• Imprimeix

Centres

Any Joaquim Amat-Piniella. Selecció de frases. Juliol i agost

Juliol

Setmana de l'1 al 7 de juliol

"Un escàndol és sempre un motiu social d'importància, i quan la gent comença d'ensopir-se cal donar-lo per benvingut. Un escàndol pot arribar a ésser més embriagador que el mateix xampany, no cal dir...". El casino dels senyors (1956)


Setmana del 8 al 14 de juliol

"Mentre en la terra hi hagi gent capaç de tanta crueltat freda, de tant fanatisme inhumà, de tant menyspreu envers els altres, no arribarem pas a formar una societat digna de dir-se civilitzada." K.L. Reich (1963)


Setmana del 15 al 21 de juliol

 "- La gasolina no m'arribarà -digué l'infermer de la bata blava.
   - Fes les dosis més petites -respongué el metge SS-. Amb menys també moren.
   - Triguen més i pateixen molt.
   - No importa. Redueix les dosis."    K.L. Reich (1963)


Del 22 al 31 de juliol

El vent i el que hom sent

Quan hom neix, alegria es sent.
Quan hom mor, trist és el vent.
Vent àlgid que forada oïdes,
que enrogeix un nas mesquí,
que els ulls fa somicar de tristesa,
que un cor embolcalla de setí
ple de neguit, tot raresa.
Aixeca fulles del llibre del món,
les arrossega no sap vers on,
i les trepitja amb sa tenuïtat.
Bruel pruïjós, fosc de timbre,
romp la voluntat del mimbre.
Remunta al cel:
és que veu l’estel.
Crida el porter:
–Apagueu el llum!

–Cremarà fins tard.
–El bufaré.
S’ha apagat l’estel.
Tristor amarga de fel!
De Déu ve la ira...
Tro de fúria ressona,
d’un mortal dalt la trona.
Tenebres escampa,
melodies vives
ara canta.
Xiula després,
arbres en dansa,
llarg el xiprés,
fuat com llança.
Quan hom mor, trist és el vent,
quan hom neix, alegria es sent.

                                                                    Ara (Manresa), núm. 2, desembre de 1930, p. 5.


Agost

De l'1 al 31 d'agost

Carta d'Amat-Piniella a Ramon Martí

Amic Ramon Martí: Acabo d'arribar a França i estic en el camp de concentració de Barcarès. Abans de sortir de Barcelona la vostra família em va encarregar que us saludés i em féu la mercè de donar-me la vostra adreça per tal que us vingués a veure així que tingués una ocasió. Resulta, però, que no he pogut arribar sense que la policia em detingués i em fiqués en aquest camp. No sé la vostra situació personal quina és, però com sigui que ara és possible d'obtenir la llibertat mitjançant la intervenció d'un amic, us agrairia molt que féssiu el que poguéssiu per a reclamar-me i treure'm d'ací. El meu interès és, una vegada aconseguit això, treballar en allò que pugui, on pugui i en les condicions que siguin. Us sembla si podríeu fer alguna cosa?

De la vostra família us puc dir que l'Antoni1 estava detingut al camp de Sòria, d'on sembla sortirà aviat per anar a viure en un cortijo andalús, propietat de la seva muller. (fragment)

Carta sencera