• Imprimeix

Any Pompeu Fabra

Pompeu Fabra: els fonaments del català modern

 

Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia el 1868.

Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona (1886-1890), on va entrar en contacte amb el col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, format per  intel·lectuals que aspiraven a convertir el català en una llengua adient a les necessitats comunicatives d’una societat moderna i amb capacitat de donar suport a una literatura, la catalana, que es volia equiparable a la resta de literatures europees de l’època. 

Amb una preparació tècnica i una visió clara del que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber materialitzar, emparat primer per la Mancomunitat de Catalunya i, durant la República, per la Generalitat, el projecte que el país necessitava: posseir un codi formal funcional, modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913) completades amb el Diccionari ortogràfic (1917), la Gramàtica catalana (1918) i el i el Diccionari general de la llengua catalana (1932).

Després de la Guerra Civil va continuar la seva obra  a l’exili, a París i a Montpeller. Els anys darrers de la vida els va passar a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, on va morir el 1948.