les persones que conviuen en un espai. En aquest sentit es parla d’harmonia d’un espai quan es percep que tot és al lloc on ha de ser. Per aconseguir-ho és bàsic tenir presents alguns aspectes vinculats amb la decoració, la distribució del mobiliari, la manera de penjar les propostes, els destorbs visuals, l’ordre i la neteja. Incidir en aquests aspectes pot aportar grans beneficis al benestar personal, a la convivència i a l’aprenentatge.

En aquesta línia, al Currículum i Orientacions de l’etapa Infantil, primer i segon cicle, es recullen aquests aspectes.

Primer cicle 0-3 anys:

«L’espai és un agent que estructura les relacions personals, per tant, l’equipament dels espais s’ha de fer de tal manera que tothom trobi el seu lloc, infants, pares i mestres. Cal dissenyar l’ambient perquè faciliti i promogui les relacions, buscant estratègies per habilitar espais i temps de trobada i així estructurar les relacions espontànies que es donen diàriament a la llar d’infants.
Equipar els espais de trobada es pot fer de la manera més diversa, pot haver-hi:

  • Espais per a la comunicació, que facilitin l’intercanvi pausat entre adults, que s’impregnin d’un ambient familiar i quotidià, per exemple, un sofà i una tauleta al vestíbul pot facilitar les relacions entre familiars o unes butaques a l’aula, o una taula i unes cadires que donen suport a la comunicació entre l’educador i les famílies.
  • Espais per compartir conjuntament infants i familiars, tenint present les relacions dels infants amb els seus pares o amb els familiars dels altres infants. Una taula i una prestatgeria amb contes poden suggerir el contacte amb els germans més grans; disposar en el passadís de certs materials provoquen que els infants demostrin les seves competències als familiars ».

(Currículum i Orientacions . Educació Infantil. Primer Cicle. Departament d’Ensenyament)

 

Segon cicle 3-6 anys:
« Un ambient agradable i estèticament cuidat no produeix simplement un efecte visual bonic, sinó que influeix positivament en la qualitat de les relacions i en el benestar, i en conseqüència, en els processos d’aprenentatge dels infants. Tenir cura de l’estètica de tots els espais de l’escola és tenir present, i donar sentit, a totes les coses que fem, és valorar amb sensibilitat tots els petits detalls. Aquesta cura de l’estètica no significa o no té res a veure amb la preocupació per la decoració de les aules i els passadissos ».

(Currículum i Orientacions . Educació Infantil. Segon Cicle. Departament d’Ensenyament)

Pel que fa a l’educació primària, a la introducció del Document de desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit artístic, es destaca la importància de l’espai en el desenvolupament educatiu:

« Les manifestacions artístiques tenen una presència constant en l’entorn i en la vida de les persones i esdevenen espais de relació en els quals flueixen experiències, significats, emocions, idees i pensaments. L’àrea d’educació artística de l’educació primària pretén desenvolupar en les nenes i els nens la percepció i l’expressió estètica amb l’objectiu que adquireixin una formació que els permeti comprendre els mons artístics i culturals, i de manera molt especial els del seu entorn més proper i els d’altres pobles, i participar-hi».

(Currículum Educació Primària. Decret 119/2015 d’Ordenació dels Ensenyaments del’Educació Primària, Annex 2 / Àmbit artístic / Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa / Introducció / pàgina 129)

En la dimensió de «Percepció, comprensió i valoració» del mateix Document de desplegament de les competències bàsiques de l’àmbit artístic per a l’educació primària es valora la competència de mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn de l’infant. D’aquesta manera s’entén que un ambient estètic afavoreix que una persona adopti una actitud activa i conscient davant de les realitats visuals que l’envolten, essent capaç de valorar-les i de gaudir-ne.

Cal destacar que quan es parla de tenir cura del factor estètic dels espais s’està afavorint també que l’alumne pugui compartir sentiments, idees i experiències estètiques tal i com s’esmenta en la dimensió d’ «interpretació i producció».

A manera de conclusió, s’observa que les escoles amb projectes educatius basats en metodologies actives i innovadores, consideren l’espai com un element clau dins el context educatiu i, per tant, un factor important que intervé en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquest té en compte el desenvolupament de les capacitats creatives i vetlla per la qualitat del disseny dels espais del centre. Tenir-ne cura demana temps i requereix la implicació de tots els agents que configuren la comunitat escolar.

Convé destacar, com ja hem vist, que el vincle entre l’espai i la pedagogia és inherent, i que la distribució dels espais dins l’aula informa del model pedagògic del centre. Per aquest motiu, treballar de manera adequada l’espai comporta un replantejament de la metodologia i la inclusió de l’espai dins del projecte de direcció i del projecte educatiu de centre. En aquest procés de transformació del centre és convenient tenir una mirada reflexiva per decidir què mantenim i què canviem, també que tot aquest procés s’haurà de fer amb coherència i amb la col·laboració de la comunitat escolar.

 

L’espai escolar és un sistema viu, en constant canvi i evolució, que posa la mirada en la formació integral de l’ésser humà. Des d’aquest punt de vista holístic de l’educació, aquest espai té la capacitat de generar nexes amb la comunitat i el món natural. I, al mateix temps, incideix directament en el desenvolupament de la pròpia identitat i en l’adquisició de significats, tenint en compte uns valors que promouen la integració i la comprensió dels diferents ritmes d’aprenentatge.

En l’apartat anterior, Torelli i Durrett (2007) parlaven sobre els efectes que un bon espai tenia en l’educació i l’aprenentatge dels infants, i establien el vincle indiscutible entre espai i educació. Aquests autors també destaquen que el disseny influeix directament en el desenvolupament individual i social dels nens i nenes. Per aquest motiu, un bon disseny implica, en primer lloc, la seguretat; però també la funcionalitat, l’estètica i l’adequació a les edats dels nens i nenes perquè puguin ser habitats per ells, tot facilitant la interacció entre iguals i amb l’adult. Els autors parlen, també, de diferents factors que cal tenir presents a l’hora de pensar en el disseny dels espais com la ràtio del grup, la mida de l’aula, els materials de recobriment del terra, la ventilació, la il·luminació, les piques a l’abast, el color, l’emmagatzematge de material per fer-lo accessible, la fàcil vigilància i la cura dels nens i nenes.

Aquests elements no es poden considerar com a compartiments estancs sinó que interactuen entre ells i conviuen potenciant i posant en relleu les peculiaritats dels espais que conformen un centre educatiu.

Estructura i organització

La implantació de nous mètodes pedagògics implica reflexionar també sobre els possibles canvis en els espais on es porten a terme els processos d’ensenyament i aprenentatge. Sovint es parla d’espais escolars existents que prenen una nou significat, com per exemple, els passadissos que ja no només són zones de pas, sinó també espais d’aprenentatge.

Repensar els espais dona més protagonisme als alumnes i al treball cooperatiu ja que el mestre deixa de ser el centre d’atenció, al qual, inexcusablement, es dirigeixen les mirades de tots els alumnes, per passar a ser un guia, un facilitador i un gestor de grups cooperatius.

Així tots els espais del centre són espais educatius i l’aula deixa de ser aquell espai tancat on s’esdevenen tots els processos d’ensenyament i aprenentatge. Les aules passen a ser indrets diàfans i espaiosos que fomenten l’intercanvi i la cooperació i és la temàtica de l’aprenentatge de l’aula qui dibuixa i defineix els espais. A més a més, les àrees exteriors, que abans eren concebudes únicament com a lloc d’esbarjo o per a practicar esport, són ara punts de trobada, d’investigació i experimentació que donen pas a nous coneixements.

Àgores o espais de connexió entre aules es conformen com a punts de trobada i faciliten l’intercanvi d’informació i de continguts entre els alumnes i, també, entre els membres del claustre. Fins i tot esdevenen una invitació de participació a tota la comunitat educativa.

En relació a la funció comunicativa de l’educació artística, el llenguatge artístic es mostra a la comunitat a través d’exposicions, presentacions, etc., i aquesta comunicació esdevé un pas més en el procés de documentació. Per aquesta raó, seria interessant que el centre escolar disposés d'un espai expositiu per a tal fi, tot i tenint molta cura en el què, el com, el perquè i per a qui s’exposa.

L’escola Riera de Ribes és un exemple de com el disseny dels espais és coherent amb la metodologia del centre. S’hi han suprimit els envans, les aules i els passadissos per aconseguir un espai més ampli i diàfan que permeti l’adaptació a les diferents necessitats i activitats que es van succeint al llarg del dia. Per exemple, a les aules d’educació infantil es
plantegen cotutories i els espais són de tot el nivell. Els cinquanta nens i nenes de cada nivell es reparteixen en grups amb una ràtio més reduïda i es dirigeixen als racons de lliure circulació. És a dir, els cent cinquanta alumnes d’educació infantil, agrupats en petits grups d’internivell, es poden moure per tot l’espai interior i exterior, on hi ha previstes diferents propostes educatives.

En les fotografies següents podem observar com les dimensions i l’organització dels elements deixen espais lliures i posen de manifest l’amplitud dels espais i afavoreixen el pas de la llum. En definitiva, el centre aconsegueix crear així espais diàfans.

esc_riera_ribes

Escola Riera de Ribes. Sant Pere de Ribes

 

aula-polivalent-iea-oriol-martorell

Aula Polivalent. IEA Oriol Martorell. Barcelona

A l’Institut Escola Oriol Martorell s’ha adaptat l’espai de l’aula polivalent per acollir les diferents activitats que es realitzen al centre. En el disseny de l’espai s’ha prioritzat que aquest sigui diàfan i lliure d’elements que destorbin el moviment i, per aquesta raó, el mobiliari disposa de rodes. La llum natural zenital il·lumina suaument tota la sala , sense contrastos. Finalment, cal destacar el tractament del recobriment del terra de fusta amb linòleum, un material ecològic i versàtil, que més enllà de poder ser utilitzat en espais de trànsit, proporciona calidesa i confort, especialment en activitats de moviment.

Cal dir, però, que aquesta mateixa propietat del terra fa que s’hagi de tenir una cura especial del seu manteniment i condiciona que els alumnes hagin de fer les activitats descalços.

esc_amistat

Sala de mestres. Escola Amistat. Figueres

El disseny dels espais respon a la filosofia i pedagogia del centre, en aquest cas, es vol fomentar la conversa entre els docents i donar veu als infants com a motor per a l’aprenentatge.

En les fotografies es pot percebre com es pot tornar a definir un espai de trànsit i de taller com a lloc expositiu i de comunicació.

esc_amistat_2

Escola Amistat. Figueres

A les imatges es pot observar com les indicacions amb un element estètic afavoreixen l’orientació de l’alumnat en el centre; d’aquesta manera es potencia l’autonomia en els seus desplaçaments.

esc_dr_robert

Escola Doctor Robert. Camprodon

En les fotografies de l’escola Doctor Robert de Camprodon es pot distingir com la filosofia del centre queda palesa a l’hora de dissenyar els espais (cartells, murals, composicions, indicadors, etc.) i reflecteixen les metodologies utilitzades. Valorar com es dignifiquen les obres dels alumnes ubicades en espais expositius que tenen cura del detall i el factor estètic n’és un clar exemple.

esc_dr_robert2

Escola Doctor Robert. Camprodon

En les disposicions de l’espai de les Escoles Infantils Municipals de Pistoia, l’alumne hi té un paper actiu i n’esdevé protagonista: s’hi poden observar racons que permeten reagrupaments diversos per compartir i treballar de manera col·laborativa. En aquest model d’espais, el mestre deixa de ser l’única veu i s’acosta a dialogar i acompanyar l’alumnat que habita els diferents ambients, com una perllongació de l’ambient familiar.

esc_pistoia

Escoles Àrees Infantils Municipals. Pistoia.

es_el_puig

Escola Cooperativa El Puig. Esparreguera.

Aquestes imatges de l’escola Cooperativa El Puig posen de relleu els espais com a elements connectors i afavoridors de l’intercanvi de l’escola i la comunitat educativa.

Espais com entrades, aules, passadissos, porxos, patis...adquireixen rellevància en ser considerats parts integrals i enriquidores de l’escola.

Els espais amb una mirada estètica acurada conviden a tota la comunitat a construir plegats l’escola.

esc_ciutadella

Escola Parc de la Ciutadella. Barcelona

Tota la comunitat educativa de l’Escola Parc de la Ciutadella està implicada en la transformació i millora dels espais. L’escola i la comissió de manteniment de l’AMPA va transformar una aula en l’espai de miniatures del centre. Docents i famílies van participar en la creació de l’espai, la compra de material i la reubicació, el disseny i la construcció de mobiliari adaptat a les necessitats de l’alumnat.

espai_c_room

Espai C_Room 13. Barcelona

L’Espai C_Room 13 Barcelona és un programa dirigit a les escoles de primària de Barcelona. El seu objectiu principal és introduir el procés de creació artística dins l’escola, mitjançant la construcció d’un estudi artístic coordinat pels mateixos alumnes. Seguint amb l’esperit d’aquest projecte internacional, l’artista obté un estudi de creació dins l’escola.

D’altra banda a l’Escola dels Encants, l’Escola Josep Maria de Segarra i l’Escola Miralletes s’ha creat un espai dedicat als processos de creació artística de forma contínua, és a dir, un estudi artístic lliure coordinat pels nens i nenes de l’escola, conjuntament amb un artista resident.

escola-bressol-cavall-fort

 Escola Bressol Cavall Fort. Sant Cugat del Vallès.

 

 

Com ja s’ha esmentat anteriorment, el fet de repensar els espais educatius porta a tornar a definir una nova manera d’aprendre. Per exemple, a l’Escola Bressol Cavall Fort els espais exteriors van més enllà de ser uns espais d’esbarjo, s’entenen com un lloc d’experimentació, d’investigació, és a dir, com una zona on es pot ensenyar i aprendre cooperant amb els companys companyes. Tots els espais estan dissenyats per afavorir les relacions i l’intercanvi.

esc_dolors_monserda

Escola Dolors Monserdà-Santapau. Barcelona

En el cas de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau, els passadissos i les zones de pas s’han tornat a definir per tal d’adaptar-los a les noves metodologies i poder crear espais de recolliment i benestar en els diferents racons lectors. En la primera imatge es pot veure com l’espai exterior del bosc s’utilitza en consonància amb el projecte de centre.

esc_congres

Escola Congrés-Indians. Barcelona.

En la mateixa línia, l’Escola Congrés-Indians descriu els espais a partir dels ambients de lliure circulació. A les imatges es mostra com els espais interiors i els espais exteriors del centre fomenten l’aprenentatge i l’intercanvi entre iguals. S’ha de valorar també el factor estètic en la disposició dels elements, els colors clars, la il·luminació cuidada de cada àrea de treball i la qualitat dels materials, principalment d’origen natural. 

L’Escola Dovella ha iniciat un projecte per a repensar el pati de l’escola. El seu objectiu principal és el viure la transformació. Més enllà del repintat de les parets, volen un espai que també tingui una continuïtat amb el que passa a les aules, és a dir, un espai més d’aprenentatge i creixement per a tothom.

Per a portar a terme aquest projecte han organitzat les tasques en quatre fases:

  • Primera fase: diagnosi i reflexió pedagògica per a dissenyar una primera maqueta a partir de la pregunta o repte: “Com imaginem el pati dels nostres somnis?”
  • Segona fase: el professorat, el monitoratge i les famílies treballen a partir de les línies estratègiques sorgides en la diagnosi.

esc_duvella

Escola Dovella. Barcelona

Amb l’ajuda de professionals es planteja el disseny definitiu tenint en compte l’equilibri entre l’àrea de moviment i psicomotricitat, l’àrea de tranquil.litat i intimitat i l’àrea d’experimentació i contacte amb la natura.

  • Tercera fase: portar a terme la tranformació a partir del disseny realitzat amb la col.laboració de tota la comunitat.
  • Quarta i última fase: avaluació del projecte.

esc_duvella2

Escola Dovella. Barcelona

Disposició

La forma, la disposició del mobiliari i la cura dels detalls afavoreixen la multiplicitat, per la qual cosa cal dissenyar els espais de manera alternativa, aconseguint espais menys rígids i oberts a la incertesa dels processos creatius.

Així doncs, les aules i els espais comuns de les escoles prenen altres funcions: Què pretenc que facin els meus alumnes? Com? Quin espai deixo per al treball cooperatiu? En aquest sentit, els espais poden crear-se a partir de la reorganització del mobiliari multifuncional, donar noves funcions a àrees de treball, organitzar els elements en diferents ambients, etc. que permeten, en definitiva, agrupar els nens i les nenes de maneres diverses, segons el
tipus d’activitat que s’estiguin fent, potenciant així el treball col·laboratiu i facilitant els aprenentatges.

Un espai creatiu es construeix a través de la selecció i la simplificació dels elements, sent aquests justificats per la seva funcionalitat. Al mateix temps, també l’espai ha de ser creat a partir de la flexibilitat i la possibilitat d’usos.

D’aquesta manera l’espai que es cerca és aquell que pot ser personalitzat fàcilment, que es pot transformar i que possibilita diferents maneres d’habitar-lo i fer-lo servir en el transcurs de la jornada o amb el pas del temps.

esc_vall_nespola

ZER. Escola Vall de Néspola. Mura

La disposició dels elements en l’espai és coherent amb projecte educatiu del centre. En aquest sentit, les escoles rurals són conegudes pel seu replantejament de l’espai per donar resposta a la necessitat del treball simultani amb grups d’alumnes de diferents edats, nivells i moments d’aprenentatge. Els grans ajuden els petits i els petits ho entenen com un estímul. És a dir, els nens i nenes prenen diferents rols educatius tot fent-los elements actius del procés d’ensenyament i aprenentatge.

A l'escola Vall de Néspola disposen d’espais amplis que permeten els diferents agrupaments. Els espais oberts conviden a compartir, barrejar, escoltar el silenci... En la darrera imatge es pot veure una provocació, que s’utilitza per despertar en els infants les ganes de fer quelcom lliurement.

Un altre aspecte a valorar són els materials, principalment d’origen natural, que connecten els alumnes amb la natura, les nostres arrels, els nostres orígens. En el disseny dels espais, es té cura que hi hagi pocs estímuls visuals i els colors, per tant, siguin suaus i acollidors.

esc_pistoia_2

Escoles Àrees Infantils Municipals. Pistoia

Les imatges mostren diferents espais comuns a les Àrees Infantils Municipals de Pistoia. Els espais són oberts i flexibles, i poden acollir tot tipus de propostes educatives. Els elements són multifuncionals, i permeten diferents organitzacions i agrupacions d’estudiants, segons el tipus d’activitat prevista.

 

escola-amistat

Escola Amistat. Figueres

 

El valor educatiu de les interaccions entre iguals proporciona elements que afavoreixen la conversió d’aules basades en la participació social cooperativa. S’ha de tenir en compte que el treball cooperatiu té molt a veure amb la creació d’espais adequats que fan possible compartir els processos d’aprenentatge. Un exemple n’és el dels espais que ens ofereix l’Escola Amistat, com a espais habitables i compartits.

 

escola-encants

Escola dels Encants. Barcelona

Des del moment de la seva creació, l’Escola dels Encants ha fet una aposta per reescriure els espais i el reagrupament dels alumnes. A la imatge s’observa els infants de la comunitat de mitjans (1r, 2n i 3r de primària) quan fan les propostes durant la lliure circulació a l'ambient lingüístic Tretzevents.

esc_encants

Escola dels Encants.Barcelona

En les altres imatges es mostren els alumnes de la comunitat de grans investigant a partir de les caixes de recerca i compartint els documents a la xarxa, o bé, en el Banc Fuster on d’altres alumnes realitzen projectes amb fusta. A la darrera foto tenim un exemple de dos dissenys dels ambients de la comunitat de petits: Fer i Desfer i La Caseta del Bosc.

 

esc_bisbal

Escola Bisbat d’Ègara.Terrassa

L’Escola Bisbat d’Ègara aposta per games de color alegres en els espais diàfans i cal destacar que el canvi d’ubicació del mobiliari que proposa la Llar d'Infants l'Oreneta facilita d’una banda els diferents usos d’aquest espai, com també l’accés al material i el seu ús.

llar-infants-oreneta

Llar d'infants l'Oreneta. Terrassa

 

Il·luminació

Les decisions preses a l’hora de dissenyar espais han de tenir en compte la il·luminació i el consum energètic. La il·luminació mesura la llum que arriba a una determinada superfície i per aconseguir espais confortables i de benestar, és essencial tenir en compte l’aportació de la llum natural -llum dia- o la il·luminació útil o autonomia d’il·luminació.

Quan es pensa en la il·luminació d’un espai, un aspecte que cal tenir present és el confort visual que s’aconsegueix amb elements com la il·luminació uniforme i l’harmonia de colors. Si un espai disposa d’una bona il·luminació disminueix la fatiga dels seus usuaris i n’augmenta el seu rendiment, aspectes que són importants a l’hora de dissenyar un espai educatiu.

Així doncs, un sistema d’il·luminació general uniforme ha de tenir en compte la llum natural i la llum artificial. En el cas dels centres, la il·luminació mitjana recomanada per a una aula d’escola es troba entre 250-1000 lux. Per evitar-hi l’enlluernament, les lluminàries del sistema general d’enllumenat han de disposar d’elements difusors o reixes i les fileres de llum han de ser paral·leles a la llum natural de les finestres.

Pel que fa a la relació dels colors i a la il·luminació, és recomanable utilitzar el color blanc en els sostres dels espais perquè reflecteix la llum de forma difusa. A les parets, el més òptim és fer servir colors d’acabat mate o semibrillant per evitar els enlluernaments, i, a les superfícies de treball, preferentment usar colors grisos o marrons clars i superfícies no brillants.

esc_bressol_olivera

Escola Bressol Municipal l’Olivera. Girona

En les imatges es pot veure com la llum natural il·lumina bona part de l’espai i com l’absència de murs i envans facilita també l’autonomia lumínica.

S’hi pot observar també com els colors estan disposats de manera harmònica i hi predominen els colors clars i naturals que promouen la sensació de benestar.

En les fotografies es fa patent un tractament de la llum diferent al que hem esmentat abans.

esc_amistat_3

Escola Amistat. Figueres

En la primera, l’entrada de l’escola rep una llum indirecta, per la qual cosa s’ha optat per facilitar al màxim l’entrada de la llum i posar poc mobiliari -o de poca alçada- als finestrals.

En la segona s’han afegit uns difusors de llum natural per a evitar l’enlluernament.

esc_camins

Escola Camins. Banyoles

L’Escola Camins ha pensat en diferents solucions per evitar l’excés de llum natural i ha utilitzat diferents materials com a difusors per cobrir les finestres. El color blanc mate predomina en els sostres i parets del centre, i el mobiliari té colors que eviten l’enlluernament. Cal remarcar com els elements de color en espais clars prenen més importància: les parets generen espais expositius i donen així rellevància als processos d’aprenentatge dels alumnes.

esc_11_setembre

Escola Onze de Setembre. Sant Quirze del Vallès

La llum és també un dels aspectes remarcables a l’escola Onze de Setembre. En aquest centre s’han modificat les aules i els espais comuns amb la finalitat que la llum natural hi arribi sense obstacles. Els espais creats són diàfans, lluminosos, polivalents i sense impediments. En aquesta escola els petits patis interiors proveeixen de llum natural les
aules i se’ls atorga una funcionalitat pedagògica: l’observació i l’experimentació directa amb
l’entorn natural.

A l’ACIS Artur Martorell l’art es fa palès redefinint els espais i integrant-los en els projectes. La llum tènue i el color tenen un paper rellevant en la creació d’una atmosfera adequada per a què els nens i nenes siguin subjectes actius de l’art i no únicament espectadors passius.

esc_artur_martorell

ACIS Artur Martorell . Barcelona

Color

Les preferències cromàtiques, tàctils i olfactives tenen un component subjectiu. De tal manera que l’ambient s’ha de concebre com a un espai polisensorial format per valors sensorials diferents , perquè cadascú trobi representat el seu espai de creació.

Quan es pensa en l’utilització del color, és important tenir en compte les seves qualitats:

  • El to o matís: és el nom específic que es dona a cada color i amb el qual s’identifica.
  • El valor o lluminositat: representa el grau de claredat o foscor que té.
  • Percepció del color: la percepció d’un color depèn de la il·luminació, de la superfície que ocupa o dels colors que l’envolten.
  • Gamma cromàtica: és una ordenació o gradació dels colors segons un valor determinat. Val a dir que les gammes cromàtiques tenen una càrrega expressiva que cal considerar.

Un mateix color pot actuar de maneres diferents i pot arribar a produir efectes a la vegada contradictoris. Per exemple, el color groc pot ser lluminós o pot molestar la mirada. Cap color pot considerar-se de manera separada del context que l’envolta. D’aquesta manera podem dir que tan important és el color de forma aïllada com considerar els colors de forma associada amb les tonalitats del seu entorn. En un mateix efecte poden intervenir diversos
colors.

La relació harmònica dels colors és important perquè determina l’efecte visual. Una bona combinació de tonalitats cromàtiques assegura l’ambient desitjat en un espai i determina l’efecte del color principal. Per exemple, no produirà el mateix efecte el vermell combinat amb el groc i el taronja que el mateix vermell amb el negre o el lila. És a dir, la relació dels colors amb els sentiments no es combinen de manera accidental, les combinacions no sols són qüestió de gust, sinó experiències universals que estan profundament arrelades en el llenguatge i el pensament.

Els colors també estan determinats pel seu context i per la connexió del seu significats. D’una banda, el context és un dels criteris per determinar si un color resulta agradable i, de l’altra, el context social determina la significativitat de cada color. Per tant, un color pot tenir diferents significats i atribucions depenent de la cultura que l’envolta. El color proporciona una gran varietat d’informació sobre els espais i els seus habitants, i aquesta diversitat es converteix en una eina fonamental per a la transformació dels espais.

escoles-olivera-i-amistat

        Escola bressol municipal l'Olivera. Girona                     Escola Amistat. Figueres        

A l’Escola Bressol l'Olivera podem observar com han creat un entorn per a la lectura ric d’estímuls i on cada infant hi pot trobar el seu propi espai. S’ha generat un ambient acollidor a partir dels colors, els materials naturals i, en especial, pel tractament de la llum.
En la segona imatge podem observar com el color guia la mirada en la disposició dels elements a l’espai. El que seria un espai de trànsit ha estat repensat per ser un lloc de rebuda i de trobada.

esc_dr_robert_2

Escola Doctor Robert. Camprodon

A l’Escola Doctor Robert han redissenyat els passadissos en espais d’exposició on els objectes es disposen atenent a la relació cromàtica harmònica i d’aquesta manera s’aconsegueixen espais de gran bellesa estètica.

esc_pistoia_3

Escola Àrees Infantils Municipals. Pistoia.

En les imatges de les Àrees Infantils Municipals de Pistoia, s’evidencien el tractament del color i l’efecte visual que se’n deriva.

El color és un dels elements a destacar dels dos ambients de treball: gammes cromàtiques complementàries en una i gammes afins en blaus i colors naturals en l’altra ajuden a crear una bona combinació de tonalitat cromàtica que acaba afavorint el benestar de les persones que habiten aquests espais.

Cal ressaltar la cura en la disposició dels objectes, tot creant punts d’interès i consulta, i deixant lliures altres espais.

esc_fructuos_gelabert

Escola Fructuós Gelabert. Barcelona.

Les games cromàtiques atribueixen als ambients escolars d’un caràcter específic: llum, color, i espais expositius conflueixen al voltant de l’artista Mademoiselle Maurice a l’escola Fructuós Gelabert, tot potenciant els aprenentatges que es donen en aquests llocs.

Finalment, la disposició també juga un paper important en la promoció del gust per la lectura ocupant tots els espais de l’escola.

esc_sagrada_familia

Escola Sagrada Família. Caldes d’Estrac.

Els projectes interdisciplinaris que agrupen tota l’escola Sagrada Família i que integren els diferents àmbits de coneixement s’expandeixen més enllà de les aules per tal d’integrar també els espais del centre. Els projectes acaben sent transversals i de centre; els espais són una peça clau en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Materials

L’espai manté una estreta relació amb els materials, d’una banda perquè són el vincle entre els infants i la seva activitat i, d’altra banda per la relació intrínseca que tenen amb les metodologies de treball que es fan servir. Tot i així, sovint, el seu valor pedagògic depèn més del context que de les seves pròpies qualitats com a material. No s’ha d’oblidar que una organització flexible de l'espai i del temps requereix també un ús obert i flexible dels materials que tingui en compte aspectes com la coeducació, la interculturalitat, l’ecologia, el coneixement així com l’ús de la xarxa i la responsabilitat social.

Per abordar l’apartat dels materials es poden fer aproximacions des de diferents punts de vista: en relació als materials dels elements estructurals de l’escola, al mobiliari, a la disposició del material fungible, a la documentació en l’espai escolar, etc.

Per tractar l’aspecte relacionat amb material fungible i la documentació cal tenir en compte que l'educació artística abasta tant la comprensió del món i la seva interpretació com la producció, especialment a través del llenguatge artístic des d’una perspectiva oberta i interdisciplinària. Actualment, l’impacte dels mitjans de comunicació en l’educació ha fet que sigui difícil delimitar els materials i els recursos de referència; per això, és important que els alumnes disposin d’un espai de consulta al seu abast amb diversitat de materials dotat de llibres, jocs, ordinadors, imatges...

En relació al disseny del centre, dels elements estructurals de l’edifici així com dels materials utilitzats, Durrett i Torelli (2009) destaquen la importància de vetllar per la sostenibilitat tant per raons d’eficiència energètica com de manteniment.

Alhora, en parlar de materials cal pensar en termes de seguretat. Tot i la gran riquesa d’estímuls visuals de l’entorn, d’eines i materials, es fa difícil delimitar quins materials es poden utilitzar als centre i quins no. La selecció d’aquests ha de tenir molt present, també, els possibles efectes sobre la seguretat i la salut de les persones.

D’altra banda pel que fa a la disposició dels materials en l’espai escolar, és important que, a banda de vetllar per la seguretat de l’infant, el material sigui accessible i visible per al nen. Al mateix temps vetllar perquè el mobiliari es presenti obert i a la seva alçada, per potenciar l’autonomia dels infants.

Per finalitzar, és important que s’ofereixi als alumnes un gran ventall de materials que estimulin la seva imaginació i la seva capacitat d’innovar. Aquesta diversitat de materials va des dels materials ecològics o reciclats fins a l’ús dels recursos digitals en les produccions artístiques, contingut clau dins de la dimensió imaginació i creativitat de les Competències Bàsiques de l'àmbit Artístic.

esc_fructuos_gelabert_2

Escola Fructuós Gelabert. Barcelona

A l’espai Obrim Portes de l’Escola Fructuós Gelabert ofereixen diversitat de materials: construccions de fusta, collage magnètic, materials naturals, miralls, etc., que contribueixen al fet que els infants progressin i ampliïn el seu coneixement, mitjançant activitats d'exploració i d'experimentació.

esc_dolors_montserda

Escola Dolors Monserdà-Santapau. Barcelona

Els materials de l’ambient de laboratori i l’ambient sensorial de l’Escola Dolors Monserdà-Santapau també estan a l’abast dels alumnes i fan possible l’accés al coneixement a partir de l’experimentació. Amb aquesta disposició, es facilita tant el temps d’ordenar i endreçar com el de la mateixa activitat de manipulació i exploració a través dels objectes i materials.

esc_univers

Escola Univers. Barcelona

A l’Escola Univers la distribució de l’espai i dels materials afavoreix la descoberta i l’aprenentatge a través del joc. Els diferents ambients, en especial l’exterior, vehiculen la capacitat natural dels infants per explorar l’entorn i els ofereixen la possibilitat d’aprendre a partir del descobriment, l’exploració i la creació.

A més a més, l’ordre dels espais i dels materials permet als nens i nenes poder-los guardar de manera adequada, fet que afavoreix que cada vegada siguin més autònoms.

Cal destacar que el tipus de materials dels ambients i la reflexió sobre la seva presentació són decisions compartides per tot l’equip de mestres del centre.

esc_el_martinet

Escola El Martinet. Ripollet

Els espais de l’escola El Martinet estan pensats per a donar resposta a aquells jocs i a aquelles recerques pròpies dels infants de cada edat. A cada microespai hi ha materials, estris, i elements provocadors que suggereixen múltiples possibilitats d’acció. Són propostes obertes que permeten el procés creatiu i autònom dels infants.

L’ordre als espais afavoreix l’autonomia dels infants. El disseny d’aquests passa per recollir les necessitats dels infants de cada grup d’edat, i per pensar no només els materials sinó alhora la forma de presentar-los de manera harmònica per despertar en els alumnes l’acció i la recerca. En aquest centre es preveuen també espais on els infants puguin deixar les produccions que encara estiguin en construcció o aquelles que ja han acabat i que, exposades, poden servir d’inspiració per als altres infants.

L’espai es concep com un hàbitat comunitari que es va transformant per les accions de les persones que hi habiten. En la presa de decisions sobre els espais emergeixen idees relacionades amb l’ètica, el compromís i els models educatius. Per exemple, tenir en compte aspectes com la permeabilitat voldrà dir aconseguir molta visibilitat entre els espais,
així doncs, aquesta obertura ens parla d’una concepció global de l’experiència d’aprendre.

En aquesta escola es fa una tria curosa dels materials que es posen a l’abast dels infants. La varietat i la quantitat d’aquests materials es compagina amb la tria d’objectes rics sensorialment perquè siguin estimulants. Aquesta tria pretén aconseguir que els materials siguin diversos, oberts i poc estructurats amb la finalitat d’oferir als alumnes un ampli ventall de possibilitats per estimular-los i fer-los créixer. Així els alumnes treballaran amb materials que aniran dels més concrets als poc concrets i específics que comportaran en l’alumnat graus més alts d’abstracció.

També s’intenta oferir als nens i nenes materials que siguin el més naturals possibles, amb formes orgàniques, especialment en els primers anys d’escolarització.

esc_amistat_03

Escola Amistat. Figueres

A l’Escola Amistat el material està disposat a l’abast dels alumnes i és accessible per tal de potenciar a seva autonomia. A les imatges, s’observa com s’ha potenciat la reutilització en la construcció del mobiliari convertint la sala de mestres en un espai agradable i acollidor que convida al diàleg i a fer comunitat.

esc_camins_4

Escola Camins. Banyoles

En aquest espai de l’Escola Camins es poden reconèixer aspectes com l’ordre dels elements i la riquesa de materials. El mobiliari adequat a la mida dels nens i nenes facilita l’accés al material i els permet ser més autònoms i, a la vegada, més responsables. La disposició del material és un element clau i facilitador per fer i actuar en conseqüència.

esc_dr_robert-4

Escola Doctor Robert. Camprodon

La imatge mostra i reflecteix com la creació d’espais amb una mirada estètica potencia els principis i objectius d’un centre escolar, en aquest cas en l’aspecte relacionat amb el reciclatge de materials.

esc_pistoia-4

Escoles Àrees Infantils Municipals. Pistoia

Convé destacar en totes les imatges de les Àrees Infantils Municipals de Pistoia la diversitat de material a l’abast dels alumnes. L’ordenació del material ajuda a crear espais de treball específic: de joc, de creació plàstica, de lectura...

escoles-arees-infantils-municipals Escoles Àrees Infantils Municipals. Pistoia           

escola-cooperativa-el-puig

Escola Cooperativa el Puig. Esparreguera.

 

esc_bisbal_3

Escola Bisbat d’Ègara. Terrassa

En les imatges de l’Escola Cooperativa El Puig i de l’Escola Bisbat d’Ègara, els espais comuns estan pensats com a espais d’aprenentatge i de treball cooperatiu. Els passadissos s’han repensat com a espais de consulta i de treball amb els materials a disposició i a l’abast dels alumnes per ser utilitzats en el moment que es cregui oportú.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save