Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990) és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana. Amb un centenar llarg d’obres publicades, va conrear tots els gèneres literaris: novel·la (Domicili provisional, Cendra per Martina, Joc brut, Totes les bèsties de càrrega, Mecanoscrit del segon origen...), contes (Violació de límits, Trajecte final, Disset contes i una excepció...), poesia (Arreu on valguin les paraules, els homes, Us convida a l'acte...), teatre (Homes i noTècnica de cambra; Darrera versió per ara; L'ús de la matèria...), assaig, articles (revistes Canigó, Oriflama, Serra d'Or...).

Pel que fa a les tasques editorials va ser assessor literari, corrector, traductor i va dirigir la col·lecció de novel·la negra “La cua de palla”.

Obtingué diversos premis literaris (Joanot Martorell, Víctor Català, Sant Jordi, Prudenci Bertrana, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes...).