Presentació

  Què es commemora?

  Per què cal commemorar aquest dia?

  Què es pot fer des del nostre centre?

  Per saber-ne més

 

 

Acte amb motiu del Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust i prevenció de crims contra la humanitat


L'acte és un homenatge a la memòria a totes aquelles persones que han estat víctimes del nacionalsocialisme i/o de tots aquells règims totalitaris i genocides. Els centres educatius que intervenen s'han preparat prèviament una història de vida.
 

Data

27 de gener de 2014

Lloc

Sala 3 de L’Auditori (Carrer Lepant, 150, Barcelona)

Organitza

Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust del  Departament d’Ensenyament i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de l’ESMUC

Horari

11.00h. Inici de l'acte.

11.05h. Benvinguda a càrrec del Grup de treball, el Memorial Democràtic i el Departament d’Ensenyament

11.20h. Conferència a càrrec de Dory Sontheimer.

11.50h. Concert i Lectura de les Històries de Vida.

13.15h. Cloenda i fi d’acte.

 

Centres participants

 

Històries de vida Centre i municipi Músiques Autors
Rudolph Friemel INS Viladecavalls Hal'a, jarden Tradicional jueva
Família Hoenigsfeld INS Matadepera As der Rebe elimelech Tradicional jueva
Edmund Gimeno INS Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú) Und Salomon sprach Volker David Kirchner
Dora Poch INS Arnau Cadell (Sant Cugat del Vallès) Kredoa Joan Carles Martínez
Jenny Kehr INS Lluís Vives (Barcelona) El cant d'Ulises Joan Carles Martínez
Família Sefardí Col·legi Sagrada Família-Horta (Barcelona) Du Mejdele Tradicional jueva
Nens polonesos INS Sentmenat i IESM Bosc de Montjuïc (Barcelona) Jome - Jome Tradicional jueva


La conferenciant 

Dory Sontheimer va néixer a Barcelona quan ja havia acabat la II Guerra Mundial. Va anar a una escola de monges catòliques alemanyes a Barcelona i després, a la Universitat de Barcelona es va llicenciar en Farmàcia. Els seus pares eren alemanys i, a casa, parlaven indiferentment en alemany i en castellà. Sota el franquisme, el català el va aprendre més tard.

De petita, quan preguntava per la resta de la família, la resposta que rebia sempre era la mateixa, “van morir a la guerra! Només quedem nosaltres” i, ràpidament canviaven de tema de conversa. Quan tenia divuit anys els pares, en secret i amb cautela, li van explicar els seus orígens jueus. Tot i que, en un primer moment, no va entendre tanta prudència en la comunicació ara que coneix la seva història ho entén. Recorda que va pensar, menys mal que no eren nazis!

Col·laboració musical

Cor de noies del Conservatori de Vilaseca

Violoncel: Nabi Cabestany

Direcció artística: Joan Carles Martínez

Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)