Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política, col·laboradora habitual a la premsa escrita, la ràdio i  la televisió, va destacar, també, per l’activisme cultural, polític i a favor de la igualtat de la dona, tot esdevenint pionera del feminisme a Catalunya i referent per a les generacions posteriors, amb llibres com La dona a Catalunya: consciència i situació (1966). Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació (1983-1991).

Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (Premi Sant Jordi de 1968), Feliçment, jo sóc una dona (1969) o Lo color més blau (1982) són algunes de les seves novel·les més destacades. Per als lectors joves: Ni teu, ni meu (1972), Àngela i els vuit mil policies (1981), El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau (1982)

L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals, al mateix temps que escrivia també per al teatre obres com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), o l’adaptació teatral de la novel·la Tirant lo Blanc.

Les seves memòries es troben recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989).